El vot més útil i segur és a ICV-EUiA

Des de l’esquerra, Josep Ma Encuentra, Laura Salamero, Gaspar Llamazares, Francesc Pané, a Lleida.



Josep Ma Encuentra, és el primer candidat d’EUiA a la llista de la coalició a Lleida.

La Coalició ICV-EUiA a Lleida ha comptat amb el suport del líder d’Izquierda Unida. Gaspar Llamazares ha senyalat la necessitat de reeditar un govern catalanista i d’esquerres amb una ICV-EUiA més forta i decisiva.

El coordinador general d’IU ha insistit que “el vot més útil i segur és a ICV-EUiA”, doncs altres formacions que demanen un vot útil sí dubten programàticament, perquè no saben si es troben a l’esquerra o al liberalisme, i tampoc tenen clara la política d’aliances, perquè no saben si volen governar amb les esquerres o amb les dretes.

Fins dimecres 1 cal guanyar vot a vot

Eugeni i Maite amb Gaspar Llamazares en el míting de Granollers.






L’acte central de la comarca del Vallés Oriental, a Granollers, va ser un nou èxit de la coalició amb gairebé 250 persones, amb un sopar piscolabis després.

Gaspar Llamazares expressà la importància fa tres anys del tripartit en el gir a l’estat desallotjant al PP del govern. Ara continuar aquesta tasca i polítiques cap a l’esquerra també te una vessant primordial estatal, per evitar que Zapatero i el PSOE puguin pactar amb CiU i PNV, i no pugui haver-hi més lleis com la contrareforma Fiscal (6.000.000 Milions d’euros per les rendes més elevades), superàvit en els Pressupostos Generals de l’estat (3.000.000 Milions d’euros), derivació dels fruits de les cotitzacions de la gent assalariada (entre ella la gran aportació d ela immigració) a descompte d’impostos a les grans empreses.

Vàries mestres i gent del moviment veïnal, com de l‘Associació de Veïns i Veïnes de les Torres, van transmetre al líder d’Izquierda Unida l’agraïment per a participar a l’acte com orador, i asseguraren que el vot es per ICV-EUiA. Jordi Miralles va insistir que fins dimecres 1 cal guanyar vot a vot a les empreses, per a reforçar el progrés de la Coalició, i de la proposta de Govern d’esquerres, enfront de la socioconvergència.

Tothom a l'acte final de campanya

Govern d'esquerres

Vota ICV-EUiA

Amb el suport de les Enteses pel Progrés Municipal


Dia: 30 dilluns

Hora: 19:30h

Lloc: La Farga de L'Hospitalet, c/Girona 10 - L'Hospitalet de Llobregat


Com arribar?

Metro: L1 - Parada Carrilet

Bus 2, 110, L10, L12, L14, L52, L82

Renfe i Ferrocarrils: l'Hospitalet

Bon ambient

La coalició a Mollet a fet un seguit de debats, xerrades i actes sobre diversos temes com la sanitat, l’educació, les 15 propostes programàtiques d’ICV-EUiA i aquest darrer diumenge de campanya s’ha explicat el programa d’habitatge al parc de Can Borrell on s’han reunit prop de 40 persones, entre elles els presidents de els principals Associacions veïnals.

A l’acte, que ha gaudit d’un temps primaveral, han assistit Josep Torrecillas, candidat número 16 per Barcelona i David Companyon, responsable d’habitatge d’EUiA. Cal remarcar l’alta participació dels assistents amb preguntes i propostes, així com el bon ambient que es respira a tots els actes de la coalició.

Utilitat del vot

Al barri de la Sagrada Família de Barcelona s’ha aplegat jovent en dos actes.

Un de pre-campanya electoral amb el debat entorn el curt Nablús, sobre Palestina i el Líban. El van presentar Maria Moreno i Alberto Arce, directors i realitzadors que van estar a Palestina l’any passat i al Líban enguany. Entorn del debat es van associar varies persones a l’ONG Pau Ara, i tres es van incorporar com afiliades a EUiA. Va ser una discussió amb passió, una noia volia anar tot seguit cap a Palestina amb les entitats pacifistes. La participació d’una israeliana, un afganès i un paquistaní, va completar-se amb la de l’impulsor de Paz Ahora que organitza a l’estiu les colònies de nens palestins a Espanya, i que van estar a Lleida i a Barcelona.

L’acte de campanya el va presentar en Sergi, coordinador d’EUiA de l’Eixample de Barcelona, amb en Jordi de ponent. Els participants eren de dues generacions totalment diferents, joves de a la vintena, i jubilats amb bones ganes d’aclarir-se de què anava la cosa.

Habitatge jove digne, precarietat, immigració, i utilitat del vot per a fer polítiques d’esquerres o perquè tot quedés al final en concessions als poderosos.

El jovent, entre estudiants i mileuristes combatius de l’habitatge, alguns d’ells de l’Assemblea de Joves de l’Eixample, de l’Ateneu social okupat, i del Fòrum Social de l’Eixample, volien assegurar-se que la cosa anava en serio i que calia que hagués habitatge de lloguer en general i en el barri per elles. Les jubilades i un jubilat sobretot preocupat per la immigració i les màfies de delinqüència.

Va haver-hi passió, el debat va adquirir la categoria de assemblea, i tres persones declarades indecises van proclamar pública i en veu alta “que s’havien ja convençut i votarien a la coalició” ICV-EUiA.

Mileuristes “per un habitatge digne” i la Llei

El dijous a la mateixa hora van coincidir dos actes a Castellar del Vallès.

El debat obert de l’emissora de radio local d’una hora i mitja, on el candidat jove de la coalició ICV-EUiA, Jordi Matas, va confrontar les propostes prioritàries que comencen amb l’accés a l’habitatge, precarietat, sous i treball, i la consistent proposta de Govern d’esquerres, a les picabaralles i manca de proposta clara d’aliances dels demés, mentre aprofitava per donar canya a CiU tot i ser un pes pesat de Castellar.

En Jordi ha participat de les mobilitzacions dels mileuristes “per un habitatge digne”, i n’ha format part de la xiroia de les mobilitzacions amb el camió d’Anim•acció d’EUiA. Aquest moviment i les propostes incloses en el projecte de Llei d’Habitatge que s’ha quedat pel camí al trencar-se el tripartit, són complementàries, fent un impacte saludable i d’aire fresc en el debat.

L’acte de la Coalició amb Carme García, diputada estatal de la coalició i membre d’ICV, i Francesc Matas d’EUiA. Carme explicà les propostes escollides de la coalició, amb referència clara a la Llei de la Dependència, on a les Corts CiU va atacar per intervencionistes les propostes més socials i d’igualtat defensades pel Grup parlamentari d’IU-ICV.

En Francesc remarcà que CiU no guanya, doncs el duel principal està entre la dreta liderada per CiU i la majoria parlamentària d’esquerres, tripartita o quatripartita segons se miri, amb la component majoritària del PSC. El handicap de les esquerres i fins i tot de la ruptura del govern tripartit, està en que la força hegemònica, per tant la que determina la interpretació i aplicació de les principals polítiques econòmiques de l’Acord del Tinell, és el PSC de la ma del govern de l’estat i del PSOE; cal fer per manera de canviar aquesta composició dins la majoria de les esquerres, perquè creixi la seva esquerra, la representada per la Coalició ICV-EUiA. Aleshores serà més forta la possibilitat de polítiques socials i públiques, menys Bracons i Quart Cinturó, menys Línies d’alta Tensió, més transport col•lectiu ferroviari, menys deslocalitzacions i empreses tancdes, millor respecte al medi ambient i a la natura pel territori, en fi poder avançar a que Catalunya tingui poder de decidir real sobre aquestes polítiques; qüestió que per cert va malmetre fonamentalment el pacte del president estatal Zapatero amb la CiU de Mas, el campió dels serveis privatitzats, de la no intervenció enfront del marasme especulatiu immobiliari, i dels xecs a les classes benestants del país. Tots dos ponents van demanar el vot per ICV-EUiA; tot i senyalant que qui no vota, algú vota per ells, en el sentit de que l’electorat que vota és qui escolleix una majoria parlamentària o altra, i això determina la política que afecta a tothom .

Valia la pena

El dijous, 26 de octubre, l’assemblea de mitjans de comunicació d’EUiA va organitzar un dinar de treballadors de TV3 amb el diputat i coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles. En el dinar hi van participar treballadors de TV3, d’EUiA, i simpatitzants d’ICV i del PSC.

Els assistents coincidirem en què valia la pena haver celebrat aquest dinar amb un diputat d’esquerres com en Jordi Miralles. Doncs EUiA és capaç de fer el seu to de campanya amb la mobilització del “Sempre a l’esquerra”, i es una component cabdal perquè el lema de la coalició sigui “Govern d’esquerres”. Va anar molt bé que escoltar les opinions que tenim els treballadors sobre la gestió i el funcionament de la TV i poder conèixer de primera ma les propostes i opinió de Jordi Miralles sobre la propera legislatura.

El vespre, en una celebració de comiat de l’anterior president del comitè d’empresa, el tema de conversa era el dinar amb el diputat Jordi Miralles.

Hi havia un interès manifest pel dinar i una complicitat política amb les opinions. El bon gust de la trobada ens porta a la conclusió que cal repetir-les. Aquesta continuïtat farà possible que en Jordi Miralles es converteixi amb el diputat de referència del comitè d’empresa, que la seva influència sigui més ampla entre els treballadors i entre la redacció dels informatius, i fer créixer l’organització d’EUiA.

Reinald

Sant Andreu del Palomar

Més de 60 assistents van participar en la xerrada-debat que es va fer al Museu de La Maquinista (antiga fàbrica emblemàtica del moviment obrer barceloní) el dissabte 28 d’octubre, en un barri que prové d'un poblet d'existència milenària.

Les propostes de la coalició van ser desgranades per Dolors Camats, candidata número 2 per Barcelona, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Eugeni Forradelles i David Companyon que va fer un balanç de la política d’habitatge feta des del govern d’esquerres i les propostes d’ICV-EUiA.

L’acte va fer-se precedit d’un concert en el Parc on s’ubica el museu i una castanyada popular.

Terrassa

El dijous 26 i amb la presència de diversos presidents d’Associacions de Veïns i del president de la FAVT, Antonio Cazorla, més de 50 persones van escoltar les propostes en matèria d’habitatge de la coalició ICV-EUiA que van presentar Ricard Fernández, secretari general de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge i David Companyon, responsable d’habitatge d’EUiA.

Va ser notòria la presència de joves que van animar força el debat amb l’explicació de situacions tant a nivell personal com col•lectiu.

Sociovergència o Converlistes?

Mas de CiU reconeix que no pot guanyar a la majoria parlamentària d’esquerres. Ho fa amb l’exemple d’Alemanya, on la candidata burgesa de la dreta va aconseguir liderar la coalició de demòcrata cristians i socialistes. Mas es proposa ara per president però amb un pacte amb el PSC.

La dreta burgesa catalana s’agafa com a clau ardent, a les propostes apadrinades per Fornesa (La Caixa) i Zapatero (president del govern de l’estat, del PSOE).

Un acord PSC-CiU o CiU-PSC, per un govern “fort” que compti amb el vist i plau dels poderosos de Catalunya i del govern estatal. Un govern per aplicar polítiques que no tinguin el llast de les esquerres que formaren el tripartit, sinó que portin a terme polítiques “de país”; val a dir adients als especuladors immobiliaris, a les elèctriques, als patrons de les deslocalitzacions, a les màfies, a privatitzar els serveis públics, l’educació, als qui imposen la religió catòlica a les escoles. Cosa vista. Cosa del quart de segle passat. Cosa per fer passa de cranc, cap enrera.

La dreta catalana i l’esquerra traïdora de l’estat temptegen allò que els mitjan en diuen sociovergència, ans seria més ajustat titllar-ho de converlistes. Doncs del mix de polítiques qui guanyaria en aquest cocktel són aquells que només poden capgirar la voluntat electoral popular amb l’ajut de dins de la majoria d’esquerres. Lo social s’esvaeix amb aquest projecte de govern fort.

Com més vots vagin cap a la Coalició ICV-EUiA, per la proposta de Govern d’esquerres, més dificultats tindrà el PSC per lliurar-se dels compromisos i prioritats d’esquerres d’ICV-EUiA. El vot a ICV-EUiA és el principal torpedeix enguany a la continuïtat de les polítiques de dreta de CiU, i de les variables de sociovergència.

Hom sap, o convé que sàpiga, que el vot de l’1 de novembre, decideix si més no la relació de forces parlamentàries de tota la població, la que vota i la que no vota.

A qualsevol preu?

La campanya i propostes per un “Govern d’esquerres” per part de la Coalició ICV-EUiA, i amb el suport al territori de les EPM (Enteses pel Progrés Municipal), cala en segments del jovent i de la gent treballadora.

Es comença a copsar per una part de les persones votants treballadores que aconseguir una majoria de diputats i diputades de l’esquerra, és una opció vàlida, àdhuc per fer front a les forces que provocaren la ruptura i caiguda del govern tripartit.

En els actes electorals es parla de polítiques i de polítiques d’esquerra a prosseguir, a encetar, i a cap preu anar-se’n endarrera. Reforçar amb el vot, i l’afiliació, de l’esquerra de la majoria parlamentària d’esquerres, és la millor manera de colpir la dreta –CiU- i posar en cintura les polítiques social liberals del PSC. Es tracta del vot per a la Coalició ICV-EUiA (Govern d’esquerres), i l’afiliació a les Assemblees d’EUiA (Sempre a l’esquerra).

El PSC de Montilla erra el tir de mig a mig, quan es dedica a distanciar-se o a combatre les polítiques i un govern d’esquerres, en comptes de posar a caldo a CiU. Montilla afirma matusserament que “no governarà ni reeditarà el tripartit a qualsevol preu”. El PSC tem que el preu sigui haver de fer polítiques d’esquerres, socials, de serveix públics, de medalles a la gent sindicalista que defensa amb ungles i dents el seu lloc de treball en comptes dels empresaris especuladors i destructors del principal bé del país, el del treball de la seva gent treballadora.

El candidat socialista fa un trist paper de bomber desbordat per una expectativa electoral fruit sobretot de la ruptura del tripartit, i per una pressió per part de l’esquerra representada per ICV-EUiA-EPM que no vol de cap manera virar i tirar enrera.

El govern pel que aposta el PSC no és ara per ara d’aquest país. Quan esmenta “un Govern fort i amb un lideratje independent dels pactes o acords que ajudin a gestar-lo”, o quan planteja que els futurs Consellers “seran abans membres del Govern que membres d’un partit polític, per tant hi haurà una sola veu”.

Per un govern d’esquerres és palès que es necessiten pactes i acords entre les forces d’esquerres, les persones conselleres es deuran als seus partits i programes. I les prioritats de la Coalició ICV-EUiA són prou clares i compromeses amb les sectors socials més modestos i colpits, amb els segments majoritaris treballadors, amb el jovent (habitatge!, precarietat!), amb els drets de ciutadania i de vot de la immigració..

Raó de més –no pas de Mas- per votar a ICV-EUiA.

A les nostres mans

L'acte electoral organitzat ahir per l’Assemblea de Banca, Estalvi i Serveis Financers (SAF) d’EUiA us volem transmetre que estem optimistes sobre com es va desenvolupar. Les persones participants vam ser protagonistes d'una trobada plena d'intervencions i de sintonia.

La candidata Mercè Civit es va posar a la nostra disposició per a que les problemàtiques del nostre sector, i les inquietuds que tenim com a treballadors arribin al Parlament, cosa que és d’agrair en moments que veiem com molts polítics "funcionen" d’esquenes als seus representats.

Aquest oferiment lliga amb la nostra voluntat, com a Assemblea, de ser un instrument d’intervenció i de debat polític al si dels sectors on desenvolupem la nostra activitat laboral i sindical.

Una altra de les opinions compartides va ser que els triomf de les esquerres i més concretament l’ascens (assegurat) de la nostra coalició ICV-EUiA està a les nostres mans.

Cal que tothom es "posi les piles" animant a votar ICV-EUiA als qui ens envolten: amics, companys, familiars.

Creiem que la feina seriosa i compromesa feta fins avui es veurà reflectida de manera favorable en els resultats de la nostra coalició EUiA-ICV i així podrem assegurar la viabilitat d’un Govern més a l’esquerra, d’un GOVERN D’ESQUERRES.

NO FEM... SÍ FEM

o qui és qui diu que no

Ada Llorens

Des de fa temps, i particularment en aquesta campanya electoral, alguns partits estan atacant les posicions dels ciutadans defensors actius del paisatge, el medi ambient i l’ordenació racional del territori, ficant en el mateix sac els grups cívics que s’oposen a alguna obra concreta, els grups ambientalistes i els partits que recullen les seves peticions, titllant-los de retrògrads, acusant-los de frenar el creixement i de practicar l’anomenada CULTURA del NO.

Hores i hores de centenars de milers de persones actives arreu de Catalunya, que creuen en la democràcia participativa, en la seva responsabilitat activa en la creació de país, que intenten convèncer alcaldes i consellers en milers de reunions on se'ls tanca la boca, que redacten articles de conscienciació i al•legacions contra planificacions urbanístiques abusives, que s’han de tirar a tallar carreteres per aconseguir una mínima atenció dels mitjans de comunicació; tota aquesta feina doncs, es llença d’una revolada a la paperera, amb adjectius despectius dels que el més ”mono” és utòpic, com si ser utòpic no fos justament ser propositiu.

Alguns apel•len al “sentit comú” per proposar una 4ª pista d’aeroport sobre el mar! Això no deu ser car, ni altera els corrents marins ni la pesca ni les platges, i també es fa tant a prop nostre com a Dubai o al Hong Kong. Sí senyor! Això és pensar en allò que preocupa la gent!

Altres estimen tant Catalunya que no dubten en asfixiar el país amb tots els “cinturons” imaginables, en un futurisme arrogant i eufòric que beu de les fonts del desarrollisme més pur estil anys ’60. Visca el cotxe! Que és baratet i aviat ens sobrarà el petroli…Governaran tant bé que haurem d’anar amb mascareta antigàs, doncs les tossudes dades de contaminació i canvi climàtic seran cosa dels pesats del NO.

N’hi ha també que encara pensen en progressar fomentant la “riquesa” de les persones –diuen-obsedits amb fórmules industrialistes del s.XIX, sospitosament a prop de les propostes de multinacionals i grans empreses espanyoles: aquestes són les persones que cal enriquir i per les que es vol governar?

Però la gent té memòria. Tots recordem quant va costar mantenir l’aigua dins l’Ebre, defensant el Delta, els arrossaires i els pescadors. I recordem qui va autoritzar la nova planta de Coca-Cola en sòl protegit al Vallès, fóra dels polígons industrials, on el m2 es més car, doncs pobres, no el devien poder pagar…mentre que per la mateixa raó a Poniols desnonen 4 neorurals, aquests sí, persones...Recordem qui va aprovar urbanitzar la Vall Fosca i en favor de qui. Recordem qui accepta la M.A.T. preferint l’energia nuclear francesa a la creació d’empreses catalanes de generació d’energia en proximitat a la demanda. Recordem qui va proposar i qui aprova envair les vinyes del Penedès –aquesta riquesa d’avui- amb el CIM de milers de camions i mercaderies –riquesa de qui?-. Recordem les manifestacions “cop al TAV”, reclamant no derivar-hi les necessàries inversions en trens de Rodalies, i ara plorem…

Qui és utòpic? qui inconscient? qui subordinat als grans interessos?

Calen inversions en infrastructures a Catalunya, i tant, i moltes! Tenim un enorme retard, sí, és cert. Cal prendre exemple de comunitats i països rics i moderns com Navarra o Cantabria, Finlàndia, Dinamarca o Costa Rica, que avancen de la ma de la cura ambiental.

Cal renovar de dalt a baix el Port de Barcelona i aquells ports que permetin transport de mercaderies en vaixell, o és que Catalunya no va ser una potència marítima? Cal connectar-lo amb l’aeroport i fer d’aquest un Hub internacional. Cal connectar-los en tren amb els altres aeroports, el Pirineu, la costa i totes les ciutats mitjanes. Cal una xarxa telefònica i de fibra que senzillament funcioni i permeti viure i treballar des dels pobles petits llunyans de les conurbacions, i a preus europeus, revaloritzant tantes cases abandonades. Calen instal•lacions de reciclatge de residus, calen depuradores biològiques de nova generació. Cal subvencionar la generació local d’energies renovables. Calen…tantes coses que no es pot desviar ni un sol € dels 6.000 milions anyals que aporti l’Estatut en utopies tecnològiques postindustrialistes fracassades des dels anys’60.

Qui és qui realment diu: això no, aquí no, amb vostès no? Catalunya no pot perdre més temps dient no a les propostes avançades de desenvolupament qualitatiu que sí son per la gent.

Ara, ciutadans/nes actius/ves pel paisatge i la salut mediambiental: un vot el dia u de novembre pot ser un gran estalvi energètic: segons qui governi no caldran tantes accions desesperades de defensa de cada racó del país. Que desprès ningú no es queixi de que se li destrossa el davant de casa seva si, en un atac de purisme o de mandra, es va abstenir.

Ada Llorens
Arquitecta, urbanista, paisatgista

Col•labora amb el GIC (Grup d’Independents de Collbató: www.collbatogic.org)

A Collbató amb el GIC

Francesc Matas Salla, Joan Palomeres, Jordi Fàbrega, Jordi Guillot





A Collbató sota l’aixopluc del GIC (Grup d’Independents de Collbató), el seu president Joan Palomeres va presentar l’acte electoral de la coalició ICV-EUiA, amb el suport de les EPM, en el que van intervenir Jordi Guillot per part de ICV, Jordi Fàbrega per part de les Enteses de Progrés Municipal i Francesc Matas per part d’EUiA.

En Francesc va centrar la seva intervenció en la justesa de la coalició en defensar la necessitat per a la propera legislatura d’un govern d’esquerres, responent a la majoria social existent a Catalunya, que és de dones i d’homes d’esquerres, i que es vol que apliquin polítiques socials, d’esquerres.

I aquesta realitat no es pot menystenir en la discussió dels posteriors pactes i també i per això tant PSC com ERC haurien de definir-se clarament, ja, que no pactaran amb la dreta catalana després de les eleccions.

Es va aclarir que el duel, la confrontació bàsica, no és entre el PSC i CiU, entre Montilla i Mas, sinó entre la dreta liderada per CiU, i la majoria d’esquerres, en la què encara és hegemònic el PSC, i fins ara aquesta majoria d’esquerres guanya i CiU perd. Una altra cosa és que des de les esquerres, PSC o ERC passessin de contraban a la dreta i fessin entrar a CiU al govern.

Respecta a tema Estatut, que també va aparèixer en el debat per part de Jordi Fàbrega, en Francesc Matas va comentar que li havia semblat molt correcta la posició de les EPMs donant llibertat de vot en el referèndum i que EUiA, encara que al igual que la coalició s’havia posicionat pel SI, va reconèixer oficialment que totes les posicions eren legítimes, i que ell havia votat NO, doncs la capacitat de decisió política quedava a les beceroles, i el finançament per sota del basc, i pendent de la generositat del govern de l’estat.

En acabar l’acte, la gent que va participar, vàrem estar encara una força estona comentant diversos temes, també de caire municipal. I vam rubricar-ho amb un sopar improvisat.


Per conèixer el Grup d’Independents de Collbató:

http://www.collbatogic.org

Por la ciudadanía y el derecho al voto de la inmigración

En la Asociación de Vecinos en las Torres de Rubí se reunió a 30 personas. Guillermo, ponente chileno recién incorporado a EUIA explica sobre la experiencia y problemas de ser inmigrante y el agradecimiento a EUIA por toda la ayuda recibida. Defiende con convicción la necesidad del derecho al voto para la inmigración que trabaja.

El presidente de la Asociación de vecinos de Montserrat y la FAV de Terrassa, Cazorla dejó muy satisfechos a la mayoría de los presentes por su rica exposición del trabajo realizado, con un contenido clasista, y las tareas que continúan haciendo que ha llevado a ese un barrio a sea modélico en la convivencia intercultural.

Mucha discusión y compromiso de los ponentes de volver y echar una mano en los problemas en el barrio sobre este tema.

Se repartió la hoja unitaria, promovida por SOS Racisme, firmada por entidades sociales, cívicas y sindicales (CCOO, UGT), por la ciudadanía según residencia y trabajo (en vez de la nacionalidad de origen) y el derecho al voto de las personas inmigradas a empezar por las próximas municipales.


De otra parte se ha cumplido el objetivo de reparto de propaganda (hoja nueva) en Ficotranspar. Los trabajadores/as han realizado asambleas por turnos por el tema de la recalificación de los terrenos en el POUM. Papel dirigente de nuestro compañero Bartolomé que ha llevado la voz cantante en las asambleas. Habrá movilizaciones, con toda seguridad. (Acto de EUIA).

Por la tarde-noche se ha completado la enganchada de carteles en el polígono Cova Solera, Can Fatjó y Polígono la Llana. (Acto de EUIA).



Para el 27, se mantiene a las 13,30 h el acto Braum con reparto de propaganda y mitin dirigido a la plantilla.

A las 7.30 tarde primer turno de piquete, el segundo a las 8,30 h encuentro en el local de ICV.

Enganchadas organizadas por la coalición.

Torrelles de Llobregat, petit poble muntanyenc

Joana Bech, David Companyon, Veva Català (de dreta a esquerra).







25 d'octubre, acte electoral a Torrelles de Llobregat, petit poble
muntanyenc situat només a 25 quilòmetres de Barcelona. Al acte
assistiren 30 persones, dels quals 7 joves, i van intervenir Joana Bech,
jove candidata, coordinadora dels joves d'Animacció, que va fer la
presentació des del punt de vista de les necessitats del jovent; David
Companyon, responsable d'Habitatge a EUiA i director de comunicació
d'ADIGSA; i Veva Català, d'ICV, gerent de l'Agència de Residus de Catalunya. Val a dir que l'acte va ser el primer que es fa en unes eleccions com a
coalició ICV-EUiA en el poble de Torrelles, la qual cosa va ser
destacada pels ponents i que van desitjar, igual que els que escoltaven,
que continués per molts anys. Les intervencions es van centrar en tres
temes cabdals pel jovent, pels treballadors i per la gent de Torrelles:
Habitatge; Territori i Medi Ambient, encara que les ponències es van
referir al conjunt dels reptes del govern tripartit, en el que va fer, i
en el que va quedar per fer. Tothom va estar molt satisfet en considerar
que va ser una explicació molt complerta d'un programa electoral. Un
dels assistents, que havia estat el primer alcalde democràtic de
Torrelles, va dir públicament que l'havien convençut les explicacions i
que pensava votar la coalició.

En el debat van sortir altres temes i dubtes: algú va manifestar que
havien parlat més com govern tripartit que com coalició; altres,
preguntes: no pot la Generalitat imposar una quota mínima d'habitatges
de lloguer als ajuntaments en l'habitatge de protecció oficial? (hi ha
ajuntaments on tota la protecció d'habitatges va majoritàriament a la
compra i gairebé res al lloguer, com el cas de Torrelles on destinaran
el 0% al lloguer en una propera promoció); per que no s'han canviat els
directors territorials que aproven els plans comarcals si aquests son
uns carques i obstaculitzen les polítiques del tripartit? no cal
visualitzar més clarament els desacords amb els socialistes quan aquests
imposen els seus criteris, com a Bracons, a l’aprovació parcial de Quart
Cinturó, en les acomiadaments de SEAT o en la dimissió del conseller Milà? Al acabar el debat es va fer un pica-pica que va allargar la conversa,
amb preguntes directes als ponents, però tot de "bon rotllo". Després
d'aquest acte electoral, el primer que s'ha fet a Torrelles per aquestes
eleccions, hi ha perspectives de fer noves afiliacions a EUiA, que es
qui està treballant per aixecar la coalició, i que es concretaran en els
propers dies.
Isabel i Alfons

“Sempre a l’esquerra” a Rubí

Difusió díptic “Sempre a l’esquerra” a Rubí.



Jueves a las 14 horas. Reparto de propaganda en FICOTRANSPAR.

Viernes a las 13.30 h. Reparto en BRAUM. Turno mañana y tarde.

Sábado a las 11h. Reparto en el Mercado Municipal (Coalición ICV-EUiA).

Reconeixement de tots els drets civils a la comunitat de gais i lesbianes

Pau Gálvez del FAGC, membre d'EUiA –esquerra de la foto–, i d'Eduard Urtasun, d'ICV –dreta–, acompanyaren en roda de premsa al cap de llista per Girona, Joan Boada. ICV-EUiA aposta per la llibertat dels col•lectius de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals, per defensar els seus drets. Boada, que va fer aquesta defensa, va dir que si CiU guanya no es desenvoluparà el capítol de l'Estatut que parla de l'obligatorietat de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella.

ICV-EUiA promou una educació basada en uns valors no sexistes ni homòfobs.

La coalició promou el reconeixement de tots els drets civils a la comunitat de gais i lesbianes, i vol impulsar una educació «basada en uns valors no sexistes ni homòfobs».

Els gais i lesbianes han de disfrutar dels drets al matrimoni i a l'adopció, així com tenir els mateixos drets laborals i drets fiscals de la resta de parelles. Així mateix, la coalició ICV-EUiA pretén la modificació de la llei de parelles i inclusió en el codi de família d´aquestes parelles.

Pla de xoc per l’accés a l’habitatge

Teresa Cairó, David Companyon, Joan Boada.




A Salt.

Al Museu de l'Aigua, dimarts 24 d’octubre a les 20:00h, es realitzà l’acte electoral de la coalició ICV-EUiA, sobre el dret a l’habitatge.

Va presentar l'acte Teresa Cairó, membre del Consell Nacional d’EUiA, Coordinadora de la Comissió Local de l’Assemblea d’EUiA de Salt i número 12 de la candidatura de la circumscripció de Girona, els ponents foren, David Companyon, responsable d'Habitatge d'EUiA i director de Màrqueting i Projecció Exterior d’Adigsa i Joan Boada, diputat i cap de llista d'ICV-EUiA per Girona.

Aquestes son algunes de les mesures que David Companyon va explicar que el govern de la Generalitat ha pres amb el Pla pel Dret a l’Habitatge 2004-2007, per prioritzar la funció social de l’habitatge com un bé d’ús.

• 35.000 habitatges amb protecció iniciats o en projecte.

• Reserves de sòl per a construir 54.000 habitatges més.

• 136 convenis de cessió de sòl amb 87 Ajuntaments per a construir 5.992 habitatges.

• El pressupost d’habitatge ha crescut un 180% en tres anys.

• Nova normativa més transparent per a l’adjudicació d’habitatges de protecció oficial.

• 119 M€ destinats a la rehabilitació de 90.000 habitatges.

• 103 M€ destinats a la rehabilitació i millora dels barris amb habitatge social.

• Ajuts al lloguer d’habitatges per un import de 17,1 M€ destinats a 9.198 famílies.

• 4.138 habitatges buits s’han posat en el mercat de lloguer a preus assequibles.

• Creació de la Xarxa de Mediació de Lloguer Social en conveni amb 47 Ajuntaments.

• Signatura del Pla Director d’Obres pels barris d’habitatge social per un import de 145M€.

• S’han realitzat convenis de col•laboració amb entitats socials, sindicals, cooperativistes, financeres, col•legis professionals, registradors i notaris.

També va explicar que des de la coalició proposaran la necessitat d’un PLA DE XOC PER L’ACCÉS A L’HABITATGE.

“Cal un acord nacional que permeti la construcció de 250.000 habitatges amb protecció en els propers 15 anys per garantir el dret a l’habitatge com un dret universal i que, alhora, permeti incidir a la baixa en els preus del mercat “lliure”, i fer-ho prioritàriament amb habitatge de lloguer a preus assequibles.

És del tot necessari crear un massiu parc d’habitatges sota control públic, que no es regeixi per la llei de l’oferta i la demanda. Per això hem plantejat actuacions estratègiques pels propers 4 anys amb l'objectiu prioritari de posar en marxa els estudis, plans i accions que permetin tenir cobertes les necessitats d’habitatge de la societat catalana en els propers quinze anys, aquestes son, de forma resumida, algunes de les propostes del nostre programa”:

• Augmentar les partides pressupostàries en rehabilitació i la supressió de barreres arquitectòniques amb la instal•lació d’ascensors per millorant el parc d’habitatges i la qualitat de vida de les persones.
• Per una política progressista de sòl.

• Habitatge social per fomentar la inclusió.

• Limitació de les requalificacions urbanístiques.

• Cessió de sòl sectors de l’economia social, de la intermediació, els sindicats, les cooperatives i en general les entitats sense afany de lucre.

• Evitar els desnonaments per raons econòmiques.

• Fer aflorar el parc d’habitatge buit.

• Evitar la degradació del teixit social i urbanístic.

• Control del parc actual.

• Sostenibilitat social i ambiental.

• Defensa dels drets dels consumidors i llogaters.

• Noves formes d’accés a l’habitatge per a la joventut.

Joan Boada explicà:

Els temes de debat més importants a Girona seran la planificació territorial des d’un punt de vista ambiental, de les infraestructures viàries i ferroviàries i també de les infraestructures energètiques. Aquí nosaltres hem de deixar molt clar que la planificació ha d’estar al servei del territori i dels ciutadans i no al servei dels interessos particulars o de caire empresarial. (...) Un altre dels elements importants de debat seran les polítiques socials, i posant un interès especial en el tema de la immigració. Les comarques gironines, en especial la zona de la costa, però també les d’interior, tenen un percentatge elevat de persones que provenen de la immigració. I cal fer un pla d’acollida i una defensa dels drets i deures de tots els ciutadans d’una manera clara. (...) Creiem que hi ha d’haver un desenvolupament molt important dels transports públics i que cal reduir dràsticament tota aquesta obsessió de construcció d'infraestructures viàries que té CiU i també el PSC.(...) Per altra banda, seguirem amb la nostra oposició a la interconnexió energètica transfronterera, la línia d’alta tensió, i proposarem un model energètic molt diferent del que es proposa en aquests moments a la regió de Girona.(...) També donarem molta importància als aspectes socials, insistirem molt en la nostra proposta per evitar l’exclusió social que poden patir determinats col•lectius per diferents circumstancies, una d’elles és la immigració, però també donarem molta importància a la qüestió de l’habitatge. Cal dir que la regió de Girona és una de les zones on s’ha fet menys promoció publica de l’habitatge. L’acció de govern pel que fa a l’habitatge també ha estat important, molt concertada amb els ajuntaments. S’ha construït molts habitatges per joves i s’han creat oficines d’habitatge a totes les capitals de comarca i grans ciutats, fet que resulta molt positiu. (...) A Girona tenim una ocupació encara molt precària, sobretot entre la població jove, així que farem propostes perquè augmenti el contracte indefinit. (...) L’acció de govern que considerem més important és la que fa referència a l’educació. Han entrat gran quantitat de mestres a l’escola pública sobretot en infantil i primària en aquesta etapa.

L’acte finalitzà amb preguntes del públic envers la taula.

Un vot d’esquerres

“El vot del PSC val el doble, doncs és l’únic que garanteix un govern d’esquerres i un executiu estable” allissona Montilla. La intel•ligència dels estrategs de campanya del PSC llisca avall, desorientats per un candidat ensopit, que vola per sota del llistó del foragitat Pascual Maragall.

Per ser ver, els vots que valen doble i més són els que cullen CiU, i en part ERC, per terra endins de Lleida, Tarragona i Girona. Això per no canviar la llei electoral com estava establert en el Pacte del Tinell.

És palès que el PSC no pot aspirar enguany a ser únic en el govern, car la majoria absoluta a Catalunya està fora de l’abast de Montilla, àdhuc dels permisos, generositats financeres i tarannà de ZP, president del govern de l’estat.

Si més no en aquest context la “garantia” electoral parlamentària correspon a les forces que sumen per un tipus o altre de govern, d’esquerres o de dretes. EL PSC com una de les dues forces principals, és necessari però, ai las, no suficient. La suficiència l’ha de cercar en els complements minoritaris. Els que han d’obligar-lo a fer polítiques d’esquerres, ben diferents a les neoliberals de CiU. A no ser que en Montilla faci el salt, com l’antic canceller d’Alemanya, i doni la presidència a CiU, amb la “sociaconvergència”.

I ves per on un Govern d’esquerres és la proposta política de la Coalició ICV-EUiA. Si ara Montilla i el PSC la volen emprar és bona cosa, ans haurà de sumar majoria parlamentària amb els aliats de Maragall i orquestrar un nou tripartit. Qui pot guanyar a CiU, a la dreta catalana, és una majoria parlamentària de les esquerres. Val a dir el PSC, ERC, i ICV-EUiA, de fet un quatripartit!

Un executiu estable en aquestes condicions és un mal somni. Si es fan polítiques favorables a la gent treballadora i a la població modesta i immigrada, d’esquerres, a costa dels negocis i beneficis i especulació dels poders dominants, els patrons de les empreses i de les grans multinacionals faran ulls clucs per mor de l’estabilitat governamental? Si pel contrari es fan polítiques que protegeixen els beneficis empresarials i sotmeten a la gent treballadora a una major explotació, de dretes, ho acceptarà sense enrenou la immensa majoria de la població treballadora?

Una majoria parlamentària de les esquerres és un primer pas per aconseguir un govern d’esquerres amb polítiques d’esquerres. Per això cal el vot a la Coalició ICV-EUiA.

La paraula i tarannà de ZP en entredit

A Lleida també va ser que ZP va explicar que el govern seria “generós” a l’hora del finançament de l’Estatut. Ara dóna “permís” a Montilla per a pactar amb qui calgui.

Lluny queda doncs, ben oblidada, la paraula donada pel mateix Zapatero, d’acceptar i respectar fil per randa l’Estatut que sorgís del Parlament de Catalunya. El tarannà democràtic i favorable del ZP que va necessitar els vots del PSC i de Maragall, adés per guanyar a Bono la secretaria general del PSOE, adés per guanyar al PP el govern de l’estat, s’ha transmutat en un reguitzell d’incompliments. És un tarannà poc fiable.

El PSC i Montilla pactaran en funció dels vots de cada força política i, se’ns dubte, amb les imposicions i interessos del PSOE. I aquests s’han vist prou bé en el moment d’aprovar els Pressupostos generals de l’estat. El PSOE prefereix una entesa amb CiU, malgrat hagi de sacrificar al PSC i a l’esforçat Montilla, a un govern de les esquerres, que pugui plantejar-se polítiques d’esquerres, contradictòries amb les adoptades als PGE2007.

Necessitem una majoria parlamentària d’esquerres, on es reforci la força de gent electa diputada que defensa un Govern d’esquerres, val a dir la Coalició ICV-EUiA. El vot a ICV-EUiA té ni més ni menys aquest significat.

Un govern de les esquerres és necessari però pot resultar encara insuficient. Haurem d’ajudar, per aconseguir que la majoria parlamentària d’esquerres faci polítiques d’esquerres, amb la mobilització social, sindical i ciutadana. Per tant el primer pas, a l’1 de novembre, és el vot a ICV-EUiA.

Quatripartit

A CiU no li surten els números ni les propostes. A Mas se li esvaeix el somriure amb el clam de que de nou un tripartit de les esquerres és un suïcidi. Els representant polítics dels amos i patrons de Catalunya temen que, al capdavall, un nou pacte de les esquerres forci la màquina i es puguin obrir pas polítiques que afavoreixin a la gent treballadora, amb un tomb cap als serveis públics, a frenar l’especulació, a combatre la precarietat, les deslocalitzacions, a acollir com a ciutadans a la immigració.

CiU no vol pas de cap manera un gir cap a l’esquerra.

Al PSC tampoc li surten les combinacions. Vol gestionar les polítiques neoliberals privatitzadores amb vernís més social que CiU, amb engrunes per a la base social treballadora, però sense força política per un canvi profund a l’estructura econòmica, a les polítiques socials i mediambientals. Montilla acarona la “sociovergència” (aliança PSC (PSOE) i CiU), presoner dels resultats que les eleccions portaran al Parlament.

Un Parlament amb majoria clara de diputats i diputades de les esquerres, val a dir del PSC, ERC, i ICV-EUiA, serà un escull important per frenar a la dreta, que és el que pot impedir que s’obrin les portes governamentals a la dreta, a CiU.

Tanmateix la majoria de les esquerres pot impulsar polítiques ben diferents, segons el pes i quantitats d’electes que aconsegueixi cada partit.

Per això cada vegada es fa palès que per a fer polítiques d’esquerra, és cosa de quatre, car es necessita un pacte “quatripartit”. Cal cercar una entesa entre PSC, ERC, ICV, i EUiA.

Si més no per impulsar polítiques cap a l’esquerra, és imprescindible, ara per ara, que es voti a la Coalició ICV-EUiA.

En els complements rau passar pàgina a CiU

Els aliats minoritaris del govern tripartit de Pascual Maragall, val a dir ERC i ICV-EUiA, son titllat de “complement, però no alternativa” per part de Montilla, candidat del PSC.

Amb una llambregada lleugera, es pot considerar com encertat que les parts minoritàries de la coalició basada en l’Acord del Tinell per un govern tripartit, són només complementàries; per tant no representen una alternativa, ni pel PSC ni per CiU.

Tanmateix, aflora tot seguit la relliscada del PSC, en tres vessants.

La primera perquè els “complements” ERC i ICV-EUiA, van ser imprescindibles per a la constitució del govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat.

Segona, car l’alternativa a CiU no va ser el PSC, sinó el conjunt plural del PSC, ERC, ICV-EUiA. Amb un Pacte que incloïa elements de ruptura amb part de les polítiques de CiU (política industrial, mediambiental, Estatut amb el dret de decidir).

Tercera, Montilla (PSC) tampoc és ara l’alternativa a Mas (CiU), agreujat en que Montilla tampoc és imprescindible al PSOE (en canvi ho fou Maragall per Zapatero), com s’ha vist amb l’entesa PSOE-CiU en els Pressupostos Generals de l’estat.

El PSC de Montilla tindrà que aguantar complements que li determinin la política, a no ser que faci com Srhoeder que va donar camí a la coalició CDU-PSD a Alemanya. Uns “complements” on rau anar cap a l’esquerra. Si més no els complements minoritaris tornen a ser decisius perquè un nou Tinell giri la pàgina neoliberal de CiU, i s’avanci cap a polítiques d’esquerres, àdhuc si no és pas del grat de Fornesa (La Caixa), o dels patrons de la Seat.

Des del SEMPRE A L’ESQUERRA d’EUiA, i des de la Coalició ICV-EUiA, defensem un nou Tinell, quatripartit, pel tomb cap a l’esquerra que Catalunya i la població treballadora catalana necessita.

Per a contribuir a un Govern d’esquerres convé votar a la Coalició ICV-EUiA.

Per a governar bé cal un Govern d’esquerres amb polítiques d’esquerres

Del Míting a Rubí.

Hi ha qui diu “Estimar Catalunya” “Governar bé”. Això difonen els representants de la patronal de les empreses.

Nosaltres, la coalició ICV-EUiA, concretem: Per estimar Catalunya cal defensar a la població treballadora. Per a governar bé cal un Govern d’esquerres. Sí. Venim a guanyar una majoria d’esquerres renovada al Parlament de Catalunya.

Volem una majoria de diputats i diputades d’esquerres al Parlament, per acon-seguir un Govern d’esquerres. Govern que ha d’aprendre de l’experiència d’aquests tres anys.

Un Govern d’esquerres per aplicar polítiques d’esquerres i canviar els models i orientacions privatitzadores i especulatives de CiU.

L’experiència del tripartit ens ha deixat un sabor agre dolç, accentuat per seu trencament.

Hi ha qui considera que no val la pena el vot, que és el mateix una majoria d’esquerres que de dretes, un govern de les esquerres que un de dretes.

El més agre del govern ha sigut que la seva component majoritària (PSC) no s’ha atrevit i no ha pogut canviar de forma important les polítiques de 25 anys de CiU. El govern no ha pogut oposar-se i frenar les noves deslocalitzacions i tancaments d’empreses.

El més dolç és que hi ha hagut progressos en aspectes de Medi Ambient, Habi-tatge, Contra la violència de gènere, més col•laboració amb els Municipis. Hi veiem que lleis ben importants s’han quedat a mig camí. Dóna la casualitat (o no?) que els millors elements s’han impulsat per la gent de la Coalició, com ens pot explicar el cessat conseller Salvador Milà.

Per aquestes raons us animo a aconseguir vots per a l’esquerra d’aquesta ma-joria d’esquerres.

Una millora de la força parlamentaria de la Coalició ICV-EUiA afavoreix que augmenti el pes de qui defensem les polítiques d’esquerres.

Un govern de CiU, o un govern de PSC-CiU, socioconvergent, seria un penós retrocés. Seria certificar que no hi haurien segur polítiques d’esquerres.

Companys, companyes, per l’1 de novembre, demaneu el vot, i voteu, per l’esquerra, per la Coalició ICV-EUiA.

Resum de les 15 prioritats

La Coalició ICV-EUiA ens hem marcat 15 prioritats per a desenvolupar políti-ques d’esquerres.

Resumeixo algunes:

 Accés a l’habitatge, prioritat nº1. ICV-EUiA es compromet a aprovar primer la Llei del Dret a l’Habitatge. Garantir el dret amb habitatges protegits, so-bretot per a gent jove.

 Pla de xoc per reduir la precarietat laboral, els accidents laborals i l’economia submergida. Per a reduir la temporalitat. Llei catalana de pre-venció dels accidents de treball.

 Reduir la pressió urbanística, tenir cura dels nostres barris. Protecció espais d’interès natural. Segona fase de la Llei de Barris.

 Serveis públics i sostenibles, sanitat, transport per a tothom. Nova cultura de l’aigua. Assolir la mitja europea en despesa en ensenyament. Potenciar la formació professional i ocupacional.

 Una política d’acollida i atenció a les persones immigrades. Un pla transver-sal per a la integració ciutadana i la igualtat d’oportunitats. El reconeixement de plens drets polítics: el dret a vot a les municipals, com a primer pas.

Companys, companyes, per l’1 de novembre, demaneu el vot, i voteu, per l’esquerra, per la Coalició ICV-EUiA.

Encaixada de la ma dels Pressupostos

El ministre d’Economia Solbes, munyidor dels Pressupostos Generals de l’Estat, ha clavat una estocada al seu correligionari, fins fa poc ministre d’Indústria, el presidenciable del PSC, Montilla.

Solbes i el PSOE han preferit negociar l’acord pressupostari amb CiU, la dreta nacional catalana, que amb el Grup Parlamentari de IU-ICV, l’esquerra transformadora estatal i catalana.

CiU ha retirat la seva esmena a la totalitat dels PGE2007 per manera que la seva abstenció i el vot favorable del PNB, permetessin al PSOE aprovar els Pressupostos.

Si fora pel govern de l’estat l’aliança amb CiU seria qüestió de pocs dies. Després de defenestrar al president Maragall, gairebé cremen l’herba sota els peus del candidat Montilla.

Queda l’1 de novembre. El vot del personal. La ciutadania treballadora no veu majoritàriament amb bons ulls el retorn de les polítiques privatitzadores i especuladores de CiU.

Alhora es palesa que l’abstenció d’IU-ICV als Pressupostos és un toc d’alerta de que quelcom s’esgota. S’esvaeix la majoria parlamentària de les esquerres i democràtica nacional que va investir president a Rodríguez Zapatero.

IU-ICV ja no ha donat confiança a Solbes-ZP en aquests Pressupostos continuïstes i de tarannà neoliberal en lo substancial, tot i algunes partides socials. Partides tanmateix menys dotades que els sis mil milions d’euros regalats a la patronal, rendes elevades, i grans fortunes, per mitjà de la Reforma Fiscal, que IU va votar en contra.

El govern de l’estat va cap a la dreta. A EUiA volem que la nova majoria parlamentària de l’1 de novembre a Catalunya sigui de les esquerres, per un Govern d’esquerres, amb polítiques que vagin Sempre a l’esquerra.

Cal un tomb i aliances cap a l’esquerra. Cal el vot per a la Coalició ICV-EUiA.

Un homenatge al bell mig de la campanya electoral

És clar que te sentit! Un homenatge a Wilebaldo Solano (JCI, POUM) en motiu del seu noranta aniversari.

Dijous, dia 19, a les 19,30 h, a l’Ateneu Barcelonès, al carrer Canuda nº 6.

Amb Wilebaldo Solano, parlaran Antoni Domènech, Isidre Molas, Pelai Pagès, Raimon Obiols, José Gutiérrez, i presentarà Carme Sansa.

Les i els revolucionaris volem retre homenatge a aquells homes i dones que van bregar per impulsar la revolució obrera. Una revolució per tal de derrotar el feixisme franquista. Una revolució per aconseguir una nova societat col•lectivitzada, on el treball i la solidaritat fora l’epicentre d’una República treballadora.

Els homes i les dones del POUM (Partit d’Unificació Marxista), de la JCI (Joventut Comunista Ibèrica), junt amb bona part de la militància cenetista (CNT), són els nostres herois i heroïnes, els que van temptar prendre el cel per assalt.

Van ser doblement proscrits, traïts i derrotats. Pels agents estalinians (d’obediència directa amb Moscou) emparats en les institucions de la República burgesa, i per la barbàrie franquista. (http://www.netpor.org)

La seva lluita heroica és enguany la nostra, la de la revolució obrera i el socialisme, la de la construcció d’una organització treballadora potent, en el context d’una Monarquia parlamentària i de la globalització.

Les enquestes diuen

Els nervis floreixen com si les enquestes fossin en els seus resultats d’allò que se’n diu “va a missa”.

Les enquestes diuen que guanya en Mas de CiU. La burgesia catalana somia una collita de vots fidels i vol que guanyi CiU. La Vanguardia fa una campanya emmascarada d’informació on guanya CiU. Fins i tot hi ha gent que s’ho empassa i es desanima. Potser un votant menys de les esquerres?

El que no diuen les enquestes és que les dretes –CiU + PP- tenen menys intenció de vot que les esquerres –PSC+ERC+ICV-EUiA-. Les enquestes i la premsa tergiversen i violenten l’estadística, car procuren que el jovent treballador i el gruix de la població no vegin que els diputats i diputades a aconseguir depèn del vot de cadascuna persona i no d’unes enquestes.

És palès que a cap enquesta ha sortit un resultat en diputats, és a dir en composició parlamentària que doni la victòria a la dreta, val a dir a CiU, a Mas.

El resultat electoral de l’1 de novembre s’està jugant, no està definit, i la dreta ho te molt difícil per a guanyar, vist l’espectacle de propostes que ofereixen a la ciutadania. Més privatització? Més deslocalitzacions? Més Seats? Menys habitatge de lloguer per a joves? Més repressió ciutadana? Més Bracons, asfalt, autopistes de pagament i menys transport públic? En Mas es una magra caricatura imitadora d’en Pujol. En Mas està fet per entendre’s amb en Piqué del PP (Potser un govern CiU minoritari amb el suport del PP?).

La CiU d’en Mas ofereix, ni més ni menys, que portar a l’extrem tot allò del pitjor que són capaços de fer els socialistes sense les hipoteques d’esquerres de les que es queixa Montilla.

La mobilització en general, si més no també la mobilització electoral treballadora, por donar encara forts ensurts a aquesta dreta engreída i prepotent.

Les propostes clares, sense embuts, de la Coalició ICV-EUiA, per un govern d’esquerres, donen en el clau, en el taló d’Aquiles de la dreta i de CiU. Aquesta esquerra pot condicionar i pressionar al PSC, a Montilla, a fer un viratge, a preparar un nou Tinell cap a l’esquerra que corregeixi els pitjors trets neoliberals i continuistes de les polítiques de CiU, i tot sigui dit, del ministre estatal Solbes, del PSOE, i del president Zapatero.

El vot a ICV-EUiA és el millor antídot enfront a CiU, i a qualsevulla coalició on hi pugui entrar CiU.

L’Homenatge a les dones assassinades i cacerolada per l’habitatge digne

Com som al tercer dilluns del mes hi ha la concentració de la Plataforma contra les violències de gènere a la Plaça de Sant Jaume. Aquesta vegada ha coincidit amb la concentració de l’Assemblea per un habitatge digne.

El jovent per l’habitatge digne ocupava tot el centre de la plaça, i amb molt de respecte i solidaritat, ha acordat amb les dones esperar una estona en silenci mentre es desenvolupava la concentració en homenatge a les dones assassinades del mes. Una jove ha llegit un vers. També s’ha anunciat el Fòrum contra la violència de gènere, es farà el 24 i 25 de novembre, a la Casa Francesca Bonmaison; el Fòrum conclourà a la concentració del 25 de novembre.

La cacerolada per l’habitatge digne ha omplert de xiroia tot l’espai.

Tanmateix el tripartit s’ha quedat sense que el Parlament aprovés les lleis contra la violència masclista i sobre l’habitatge, víctimes ambdues de la ruptura, amb la satisfacció dels poders dominants que no veien pas amb bons ulls cap de les dues lleis.

Un altre motiu per a votar a la coalició ICV-EUiA, doncs aquestes lleis poden quedar apartades, o ben edulcorades, en el cas de que s’instaurés un govern de CiU, o del PSC amb aliança amb CiU.

Tant s’hi val?

En el show de l’inici de campanya planeja el neguit fruit de la incertesa del sentit del vot de la ciutadania.

En Montilla promet adquirir carisma quan sigui president. En Mas poc més sap que destapar una caixa de llamps i trons filmats de l’esbiaixada gestió tripartida. En Carod-Rovira està a hores baixes prometent-se conseller en cap del cavall guanyador. En Boada, de la Coalició ICV-EUiA a Girona, treu pit i parla de polítiques d’esquerres a complir i de govern d’esquerres.

A l’inici de campanya a Girona es dóna molt a importància a la incorporació de la gent immigrada, “un bé pel país que aporta producció i diversitat”, ben al contrari del que pregonen els mites xenòfobs. Alhora s’alerta de la necessitat de que una gestió d’esquerres ha de ser curosa amb el medi ambient. Al costat de’n Boada, Argemí de Blanes, Xavier de Lloret, Teresa Cairó de Salt, s’hi troba en Lluís Postigo, alcalde de la Llagostera i actual diputat, un dels emblemes de la resistència de la terra a les línies de Molt Alta Tensió; d’altres eren activistes de la Garrotxa sensibilitzats per les plataformes com la de Bracons.

La magnífica muralla gironina és testimoni que per avançar, sia un xic, en polítiques d’esquerres, per a la defensa de la natura de l’asfalt i el totxo, per un canvi a les polítiques d’habitatge, sol, pels drets de la gent immigrada treballadora, es necessita que l’esquerra creixi. Cosa que en el moment electoral vol dir vots per la Coalició ICV-EUiA.

Des d’ICV-EUiA ens estem bregant en la defensa i la necessitat d’un govern d’esquerres.

Des d’EUiA volem que el govern d’esquerres sigui quelcom més que un eslògan electoral, per això lluitem per a polítiques d’esquerres.

Les hipoteques de Montilla

El candidat del PSC, repassant mentalment el guió pre-asignat, ha manifestat a Vicenç Parpal de Wilaweb, que vol un govern fort, cohessionat, ambiciós, per a desplegar l’Estatut, amb les menys hipoteques possibles, amb tripartit o sense.

Qui vegi l’entrevista de vilaweb pot copsar que l’home fort del PSC, i creuat del president del govern espanyol Zapatero del PSOE, no descarta un acord amb CiU, tot i fent la hipèrbole de que es tractarà de recolzar al president Montilla amb el programa del PSC.

Per en Montilla les hipoteques que esmenta i tem són en realitat els aliats dins les esquerres del tripartit. La desmemòria porta al presidenciable del PSC a oblidar que qui va esmicolar el tripartit va ser Zapatero i Mas, escenificat amb la foto del 21 de gener, que primer es va emportar per davant a ERC, per seguir-li poc després el mateix president Pascual Maragall. Montilla tampoc poc amagar que allò més impopular que ha fet el tripartit és degut a l’excessiu predomini del PSC.

Les veritables hipoteques de Montilla són el que s’hagi mantingut una continuïtat bàsica amb les polítiques neoliberals de CiU. Els patrons de les grans immobiliàries, Elèctrica, Turística, del Metall i Tèxtil, la omnipresent La Caixa. Tots ells són qui hipotequen la possibilitat d’un govern amb polítiques d’esquerres.

La gent treballadora i una Catalunya amb polítiques d’esquerres necessiten un govern que defensi i porti endavant millores a la població, i per la gent assalariada a les empreses. Per tant faci front al parasitisme patronal, a les deslocalitzacions, a la precarietat, a la manca d’habitatge social per a joves.

Cal donar un tomb i capgirar les polítiques hereves de CiU. Per tant convé denunciar els cants de sirena d’acords, enteses o coalicions directes amb CiU.

Donar un cop de timó cap a l'esquerra és el que representa i permet el vot a la Coalició ICV-EUiA.

Reforçar l’esquerra de les esquerres, per impedir la continuïtat de les polítiques de dretes. Incorporar-se a les Assemblees d’EUiA, per impulsar col•lectivament anar SEMPRE A L’ESQUERRA!

Francesc MS

Per una política d’esquerres al Tinell 2

Un Tinell 2 cap a l’esquerra cal que respongui a la mobilització per un programa, unes polítiques, un govern i consellers, en els aspectes:

• Compromís sociolaboral, per afavorir a la gent treballadora i a la població modesta. Amb foment de la industrialització, a partir del sector i serveix públics, per a frenar i invertir el procés cap a una estructura de serveis privats i turística, amb uns plans de xoc contra la precarietat juvenil, femenina, i immigrada, amb formació i treball que situï sous, horaris, serveis socials, a la mitja europea.

• Accés a l’habitatge, com a be social universal, amb promoció de lloguer públic per a joves, assequible als sous reals; i mesures mediambiental a barris i pobles, amb la planificació dels recursos i fre a l’especulació urbana.

• Drets de les dones amb polítiques d’igualtat integrals. Mitjans legals, econòmics, i socials, contra la xacra de la violència de gènere, amb recursos suficients supervisats per les associacions de dones.

• Drets i ciutadania per a les persones immigrades, començant pel vot a les municipals de totes les persones amb treball i residència a Catalunya, sense restriccions per país d’origen, llengua, cultura o religió.

• Progressar en el dret de decidir, absent a l’Estatut, però segueix candent, i necessitat d’una reforma constitucional espanyola on s’inclogui el dret a l’autodeterminació.

Govern d’esquerres

El lema de la Coalició ICV-EUiA, “Govern d’esquerres”, és una proposta adient a la preocupació de bona part dels i les votants de l’esquerra treballadora.

El govern tripartit de la Generalitat, catalanista i d’esquerres, no ha estat a l’altura de les necessitats treballadores. Això significa que aquestes eleccions poden ser un moment per a corregir el predomini de la empremta social liberal que comporta el lideratge del PSC.

És palès que a Catalunya es necessita un govern de les esquerres amb polítiques d’esquerra. Val a dir que no volem ni un govern PSC-CiU, ni CiU-PSC, ni tampoc CiU-ERC. Governs de certes esquerres amb la dreta catalana empitjorarien greument els trets neoliberals del PSC heretats de CiU. Amb la dreta al govern anul•larien la possibilitat que lleis com les de l’habitatge o les de contra la violència masclista, representessin un progrés que millorés quelcom bàsic per a la joventut treballadora i per als drets de les dones.

Per a determinar i pressionar en bon sentit treballador ens cal enfortir amb el vot, i amb l’afiliació, a l’esquerra dels parlamentaris d’esquerres, a EUiA, a la Coalició ICV-EUiA.

Sopar d'EUiA

El sopar d'EUiA va aplegar mes de 800 persones i va marcar un entusiasta comencament de campanya.

Calendari 9-30 Octubre

9 octubre

Sabadell, 19h. Centre Cívic barri Gracia, Sala 1
Per la Catalunya dels Drets Socials
David Companyon, presenta Marisol Martínez

11 octubre

L’Hospitalet: Acto solidario con la imigración y por la unidad de la clase obrera. De 20 a 22 en Les Bóviles, Can Vidalet. Intervenen Alfonso Salmeron, Manel Cuevas presenta, Guillermo, poesía, Rony i altres immigrants latinoamericans, cançons.

14 octubre

Barna, 19 h. Eixample. Xerrada- Debat
Contra agressió Israel a Líban i Palestina. Passi pelicula. Alberto Arce, Francesc Matas

15 octubre
24,00 Inici campanya general de la Coalició a Lleida
Josep Mª Encuentra, candidat; David Companyon...

24,00 Enganxada de cartells a Girona
ddd

17 octubre, Barcelona, Gràcia, tarda. Tenderet electoral i enganxada cartells

18 octubre, UAB, Acte Joves EUiA; amb Fran Sánchez, Laia Ortiz, Jimenez Villarejo, Jordi Miralles, Joan Saura.
Terrassa, 10 hores; Acte

...

Carta de Francesc Matas

Company, companya,

Enguany l’acord de Coalició ICV-EUiA per a les eleccions autonòmiques de l’1 de novembre i municipals de maig de 2007, es pronuncia amb claredat per aconseguir un nou govern de les esquerres, i rebutja enteses amb CiU. Per la nostra Coalició els drets socials són bàsics, com l’accés a l’habitatge que volem que sigui la primera de les prioritats.

El tarannà d’EUiA dins la campanya electoral de la Coalició s’expressa amb el lema de “Sempre a l’esquerra”, que volem fer arribar al jovent i a la gent treballadora que ens envolta.

Com a representant de la Llista Quarta d’EUiA, i en nom del Partit Obrer Revolucionari (POR), et proposo un compromís ferm amb el teu vot a la Coalició ICV-EUiA, així com la participació activa en els actes i mobilitzacions previs a l’1 de novembre.

Et demano, la teva col·laboració per fer créixer EUiA, la Coalició, els vots, per que augmentin els nous i noves parlamentàries i, és clar, que les polítiques del nou govern vagin “Sempre a l’esquerra”, per afavorir a la gent treballadora.

Volem arribar a nous amics i amigues. Tanmateix, el teu vot a la Coalició ICV-EUiA, ens agradaria que es transformés en un vot que aporti compromís, que ens ajudi a consolidar el “Sempre a l’esquerra”, acompanyant el vot amb l’afiliació a EUiA i amb la subscripció a L’Aurora.

Amb salutacions fraternals, d’esquerres i socialistes,

Francesc Matas Salla

Barcelona, a 1 d’octubre de 2006.

Web Http://www.netpor.org
Correu electrònic: por@netpor.org