Per la representació institucional local d’EUiA

Consell Nacional d’EUiA 23 març 2007

Companys i companyes,

Aquest dissabte passat varem fer la Jornada de la Llista Quarta. Aprofito per informar-vos que hem adoptat el nom de Bastida, i així ens direm d’ençà aquest 17.

En aquesta Jornada l’orientació de Bastida va ser prou clara. He defensat que l’objectiu d’EUiA a les eleccions municipals es fer progressar la Coalició ICV-EUiA-EPM a cada població, al temps d’estendre-la a nous indrets, i això volem fer-ho amb la millora i consolidació del treball de base social, veïnal, amb la gent treballadora. Tanmateix aquesta millora té un nom, donar un nou pas endavant per part de l’Assemblea local d’EUiA, obrint-la a la gent electora com amics i amigues d’EUiA; i, aquesta millora també disposa d’uns cognoms, obtenir regidores i regidors d’EUiA, per assegurar la representació institucional local d’EUiA, i reforçar la coalició per l’esquerra i des de l’esquerra.

Amb aquesta orientació deixo ben clar que comparteixo, m’alegra, i faig meu el progrés de passar de 48 a 80 persones regidores, des de cada assemblea mobilitzarem i lluitarem per aconseguir-ho. Treballaré a fons perquè EUiA avanci, per això el mateix nom de bastida d’EUiA; vull, volem, construir EUiA com a moviment polític i social, amb una concepció de projecte novedós ben diferent al d’un limitat aparell electoral com són alguns aliats nostres.

Per aquest projecte de nova EUiA, com dèiem al darrer Consell Nacional, d’un moviment amb perspectiva social i política de transformació de la societat, ens cal entre nosaltres el diàleg i construir el consens; les majories mecàniques seran legals i democràtiques, són necessàries per entendre’ns, però no són suficients per a construir entre vàries tendències un moviment alternatiu i plural diferent. El consens esdevé una eina necessària per a resoldre les contradiccions naturals i els conflictes que s’esdevenen, amb un profund respecte per les assemblees i el treball de base.

I entro en la part contradictòria de les decisions a prendre que la direcció nacional no hem sabut resoldre, i on no hem aconseguit construir un consens.

Aquesta grata millora a 80 regidories possibles, es fa tanmateix colpint, tallant les ales, frenant el desenvolupament, i fins i tot sacrificant a una part d’assemblees territorials a les localitats.
Més de 40 assemblees territorials han sofert a la seva carn les imposicions unilaterals i deslleials dels nostres aliats; és un fet objectiu amb el que el Consell Nacional, i les persones responsables de la direcció hi hem de ser molt sensibles; Com imagino passa amb vosaltres estic afectat i disposat a defensar les nostres assemblees, i el seu treball de cada dia.

Per aquest motiu he dissentit fraternalment de l’estratègia negociadora. La tàctica, el dia a dia, les imposicions dels aliats, la seva unilateralitat legal, ens han portat per una altra via. La negociació ha evolucionat, forçada sens dubte, de proposar “els acords del 2003, amb millores”, als “acords del 2003, sense excepcions” ni retrocessos, per esdevenir al final a la proposta que tenim per signar, en “els acords de 2003, amb molts retrocessos i concessions per part d’EUiA”; és una signatura que ens frena el desenvolupament al territori.

He demanat que on no hi hagués consens, cadascú podés anar civilitzadament amb les seves sigles, fins i tot assegurant els vots de segon nivell per a la coalició. Els nostres aliats s’hi neguen. Però per a mi la direcció d’EUiA ho ha de recolzar, on no s’ha pogut arribar a un acord, cadascú amb les seves sigles, i pactant campanyes ambles pensant en un futur de superació de la confrontació. Per tant, per defensar a les assemblees del territori, per animar els seu progrés, no puc, no podem, entrar ni participar en un acord nacional que trenca el consens amb les nostres assemblees.

Us demano un vot de suport que no castigui a les assemblees del territori.

Companys/yes, en funció de la proposta final, resums inclosos, de que sigui de consens o de confrontació i sacrifici d’assemblees, votaré abstenció o en contra de l’acord nacional.

Francesc Matas Salla

Portaveu de Bastida (abans Llista Quarta)

Les persones membres de Bastida varem votar abstenció a l’acord general.

Varem donar suport a la demanda de Rubí de recolzament a les decisions de l’assemblea per poder anar separats, al negar-se ICV a incloure a EUiA en posició de sortida per disposar de representació a l’ajuntament amb una regidoria.

Espelmes, tambors i urna pel dret de vot de la immigració

Javed Ilias amb el megàfon. Al seu costat, a la primera foto, la diputada per EUiA Mercè Cívit, i a la següent Àngels Tomàs.

L’Associació de Treballadors Pakistanesos (ATP) va fer, el passat diumenge 28, un acte lúdic polític pel dret de vot a les eleccions municipals a la Plaça de Sant Agustí de Barcelona.

Amb una urna i espelmes els pakistanesos van fer palès una necessitat democràtica ineludible, com a persones ciutadanes que treballen i paguen llurs impostos, han de tenir obligacions i per tant drets.

Tanmateix la comunitat pakistanesa, com moltes d’altres, no podrà votar a les properes eleccions municipals.

Com va explicar en Javed Ilias de l’ATP “el vot farà que els polítics i les institucions com l’ajuntament ens facin cas”. Seguí que, al nostre país d’origen, al Pakistan, hem viscut la dictadura i la manca democràtica, som vint mil persones a Catalunya, i molts de nosaltres portem ja quinze anys treballant-hi. Som persones i ciutadans.

EUiA (Mercè Cívit, Àngels Tomàs) i el Grup d’Anim·acció, CCOO amb Ghassan Saliba, UGT, POR, varem recolzar aquest dret de ciutadania.

FMS

Bastida d’EUiA

Taller d'Habitatge a la Jornada.

La llista Quarta d’EUiA ha acordat a la Jornada municipalista adoptar un nou nom.

A partir d’ara en diem “Bastida d’EUiA”.

BASTIDA és més adient a una realitat de desenvolupament a les Assemblees, a noves poblacions, i a molta gent jove que comparteix la proposta política, i els trets diferencials com a corrent d’EUiA, agermanada dins IU al corrent REDES (XARXES).

La Llista Quarta impulsada pel POR es va anomenar “Quarta” a la 2ª Assemblea Nacional d’EUiA a l’any 2000, on érem la quarta de les quatre llistes què ens varem presentar a les eleccions del Consell Nacional. Amb la grata coincidència que la major part de la delegació érem membres que ideològica i programàticament lluitem per la Quarta Internacional.

Tanmateix d’ençà la 3ª Assemblea Nacional d’EUiA al 2003, varem passar a ser la tercera llista per nombre de vots; el nom de “quarta” va començar a grinyolar.

Al 2005, a la 4ª Assemblea Nacional d’EUiA el nostre corrent va consolidar la posició tercera, de tal manera que la “Llista Quarta” (amb el POR) i la “Llista Nou Impuls” (amb el PCC), varem presentant-se en una llista anomenada “+ EUiA”.

Ara ja fa un any i mig a la “Llista Quarta” hi ha molta nova gent, una part significativa de gent jove, i necessitava adequar-se a aquesta positiva nova realitat.

Per tant hem aprofitat l’avinentesa de la Jornada LQ, per a què una comissió formada per la Mireia Espert, en Jordi Matas, l’Anna Rius, i en Reinald Roca, fes una proposta de terna de noms, amb la bona entesa de que representessin els valors de corrent “constructiva crítica” ben compromesa en la construcció i desenvolupament d’EUiA, tant del seu conjunt nacional com de cada Assemblea de base.

La terna proposada:

“Pinya”

“Proposta nova”

“Bastida”

I el resultat a la urna ha esdevingut l’esmentada BASTIDA d’EUiA.

Francesc Matas Salla

Incorporar a nous segments socials a la lluita política a través de l’eina que esdevé EUiA

D'esquerra a dreta: Isabel Martínez (Torrelles de Llobregat), Imma González (Salt), Francesc Matas Salla, Àngels Tomàs, Martín Pretel (Rubí).

Jornada municipalista LQ/EUiA 17 març 2007


Intervenció d'apertura.


Companys i companyes,

Agraeixo la vostra participació en aquest dissabte de sol roent, tenim forces cares noves, amb moltes ganes d’aprofitar el temps, i aprendre de les experiències del treball a pobles ben diferents.

La mobilització a les eleccions municipals es essencialment centrada en els afers i necessitats locals dels municipis. Aquest element de proximitat afavoreix el treball més inserit en la gent. I alhora facilita la mobilització política a les forces d’esquerra, a aquelles organitzacions que disposem de menys mitjans polítics i financers que la dreta, doncs és la dreta la què resulta farcida amb els diners privats dels poderosos.

Tanmateix els municipis i les eleccions són en els grans trets immersos en l’evolució política general, com l’autonòmica i estatal.

Això és el que exposaré en unes pinzellades.

La primera. Sofrim a l’estat una continuada mobilització de masses per part de la dreta y del PP; és una mobilització destinada a aconseguir polítiques més dretanes, volen trencar el govern del PSOE, i pretenen acabar amb la majoria parlamentaria de les esquerres, mouen el carrer per a recuperar el govern pel PP.

Com respon les esquerres de les que també en formem part? L’esquerra resta atemorida amb por de trencar-se, temen ser menys que el PP al carrer; l’esquerra està massa limitada a les institucions i al govern, en comptes de fer-les servir per trencar i batre la columna vertebral del suport social al PP. L’esquerra té pendent aprofundir en polítiques socials d’esquerres que afavoreixin, i es notin a fi de mes, a les butxaques, a l’habitatge, a l’educació, i serveis públics, per part d’un gruix de gent treballadora i del jovent.

Això ens porta a la segona pinzellada. La política econòmica, laboral i pressupostària del govern PSOE, segueix fil per randa les directrius neo lliberals de la Unió Europea; el tint social liberal no és capaç d’encetar unes polítiques més properes a les necessitats de la gent que trenquin amb el model de les grans multinacionals.

Cert que enguany les direccions sindicals tampoc s’atreveixen ni es veuen amb força per plantar cara a la patronal, i fins i tot esdevenen part d’una cadena de conciliació amb concessions continues al capital. Com veiem a casa amb la SEAT, o el cas de Delphi a Cadis.

Una tercera pinzellada la tenim amb que l’estat autonòmic, sorgit de la transició de la dictadura de Franco a la Monarquia parlamentària, no s’aguanta, s’ha esgotat. La necessària democratització de l’estat espanyol, en un sentit d’institucions federals i de sobirania ciutadana plena republicana, està completament encallada. És aleshores quan el PP mobilitza impulsant demagògicament i fustigant el sentiment nacional espanyolista, com si aquest estat anomenat Espanya, fora l'únic possible i immutable.

Les possibilitats obertes amb la renovació i posta al dia dels Estatuts d’Autonomia, com el de Catalunya, s’han ofegat per les imposicions del govern i estat central. Les expectatives no s’han cobert i s’ha ajornat una bona ocasió de federalització. Un dels grans reptes polítics de les esquerres és aportar eines polítiques, democràtiques, per a resoldre l’encaix entre els pobles que convivim, de grat o no, dins l’estat espanyol.

És palesa la desavinença total entre Euskal Herria i l’estat espanyol. El repte esmentat començarà a complir-se quan el procés o canvi federal contempli, de ple dret democràtic, el dret a decidir de cada poble; val a dir, la inclusió democràtica a la Constitució del dret a l’autodeterminació. Sense aquest dret de decidir la llibertat de Catalunya, com la d’Euskal Herria, com també la llibertat d’Espanya, és una mancança democràtica fonamental, per la que caldrà seguir lluitant amb la mobilització al carrer i les mesures parlamentaries avinents. La classe treballadora arreu de l’estat espanyol cal que defensi la llibertat de cada poble, amb una visió plurinacional, per a poder concentrar-se en combatre i disposar d’aliats per la lluita contra l’estat burgès, contra la dominació de la burgesia espanyola, catalana i vasca.

La quarta pinzellada és pels cent dies acomplerts per govern d’Entesa pel progrés de la Generalitat de Catalunya. Només assenyalar que és positiu que s’hagin cursat les lleis compromeses al Parlament, però ens cal estar molt amatents per a millorar-les i evitar que les escapcin. Malauradament, en els àmbits econòmics i laborals, en els serveis públics, les polítiques segueixen fent el joc als dictats europeus de la dreta; E govern de l’Entesa pel progrés segueix les polítiques del Tripartit de Maragall, que hem titllat de continuistes de les aplicades per convergència, per tant avinent a la burgesia i poderosos catalans. A aquest govern dit d’esquerres no li podem pas atorgar un aprovat en aquestes matèries troncals.

Per acabar. Hem de tenir ben en compte que l’objectiu d’EUiA a les eleccions municipals es fer progressar la Coalició ICV-EUiA-EPM a cada població, al temps d’estendre-la a nous indrets, i volem fer-ho amb la millora i consolidació del treball de base social, veïnal, amb la gent treballadora.

Aquesta millora té un nom, donar un nou pas endavant per part de l’Assemblea local d’EUiA, obrint-la a la gent electora com amics i amigues d’EUiA. I aquesta millora també disposa d’uns cognoms, obtenir regidores i regidors d’EUiA, per assegurar la representació institucional local d’EUiA, i reforçar la coalició per l’esquerra i des de l’esquerra.

Companys, companyes, bon treball al tallers d’aquesta Jornada, per a poder oferir perspectives i propostes polítiques d’esquerres a EUiA, i incorporar a nous segments socials a la lluita política a través de l’eina que esdevé EUiA com a moviment Sempre a l’esquerra.

Francesc Matas Salla

Portaveu de la Llista Quarta d’EUiA, ara anomenada Bastida d’EUiA.

Jornada municipalista oberta de la Llista Quarta d’EUiA

Sempre a l'esquerra!

17 de març 2007 - Horari: de 10 a 17h.


Presentació de la jornada a càrrec de:

* Àngels Tomàs, Comissió Nacional d’EUiA, CPF-IU, Comitè executiu del Partit de l’Esquerra Europea. * Imma González, Secretaria d’Organització d’EUiA de Salt. * Isabel Martínez, EUiA Torrelles de Llobregat, Candidata a regidora per Poble i Progrés. * Martín Pretel, Coordinador d’EUiA Rubí, Candidat a regidor per EUiA.


Introducció al debat:

Les eleccions municipals i el context polític. Francesc Matas. Permanent EUiA, portaveu de la Llista Quarta

Salutació de Jordi Miralles, Coordinador general EUiA

Power Point: La mobilització municipalista pel 27 de maig. Presenta David Companyon.

Plenari 1: Dinàmiques participatives i campanyes per Ajuntaments d’esquerres amb polítiques d’esquerres. Ponent: Celestino Sánchez, 1er. tinent d’alcalde de Barberà del Vallès d’ICV-EUiA

Tallers de les 11,45 fins 13,30


1. L’accés a l’habitatge, mesures municipalistes i mobilització social.

Ponències

- La mobilització social. “V de Vivienda”

- Propostes per Ajuntaments, Parlament i Govern. David Companyon, responsable d’Habitatge d’EUiA.

- Coordina: Eduard Millán, àrea d’habitatge d’EUiA


2. Ciutadanes en acció. Apropem dones contra la violència de gènere

Ponències

- Experiència en la lluita contra la violència vers les dones. Patrícia Melgar, membre de Naiades, Professora de Sociologia de la UB.

- Tasques contra la violència de gènere al territori. Montserrat Vilà, portaveu Plataforma contra les violències de gènere:

Coordina: Mireia Espert, Plataforma contra les violències de gènere


3. Ajuntament i governs d’esquerres amb polítiques d’esquerres.

Ponències

- Experiència i propostes a Rubí. Martín Pretel, coordinador d’EUiA Rubí.

- Polítiques progressistes als municipis. Joan Ramell, regidor de Torrelles de Llobregat per Poble i Progrés.

- El dret a vot de la immigració, i el seu impacte als municipis. Obam Micó, responsable immigració UGT Comarques gironines i Javed Ilyas, president de l’Associació de Treballadors Pakistanesos.

Coordina: Anna Rius, Cooperació de la Càtedra Unesco de la UPC


4. Pel Diàleg i el procés de Pau a Euskadi.

Ponències:

- Treball unitari en el suport democràtic a Euskal Herria. David Fernández, Coordinador Egunkaria.

- Propostes per estendre la campanya al territori. Reinald Roca, Portaveu de la campanya SI al procés de Pau.

Coordina: Roger Fitó , Fòrum Social Local de l’Eixample i Anim·acció d’EUiA


Una Comissió presentarà durant la Jornada els criteris i la proposta d’un nou nom per a la Llista Quarta d’EUiA


Dinar de 13,30 h a 15,00 h. - 5€


Plenari 2

Lectura del nou nom que adopta la LQ. 15 h.

Resum de cada coordinació de taller. De 15,05 h a 15,45 h (10’ per taller).

Debat general i propostes. 15,45 h a 16,45 h.

Cloenda 16,45 h a 17 h.


Lloc: Casinet d’Hostafranchs (c/ Rector Triadó, 67) - Metro: Sants Estació (L5,L3),
Tarragona (L3), Hostafranchs (L1) - Rodalies RENFE Sants

Inscripció gratuïta: llista4euia@gmail.com o Tlf 616 554 967

Blogg: http: file://llista4euia.blogspot.com/

http://www.euia.cat/

Solidaridad con la decisión adoptada por el senador del PRC Franco Turigliatto

Al Compañero Franco Turigliatto

A los compañeros de Sinistra Critica del PRC

Estimados Compañeros,

Queremos expresaros nuestra solidaridad con la decisión adoptada por el senador del PRC Franco Turigliatto de no votar a favor de la permanencia de las tropas italianas en Afganistán, que resume la política exterior de Prodi-D´Alema de mantener los compromisos del Gobierno Berlusconi en política exterior.

Lo hacemos desde las posiciones de nuestra organización federal, Izquierda Unida, que ha impulsado el movimiento por la retirada de las tropas españolas de Irak y apoyado la decisión de retirarlas del Gobierno Zapatero, rompiendo así con una parte sustancial de los compromisos exteriores del Gobierno Aznar. Izquierda Unida ha defendido asimismo la ruptura completa con esos compromisos, votando en el Congreso de los Diputados de España por la retirada de las tropas españolas en Afganistán. Izquierda Unida ha exigido también la denuncia del actual Acuerdo de Cooperación en materia de defensa con EE UU, que convierten las bases militares de Rota y Morón en una plataforma logística de la guerra en Irak y Afganistán.

El no voto de Turigliatto y Rossi es la expresión de su compromiso con el movimiento por la paz, que se ha vuelto a manifestar en Italia con tanta fuerza el 17 de febrero contra la base militar de Vicenza. En ese sentido, no comprendemos la posición de la dirección del PRC de querer expulsar de sus filas a Turigliatto por defender en definitiva su programa electoral. Más cuando la crisis del Gobierno Prodi, ha sido desencadenada por el voto de Andreotti, Cossiga y Pininfarina -es decir, de la derecha-, en una maniobra política para condicionar y frenar cualquier cambio a la izquierda en la correlación de fuerzas.

Un afectuoso saludo, en nuestra lucha común por la paz,

Francesc Matas Salla, Alfons Bech, Àngels Tomás, Gustavo Búster, Carlos Girbau

(Miembros del Consejo Político Federal de Izquierda Unida, Estado Español)

27 de febrero de 2003