Promeses

Sonen bé les promeses del president Montilla al discurs d’investidura.

Encara em serà de més grat, si aquestes promeses es compleixen. Si més no una part d’elles es notessin a les empreses i a les cases i als barris de la gent treballadora d’aquest país.

El dubte no és pas baladí, ni per aigualir la festa, ni esvair somnis.

Un govern de les esquerres, sigui d’Entesa o Catalanista i d’esquerres, convé prengui bona nota dels sectors socials votants perduts per PSC i ERC. El nou govern cal que tingui prou en compte de que ICV-EUiA ha pujat fins a permetre la majoria parlamentària de les esquerres.

La coalició d’ICV-EUiA, junt amb les EPM, han propagat un missatge ben senzill, clar i entenedor: Govern d’esquerres. Govern d’esquerres amb polítiques socials d’esquerres. Imatge política basada en un programa concentrat en quinze propostes prioritàries, amb la primera la d’accés a l’habitatge, la segona sobre precarietat laboral i deslocalitzacions.

Seria bo encetar mesures d’accés a l’habitatge o de disminució de la precarietat laboral, amb la mateixa energia i impacte que ho va fer el president del govern de l’estat al retirar tot seguit les tropes de l’Iraq.

Però seria molt diferent, si les promeses queden i es trastoquen com ens ha passat amb l’Estatut. El tarannà ZP es va diluir a cop de manifestació massiva de la dreta ppera-catòlica; aleshores el govern de l’estat en comptes d’acceptar la decisió majoritària del Parlament de Catalunya, va obligar a retallar competències polítiques, i eliminar tota referència al dret de decidir.

Les promeses presidencials, fins i tot si hi ha voluntat política de cercar canvis a les polítiques troncals de CiU, necessiten per a portar-se a terme dos elements essencials. Un finançament suficient, junt amb poder de decisió política.

Potser és això quan es parla de que ara es tracta de desenvolupar l’Estatut?

No vull pas que les promeses es quedessin flotant a l’hemicicle parlamentari, o a la tinta i la imatge dels mitjans. I és ben palès que qui segueix disposant del finançament i del poder és el govern de l’estat. Ja ho va dir Zapatero a Lleida, quan esmentà que seria generós amb el nou govern de Catalunya.

Tant per ajudar a que la generositat es concreti, com per a contribuir a que els nous governants impulsin models de serveis i d’empresa pública (en comptes dels de privatització de CiU), caldrà mobilitzar-se i associar-se fort. L’etapa i les polítiques post electorals depenent substancialment de la capacitat de la societat treballadora mobilitzada per les seves necessitats.

Francesc Matas Salla

La Investidura a President

Hem defensat i recolzat el vot d’EUiA per la Investidura de José Montilla a president de la Generalitat de Catalunya. Montilla era el candidat de la majoria parlamentària de les esquerres. És també un vot per un govern de les esquerres, ara anomenat govern d’Entesa Nacional pel progrés.

Alhora aquesta Investidura de Montilla del PSC, impedeix que sigui president i pugui formar govern el candidat de CiU i de la dreta catalana Artur Mas.

Ara cal que les mesures siguin àgils i concretes, en el sentit d’un vot que ha penalitzat al PSC i a ERC, i ha incrementat l’esquerra del tripartit, a la Coalició ICV-EUiA (recolzada per les EPM).

Per tant s’ha de notar a l’accés a l’habitatge, a la precarietat laboral i a les deslocalitzacions.

Que no et trenquin el cor....

Vine a l’acte de cloenda del Fòrum contra les violències de gènere. Que no et trenquin el cor....

Dissabte 25 de Novembre:

Trenquem el silenci!

Que no et trenquin el cor......

Acte de Cloenda

HOMENATGE A LES DONES ASSASSINADES

Lectura del Manifest per EMMA VILARASAU

Ens acompanyaran: GRUP PASTORA I MÜRFILA

Dissabte 25, de 18,15 h a 19,15 h

Lloc: Espai Bonnemaison

Sant Pere més Baix 7, Barcelona (Metro L-I i L-III Urquinaona)

Després anirem totes juntes a la Concentració de la Plaça Sant Jaume, de la Xarxa contra la violència, a les 19:30h.

Plataforma Contra Violència de Gènere

prouviolencia@yahoo.es

Cap a l’esquerra amb polítiques socials

Aportació al Consell Nacional sobre el Programa, la Investidura a President, i el govern d’Entesa nacional pel progrés.

Cap a l’esquerra amb polítiques socials

Les esquerres hem guanyat a les eleccions la majoria del Parlament. Un èxit, tot i la ruptura del tripartit, l’augment de l’abstenció, i el descens de vot del PSC i ERC. Ens alegrem del creixement en persones diputades per la Coalició ICV-EUiA (i les EPM), doncs passem de 9 a 12. EUiA dobla la representació parlamentària mantenint la paritat. Són just 3 escons els que donen la majoria a les esquerres. CiU no ha assolit el seu objectiu d’un govern de dretes. La psociovergència de CiU i el PSC (PSOE) no ha pogut prosperar. El resultat electoral afavoreix l’esquerra del tripartit.

José Montilla del PSC és el candidat de la majoria de les esquerres de l’Entesa Nacional pel Progrés per ser Investit President de la Generalitat. A ell li correspon el vot d’EUiA, i de la Coalició ICV-EUiA. És un vot per les esquerres; un vot per impedir que el candidat de CiU i de la dreta catalana sigui president.

En canvi el Programa de l’Entesa i les polítiques anunciades no es corresponen al resultat electoral cap a l’esquerra. Hi ha declaracions d’objectius socials però poca concreció a les polítiques de govern. El programa és més moderat que el del Tinell del 2003; és un pas enrera respecte a les perspectives que podessin permetre canviar els models macroeconòmics bàsics, laborals, socials, mediambientals; es pretén oblidar la necessitat d'avançar cap "el dret de decidir" com a poble per la llibertat de Catalunya. En conjunt les polítiques i la seva gestió resten limitades i supeditades per l’hegemonia del PSC. Per sort un aspecte positiu es nota en la ma d’EUiA en part de les polítiques socials, en la defensa de l’aprovació de la Llei d’habitatge, la Llei contra la violència de gènere, i les que van quedar pendents.

El que decideix que la negociació progressi en el sentit electoral es el seu reforçament a través de la mobilització, o que es redueixi en el sentit conservador sense canvis significatius quan es limita als despatxos.

Pel que sabem de la composició del govern no reflexa l’augment ni la pluralitat d’ICV-EUiA, ni la coalició contribueix a la paritat de gènere. En canvi la coalició assumeix una conselleria com Interior, amb l’ordre públic i la funció de repressió a través dels Mossos d’esquadra.

Per lo exposat ens mostrem crítics al programa i no li podem donar suport, ni estem d’acord amb la composició d’aquest govern. Com compartim i contribuïm al projecte de moviment polític i social d’EUiA, respectem les posicions majoritàries col•lectives. Tot comprometem-nos a fons en reforçar el perfil d’EUiA amb noves afiliacions i la millora de la tasca social i política de les Assemblees, dins la campanya d’EUiA: Sempre a l’esquerra!

Albert Martí Sato, Alfons Bech Peiró, Àngels Tomás, Anna Rius Ulldemolins, David Companyon Costa, Francesc Martínez López, Francesc Matas Salla; Jordi Matas Vilà, Josep Mª Encuentra Martínez, Josep Mª Gil, Martín Pretel, Mireia Espert Ansó, Montserrat Vilà Planas, Reinald Roca Serra, Teresa Cairó.

Catalunya, a 24 de novembre de 2006.

http://llista4euia.blogspot.com/

D’assossec

El president del govern de l’estat, José Luis Rodríguez Zapatero del PSOE, reclama a les forces de l’Entesa nacional pel progrés “abrir una etapa de sosiego, estabilidad y progreso” (obrir una etapa d’assossec, estabilitat i progrés), mentre amenaça prou clar que “mantindrà unes relacions positives amb CiU”.

El frustrat fadrí de la sociovergència s’ha quedat de moment sense fillol. Però no perd pas punt per advertir que està disposat a seguir pactant a les Corts espanyoles les polítiques conservadores amb la dreta catalana, amb CiU, malgrat això pugui perjudicar al tripartit reconvertit en Entesa.

El tarannà ZP es capgira. Una cosa és tancar files amb el nou presidenciable Montilla en el Consejo ejecutivo del PSOE, i una altra és que els 640 Km que el separen de Madrid no facin germinar tics maragallians d’estat asimètric.

ZP vol calma, quietud, tranquil•litat. En tindrà?

Poca calma poden tenir el mig milió de persones afectades per la manca reiterada d’inversions a la Renfe de rodalies, o la mínima inversió en un Metro que tingui en compte la realitat metropolitana regional de la conurbanització real catalana-barcelonina. Poca calma hi ha per a la gent treballadora dels polígons industrials que no disposen de transport públic, i es veuen obligades a emprar vàries hores per arribar al treball, o a retallar un bon mos del sou per al cotxe.

Quina tranquil•litat hi ha a la casa de la gent acomiadada de Seat, Braun, o de les empreses en crisi i deslocalitzades.

I bona quietud d’ànim poden disposar la població que copsa com es retallen els serveis públics i se’ls aboca als privats.

L’Entesa haurà de fer funambolisme per a no beures l’enteniment amb l’assossec de’n ZP.

Miratge social

La declaració política d’intencions de l’Entesa no es correspon amb el que ha votat la ciutadania a les urnes.

Les eleccions han reforçar l’esquerra del tripartit, la Coalició ICV-EUiA, en canvi han castigat a PSC i a ERC. S'escau que aquest resultat es reflecteixi al nou programa del govern , tenint en compte les 15 prioritats del programa d’ICV-EUiA.

Ara cal Polítiques amb mesures socials que es notin ben seguit als sectors de població treballadora modesta, joves, dones, immigració.

Per a la coalició ICV-EUiA, la prioritat primera era l’accés a l’habitatge. Element compartit per la opinió de la joventut i de una majoria de la població.

La segona prioritat de la coalició era l’aspecte laboral, la precarietat, les deslocalitzacions.

Un altra prioritat era la immigració, inclosa la reivindicació del dret a vot, per a poder defensar-se con a ciutadans.

Al Programa d’Entesa hi ha molts anunciats d'intencions i tendències, però poca concreció a les polítiques de govern. És un programa més moderat, descafeïnat, que el del Tinell del 2003. Representa un pas endarrera respecte a les expectatives de polítiques que podessin canviar els models macroeconòmics importants, laborals, socials, mediambientals; es pretén oblidar la necessitat d'avançar cap "el dret de decidir" com a poble per la llibertat de Catalunya.

L’hegemonia transversal socialista limita les mesures polítiques a una consolidació de l’estat del benestar. Montilla ho diu amb to de gestió i en funció de productivitat i rendibilitat privada; quan el que cal és posar en cintura una privatització galopant que disminueix constantment la qualitats del serveis.

Les polítiques a notar han de començar per uns serveis, empreses, i infrastructures públiques, que hom vegi que deixem enrera el model polític neoliberal de CiU i de la Unió Europea.

Solidaritat amb el CSO “LA MAKABRA”

No al desallotjament del CSO “LA MAKABRA”

Avui s’ha procedit al desallotjament del Centre Social Okupat “La Makabra”. Feia sis anys que aquesta antiga fàbrica abandonada era un dels centres de la cultura alternativa i englobava tot un seguit d’activitats artístiques al marge dels circuits industrials de producció oficial.

“La Makabra” era el centre d’assaig de circ, música i teatre, era un punt de programari lliure d’Internet, era un fòrum de discussió social i un centre alternatiu de concerts, pel•lícules i audovisuals.

El desallotjament efectuat per més d’un centenar de mossos d’esquadra vol tornar a ser una “mesura d’exemplaritat”, totalment desproporcionada i feta sense donar cap alternativa a les persones que s’hi allotjaven, ni a tots els instruments, material i estris amb els quals es duia a terme la producció cultural a “La Makabra”.

Entenem que el govern municipal no pot deixar que la cultura alternativa a Barcelona sigui perseguida i que aquest desallotjament ha de ser condemnat des d’una òptica d’esquerres, doncs prima el dret a l’especulació de la propietat per sobre de la funció social i cultural que s’estava fent a l’antiga fàbrica abandonada.

És especialment preocupant que el desallotjament s’hagi fet sense cap mesura que doni una sortida real a la producció cultural alternativa a les indústries dels circuits oficials. Sorprèn la tolerància que des del municipi es té amb les empreses responsables del “mobbing” immobiliari i que davant l’okupació, que posa en evidència l’especulació, només es tingui com a resposta la repressió.

Reclamem a l’Ajuntament de Barcelona, que com es fa a moltes ciutats europees, s’adeqüi urgentment un espai equivalent posant-lo a disposició d’aquells que entenen la cultura com una part de les relacions humanes i no com una indústria amb “copyright”.

No al proyecto de Ley de la Memoria Histórica del gobierno español

Lluís Biosca Aizpurua*

En vísperas de la ya repetida conmemoración fascista del 20 N una
numerosa representación de las asociaciones i organizaciones que
reivindican la recuperación del pasado reciente de nuestra historia,
se dieron cita el sábado 18 de noviembre en el Museo de Historia de
Catalunya en la ciudad de Barcelona.

Aproximadamente 93 organizaciones consensuaron un manifiesto que pone en tela de juicio la política de restitución de la memoria histórica del gobierno hoy
en el poder.

El proyecto de ley de la Memoria del gobierno español
es como en su momento fue en dictaduras sanguinarias del cono Sur
una ley de punto final.

La ley pretende equiparar la legalidad
constitucional y democrática de la republica española y la
ilegalidad del fascismo como si de dos bandos se tratara. Ni
siquiera desautoriza los juicios farsa del franquismo, anulándolos i
declarándolos ilegales como debería ser propio de un gobierno que
valora la democracia.

El franquismo fue un régimen homologo al de
Hitler y Musolini ¿alguien se imagina a un grupo de nazis conmerando
la toma del poder por Hitler en algunos de los campos de exterminio
nazis? Sin embargo en el estado español esto ocurre con frecuencia
sin el menor sonrojo. La ley deja en la cuneta a decenas de miles de
fusilados, de decenas de miles de luchadores que fueron encarcelados
y torturados. Deja en la cuneta el sufrimiento de la sociedad civil
que vivió el terror y la castración en su seno y que la sumió en un
largo periodo que impidió su normal desarrollo como pueblo en todos
los sentidos.

Es por ello que las asociaciones i organismos que reivindican la
recuperación de la Memoria histórica manifiesta y reclama:

· Un proyecto de ley en el cual se declare de modo expreso
la ilegalidad de la dictadura de Franco originada por un golpe de
estado contra un gobierno legítimo, democráticamente constituido.

· Que en consecuencia, deben dejarse sin validez legal las
decisiones represivas derivadas del entramado jurídico del
franquismo. Reclamamos la anulación de los juicios sumarísimos.

· Que es necesario un reconocimiento legal de todas las
victimas que sufrieron la acción represiva del régimen de forma
directa en el interior o las que tuvieron que quedarse forzosamente
en el exilio.

· Que saludamos y apoyamos las iniciativas que hasta el
momento se han pronunciado en esta línea y que se concretan en las
siguientes:

1. Enmienda a la totalidad con texto alternativo de IU-ICV-EUIA.

2. Enmienda a la totalidad y proposición de ley de ERC.

3. Informe NIZKOR: "Entre la cobardía y la ilegalidad".

4. "Declaración de trece Puntos mínimos para el debate de la
ley de la Memoria".

5. Informe de Amnistía Internacional sobre la deuda pendiente
con las víctimas de la Guerra Civil y el franquismo.

· Que apoyamos otras propuestas de carácter unitario que
puedan surgir en la línea de este manifiesto.

Por todo ello rechazamos este proyecto de ley y solicitamos que el
nuevo proyecto se elabore de modo participativo, teniendo en cuenta
las propuestas consensuadas por el conjunto de entidades que nos
dedicamos a la recuperación de la memoria histórica y democrática de
todo el estado.

Del mismo modo, hacemos un llamamiento a todas las entidades y
organizaciones a dar apoyo a este manifiesto de rechazo de este
proyecto de ley, e instar a las coordinadoras territoriales a
realizar un encuentro de carácter estatal para unificar propuestas y
plantear las actuaciones unitarias que se consideren necesarias.

Lluís Biosca. Vicepresidente de la Asociación Catalana de Expresos
Políticos del franquismo.

Una clau de tres diputats

Els tres nous diputats i diputades de la Coalició ICV-EUiA són els que donen la majoria aritmètica parlamentària al conjunt de les esquerres del pacte d’Entesa nacional pel progrés.

La meitat del Parlament són 68 diputats, mentre que la majoria quatripartita n’ha aconseguit 70.

A les urnes s’ha esdevingut una votació que ha reforçat l’esquerra de les forces d’esquerra (ICV-EUiA + 3), i ha castigat al PSC (- 5) i a ERC (-2). La ciutadania s’ha pronunciat per un reequilibri cap a l’esquerra.

Per tant el que PSC i ERC han perdut a les urnes, no ho han de recuperar als despatxos.

El PSC disposava de la clau per formar la socivergència, a costa de perdre la presidència, comdemnat a restar hostatge de CiU (i dels acords PSOE i CiU).

ERC disposava de la clau de pactar amb el PSC o amb CiU.

ICV-EUiA disposa de la clau per a fer unes polítiques socials que obrin pas a mesures efectives que millorin les condicions socials, laborals, de la majoria de la gent treballadora, canviant les polítiques privatitzadores i especulatives, neoliberals de CiU, o per cedir a l’hegemonia socialista d’adaptar-se als poders dominants i quedar-se només amb un vernís social, sense mesures suficients.

La mobilització per la MAT, línies de molt alta tensió, a Girona, o d’Habitatge a Barcelona, poden ser un element de gran importància per a donar força a la clau de tres diputats.

Cal fer valer aquesta clau per a què es noti la correcció social i laboral cap a l’esquerra, en el programa i les polítiques de la majoria d’Entesa.

La Fundació Andreu Nin s’adhereix al Manifest per la retirada del Projecte de Llei de la memòria del govern espanyol

Carta tramesa a la trobada estatal de representants d’Entitats de recuperació de la memòria històrica i democràtica al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona.


----- Original Message -----
From: agustinmaraver
To: coordinadoramh@gmail.com
Sent: Saturday, November 18, 2006 10:12 AM
Subject: Adhesión Fundación Andreu Nin

Estimados compañeros y compañeras,

La Fundación Andreu Nin decidió en su pasada reunión de socios y colaboradores del pasado 24 de octubre en Madrid sumarse a la campaña por una ley antifranquista de la memoria histórica que incluya la anulación de los juicios del franquismo.

En este sentido, queremos adherirnos al Manifiesto por la retirada del Proyecto de Ley de la memoria del Gobierno.

Un afectuoso saludo,

Agustin Maraver
Fundación Andreu Nin

agustinmaraver@telefonica.net
poum@fundanin.org


PD. tenemos noticia de que nuestros compañeros de la Fundació Andreu Nin de Catalunya estarán presentes en la reunión de hoy y que añadirán también su firma al Manifiesto. Aunque organizaciones hermanas, la Fundación Andreu Nin y la Fundació Andreu Nin de Catalunya tienen cada una su personalidad jurídica.

Esmenes al Consell Nacional d’EUiA (4/11/06)

De dreta a esquerra, Teresa Cairó coordinadora de Salt, Jordi Miralles coordinador general i diputat, parla al micro la nova diputada, la sindicalista Mercè Civit.



Esmenes al Consell Nacional d’EUiA (4/11/06) per part dels portaveus de la Llista Quarta d’EUiA.


L’Informe del Coordinador general es va aprovar amb 72 vots a favor i 2 abstencions; amb la incorporació de les esmenes dels membres de la Lista Quarta d’EUiA; són les següents amb la part inclosa en cursiva:



Punt 1, 5)
1.- ICV-EUiA creix, les esquerres som majoria

5) EUiA ha estat present des d’un punt de vista públic i amb un missatge clar: Govern d’esquerres, és a dir, majoria d’esquerres enfront a les dretes.

(Punt 2, títol. 3er paràgraf a criteris. Criteri final. Últim paràgraf.)

2.- Ara el següent objectiu: govern d’esquerres amb polítiques socials d’esquerres


Els criteris per a la negociació d’un govern d’esquerres:
o

• (...).

• EUiA mantindrà en tot cas el seu perfil propi com a moviment polític i social, tant per a la mobilització social, com per definir criteri i proposta davant les polítiques i el compliment dels compromisos de govern.

El CN d’EUiA encarrega a Jordi Miralles (...) (afegir.

El seguiment quotidià de propostes i decisions serà per part de la Permanent, els acords s’adoptaran i ratificaran per la Comissió Nacional i el Consell Nacional, i si s’escau per referèndum de l’afiliació.



Va haver-hi una proposta d’esmena no acceptada. Va ser rebutjada per una votació amb 74 persones:

12 a favor (16,21 %), 29 contra (39,18 %), 20 abstencions i 13 no votants dins i fora la sala (44,59 %).



Els criteris per a la negociació d’un govern d’esquerres:

• Basada en un programa comú de govern –per 4 anys-- amb l’objectiu fonamental que els catalans i les catalanes visquin millor. (posar en primer lloc) On s’estableixi com a decisiu:

o a) Un Pla de xoc per l’accés a l’habitatge públic de lloguer accessible al jovent, polítiques de Sol i Habitatge; b) Polítiques de xoc de millora sociolaboral a la mitja europea, pel manteniment dels llocs de treball industrial, per la reducció de la precarització; c) Contra la violència de gènere. Drets d’igualtat dones. Medis i Pressupost suficient. Aprovació de la llei; d) Compromís de reivindicar al govern de l’estat, les normes legals i canvis a les lleis o contitucionals, pels drets i ciutadania de les persones immigrades, residència i treball, començant pel vot a les municipals; e) per aconseguir més autogovern progressar en el dret de decidir

Cal que es noti

L’Entesa governamental nacional pel progrés, formada per les esquerres quatripartites amb el PSC, ERC, ICV-EUiA, està donant a llum amb el disgust notable dels estaments dominants i propietat dels poderosos.

El que ara interessa és consolidar i ampliar la base social popular treballadora. Per tant cal que es noti’n tot seguit l’aplicació material i concreta de les polítiques socials d’esquerres.

Hem de contribuir a que aquest govern es diferenciï de les polítiques privatitzadores i especulatives i de tercerització de CiU (neoliberal), alhora també de la política econòmica estatal de tall UE favorable a les grans multinacionals, i la fiscal que situa la recaptació de les grans empreses i les grans fortunes completament per sota dels índex mitjans de la Unió Europea.

Aquesta entesa governamental es percep sobretot com una continuïtat del govern tripartit catalanista i d’esquerres, per molt que el vesteixin diferent, confrontada a la dreta catalana i a les pressions del govern estatal. En tot cas la ciutadania ha votat per una interpretació cap a l’esquerra. Les presses s’han d’encaminar doncs a que la base social popular noti aviat les conseqüències de les polítiques. Cal que es noti’n mesures urgents i radicals per a la gent treballadora. Quelcom més tangible que l’aire i la tinta, o de les picabaralles parlamentàries, o dels enrenous mediàtics.

Uns deien Fets i no paraules, la nostra Coalició Govern d’esquerres, els altres Som com som. Doncs a veure. Habitatge públic de lloguer per a la gent jove. Treball industrial eliminant precarietats, font continua de desigualtat i d’accidents mortals, sous cap a la mitja europea, com les condicions socials. Ho han de notar a la Seat, a la Braun, a la Ficotriad. Llei i mitjans suficients contra la violència de gènere, igualtat per a les dones. Mesures d’emergència legal, social i política per a la gent treballadora immigrada.

S’ha de notar les quinze prioritats de la coalició ICV-EUiA. I millor es noti’n abans que el nou tarannà dels Mossos antidisturbis, doncs encara que la repressió sigui en català i progressista-d’esquerres, es palès que seguirem defensant la mobilització, la lluita de la gent colpida i explotada.

L'estabilitat te color

Les proclames de polítiques ben intencionades són d’agrair.

És prou palès que els continguts socials i democràtics són els que està desitjant la població; ans és encara més clar que si les voluntats i bons objectius es converteixen en polítiques socials i econòmiques que es noti’n en millores de la gent treballadora, les patronals i les grans empreses faran tot el possible per a desestabilitzar el govern i que sigui de curta volada.

El PSC no és pas precisament una garantia gaire creïble per a posar a caldo els interessos de la patronal. Amb medalles al president de la Seat, paradigma de la destrucció de llocs de treball industrial? No és pas baladí que Zapatero de la ma de Solbes, acabin de regalar milions d’euros (6.000) als poderosos amb la Reforma Fiscal, i els Pressupostos Generals de l’estat programin un superàvit d’uns altres 3.000 Milions d’euros, aprofitant els ingressos de la ma d’obra immigrada a la que es manté il•legal.

Entesa controvertida

El govern d’“Entesa nacional pel progrés” entre el PSC, ERC, ICV-EUiA (i EPM), neix controvertit. La burgesia catalana tenia uns altres plans. Havia apostat per tornar a ser la interlocutora amb el govern de l’estat i la burgesia espanyola. La seva representació política nacional, CiU, clama sobre la il•legitimitat del nou govern, negant l’evidència de l’aritmètica parlamentària. CiU se sent doblement traïda pel PSOE amb Zapatero i per ERC. El govern de l’estat de Zapatero i el PSOE, s’han trobat abocats a que les eleccions esmicolaven el pacte teixit amb CiU. Des de la Moncloa els artífex del PSOE apadrinaven la sociovergència, el pacte de govern “a l’alemanya” entre CiU i PSC, o també acceptaven amb bons ulls la recuperació directa del govern per part de CiU.

En aquesta confrontació d’interessos, convé furgar en les contradiccions socials, les que s’anomenen entre esquerra i dreta, i les democràtic nacional, entre l’estat i el procés d’autogovern autonòmic. Un programa amb polítiques socials, amb millores tangibles per a la gent treballadora i jove, amb mesures urgents i radicals favorables a la majoria de la població. Unes polítiques democràtiques sobiranes, que progressin en el dret de decidir i en el camí de la llibertat de Catalunya.

L’anomenada “Entesa” necessita amb veritable urgència augmentar la seva base social, sinó vol ser capgirada i trinxada per la pinça dels grans patrons i poderosos catalans, espanyols, i del govern estatal del PSOE. Hi ha una manera; la d’aplicar tot seguit polítiques socials d’esquerres.

Ha guanyat la majoria parlamentària de les esquerres

Aportació a la Comissió Nacional d’EUiA

Sobre les eleccions autonòmiques a Catalunya de l’1 de novembre.

Ha guanyat la majoria parlamentària de les esquerres.

Es forma un govern de les esquerres d’Entesa nacional pel progrés a la Generalitat.


Ara toca Polítiques socials d’esquerres



És positiu que les esquerres hagin guanyat la majoria parlamentària. És per tant coherent que acordin donar suport a un govern de les esquerres com l’anomenat “Entesa nacional pel progrés” entre el PSC, ERC, ICV-EUiA (i EPM), doncs és l’aspiració que ha reflectit el vot de la majoria de la població. La campanya electoral ha confrontat perspectives de polítiques d’esquerres enfront a polítiques de dretes de tall ben neoliberal. Les dretes han perdut electoralment, CiU ha sortit derrotada, l’electorat no ha donat suport als acords del PSOE amb CiU, el govern de l’estat amb Zapatero i la burgesia catalana no han aconseguit el tomb electoral i governamental cal a la dreta que promovien. Ni CiU recupera el govern autonòmic, ni han pogut entrar-hi de la ma de la sociovergència entre el PSC(PSOE) i CiU.

Ara toca aplicar polítiques socials d’esquerres. A les urnes s’ha esdevingut un avenç cap a l’esquerra en el reequilibri entre les forces del tripartit catalanista i d’esquerres. El PSC ha sofert una davallada gran amb el candidat Montilla, malgrat el suport a fons del cap del govern de l’estat Rodríguez Zapatero i de jubilar al president Maragall, doncs ha perdut 250.000 vots i 5 diputats. ERC ha baixat en 2 diputats. La coalició d’ICV-EUiA amb el suport de les EPMs ha guanyat 3 nous diputats, decisius per a la majoria aritmètica per les esquerres parlamentàries. Tanmateix hi ha un greu toc d’alerta amb l’abstenció i el vot anticatalanista, amb disminució de la base social electoral i 4 diputats menys pel conjunt de fet quatripartit. Per tant l’establiment del nou govern no ha de comportar un fre de les polítiques d’esquerres ha despit del mandat electoral.

L’acord programàtic que substitueixi al del Tinell, i l’aplicació de polítiques d’esquerres, han de correspondre a aquesta realitat de major pes polític de l’esquerra de l’anterior tripartit. Si més no la Coalició ICV, EUiA, i EPM, ha de fer valdre els 15 punt de prioritats programàtiques. Cal i és vital desenvolupar: a) Un Pla de xoc per l’accés a l’habitatge públic de lloguer accessible al jovent, polítiques de Sol i Habitatge; b) Polítiques de xoc de millora sociolaboral a la mitja europea, pel manteniment dels llocs de treball industrial, per la reducció de la precarització; c) Contra la violència de gènere. Drets d’igualtat dones. Medis i Pressupost suficient. Aprovació de la llei; d) Compromís de reivindicar al govern de l’estat, les normes legals i canvis a les lleis o constitucionals, pels drets i ciutadania de les persones immigrades, residència i treball, començant pel vot a les municipals; e) per aconseguir més autogovern progressar en el dret de decidir.

Per a canviar amb polítiques socials d’esquerres les polítiques neoliberals imperants hereves de CiU, deutores de les polítiques econòmiques del govern estatal i de les normatives de la Unió Europea, ens cal reforçar la veu pròpia i posició política d’EUiA, en tant que moviment polític i social compromès de ferm amb la població treballadora i la joventut; les necessitats i reivindicacions socials EUiA, com a referent polític d’esquerra transformadora, les ha de trametre, defensar, i convertir en polítiques dins el Parlament i si s’escau al govern.

Entre les quinze prioritats de la Coalició ICV-EUiA i EPM, no n’hi ha cap referent a seguretat ciutadana o d’ordre públic. Per tant no correspon, és contradictori, i negatiu per a la Coalició, que es pretengui que l’increment de tasques governamentals sigui amb les competències d’Interior.

Entre les conselleries que assumeix la Coalició cal que una correspongui a EUiA. Alhora si són dues conselleries cal que la Coalició asseguri que siguin amb paritat de gènere, proposant en una un home i a l’altra una dona.

Àngels Tomàs Gonzalo, Francesc Matas Salla.

Barcelona, a 8 de novembre de 2006.

Ara toca un Govern d’esquerres amb polítiques d’esquerres

37 + 21 + 12 = 70. Majoria parlamentària d’esquerres.

Les esquerres guanyen, la dreta perd.

Només un 53,8 % de participació.

ERC te la clau per decantar a un govern de les esquerres o a un de coalició amb la dreta catalana.

PSC baixa força de 42 escons a 37.

ERC baixa lleu de 23 a 21.

ICV-EUiA (+EPM) en coalició puja de 9 a 12.

EUiA passa d’1 a 2 escons.

CiU (48) + ERC (21) = 69, un escó més de la majoria absoluta (68), però encara un menys que el “tripartit”.

La sociovergència es donar el govern a CiU, a la dreta catalana. Seria la perversió política de la majoria d’esquerres del Parlament escollit.

Montilla i Zapatero perden l’opció de pactes a la dreta amb CiU. La foto del 21 de febrer de Mas y Zapatero no és el que vol la ciutadania treballadora catalana.

Zapatero perd suport popular amb el seus pactes amb la dreta.

Les esquerres “quatripartites” de PSC, ERC, ICV, EUiA, han d’aprendre la lliçó i fer per manera de que les polítiques siguin d’esquerres i augmentar la base social de suport. L’exemple de Bracons, de les deslocalitzacions i de Seat han de fer un canvi de rumb de 180 graus i encetar una legislatura per afavorir a la part de la població treballadora que és la majoritària, inclosa la immigració.

El govern ha d’estar sotmès al Parlament. I el Parlament a la seves persones diputades, i per tant a qui els i les ha promogut i escollit, als seus partits i votants. I en cap cas el govern ha de domesticar als partits, a la ciutadania, ni a la gent treballadora.

La Coalició ha defensat 15 prioritats, la primera l’accés a l’habitatge, la segona la laboral i fer front a la precarització i deslocalitzacions, entre les altres el dret de vot a la immigració. El necessari nou pacte entre les esquerres ha de donar un perspectiva positiva i concreta a aquestes reivindicacions mínimes.