Entesa controvertida

El govern d’“Entesa nacional pel progrés” entre el PSC, ERC, ICV-EUiA (i EPM), neix controvertit. La burgesia catalana tenia uns altres plans. Havia apostat per tornar a ser la interlocutora amb el govern de l’estat i la burgesia espanyola. La seva representació política nacional, CiU, clama sobre la il•legitimitat del nou govern, negant l’evidència de l’aritmètica parlamentària. CiU se sent doblement traïda pel PSOE amb Zapatero i per ERC. El govern de l’estat de Zapatero i el PSOE, s’han trobat abocats a que les eleccions esmicolaven el pacte teixit amb CiU. Des de la Moncloa els artífex del PSOE apadrinaven la sociovergència, el pacte de govern “a l’alemanya” entre CiU i PSC, o també acceptaven amb bons ulls la recuperació directa del govern per part de CiU.

En aquesta confrontació d’interessos, convé furgar en les contradiccions socials, les que s’anomenen entre esquerra i dreta, i les democràtic nacional, entre l’estat i el procés d’autogovern autonòmic. Un programa amb polítiques socials, amb millores tangibles per a la gent treballadora i jove, amb mesures urgents i radicals favorables a la majoria de la població. Unes polítiques democràtiques sobiranes, que progressin en el dret de decidir i en el camí de la llibertat de Catalunya.

L’anomenada “Entesa” necessita amb veritable urgència augmentar la seva base social, sinó vol ser capgirada i trinxada per la pinça dels grans patrons i poderosos catalans, espanyols, i del govern estatal del PSOE. Hi ha una manera; la d’aplicar tot seguit polítiques socials d’esquerres.