Ha guanyat la majoria parlamentària de les esquerres

Aportació a la Comissió Nacional d’EUiA

Sobre les eleccions autonòmiques a Catalunya de l’1 de novembre.

Ha guanyat la majoria parlamentària de les esquerres.

Es forma un govern de les esquerres d’Entesa nacional pel progrés a la Generalitat.


Ara toca Polítiques socials d’esquerres



És positiu que les esquerres hagin guanyat la majoria parlamentària. És per tant coherent que acordin donar suport a un govern de les esquerres com l’anomenat “Entesa nacional pel progrés” entre el PSC, ERC, ICV-EUiA (i EPM), doncs és l’aspiració que ha reflectit el vot de la majoria de la població. La campanya electoral ha confrontat perspectives de polítiques d’esquerres enfront a polítiques de dretes de tall ben neoliberal. Les dretes han perdut electoralment, CiU ha sortit derrotada, l’electorat no ha donat suport als acords del PSOE amb CiU, el govern de l’estat amb Zapatero i la burgesia catalana no han aconseguit el tomb electoral i governamental cal a la dreta que promovien. Ni CiU recupera el govern autonòmic, ni han pogut entrar-hi de la ma de la sociovergència entre el PSC(PSOE) i CiU.

Ara toca aplicar polítiques socials d’esquerres. A les urnes s’ha esdevingut un avenç cap a l’esquerra en el reequilibri entre les forces del tripartit catalanista i d’esquerres. El PSC ha sofert una davallada gran amb el candidat Montilla, malgrat el suport a fons del cap del govern de l’estat Rodríguez Zapatero i de jubilar al president Maragall, doncs ha perdut 250.000 vots i 5 diputats. ERC ha baixat en 2 diputats. La coalició d’ICV-EUiA amb el suport de les EPMs ha guanyat 3 nous diputats, decisius per a la majoria aritmètica per les esquerres parlamentàries. Tanmateix hi ha un greu toc d’alerta amb l’abstenció i el vot anticatalanista, amb disminució de la base social electoral i 4 diputats menys pel conjunt de fet quatripartit. Per tant l’establiment del nou govern no ha de comportar un fre de les polítiques d’esquerres ha despit del mandat electoral.

L’acord programàtic que substitueixi al del Tinell, i l’aplicació de polítiques d’esquerres, han de correspondre a aquesta realitat de major pes polític de l’esquerra de l’anterior tripartit. Si més no la Coalició ICV, EUiA, i EPM, ha de fer valdre els 15 punt de prioritats programàtiques. Cal i és vital desenvolupar: a) Un Pla de xoc per l’accés a l’habitatge públic de lloguer accessible al jovent, polítiques de Sol i Habitatge; b) Polítiques de xoc de millora sociolaboral a la mitja europea, pel manteniment dels llocs de treball industrial, per la reducció de la precarització; c) Contra la violència de gènere. Drets d’igualtat dones. Medis i Pressupost suficient. Aprovació de la llei; d) Compromís de reivindicar al govern de l’estat, les normes legals i canvis a les lleis o constitucionals, pels drets i ciutadania de les persones immigrades, residència i treball, començant pel vot a les municipals; e) per aconseguir més autogovern progressar en el dret de decidir.

Per a canviar amb polítiques socials d’esquerres les polítiques neoliberals imperants hereves de CiU, deutores de les polítiques econòmiques del govern estatal i de les normatives de la Unió Europea, ens cal reforçar la veu pròpia i posició política d’EUiA, en tant que moviment polític i social compromès de ferm amb la població treballadora i la joventut; les necessitats i reivindicacions socials EUiA, com a referent polític d’esquerra transformadora, les ha de trametre, defensar, i convertir en polítiques dins el Parlament i si s’escau al govern.

Entre les quinze prioritats de la Coalició ICV-EUiA i EPM, no n’hi ha cap referent a seguretat ciutadana o d’ordre públic. Per tant no correspon, és contradictori, i negatiu per a la Coalició, que es pretengui que l’increment de tasques governamentals sigui amb les competències d’Interior.

Entre les conselleries que assumeix la Coalició cal que una correspongui a EUiA. Alhora si són dues conselleries cal que la Coalició asseguri que siguin amb paritat de gènere, proposant en una un home i a l’altra una dona.

Àngels Tomàs Gonzalo, Francesc Matas Salla.

Barcelona, a 8 de novembre de 2006.