Mileuristes “per un habitatge digne” i la Llei

El dijous a la mateixa hora van coincidir dos actes a Castellar del Vallès.

El debat obert de l’emissora de radio local d’una hora i mitja, on el candidat jove de la coalició ICV-EUiA, Jordi Matas, va confrontar les propostes prioritàries que comencen amb l’accés a l’habitatge, precarietat, sous i treball, i la consistent proposta de Govern d’esquerres, a les picabaralles i manca de proposta clara d’aliances dels demés, mentre aprofitava per donar canya a CiU tot i ser un pes pesat de Castellar.

En Jordi ha participat de les mobilitzacions dels mileuristes “per un habitatge digne”, i n’ha format part de la xiroia de les mobilitzacions amb el camió d’Anim•acció d’EUiA. Aquest moviment i les propostes incloses en el projecte de Llei d’Habitatge que s’ha quedat pel camí al trencar-se el tripartit, són complementàries, fent un impacte saludable i d’aire fresc en el debat.

L’acte de la Coalició amb Carme García, diputada estatal de la coalició i membre d’ICV, i Francesc Matas d’EUiA. Carme explicà les propostes escollides de la coalició, amb referència clara a la Llei de la Dependència, on a les Corts CiU va atacar per intervencionistes les propostes més socials i d’igualtat defensades pel Grup parlamentari d’IU-ICV.

En Francesc remarcà que CiU no guanya, doncs el duel principal està entre la dreta liderada per CiU i la majoria parlamentària d’esquerres, tripartita o quatripartita segons se miri, amb la component majoritària del PSC. El handicap de les esquerres i fins i tot de la ruptura del govern tripartit, està en que la força hegemònica, per tant la que determina la interpretació i aplicació de les principals polítiques econòmiques de l’Acord del Tinell, és el PSC de la ma del govern de l’estat i del PSOE; cal fer per manera de canviar aquesta composició dins la majoria de les esquerres, perquè creixi la seva esquerra, la representada per la Coalició ICV-EUiA. Aleshores serà més forta la possibilitat de polítiques socials i públiques, menys Bracons i Quart Cinturó, menys Línies d’alta Tensió, més transport col•lectiu ferroviari, menys deslocalitzacions i empreses tancdes, millor respecte al medi ambient i a la natura pel territori, en fi poder avançar a que Catalunya tingui poder de decidir real sobre aquestes polítiques; qüestió que per cert va malmetre fonamentalment el pacte del president estatal Zapatero amb la CiU de Mas, el campió dels serveis privatitzats, de la no intervenció enfront del marasme especulatiu immobiliari, i dels xecs a les classes benestants del país. Tots dos ponents van demanar el vot per ICV-EUiA; tot i senyalant que qui no vota, algú vota per ells, en el sentit de que l’electorat que vota és qui escolleix una majoria parlamentària o altra, i això determina la política que afecta a tothom .