A qualsevol preu?

La campanya i propostes per un “Govern d’esquerres” per part de la Coalició ICV-EUiA, i amb el suport al territori de les EPM (Enteses pel Progrés Municipal), cala en segments del jovent i de la gent treballadora.

Es comença a copsar per una part de les persones votants treballadores que aconseguir una majoria de diputats i diputades de l’esquerra, és una opció vàlida, àdhuc per fer front a les forces que provocaren la ruptura i caiguda del govern tripartit.

En els actes electorals es parla de polítiques i de polítiques d’esquerra a prosseguir, a encetar, i a cap preu anar-se’n endarrera. Reforçar amb el vot, i l’afiliació, de l’esquerra de la majoria parlamentària d’esquerres, és la millor manera de colpir la dreta –CiU- i posar en cintura les polítiques social liberals del PSC. Es tracta del vot per a la Coalició ICV-EUiA (Govern d’esquerres), i l’afiliació a les Assemblees d’EUiA (Sempre a l’esquerra).

El PSC de Montilla erra el tir de mig a mig, quan es dedica a distanciar-se o a combatre les polítiques i un govern d’esquerres, en comptes de posar a caldo a CiU. Montilla afirma matusserament que “no governarà ni reeditarà el tripartit a qualsevol preu”. El PSC tem que el preu sigui haver de fer polítiques d’esquerres, socials, de serveix públics, de medalles a la gent sindicalista que defensa amb ungles i dents el seu lloc de treball en comptes dels empresaris especuladors i destructors del principal bé del país, el del treball de la seva gent treballadora.

El candidat socialista fa un trist paper de bomber desbordat per una expectativa electoral fruit sobretot de la ruptura del tripartit, i per una pressió per part de l’esquerra representada per ICV-EUiA-EPM que no vol de cap manera virar i tirar enrera.

El govern pel que aposta el PSC no és ara per ara d’aquest país. Quan esmenta “un Govern fort i amb un lideratje independent dels pactes o acords que ajudin a gestar-lo”, o quan planteja que els futurs Consellers “seran abans membres del Govern que membres d’un partit polític, per tant hi haurà una sola veu”.

Per un govern d’esquerres és palès que es necessiten pactes i acords entre les forces d’esquerres, les persones conselleres es deuran als seus partits i programes. I les prioritats de la Coalició ICV-EUiA són prou clares i compromeses amb les sectors socials més modestos i colpits, amb els segments majoritaris treballadors, amb el jovent (habitatge!, precarietat!), amb els drets de ciutadania i de vot de la immigració..

Raó de més –no pas de Mas- per votar a ICV-EUiA.