Un vot d’esquerres
“El vot del PSC val el doble, doncs és l’únic que garanteix un govern d’esquerres i un executiu estable” allissona Montilla. La intel•ligència dels estrategs de campanya del PSC llisca avall, desorientats per un candidat ensopit, que vola per sota del llistó del foragitat Pascual Maragall.
Per ser ver, els vots que valen doble i més són els que cullen CiU, i en part ERC, per terra endins de Lleida, Tarragona i Girona. Això per no canviar la llei electoral com estava establert en el Pacte del Tinell.
És palès que el PSC no pot aspirar enguany a ser únic en el govern, car la majoria absoluta a Catalunya està fora de l’abast de Montilla, àdhuc dels permisos, generositats financeres i tarannà de ZP, president del govern de l’estat.
Si més no en aquest context la “garantia” electoral parlamentària correspon a les forces que sumen per un tipus o altre de govern, d’esquerres o de dretes. EL PSC com una de les dues forces principals, és necessari però, ai las, no suficient. La suficiència l’ha de cercar en els complements minoritaris. Els que han d’obligar-lo a fer polítiques d’esquerres, ben diferents a les neoliberals de CiU. A no ser que en Montilla faci el salt, com l’antic canceller d’Alemanya, i doni la presidència a CiU, amb la “sociaconvergència”.
I ves per on un Govern d’esquerres és la proposta política de la Coalició ICV-EUiA. Si ara Montilla i el PSC la volen emprar és bona cosa, ans haurà de sumar majoria parlamentària amb els aliats de Maragall i orquestrar un nou tripartit. Qui pot guanyar a CiU, a la dreta catalana, és una majoria parlamentària de les esquerres. Val a dir el PSC, ERC, i ICV-EUiA, de fet un quatripartit!
Un executiu estable en aquestes condicions és un mal somni. Si es fan polítiques favorables a la gent treballadora i a la població modesta i immigrada, d’esquerres, a costa dels negocis i beneficis i especulació dels poders dominants, els patrons de les empreses i de les grans multinacionals faran ulls clucs per mor de l’estabilitat governamental? Si pel contrari es fan polítiques que protegeixen els beneficis empresarials i sotmeten a la gent treballadora a una major explotació, de dretes, ho acceptarà sense enrenou la immensa majoria de la població treballadora?
Una majoria parlamentària de les esquerres és un primer pas per aconseguir un govern d’esquerres amb polítiques d’esquerres. Per això cal el vot a la Coalició ICV-EUiA.
Per ser ver, els vots que valen doble i més són els que cullen CiU, i en part ERC, per terra endins de Lleida, Tarragona i Girona. Això per no canviar la llei electoral com estava establert en el Pacte del Tinell.
És palès que el PSC no pot aspirar enguany a ser únic en el govern, car la majoria absoluta a Catalunya està fora de l’abast de Montilla, àdhuc dels permisos, generositats financeres i tarannà de ZP, president del govern de l’estat.
Si més no en aquest context la “garantia” electoral parlamentària correspon a les forces que sumen per un tipus o altre de govern, d’esquerres o de dretes. EL PSC com una de les dues forces principals, és necessari però, ai las, no suficient. La suficiència l’ha de cercar en els complements minoritaris. Els que han d’obligar-lo a fer polítiques d’esquerres, ben diferents a les neoliberals de CiU. A no ser que en Montilla faci el salt, com l’antic canceller d’Alemanya, i doni la presidència a CiU, amb la “sociaconvergència”.
I ves per on un Govern d’esquerres és la proposta política de la Coalició ICV-EUiA. Si ara Montilla i el PSC la volen emprar és bona cosa, ans haurà de sumar majoria parlamentària amb els aliats de Maragall i orquestrar un nou tripartit. Qui pot guanyar a CiU, a la dreta catalana, és una majoria parlamentària de les esquerres. Val a dir el PSC, ERC, i ICV-EUiA, de fet un quatripartit!
Un executiu estable en aquestes condicions és un mal somni. Si es fan polítiques favorables a la gent treballadora i a la població modesta i immigrada, d’esquerres, a costa dels negocis i beneficis i especulació dels poders dominants, els patrons de les empreses i de les grans multinacionals faran ulls clucs per mor de l’estabilitat governamental? Si pel contrari es fan polítiques que protegeixen els beneficis empresarials i sotmeten a la gent treballadora a una major explotació, de dretes, ho acceptarà sense enrenou la immensa majoria de la població treballadora?
Una majoria parlamentària de les esquerres és un primer pas per aconseguir un govern d’esquerres amb polítiques d’esquerres. Per això cal el vot a la Coalició ICV-EUiA.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home