La paraula i tarannà de ZP en entredit

A Lleida també va ser que ZP va explicar que el govern seria “generós” a l’hora del finançament de l’Estatut. Ara dóna “permís” a Montilla per a pactar amb qui calgui.

Lluny queda doncs, ben oblidada, la paraula donada pel mateix Zapatero, d’acceptar i respectar fil per randa l’Estatut que sorgís del Parlament de Catalunya. El tarannà democràtic i favorable del ZP que va necessitar els vots del PSC i de Maragall, adés per guanyar a Bono la secretaria general del PSOE, adés per guanyar al PP el govern de l’estat, s’ha transmutat en un reguitzell d’incompliments. És un tarannà poc fiable.

El PSC i Montilla pactaran en funció dels vots de cada força política i, se’ns dubte, amb les imposicions i interessos del PSOE. I aquests s’han vist prou bé en el moment d’aprovar els Pressupostos generals de l’estat. El PSOE prefereix una entesa amb CiU, malgrat hagi de sacrificar al PSC i a l’esforçat Montilla, a un govern de les esquerres, que pugui plantejar-se polítiques d’esquerres, contradictòries amb les adoptades als PGE2007.

Necessitem una majoria parlamentària d’esquerres, on es reforci la força de gent electa diputada que defensa un Govern d’esquerres, val a dir la Coalició ICV-EUiA. El vot a ICV-EUiA té ni més ni menys aquest significat.

Un govern de les esquerres és necessari però pot resultar encara insuficient. Haurem d’ajudar, per aconseguir que la majoria parlamentària d’esquerres faci polítiques d’esquerres, amb la mobilització social, sindical i ciutadana. Per tant el primer pas, a l’1 de novembre, és el vot a ICV-EUiA.