Encaixada de la ma dels Pressupostos

El ministre d’Economia Solbes, munyidor dels Pressupostos Generals de l’Estat, ha clavat una estocada al seu correligionari, fins fa poc ministre d’Indústria, el presidenciable del PSC, Montilla.

Solbes i el PSOE han preferit negociar l’acord pressupostari amb CiU, la dreta nacional catalana, que amb el Grup Parlamentari de IU-ICV, l’esquerra transformadora estatal i catalana.

CiU ha retirat la seva esmena a la totalitat dels PGE2007 per manera que la seva abstenció i el vot favorable del PNB, permetessin al PSOE aprovar els Pressupostos.

Si fora pel govern de l’estat l’aliança amb CiU seria qüestió de pocs dies. Després de defenestrar al president Maragall, gairebé cremen l’herba sota els peus del candidat Montilla.

Queda l’1 de novembre. El vot del personal. La ciutadania treballadora no veu majoritàriament amb bons ulls el retorn de les polítiques privatitzadores i especuladores de CiU.

Alhora es palesa que l’abstenció d’IU-ICV als Pressupostos és un toc d’alerta de que quelcom s’esgota. S’esvaeix la majoria parlamentària de les esquerres i democràtica nacional que va investir president a Rodríguez Zapatero.

IU-ICV ja no ha donat confiança a Solbes-ZP en aquests Pressupostos continuïstes i de tarannà neoliberal en lo substancial, tot i algunes partides socials. Partides tanmateix menys dotades que els sis mil milions d’euros regalats a la patronal, rendes elevades, i grans fortunes, per mitjà de la Reforma Fiscal, que IU va votar en contra.

El govern de l’estat va cap a la dreta. A EUiA volem que la nova majoria parlamentària de l’1 de novembre a Catalunya sigui de les esquerres, per un Govern d’esquerres, amb polítiques que vagin Sempre a l’esquerra.

Cal un tomb i aliances cap a l’esquerra. Cal el vot per a la Coalició ICV-EUiA.