En els complements rau passar pàgina a CiU

Els aliats minoritaris del govern tripartit de Pascual Maragall, val a dir ERC i ICV-EUiA, son titllat de “complement, però no alternativa” per part de Montilla, candidat del PSC.

Amb una llambregada lleugera, es pot considerar com encertat que les parts minoritàries de la coalició basada en l’Acord del Tinell per un govern tripartit, són només complementàries; per tant no representen una alternativa, ni pel PSC ni per CiU.

Tanmateix, aflora tot seguit la relliscada del PSC, en tres vessants.

La primera perquè els “complements” ERC i ICV-EUiA, van ser imprescindibles per a la constitució del govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat.

Segona, car l’alternativa a CiU no va ser el PSC, sinó el conjunt plural del PSC, ERC, ICV-EUiA. Amb un Pacte que incloïa elements de ruptura amb part de les polítiques de CiU (política industrial, mediambiental, Estatut amb el dret de decidir).

Tercera, Montilla (PSC) tampoc és ara l’alternativa a Mas (CiU), agreujat en que Montilla tampoc és imprescindible al PSOE (en canvi ho fou Maragall per Zapatero), com s’ha vist amb l’entesa PSOE-CiU en els Pressupostos Generals de l’estat.

El PSC de Montilla tindrà que aguantar complements que li determinin la política, a no ser que faci com Srhoeder que va donar camí a la coalició CDU-PSD a Alemanya. Uns “complements” on rau anar cap a l’esquerra. Si més no els complements minoritaris tornen a ser decisius perquè un nou Tinell giri la pàgina neoliberal de CiU, i s’avanci cap a polítiques d’esquerres, àdhuc si no és pas del grat de Fornesa (La Caixa), o dels patrons de la Seat.

Des del SEMPRE A L’ESQUERRA d’EUiA, i des de la Coalició ICV-EUiA, defensem un nou Tinell, quatripartit, pel tomb cap a l’esquerra que Catalunya i la població treballadora catalana necessita.

Per a contribuir a un Govern d’esquerres convé votar a la Coalició ICV-EUiA.