NO FEM... SÍ FEM

o qui és qui diu que no

Ada Llorens

Des de fa temps, i particularment en aquesta campanya electoral, alguns partits estan atacant les posicions dels ciutadans defensors actius del paisatge, el medi ambient i l’ordenació racional del territori, ficant en el mateix sac els grups cívics que s’oposen a alguna obra concreta, els grups ambientalistes i els partits que recullen les seves peticions, titllant-los de retrògrads, acusant-los de frenar el creixement i de practicar l’anomenada CULTURA del NO.

Hores i hores de centenars de milers de persones actives arreu de Catalunya, que creuen en la democràcia participativa, en la seva responsabilitat activa en la creació de país, que intenten convèncer alcaldes i consellers en milers de reunions on se'ls tanca la boca, que redacten articles de conscienciació i al•legacions contra planificacions urbanístiques abusives, que s’han de tirar a tallar carreteres per aconseguir una mínima atenció dels mitjans de comunicació; tota aquesta feina doncs, es llença d’una revolada a la paperera, amb adjectius despectius dels que el més ”mono” és utòpic, com si ser utòpic no fos justament ser propositiu.

Alguns apel•len al “sentit comú” per proposar una 4ª pista d’aeroport sobre el mar! Això no deu ser car, ni altera els corrents marins ni la pesca ni les platges, i també es fa tant a prop nostre com a Dubai o al Hong Kong. Sí senyor! Això és pensar en allò que preocupa la gent!

Altres estimen tant Catalunya que no dubten en asfixiar el país amb tots els “cinturons” imaginables, en un futurisme arrogant i eufòric que beu de les fonts del desarrollisme més pur estil anys ’60. Visca el cotxe! Que és baratet i aviat ens sobrarà el petroli…Governaran tant bé que haurem d’anar amb mascareta antigàs, doncs les tossudes dades de contaminació i canvi climàtic seran cosa dels pesats del NO.

N’hi ha també que encara pensen en progressar fomentant la “riquesa” de les persones –diuen-obsedits amb fórmules industrialistes del s.XIX, sospitosament a prop de les propostes de multinacionals i grans empreses espanyoles: aquestes són les persones que cal enriquir i per les que es vol governar?

Però la gent té memòria. Tots recordem quant va costar mantenir l’aigua dins l’Ebre, defensant el Delta, els arrossaires i els pescadors. I recordem qui va autoritzar la nova planta de Coca-Cola en sòl protegit al Vallès, fóra dels polígons industrials, on el m2 es més car, doncs pobres, no el devien poder pagar…mentre que per la mateixa raó a Poniols desnonen 4 neorurals, aquests sí, persones...Recordem qui va aprovar urbanitzar la Vall Fosca i en favor de qui. Recordem qui accepta la M.A.T. preferint l’energia nuclear francesa a la creació d’empreses catalanes de generació d’energia en proximitat a la demanda. Recordem qui va proposar i qui aprova envair les vinyes del Penedès –aquesta riquesa d’avui- amb el CIM de milers de camions i mercaderies –riquesa de qui?-. Recordem les manifestacions “cop al TAV”, reclamant no derivar-hi les necessàries inversions en trens de Rodalies, i ara plorem…

Qui és utòpic? qui inconscient? qui subordinat als grans interessos?

Calen inversions en infrastructures a Catalunya, i tant, i moltes! Tenim un enorme retard, sí, és cert. Cal prendre exemple de comunitats i països rics i moderns com Navarra o Cantabria, Finlàndia, Dinamarca o Costa Rica, que avancen de la ma de la cura ambiental.

Cal renovar de dalt a baix el Port de Barcelona i aquells ports que permetin transport de mercaderies en vaixell, o és que Catalunya no va ser una potència marítima? Cal connectar-lo amb l’aeroport i fer d’aquest un Hub internacional. Cal connectar-los en tren amb els altres aeroports, el Pirineu, la costa i totes les ciutats mitjanes. Cal una xarxa telefònica i de fibra que senzillament funcioni i permeti viure i treballar des dels pobles petits llunyans de les conurbacions, i a preus europeus, revaloritzant tantes cases abandonades. Calen instal•lacions de reciclatge de residus, calen depuradores biològiques de nova generació. Cal subvencionar la generació local d’energies renovables. Calen…tantes coses que no es pot desviar ni un sol € dels 6.000 milions anyals que aporti l’Estatut en utopies tecnològiques postindustrialistes fracassades des dels anys’60.

Qui és qui realment diu: això no, aquí no, amb vostès no? Catalunya no pot perdre més temps dient no a les propostes avançades de desenvolupament qualitatiu que sí son per la gent.

Ara, ciutadans/nes actius/ves pel paisatge i la salut mediambiental: un vot el dia u de novembre pot ser un gran estalvi energètic: segons qui governi no caldran tantes accions desesperades de defensa de cada racó del país. Que desprès ningú no es queixi de que se li destrossa el davant de casa seva si, en un atac de purisme o de mandra, es va abstenir.

Ada Llorens
Arquitecta, urbanista, paisatgista

Col•labora amb el GIC (Grup d’Independents de Collbató: www.collbatogic.org)