Sociovergència o Converlistes?

Mas de CiU reconeix que no pot guanyar a la majoria parlamentària d’esquerres. Ho fa amb l’exemple d’Alemanya, on la candidata burgesa de la dreta va aconseguir liderar la coalició de demòcrata cristians i socialistes. Mas es proposa ara per president però amb un pacte amb el PSC.

La dreta burgesa catalana s’agafa com a clau ardent, a les propostes apadrinades per Fornesa (La Caixa) i Zapatero (president del govern de l’estat, del PSOE).

Un acord PSC-CiU o CiU-PSC, per un govern “fort” que compti amb el vist i plau dels poderosos de Catalunya i del govern estatal. Un govern per aplicar polítiques que no tinguin el llast de les esquerres que formaren el tripartit, sinó que portin a terme polítiques “de país”; val a dir adients als especuladors immobiliaris, a les elèctriques, als patrons de les deslocalitzacions, a les màfies, a privatitzar els serveis públics, l’educació, als qui imposen la religió catòlica a les escoles. Cosa vista. Cosa del quart de segle passat. Cosa per fer passa de cranc, cap enrera.

La dreta catalana i l’esquerra traïdora de l’estat temptegen allò que els mitjan en diuen sociovergència, ans seria més ajustat titllar-ho de converlistes. Doncs del mix de polítiques qui guanyaria en aquest cocktel són aquells que només poden capgirar la voluntat electoral popular amb l’ajut de dins de la majoria d’esquerres. Lo social s’esvaeix amb aquest projecte de govern fort.

Com més vots vagin cap a la Coalició ICV-EUiA, per la proposta de Govern d’esquerres, més dificultats tindrà el PSC per lliurar-se dels compromisos i prioritats d’esquerres d’ICV-EUiA. El vot a ICV-EUiA és el principal torpedeix enguany a la continuïtat de les polítiques de dreta de CiU, i de les variables de sociovergència.

Hom sap, o convé que sàpiga, que el vot de l’1 de novembre, decideix si més no la relació de forces parlamentàries de tota la població, la que vota i la que no vota.