bastidadeuia sempre a l'esquerra!

Bastida (abans Llista Quarta) és d'Esquerra Unida i Alternativa de Catalunya. bastidadeuia és germana de redesIU. Lluitem per fer gran EUiA, impulsant polítiques d'esquerra i per influir en les institucions des de la mobilització. Amb la coalició ICV-EUiA-EPM volem un govern de les esquerres, més a l'esquerra, proper a les persones treballadores, dones i jovent, i immigració, a la llibertat de Catalunya i al seu dret de decidir. Cal polítiques d'esquerres! Sempre a l'esquerra!

dilluns, 20 de novembre del 2006

Miratge social

La declaració política d’intencions de l’Entesa no es correspon amb el que ha votat la ciutadania a les urnes.

Les eleccions han reforçar l’esquerra del tripartit, la Coalició ICV-EUiA, en canvi han castigat a PSC i a ERC. S'escau que aquest resultat es reflecteixi al nou programa del govern , tenint en compte les 15 prioritats del programa d’ICV-EUiA.

Ara cal Polítiques amb mesures socials que es notin ben seguit als sectors de població treballadora modesta, joves, dones, immigració.

Per a la coalició ICV-EUiA, la prioritat primera era l’accés a l’habitatge. Element compartit per la opinió de la joventut i de una majoria de la població.

La segona prioritat de la coalició era l’aspecte laboral, la precarietat, les deslocalitzacions.

Un altra prioritat era la immigració, inclosa la reivindicació del dret a vot, per a poder defensar-se con a ciutadans.

Al Programa d’Entesa hi ha molts anunciats d'intencions i tendències, però poca concreció a les polítiques de govern. És un programa més moderat, descafeïnat, que el del Tinell del 2003. Representa un pas endarrera respecte a les expectatives de polítiques que podessin canviar els models macroeconòmics importants, laborals, socials, mediambientals; es pretén oblidar la necessitat d'avançar cap "el dret de decidir" com a poble per la llibertat de Catalunya.

L’hegemonia transversal socialista limita les mesures polítiques a una consolidació de l’estat del benestar. Montilla ho diu amb to de gestió i en funció de productivitat i rendibilitat privada; quan el que cal és posar en cintura una privatització galopant que disminueix constantment la qualitats del serveis.

Les polítiques a notar han de començar per uns serveis, empreses, i infrastructures públiques, que hom vegi que deixem enrera el model polític neoliberal de CiU i de la Unió Europea.