Cal que es noti

L’Entesa governamental nacional pel progrés, formada per les esquerres quatripartites amb el PSC, ERC, ICV-EUiA, està donant a llum amb el disgust notable dels estaments dominants i propietat dels poderosos.

El que ara interessa és consolidar i ampliar la base social popular treballadora. Per tant cal que es noti’n tot seguit l’aplicació material i concreta de les polítiques socials d’esquerres.

Hem de contribuir a que aquest govern es diferenciï de les polítiques privatitzadores i especulatives i de tercerització de CiU (neoliberal), alhora també de la política econòmica estatal de tall UE favorable a les grans multinacionals, i la fiscal que situa la recaptació de les grans empreses i les grans fortunes completament per sota dels índex mitjans de la Unió Europea.

Aquesta entesa governamental es percep sobretot com una continuïtat del govern tripartit catalanista i d’esquerres, per molt que el vesteixin diferent, confrontada a la dreta catalana i a les pressions del govern estatal. En tot cas la ciutadania ha votat per una interpretació cap a l’esquerra. Les presses s’han d’encaminar doncs a que la base social popular noti aviat les conseqüències de les polítiques. Cal que es noti’n mesures urgents i radicals per a la gent treballadora. Quelcom més tangible que l’aire i la tinta, o de les picabaralles parlamentàries, o dels enrenous mediàtics.

Uns deien Fets i no paraules, la nostra Coalició Govern d’esquerres, els altres Som com som. Doncs a veure. Habitatge públic de lloguer per a la gent jove. Treball industrial eliminant precarietats, font continua de desigualtat i d’accidents mortals, sous cap a la mitja europea, com les condicions socials. Ho han de notar a la Seat, a la Braun, a la Ficotriad. Llei i mitjans suficients contra la violència de gènere, igualtat per a les dones. Mesures d’emergència legal, social i política per a la gent treballadora immigrada.

S’ha de notar les quinze prioritats de la coalició ICV-EUiA. I millor es noti’n abans que el nou tarannà dels Mossos antidisturbis, doncs encara que la repressió sigui en català i progressista-d’esquerres, es palès que seguirem defensant la mobilització, la lluita de la gent colpida i explotada.