bastidadeuia sempre a l'esquerra!

Bastida (abans Llista Quarta) és d'Esquerra Unida i Alternativa de Catalunya. bastidadeuia és germana de redesIU. Lluitem per fer gran EUiA, impulsant polítiques d'esquerra i per influir en les institucions des de la mobilització. Amb la coalició ICV-EUiA-EPM volem un govern de les esquerres, més a l'esquerra, proper a les persones treballadores, dones i jovent, i immigració, a la llibertat de Catalunya i al seu dret de decidir. Cal polítiques d'esquerres! Sempre a l'esquerra!

dijous, 29 de novembre del 2007

Solidaritat premsa i magistrats pakistanesos

CONCENTRACIÓ:

DIUMENGE 2 DE DESEMBRE, a les 18 hores

Lloc: PLAÇA SANT AGUSTÍ – Carrer de l’Hospital – Barcelona.

Escriurem amb espelmes:

SOLIDARITAT PREMSA I MAGISTRATS

La comunitat pakistanesa a Catalunya ha decidit continuar mobilitzant-se en favor de la llibertat d’expressió en el seu país, en favor de les llibertats i en contra de la censura informativa imposada per la dictadura militar.

La repressió ha estat especialment intensa cap els mitjans de comunicació, amb tancament de canals televisius i l’empresonament de periodistes, alguns d’ells torturats, i també en l’àmbit de la judicatura on els magistrats del Tribunal Suprem que varen ser destituïts del seu lloc han estat substituïts per altres magistrats més afins al règim militar.

Per donar continuïtat a la mobilització endegada amb la concentració del dissabte 17 de novembre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i la realitzada davant l’ambaixada del Pakistan a Madrid el passat dilluns 26, ara ens volem tornar a mobilitzar en solidaritat amb els professionals dels mitjans de comunicació i de la magistratura que han estat i que continuen represaliats.

CONCENTRACIÓ:

DIUMENGE 2 DE DESEMBRE, a les 18 hores

Lloc: PLAÇA SANT AGUSTÍ – Carrer de l’Hospital – Barcelona.

Escriurem amb espelmes:

SOLIDARITAT PREMSA I MAGISTRATS

Per a qualsevol informació podeu contactar amb

Javed Ilyas – 654131203

Associació de Treballadors Pakistanesos

Solidaritat amb el poble kurd

Mobilització solidària amb el poble kurd a Barcelona

"Aturem les agressions de Turquia al Kurdistan - Pau, democràcia i llibertat per al poble kurd"

La Campanya Catalana en Solidaritat amb el Poble Kurd i la Plataforma Aturem la Guerra convoquem una concentració davant del consulat de Turquia el proper dijous 29 de novembre a les 19,30h carrer Pau Clarís, 95, a Barcelona.

Davant la possibilitat d'una gran operació militar de l'exèrcit turc contra les bases del PKK al Kurdistan Sud, que és la continuació d'anys de repressió, persecució i vulneració dels drets humans del poble kurd, diverses entitats hem impulsat la Campanya Catalana en Solidaritat amb aquest poble. Juntament amb la Plataforma Aturem la Guerra, convoquem a la mobilització del dia 29 per mostrar el nostre rebuig a les agressions de Turquia al Kurdistan i per demanar pau, democràcia i llibertat per al poble kurd. Podeu llegir el manifest de la campanya a: poblekurd.blogspot.com.

Per tal que el missatge de rebuig a la intervenció militar turca sigui efectiu i la solidaritat del poble català amb el poble kurd es faci sentir, la Campanya Catalana en Solidaritat amb el Poble Kurd demana les adhesions de totes les entitats, organitzacions, sindicats i partits al text del manifest, així com a tots els particulars que hi vulguin donar el seu suport explícit. Podeu formalitzar el vostre suport enviant un correu electrònic a l'adreça de la Campanya:

poblekurd@gmail.com

Per més informació:
http://poblekurd.blogspot.com
http://www.aturemlaguerra.org


PER ATENDRE LA PREMSA: Laia: 615 54 47 15

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Manifest de la Campanya Catalana en Solidaritat amb el Poble Kurd


Durant anys el poble kurd, la nació sense estat més gran del món, ha estat silenciat per la comunitat internacional. Els seus repetits intents d'aconseguir diferents graus de reconeixement dels drets civils, culturals, socials i col·lectius que, com a poble, li pertanyen, han estat reprimits pels estats que ocupen el seu territori (Turquia, Síria, Iraqi Iran). Els estats que l'ocupen i les potències que lluiten per la dominació de la regió han utilitzat sempre la població kurda segons els ha interessat.

Davant la decisió presa pel Parlament de la República de Turquia, país membre de l'OTAN, aliat d'Estats Units i en negociacions d'accés a la Unió Europea, de llençar una operació militar al Kurdistan del Sud (Nord de l'Iraq), amb l'objectiu de perseguir la resistència kurda del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), les entitats catalanes sotasignants:

-Manifestem el nostre rebuig a l'operació militar anunciada contra la resistència kurda que vol fer l'exèrcit turc, que només contribuirà a agreujar la situació de repressió, pobresa i exclusió que pateix el poble kurd i que té com a objectiu minar, coartar i arrabassar l'escassa autonomia política d'aquest poble.

-Denunciem la perpetuació de la situació de setge i repressió que el poble kurd ha patit les darreres dècades i continua patint fins a dia d'avui, i que ha comportat tota mena de violacions dels drets humans individuals i col·lectius. Especialment a les províncies kurdes sota administració de Turquia, on la persecució, empresonament i execució dels activistes kurds, així com la tortura, la crema i evacuació de poblats i l'estat d'excepció militar contra el poble kurd han estat la única resposta de l'Estat a les demandes de pau i llibertat de la població kurda.

-Entenem que la manera de resoldre el conflicte que pateix el poble kurd passa per una solució política i democràtica que respecti el dret d'aquest poble a autodeterminar-se. L'Estat turc ha de respectar els drets nacionals, culturals i lingüístics dels kurds, que actualment continuen vulnerats.

-Demanem el reconeixement oficial dels actors socials, organitzacions i grups polítics kurds com a interlocutors legítims, en el marc dels estats de la regió i en el marc internacional, de les aspiracions del poble kurd.

-Critiquem el paper que ha tingut la Unió Europea en aquest conflicte, ja que manté unes relacions preferencials amb Turquia que no posen en qüestió la negació de drets que pateix la població kurda, i demanem que prengui una posició clara i forta a favor d'una solució política del conflicte i contra les vies militars i genocides del govern turc..

-I, finalment, cridem a la societat civil catalana i d'arreu a mobilitzar-se, i demostrar la nostra solidaritat, en defensa dels drets humans, individuals i col·lectius, del poble kurd i a favor d'una solució dialogada al conflicte, en contra de la guerra i de la repressió que promou Turquia.

Barcelona, 8 de novembre de 2007

Ara toca 1 D

La manifestació d’aquest dissabte 1 D ha de marcar un punt d’inflexió en la inversió destinada a les infraestructures, en la gestió política, institucional, i administrativa.

Hi ha vàries claus bàsiques per aquest canvi de rumb.

Una. L’objectiu de la mobilització, què per EUiA està expressat precís amb la reivindicació inclosa al manifest: “Exigim prioritzar les obres i serveis de mobilitat basats en el ferrocarril, el tramvia i demés sistemes de transport públic, tant a l’àrea de Barcelona con al conjunt del territori català”. A partir d’això, es quan la Generalitat hi ha de tenir els instruments legals de poder per fer-ho possible, inclòs el del dret a decidir, polític, fiscal, pressupostari.

És palès què CiU és responsable còmplice de la situació actual (23 anys de govern!), amb una opció privatitzadora neoliberal neta; però ens cal propagar-ho arreu, doncs el govern estatal PSOE-ZP, i el govern autonòmic hegemonitzat per el PSC-Montilla, tenen la seva quota greu de responsabilitat, i de condescendència amb la manca d’inversions, i amb les empreses (privades) executores i gestores. Ara es nota què ens comporta un Estatut escapçat, a la mesura d’uns interessos estatals que menystenen i ignoren necessitats bàsiques de la població treballadora més modesta a Catalunya.

Dos. EUiA, i la nostra Coalició ICV-EUiA, ha acordat i actuat des del primer moment per impulsar-la de forma massiva i unitària. EUiA s’ha mogut com esquerra coherent, compromesa amb els problemes de la gent treballadora, i sense acceptar temors i xantatges desmobilitzadors del govern d’entesa de la Generalitat, ni del govern estatal del PSOE-ZP.

EUiA va preparar-se per aquestes situacions, fa dos Consells Nacionals, quan va incorporar al document resolutiu la idea troncal d’actuar per la “immersió a les mobilitzacions”.

Tres. La massa de gent amb banderes d’entitats i organismes i organitzacions de l’esquerra treballadora, és el que pot permetre encaminar bé la mobilització. Des de la mateixa manifestació hem de diferenciant-se i denunciar a la dreta, a CiU i al PP. Aquest element cabdal hagués estat més visible d’haver comptat amb la convocatòria dels sindicats, CCOO i UGT, i també del PSC. Al no ser així, CiU ho te més planer per fer-se la foto.

Tanmateix, des d’EUiA, no els hi deixarem pas el terreny de la mobilització treballadora. Anem des de cada barri, cada Associació de Veïns i Veïnes, de cada entitat i empresa a animar a la gent participar a la manifestació.

Francesc Matas Salla

dilluns, 26 de novembre del 2007

Salvem el Tibidabo!

L’Ajuntament de Barcelona, malgrat la reiterada oposició ciutadana, ha aprovat inicialment el Projecte d’una nova Muntanya Russa al Parc d’Atraccions del Tibidabo, exposat al públic a l’Av.Diagonal 240, 2º n, BOP nº 250 18.10.07, que suposa explanar més d’una hectàrea, cimentar 3.000 kg de formigó per cada una de les 109 potes de suport de l’atracció, de 35m d’alt (10pisos).

L’Ajuntament proposa aquesta obra per augmentar la “rendibilitat” del Parc d’Atraccions, que ara és municipal i no un negoci, o sia un bé públic amb funció social, mentre el Parlament de Catalunya discuteix la Declaració de Parc Natural, i quan el Govern ja ha inclós Collserola a la Xarxa Natura 2000, en una demostració d’incoherència.

Aquesta no és la primera ni la ùltima obra que amenaça el bosc: per instal.lar el Pèndol es va arrassar un altre troç, i l’afluència no només no va augmentar sino que es van perdre 45.000 visitants l’any: un Parc d’Atraccions avançat hauría d’estar en un entorn més poblat amb accès en Metro.

Preocupa la destrucció de Collserola gota a gota, una tala i una obra cada any, per tot el perímetre de l’Espai Natural: un dany irreversible al bosc que ha costat 100 anys regenerar i un increment de trànsil rodat que creen alarma social.

Si vols aturar aquest projecte, signa el manifest i envia-ho als teus amics/amigues i familiars. Gràcies.

http://www.collserolaparcnatural.org

Tramès per Albert de la Hoz Bofarull: http://albertdelahoz.blogspot.com/

dissabte, 24 de novembre del 2007

Rectificar noms de carrers

Des d’esquerra unida i alternativa no entenem que en una capital de comarca com Montblanc, i en el que el seu ajuntament l’equip de govern està format per partits i gent d’esquerres, encara no hagin sigut eliminats símbols feixistes i franquistes de las façanes de alguns edificis; com tampoc podem entendre que tenint un alcalde republicà, i havent tingut també durant anys formacions de govern a la esquerra, això no s’hagi resolt tems.

Creiem que aquest símbols tenen que desapareixer del poble on vivim. No pot ser que símbols que retallaren las llibertats segueixin estan entre les nostres parets, o a les entrades de las nostres llars.

Tanmateix volem fer una reflexió oberta al nostre alcalde, per que rectifiqui el nom d’alguns carrers. No pot ser que no hagi cap carrer a la part nova de la vila, situada al sol de l’horta,

dedicada a la lluita de les milícies republicanes o d’aquelles persones que varen donar la vida per defensar la llibertat d’un poble, i en canvi aquest carrers tinguin noms de regnes i de opressors a la classe proletària. Volem un Montblanc d’esquerres, i no un Montblanc autoritari i monàrquic, en el que se’ns recordi a tothom la dictadura en la que varem patir sense més.

Salut i República,

David Flor Sanchez

Coordinador EUiA Montblanc

divendres, 23 de novembre del 2007

III Fòrum contra les violències de gènere


Els dies 23 i 24 de novembre a l'Espai Francesca Bonnemaison

Sant Pere més baix, 7

Cloenda: Homenatge dones assassinades

Dissabte 24, a les 19h

Participa!!!

Plataforma unitària contra les violències de gènere

dijous, 22 de novembre del 2007

Prudència, mossossaures

Prudència, mossossaures

Qui hagi llegit el magnífic 1984 de George Orwell -el mateix autor d'Homenatge a Catalunya en que està basada la pel·lícula Tierra y libertad de Ken Loach- pot saber que fa temps s’ha anat adoptant un llenguatge adient per calmar les consciències ben pensants.

Ministeri de la Pau, pel de la Guerra, hom podria dir-ne mil i un exemples. Ara és prudència per anomenar la repressió violenta, desproporcionada i indiscriminada dels “nostres” mossos, que depenen políticament del líder de la nostra coalició? Coalició, per cert, que defenso com a ben necessària pel progrés d’EUiA Sempre a l’esquerra.

El calfred sofert al llegir la declaració de la permanent de la que en soc membre formal, però a la què a voltes no hi puc anar, al participar alhora a la permanent federal d’IU a Madrid, no es deu pas poder comparar amb l’entusiasme que els joves, part de la base social de la coalició, deuen haver rebut amb la fúria repressora dels mossossaures.

Potser hi ha una pinça tripartida entre les raons del propi conseller d’interior Saura, els mossossaures, i la burgesia catalana, per repel·lir els joves de la coalició i, per tant, per extensió, d’EUiA.

No caurem pas amb aquest xantatge tant groller, ens cal denunciar i exigir responsabilitats concretes i polítiques de la repressió del dissabte 17.

Assumeixo de bon grat el primer i segon punt de la declaració. Discrepo de la redacció del primer paràgraf del punt tercer, doncs és unilateral i no correspon al que va succeir, malauradament la interpretació fa més cas de les informacions dels mossossaures que de la gent jove d’EUiA que va patir l’agressió. Molt d’acord amb el primer paràgraf del quart punt, ans considero ben desafortunat el segon paràgraf.

No vull pas que ens excloguin de la coalició, hem de mesurar el què diem i el què fem, però... més prudència. Més?

Si us plau, si més no posem-se d’acord, d’ençà la nova terminologia direm prudència per esmentar repressió violenta (tal volta n’hi ha de suau?), i no cal parlar-ne més. Ans, com pretenem així aixecar un moviment de jovent?

Francesc Matas Salla

Annex amb la resolució de la permanent.

Declaració d’EUiA sobre la manifestació antifeixista de dissabte 16 de novembre

1.- Les manifestacions, les declaracions i els posicionaments de condemna per l’assassinat de Carlos, el jove antifeixista de Madrid, són expressions del rebuig al feixisme i de solidaritat amb el jove i la seva família.

2.- Per EUiA i Alternativa Jove-Joves d’EUiA (AJ-Jd’EUiA) la resposta contra el feixisme és necessària i el més àmplia possible.

3.- Lamentem que algunes d’aquestes mobilitzacions --com la manifestació de dissabte 16 de novembre a Barcelona-- siguin rebentades per nuclis aïllats, que fan del dret a manifestar-se un exercici per a la bronca urbana. EUiA i AJ-Jd’EUiA demanarà més informació i aclariments sobre el desenvolupament de la manifestació.

4.- Per a EUiA i AJ-Jd’EUiA manifestar-se és un dret. I defensa més prudència als Mossos d’Esquadra per tal d’aïllar els que busquen la bronca, i permetre el dret de manifestar-se.

Barcelona, 19 de novembre de 2007

dimecres, 21 de novembre del 2007

Som lo que Sembrem

Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya Lliure de Transgènics


Estimat/da company/a,

El motiu d’aquest correu és assabentar-te d’un nou intent per tal de fer fora els transgènics de les nostres taules i els nostres camps.

El darrer any ha estat especialment dur pels diversos casos de contaminació genètica, retallant cada cop més la llibertat d’elecció dels consumidors i productors catalans.

En el pla europeu, són cada cop més els estats i les regions que tracten d’eliminar els cultius i aliments transgènics per protegir la salut de la població i la biodiversitat. Mentrestant, a casa nostra l’Administració continua sense donar resposta a les reiterades reclamacions de la societat civil per aturar-los. I al contrari, hem de veure com es sanciona als qui denuncien les irregularitats i les conseqüències d’aquests cultius.

Per aquest motiu, diverses persones i col·lectius relacionats amb la lluita antitransgènica apostem per portar una Llei al Parlament de Catalunya que la declari Lliure de Transgènics. En la campanya també s’hi integren els esforços per recollir els fons necessaris per sufragar les despeses generades per la condemna a Josep Pàmies que ascendeixen, de moment, a més de 30.000 euros.

Per fer-ho necessitem, entre d’altres coses, recollir més de 50.000 firmes per això et demanem la teva ajuda. A aquest correu hi hem adjuntat la llista de les convocatòries* que fem arreu de Catalunya per explicar què volem fer i perquè ho volem fer. Et demanem que, si pots, assisteixis en la que et quedi més pròxima o convidis a altres persones que creguis que pot interessar.

*CONVOCATÒRIES TERRITORIALS:

LLEIDA COMARQUES: 26-N; GIRONA COMARQUES: 26-N; BARCELONA CIUTAT: 27-N; CAMP DE TARRAGONA: 27-N;
CATALUNYA CENTRAL: 29-N; BARCELONA COMARQUES: 29-N; PIRINEUS: 4-D; EIX DE L'EBRE: 4-D

http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=5 (o també en document adjunt)

Per més informació de la campanya:

www.somloquesembrem.org

Salutacions,

Som lo que Sembrem

C/ Lleida, 1 – baixos, 25600 – Balaguer (La Noguera), Catalunya

t: 973450683

ilp@somloquesembrem.org

dilluns, 19 de novembre del 2007

Tornen els “Grisos”?

Control policial o agressió policial. Una manifestació que tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona que hi vam assistir ens vam quedar amb gran sorpresa el veure una intervenció policial inesperada, agressiva, indiscrimanada i repressiva al carrer de Fontanella, a l’alçada entre la Plaça de Catalunya i la Plaça Urquinaona, a les 18:45 hores del dissabte, 17 de novembre de 2007. Una hora d’aquells de molts dissabtes de Barcelona on tots els ciutadans i ciutadanes surten de les seves llars per gaudir d’un simple passeig pel centre de la ciutat. I també, per què no, com tanta gent ha sortit molts dissabtes a reivindicar i solidaritzar-se pacíficament en molts actes que s’han fet al centre de Barcelona.

Aquest dissabte, milers de persones (3.000 persones aproximadament) es van manifestar en protesta de l’assassinat a Madrid del jove Carlos, de 16 anys, per un atac xenòfob. Protesta en contra de tots els atacs feixistes que últimament s’estan produint en gran nombre. Protesta davant la impunitat i impotència de l’actuació d’aquests grups xenòfobs on la seva llibertat d’expressió queda cada cop més acompanyada amb la seva llibertat d’actuació i organització.

Milers de persones concentrades al centre de Barcelona, joves i grans, en solidaritat, vam iniciar la seva marxa a la Plaça de la Universitat en direcció a la Plaça de Sant Jaume. Marxa que va transcórrer sense cap incident al llarg del carrer de Pelai i de la Plaça de Catalunya, això sí, acompanyat d’un cordó policial antidisturbis.. Provocació als assistents amb tal imatge desmesurada. Imatge de repressió a tots els ciutadans i ciutadanes que hi eren al centre de Barcelona.

Marxa en la que no es van veure ni contàiners cremats en mig del carrer ni pintades als edificis que hi haguessin al pas ni aparadors de botigues trencats. I només, ciutadans i ciutadanes que passejaven, simplement, pel centre de Barcelona i que contemplaven, simplement, la manifestació sense cap aldarull. Segons els mitjans de comunicació diuen que hi va haver altercats a la manifestació. Altercat puntual davant la conselleria de l’Interior. I sense cap intervenció policial al primer objecte llençat (esperem que llencin més per justificar l’actuació, dirien).

A les 18.45 hores de la tarda del dissabte, al carrer de Fontanella, els assistents anàvem tranquil·lament amb la marxa i ciutadans i ciutadanes passejaven i creuaven la manifestació sense cap problema. Quan ciutadans i ciutadanes que anaven i venien tranquil·lament de la Plaça de Catalunya, de l’avinguda del Portal de l’Àngel, del carrer de Fontanella inesperadament circulen sis patrulles de la policia a 60 km/h en mig de la multitud, tant manifestants com vianants que circulaven tranquils pel carrer, es veuen en una encreuada com mai s’havia vist. Dos minuts més tard, apareixen quatre patrulles més. Antidisturbis apallissant a tothom que hi fos davant seu amb la intenció definitiva de la dispersió dels manifestants. Ciutadans i ciutadanes que circulaven tranquil·lament per Barcelona, nens inclosos, es veuen en una persecució inesperada que no saben què fer i a on anar. El personal de seguretat de El Corte Inglés intenta tancar les portes del centre davant de la gravetat impedint que molts ciutadans i ciutadanes poguessin refugiar-se de l’agressió policial. Cosa que, ciutadans que estaven a les portes ho van impedir.

El carrer de Fontanella, aquest dissabte, s’ha produït un episodi dels últims anys de repressió policial durant l’època franquista. Un episodi denigrant. Els “grisos” han tornat.

Davant de l’actuació desmesurada i de greu preocupació, hem de demanar tant al conseller d’Interior, responsables de la Direcció d’Actuació dels Mossos d’Esquadra, per una banda i, per l’altra, demanar als responsables de Seguretat Ciutadana de la Guàrdia Urbana i de l’Ajuntament de Barcelona, que compareguin davant dels seus plens corresponents a donar explicacions respecte a aquestes actuacions desmesurades i de gran envergadura. Explicacions presentant els seus informes, aclarint de quins grups pertanyen els detinguts i els informes forenses dels mossos ferits. Com també, explicacions que haurien de donar els mitjans de comunicació davant l’increment de periodistes “Urdacis” donant informacions desvirtuades o mitges informacions.

Hem de demanar URGENTMENT explicacions al respecte.

Sergi Gómez Planella (Coordinador d’EUiA-Eixample)

Barcelona

Hooligans, si. Manifestants, no.

Vergonya. No puc sentir altra cosa que vergonya davant l’actuació de l’aparell repressiu, amb nivell C de català, que he presenciat avui. Per uns centenars de manifestants s’ha desplegat una quantitat ingent d’(in)efectius policials, per tal de reprimir i silenciar un acte de protesta pacífic (almenys per la part dels manifestants), que tenia com a finalitat denunciar l’assassinat d’un jove company madrileny en mans d’un indesitjable, militar d’ofici.

L’espectacle ha estat grotesc: una vintena llarga de furgones i un helicòpter que de manera confusa i esverada corrien amunt i avall davant la mirada sorpresa dels turistes. I és que ells no ho saben, però Barcelona és una ciutat d’ordre, on només els turistes tenen dret a manifestar-se públicament: tenim el cas dels nostres estimats seguidors del Glasgow Rangers, que manifestaren alegrement pels carrers de la ciutat la seva passió per la beguda alcohòlica i l’afecció d’orinar a els llocs més emblemàtics de les ciutats que visiten. I la policia amb nivell C de català, sota ordres de no molestar els agradables i pacífics hooligans, no fos cas que s’ofenguessin, s’ho miraven des de lluny.

Però en el cas dels barcelonins és diferent. Quin dret tenim a manifestar-nos? I en cas de fer-ho, manifestar-nos per la mort d’un jove company de Madrid a mans d’un indesitjable feixista? Quines coses que tenim, aquests de Barcelona, oi? I és clar, com que no tenim dret a fer-ho, s’ha d’actuar ràpid i contundentment, a veure si així aprenem d’una vegada per totes a quedar-nos a casa vegetant davant d’una porqueria televisiva, i deixem estar les nostres preocupacions. Al cap i a la fi no ens podem queixar, de res. I és que tenim tot el que volem, menys el dret a manifestar-nos i fer-nos sentir davant dels turistes que venen a casa nostra.

Efectivament, la manifestació de protesta ha intentat accedir a la Rambla, on una manifestació segur que la nota més gent. Però no estava previst i els mossos, que tenen el nivell C de català, ho han impedit. Han obligat a fer baixar la manifestació per el carrer Fontanella, en direcció a la plaça d’Urquinaona; aquí és quan tot d’una les furgones, avançant en formació, veloçment i sense miraments, han envestit contra els manifestants. L’excusa era que “un grup d’exaltats ha començat a llençar objectes contundents a la seu de la conselleria d’Interior”. Segurament devien llençar elefants contra el pobres i ben intencionats agents de l’ordre i l’(in)seguretat, ja que l’envestida i l’actuació dels antidisturbis ha estat desmesurada. Això sí, els mitjans de comunicació informen de 7 detinguts i 10 mossos ferits, un d’ells a l’hospital per un trau, etc.... i d’un grup indeterminat de manifestants ferits. Jo, veient la desproporció entre policia i manifestants, penso que si hi ha 10 mossos ferits, no em vull ni imaginar quants companys i companyes han pres mal.

Eren un miler de manifestants. Per les mesures, hom podia pensar que es tractava d’una marxa de milers i milers d’exaltats. Però, com he dit més amunt, als hooligans se’ls deixa fer, per no provocar-los i evitar mals majors, mentre que a nosaltres se’ns aixafa aviat i ben fort, por si las moscas...I és que ja ho diuen: mort el gos, morta la ràbia.

Oriol Pastor Sòria

dijous, 15 de novembre del 2007

Durruti: Miliciano: 20 N


El 20 de noviembre se cumple el 71 aniversario de la muerte de Durruti. Como otros años, estaremos ante su tumba, junto a la de Ferrer y Guardia y Francisco Ascaso, el domingo 18, a las 12 de la mañana, en el cementerio de Montjuic.

Durruti dijo: "Renunciamos a todo menos a la victoria", implícita la revolución social, y nosotros no renunciaremos nunca a reivindicar su memoria y a la de miles de luchadores luchadoras que dieron su vida, como él y su compañero Francisco Ascaso, en defensa de unas ideas - las anarquistas -, y una organización, la Confederación Nacional del Trabajo. Por ello fueron calumniados, perseguidos, encarcelados, torturados, fusilados a tropel en denigrantes fosas, tapadas con la tierra del olvido, caminos y tapias de cementerios; otros, obligados al exilio, a la ignominia y a la deportación. Y esto ocurrió porque sus acciones iban encaminadas a dignificar la vida y humanizar el trabajo del obrero, con normas de convivencia, para que la Fraternidad, la Igualdad y la Libertad, no fuesen un simple recurso propagandístico.

Mujeres Libertarias

Recordamos a los que ya no estarán con nosotros: Antonia Ugeda, Eduardo Pons Prades, Juan Sans-Sicart, Marcelino Boticario.

Cal fer front als feixistes amb la mobilització

Comunicat del POR davant l'assassinat del jove Carlos a Madrid


No a la violència racista

El govern i els jutges han d'actuar amb contundència contra els responsables assassins.

Avui els manifestants convocats al barri d'Usera de Madrid per l'organització feixista Democràcia Nacional Jove han causat la mort d'un jove de 16 anys. Altres dos joves es troben en greu estat i hi ha una dotzena de ferits. Això és violència racista al carrer a Madrid. Mentre ocorria aquesta agressió contra joves antifeixistes a Usera, en un altre lloc de Madrid, a la Placa de Cuatro Caminos, tenia lloc una altra concentració de 150 falangistes convocats pel Front Nacional, amb el símbol “de l'ovella negra” de la dreta xenòfoba suïssa. Les consignes de les dues concentracions eren de clar tint racista, xenòfob i antiemigrant, però malgrat això la de Cuatro Caminos havia estat autoritzada de manera inexplicable per la Delegació del Govern de Madrid.

Aquesta reactivació pública de l'extrema dreta feixista i xenòfoba està directament lligada a una estratègia de desestabilització. Els qui fins ara han estat part dels serveis d'ordre del partit de la dreta extrema no dubten a aparèixer a la llum del dia amb les insígnies de l'extrema dreta. El precedent més greu ha estat la manifestació falangista legalitzada pel Tribunal Superior del País Basc a Sant Sebastià, el passat 12 d'octubre, que va provocar una veritable batalla campal al barri Vell.

No cal enganyar-se. Per fer front a aquesta estratègia feixista cal una mobilització de masses unitària de tota la classe obrera, molt especialment amb la nova immigració. No és casualitat que l'objectiu immediat dels feixistes siguin les esquerres nacionalistes i els treballadors immigrants, perquè volen dividir els treballadors i treballadores.

El POR condemna amb contundència aquest assassinat a la llum del dia als carrers de Madrid. Transmetem el nostre dol a la família del jove i a les dels ferits. Expressem la nostra solidaritat a totes les comunitats i col·lectius immigrants. Exigim que no hagi impunitat en aquests casos. Que s'actuï amb contundència i celeritat.

El POR crida a totes les organitzacions de l'esquerra política i social a un front únic contra aquesta escalada feixista, per preparar junts i manifestar-nos de manera massiva als carrers de Madrid en els pròxims dies, seguint la convocatòria del Fòrum Social de Madrid i del Fòrum per la Pau.


PROHIBICIÓ IMMEDIATA DE TOTES LES MANIFESTACIONS I CONCENTRACIONS FEIXISTES I ANTIEMIGRANTS

IL·LEGALITZACIÓ DE LES ORGANITZACIONS FEIXISTES VIOLENTES

DETENCIÓ I JUDICI DELS ASSASSINS FEIXISTES

UNITAT, VIGILÀNCIA I MOBILITZACIÓ DEMOCRÀTICA CONTRA ELS FEIXISTES

Partit Obrer Revolucionari (POR) - Quarta Internacional

http://www.netpor.org/esp

Madrid, 11 de Novembre de 2007

dimarts, 13 de novembre del 2007

Carlos, hermano, nosotros no olvidamos

Dos mil personas esta tarde en la madrileña Puerta del Sol convocadas por el Foro Social. EFE

Unas 2.000 personas se han concentrado esta tarde (lunes 12 de Noviembre) en la Puerta del Sol, convocados por el Foro Social de Madrid, para condenar el asesinato "fascista" de Carlos Javier Palomino Muñoz, de 16 años, que murió ayer apuñalado en la estación de metro de Legazpi.

http://redesiu.blogspot.com/

dilluns, 12 de novembre del 2007

El jove Carlos assassinat a Madrid a mans dels feixistes

Concentració a la Porta del Sol el mateix dia 11 per la tarda.


Veure a http://redesiu.blogspot.com/

Les concentracions s'han estés per arreu de l'Estat.

Aquesta setmana hi ha noves convocatòries contra la violència feixiste i xenòfoba.

EUiA i Alternativa Jove-Joves d’EUiA sobre l'assassinat del jove Carlos de Madrid

Declaració d’EUiA per l’assassinat d’un jove de 16 anys per la violència xenòfoba dels feixistes

Manifestants convocats per l’organització feixista ‘Democracia Nacional Joven’, van assassinar, ahir a Madrid, al jove de 16 anys Carlos Javier Villa, de Fuenlabrada, i d’altres joves van ser ferits. També a Madrid, va celebrar-se una altra concentració del Frente Nacional-La Falange, amb el cartell xenòfob de l’ovella negra de l’extrema dreta europea. Una concentració legalment autoritzada.

EUiA i Alternativa Jove-Joves d’EUiA trametem un sentit condol a la família de Carlos i ens solidaritzem amb els joves ferits pels feixistes. Davant d’aquest fets no ens podem quedar quiets. Cal una resposta unitària i ferma.

EUiA i Alternativa Jove-Joves d’EUiA alertem, també, que un precedent greu fou la manifestació falangista legalitzada pel Tribunal Superior del País Basc, el 12 d’octubre passat, que acabà amb una batalla campal al ‘Barrio Viejo’ de Bilbao.

Els feixistes apunten contra els drets de les persones i dels pobles. El racisme, la xenofòbia i els atacs als drets de les persones immigrades són un objectius de l’extrema dreta a l’Estat espanyol i a Europa.

Denunciem la manipulació de certs mitjans de comunicació que pretenen confondre, doncs no era una baralla entre bandes de barri, sinó una acció violenta de la xenofòbia feixista amb una clara càrrega política i ideològica. També lamentem silencis incomprensibles a diverses portades, malgrat la gravetat d’un jove assassinat.

A la nostres societat cal eradicar la violència racista i fer front als feixistes.

Es per tot això, que EUiA i Alternativa Jove-Joves d’EUiA plantegem:

1.- Prohibició de les manifestacions, concentracions i actes feixistes i contra les persones immigrants.

2.- Il·legalització de les organitzacions feixistes i xenòfobes violentes. Posar fi a la impunitat legal amb la que encara poden actuar aquestes organitzacions.

3.- Detenció i judici dels assassins del jove Carlos. El govern i els jutges han d’actuar contra els responsables i assassins, sense dilacions ni condescendències.

4.- Recolzar les convocatòries de rebuig, solidaritat i per la convivència democràtica. Resposta unitària arreu, pacífica i democràtica, enfront dels feixistes.

Barcelona, 12 de Novembre de 2007

diumenge, 11 de novembre del 2007

Solidaritat amb el poble pakistanès front al cop d’Estat de Musharaf

Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya

Democràcia, si!

Dictadura militar, no!

Para responder a la represión que se está dando en Pakistán a raíz del golpe de estado militar encabezado por Musharaf, la Associació del Treballadors Pakistanesos de Catalunya, junto con otras asociaciones paquistaníes convocamos una movilización de rechazo a la dictadura miliar y en favor de la democracia, a la que te pedíamos des apoyo, suscribiendo el manifiesto propuesto y participando tu asociación en la concentración que está convocada


Sábado, día 17 de noviembre, a las 18h. (6 de la tarde)

Lugar: Plaça Sant Jaume, Barcelona.


Confirma tu apoyo enviando e-mail a esta dirección

atp20042@hotmail.com

Saludos, desde la Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya.

Tel. de contacto: 654121302 Javed Ilyas

_____________________________________________

Manifest de suport front el cop d’estat al Pakistan

Democràcia, si!

Dictadura militar, no!

Fa uns dies els militars pakistanesos a les ordres de Musharaf han cancel·lat totes les llibertats i drets del ciutadans i han suspès la constitució, alhora que destituïen il·legalment del seu càrrec diversos magistrats del Tribunal Suprem.

Milers d’advocats varen sortir al carrer a manifestar-se en favor del poble, en defensa de la constitució i de la llibertat del sistema judicial que està sent greument atacat. Arrel d’això el 25% dels advocats del Pakistan estan empresonats, patint tortures molts d’ells.

D’altra banda, mentre la repressió s’estén, el govern militar, per a poder dur a terme la seva política, està permetent l’actuació d’alguns polítics que actuen com a titelles. Mentre els polítics que no son d’acord amb els militars son expulsats del país.

La població del Pakistan és de 150 milions de persones. El 40% de la població viu sota el sostre de la pobresa. Un treballador per 8 hores de feina guanya 2 dòlars, mentre un kilo de carn de xai costa 3dòlars. De tot el pressupost del Pakistan, el 57% està destinat al manteniment de l’exèrcit i el 27% és per a devolució de crèdits de deute externa, i sols el 13% està destinat al poble.

Per tot això MANIFESTEM el nostre rebuig a la manca de llibertats que estan patint ara, amb més intensitat al Pakistan, ens solidaritzem amb la lluita en favor de la democràcia que està desenvolupant, alhora que EXIGIM la llibertat dels advocats i de tots els presos polítics empresonats, la retirada de l’estat d’excepció i al restabliment de tots els drets constitucionals per al conjunt de la població pakistanesa.

Barcelona, 17 novembre 2007

dijous, 8 de novembre del 2007

Dret de vot

Ens encaminem a una campanya per les eleccions generals a l’Estat. Tanmateix, malgrat la preocupant abstenció, es manté a tres milions de persones immigrades, nouvingudes per treballar, sense els drets democràtics de ciutadania, i per tant de vot.

Potser s’està temptant el destí? Fins que vingui una crisi profunda de ciutadania immigrada, com ha esdevingut amb les inversions per infraestructures?

Cert que no es competència del govern català (tampoc ho són les inversions estatals). Però, a què espera aquest govern, i les forces que li donen suport, com la nostra Coalició, per obligar al govern central i a les Corts a legislar aquest dret de vot?

La nostra Coalició ICV-EUiA, i el Grup parlamentari estatal IU-ICV, han defensat aquest dret, ans la tinta s’ha quedat al tinter. Pot ser hora de mobilitzar? doncs les iniciatives parlamentàries i els acords de cafè a les Corts, poc més passen de picabaralles, entre representants de la sobirania; després s’abracen, es fan encaixades i es petonegen, malgrat la gent representada sofreix l’escarni i l’arbitrarietat de patrons i capatassos.

Com podem permetre que tres milions de persones siguin excloses del dret democràtic de vot?

A EUiA i IU, estem en procés de primàries per definir les nostres persones candidates. Practiquem un exercici de pluralitat. És d’una manera que vol cercar noves fórmules de transparència democràtica i participació.

Aprofito per plantejar que seria una bona cosa que les persones candidates, explicitessin què faran per aquest dret de vot: organitzar la mobilització de les entitats i gent nouvinguda, condicionar en el Parlament espanyol al govern, per aconseguir el dret de vot de les diverses ètnies de la gent que treballa i viu aquí.

Francesc Matas Salla

Els esvorancs de l’entesa

Els esvorancs engoleixen els fets i malmet la gestió del govern de l’entesa de progrés.

El primer aniversari de la Generalitat amb govern montillista esdevé magra en fets, gris amb les lleis compromeses, i dubtós el futur.

Segons l’enquesta (amb totes les prevencions amb que cal malfiar-se) la qualificació és de regular pels votants del tripartit. Per gairebé la majoria de la gent, es percep bona la situació econòmica, negativa la situació política, irritació per la crisi de les infraestructures i, per sort, estable el vot i la relació parlamentària.

Però l’esquerra d’aquesta entesa, val a dir la nostra coalició ICV-EUiA, perd alenada i s’escora. Tal volta pel llastre dels mossos-kubotan, la imposició montillista del quart cinturó i la MAT, per la paràlisi temorenca a mobilitzar a la gent per aconseguir unes infraestructures ajustades a l’increment notori de la població, per fer front a les impunes agressions xenòfobes, en fi, per afrontar amb fermesa les necessitats d’habitatge reals del jovent i gent immigrada, i per situar al centre d’una gestió política d’esquerres un canvi profund en les polítiques neoliberals a l’àmbit econòmic, laboral, fiscal i de serveis públics.

Poc ajuda al canvi vers l’esquerra l’abstenció dels dos diputats d’ICV als Pressupostos generals de l’Estat 2008, malgrat que els tres diputats d’IU van presentar una proposta alternativa i votar en contra.

Veig amb desgrat la tendència a la davallada en el suport social de la coalició ICV-EUiA. Això pot contaminar i ajornar el progrés de l’esquerra de la coalició, la nostra EUiA, esvaint el “+ EUiA”, i el “Sempre a l’esquerra”. Quan el nostre objectiu és fer créixer i arrelar EUiA a les empreses i al territori, i enfortir la coalició com a referent polític, si més no, electoral, per impedir que les dretes (CiU, PP) es colin al govern.

L’abstenció només la podrem minvar mobilitzant a la població, per resoldre amb fets els problemes de la gent, en comptes de promeses i paraules com caramels. I amb el vot de tota la gent treballadora, inclosa la immigrada.

Francesc Matas Salla

dimarts, 6 de novembre del 2007

Orlando Pineda x Carlos Fonseca

dissabte, 3 de novembre del 2007

Mil membres d'EUiA donen suport a la candidatura de Llamazares...

D’El Punt diari

J. F.. Barcelona

Un miler de signatures de membres d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) «i el seu entorn» han signat en suport del coordinador general d'Izquierda Unida (IU), Gaspar Llamazares, amb vista a les primàries de la formació comunista per escollir candidat per a la presidència del govern espanyol. Aquest suport significa més d'un terç del total a l'Estat espanyol.

Entre els signants figuren els càrrecs públics més rellevants d'EUiA, com el secretari tercer de la mesa del Parlament i vicepresident parlamentari d'ICV-EUiA, Jordi Miralles; la portaveu adjunta d'EUiA, Mercè Civit; el senador Joan Josep Nuet, i els directors generals de Medi Natural, Joan Pallisé, i de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso.

En la llista d'adhesions s'han afegit també els membres de la direcció del Partit de l'Esquerra Europea, Toni Barbarà i Àngels Tomàs, i els membres de EUiA que formen part de la presidència i de la permanent d'IU, Ramon Luque, Francesc Matas i Marià Pere.

Els alcaldes i el 90% dels regidors de EUiA també han donat el seu suport a Llamazares, a més de 200 sindicalistes de diversos sectors i sindicats, entre els quals hi ha el secretari general de la construcció de CCOO de Catalunya, Miguel Peláez; L'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i l'actriu Carme Sansa també figuren entre els signants.