Els esvorancs de l’entesa

Els esvorancs engoleixen els fets i malmet la gestió del govern de l’entesa de progrés.

El primer aniversari de la Generalitat amb govern montillista esdevé magra en fets, gris amb les lleis compromeses, i dubtós el futur.

Segons l’enquesta (amb totes les prevencions amb que cal malfiar-se) la qualificació és de regular pels votants del tripartit. Per gairebé la majoria de la gent, es percep bona la situació econòmica, negativa la situació política, irritació per la crisi de les infraestructures i, per sort, estable el vot i la relació parlamentària.

Però l’esquerra d’aquesta entesa, val a dir la nostra coalició ICV-EUiA, perd alenada i s’escora. Tal volta pel llastre dels mossos-kubotan, la imposició montillista del quart cinturó i la MAT, per la paràlisi temorenca a mobilitzar a la gent per aconseguir unes infraestructures ajustades a l’increment notori de la població, per fer front a les impunes agressions xenòfobes, en fi, per afrontar amb fermesa les necessitats d’habitatge reals del jovent i gent immigrada, i per situar al centre d’una gestió política d’esquerres un canvi profund en les polítiques neoliberals a l’àmbit econòmic, laboral, fiscal i de serveis públics.

Poc ajuda al canvi vers l’esquerra l’abstenció dels dos diputats d’ICV als Pressupostos generals de l’Estat 2008, malgrat que els tres diputats d’IU van presentar una proposta alternativa i votar en contra.

Veig amb desgrat la tendència a la davallada en el suport social de la coalició ICV-EUiA. Això pot contaminar i ajornar el progrés de l’esquerra de la coalició, la nostra EUiA, esvaint el “+ EUiA”, i el “Sempre a l’esquerra”. Quan el nostre objectiu és fer créixer i arrelar EUiA a les empreses i al territori, i enfortir la coalició com a referent polític, si més no, electoral, per impedir que les dretes (CiU, PP) es colin al govern.

L’abstenció només la podrem minvar mobilitzant a la població, per resoldre amb fets els problemes de la gent, en comptes de promeses i paraules com caramels. I amb el vot de tota la gent treballadora, inclosa la immigrada.

Francesc Matas Salla