Un vot d’esquerres coherent

És palès que cadascú considera el seu vot a les primàries d’IU, com la millor opció d’esquerres per IU. Sigui el vot per l’encapçalament de la candidatura electoral a les generals destinat a Gaspar Llamazares o a la Marga Sánz.

El cas és que en pocs dies podem posar el nostre vot a la bústia de correus. Personalment ahir el vaig posar amb la papereta de Gaspar Llamazares.

Aquestes primàries hi són per primera vegada a IU. Amb bon tarannà i sense desqualificacions grolleres entre els pretendents. És un valor nou per IU. Mostren fórmules alternatives de regeneració. Això és un mèrit d’IU, de la direcció federal d’IU i, alhora, de l’afiliació que vol escenaris de democràcia radical, si més no, al si de la seva assemblea i al conjunt de l’organització.

Enguany cercles molt reduïts de la direcció ja no poden imposar el seu candidat, ni defenestrar al caigut en desgràcia. Han de fer cas a l’afiliació!

Aquesta situació ha sigut possible per la concepció plural, democràtica, federal i respectuosa amb les federacions, i integrador de les diferents sensibilitats i corrents.

El meu vot per Gaspar Llamazares com a cap electoral, és una opció de futur per aprofundir aquesta millora d’aires plurals i democràtics, per fer camí endavant i no tornar enrera.

Vull que IU formi un Grup parlamentari que segueixi les orientacions de la direcció política orgànica. Una direcció que incorpora els diferents corrents i tendències, i les seves propostes.

Per IU, la candidatura de Llamazares és una bandera per a mantenir i incrementar el milió i mig de votants. Aquesta bandera és la del NO a la guerra. La del NO al Tractat Unió Europea. La de combatre sense treva al PP i als poders dominants, mentre es força al PSOE i al govern ZP a fer concessions a la gent treballadora i a mesures democràtiques. La que ha votat contra la Llei de Partits. La que ha defensat a Ezker Batua Berdeak, i la legitimitat de la proposta de consulta del lehendakari Ibarretxe. La que dins IU manté realment el dret a l’autodeterminació, i sosté que defensar els drets i llibertats de la població bascos i catalana, no és el que fa perdre vots arreu de l’Estat, sinó les concessions als poderosos, o regals com el del govern de Navarra a UPN-PP, o no enfocar un procés de diàleg i negociació per resoldre el greu conflicte basc. La que està tornant a establir relacions fraternes amb els sindicats. En fi, la que sense trencar el grup parlamentari ha conduït enguany a votar en contra dels Pressupostos Generals de l’Estat, al titllar-los de continuistes i neoliberals.

Encara un altre element potser intern, però per a mi prou important. Aquesta direcció amb Llamazares, és la que ha permès la incorporació i reconeixement a IU del partit al que pertanyo, el POR. Aquesta direcció és la que ha legalitzat el corrent de Redes (germana de Bastida). I també, la que esdevé amb una visió de la Memòria Històrica més propera al conjunt de tradicions, antagòniques i confrontades a l’època de la revolució i la guerra civil del 1936 a 1939. Llamazares va incorporar a proposta meva, al POUM (Partit Obrer de Unificació Marxista) com un valor i tradició a reivindicar per IU, així com va participar de forma compromesa a l’acte d’homenatge a Wilebaldo Solano a les Corts espanyoles

Sia ben vinguda la confrontació amb aquestes polítiques, però ens cal ensenyar totes les cartes. Per sort l’afiliació votarà i decidirà.

Francesc Matas Salla