Hooligans, si. Manifestants, no.

Vergonya. No puc sentir altra cosa que vergonya davant l’actuació de l’aparell repressiu, amb nivell C de català, que he presenciat avui. Per uns centenars de manifestants s’ha desplegat una quantitat ingent d’(in)efectius policials, per tal de reprimir i silenciar un acte de protesta pacífic (almenys per la part dels manifestants), que tenia com a finalitat denunciar l’assassinat d’un jove company madrileny en mans d’un indesitjable, militar d’ofici.

L’espectacle ha estat grotesc: una vintena llarga de furgones i un helicòpter que de manera confusa i esverada corrien amunt i avall davant la mirada sorpresa dels turistes. I és que ells no ho saben, però Barcelona és una ciutat d’ordre, on només els turistes tenen dret a manifestar-se públicament: tenim el cas dels nostres estimats seguidors del Glasgow Rangers, que manifestaren alegrement pels carrers de la ciutat la seva passió per la beguda alcohòlica i l’afecció d’orinar a els llocs més emblemàtics de les ciutats que visiten. I la policia amb nivell C de català, sota ordres de no molestar els agradables i pacífics hooligans, no fos cas que s’ofenguessin, s’ho miraven des de lluny.

Però en el cas dels barcelonins és diferent. Quin dret tenim a manifestar-nos? I en cas de fer-ho, manifestar-nos per la mort d’un jove company de Madrid a mans d’un indesitjable feixista? Quines coses que tenim, aquests de Barcelona, oi? I és clar, com que no tenim dret a fer-ho, s’ha d’actuar ràpid i contundentment, a veure si així aprenem d’una vegada per totes a quedar-nos a casa vegetant davant d’una porqueria televisiva, i deixem estar les nostres preocupacions. Al cap i a la fi no ens podem queixar, de res. I és que tenim tot el que volem, menys el dret a manifestar-nos i fer-nos sentir davant dels turistes que venen a casa nostra.

Efectivament, la manifestació de protesta ha intentat accedir a la Rambla, on una manifestació segur que la nota més gent. Però no estava previst i els mossos, que tenen el nivell C de català, ho han impedit. Han obligat a fer baixar la manifestació per el carrer Fontanella, en direcció a la plaça d’Urquinaona; aquí és quan tot d’una les furgones, avançant en formació, veloçment i sense miraments, han envestit contra els manifestants. L’excusa era que “un grup d’exaltats ha començat a llençar objectes contundents a la seu de la conselleria d’Interior”. Segurament devien llençar elefants contra el pobres i ben intencionats agents de l’ordre i l’(in)seguretat, ja que l’envestida i l’actuació dels antidisturbis ha estat desmesurada. Això sí, els mitjans de comunicació informen de 7 detinguts i 10 mossos ferits, un d’ells a l’hospital per un trau, etc.... i d’un grup indeterminat de manifestants ferits. Jo, veient la desproporció entre policia i manifestants, penso que si hi ha 10 mossos ferits, no em vull ni imaginar quants companys i companyes han pres mal.

Eren un miler de manifestants. Per les mesures, hom podia pensar que es tractava d’una marxa de milers i milers d’exaltats. Però, com he dit més amunt, als hooligans se’ls deixa fer, per no provocar-los i evitar mals majors, mentre que a nosaltres se’ns aixafa aviat i ben fort, por si las moscas...I és que ja ho diuen: mort el gos, morta la ràbia.

Oriol Pastor Sòria