bastidadeuia sempre a l'esquerra!

Bastida (abans Llista Quarta) és d'Esquerra Unida i Alternativa de Catalunya. bastidadeuia és germana de redesIU. Lluitem per fer gran EUiA, impulsant polítiques d'esquerra i per influir en les institucions des de la mobilització. Amb la coalició ICV-EUiA-EPM volem un govern de les esquerres, més a l'esquerra, proper a les persones treballadores, dones i jovent, i immigració, a la llibertat de Catalunya i al seu dret de decidir. Cal polítiques d'esquerres! Sempre a l'esquerra!

dijous, 17 de juliol del 2008

Vot immigració

El Congrés del PSOE tramet la proposta de vot municipal per a la gent immigrada que treballi. Recupera una proposta inicial del Grup parlamentari d’IU-ICV negociada amb el PSOE, però que el mateix PSOE va retirar per pressions del PP.

Al seu moment era un primer pas. Pas què si es fes representaria una incorporació al vot potser del 40 % de la gent treballadora immigrant. Moltíssima gent amb nou vot, i encara més gent exclosa de la legalitat democràtica. Entre qui no podria votar hi ha la principal minoria, la magrebí, però també comunitats com la paquistanessa.
La raó què es dóna per aquesta perversió legal és per no haver de reformar la Constitució. Doncs si la proposta segueix endavant, serà amb aquelles comunitats que al seu país es negociï i pugui haver reprocitat de vot per la gent espanyola.
Aquest primer pas, ens planteja la necessitat d’un avenç democràtic per a tota la gent treballadora, passar-la a considerar ciutadania plena amb tots els drets, en comptes de només les obligacions.

El PSOE es pot emportar la bandera de la propaganda, fins i tot del vot llatinoamericà a curt termini. Però una denúncia i una mobilització ferma per part de l’esquerra transformadora amb tots els col•lectius afectats pot permetre encetar la via de l’avenç democràtic generalitzat.

Els efectes de la crisi posaran als gestors socialistes del neoliberalisme al seu lloc, a condició que construïm les alternatives.

El PSOE que vota la Directiva “de la vergonya” contra la immigració al Parlament de la Unió Europea ha d’esser assenyalat com cal.

El PSC que pot proposar fórmules segregadores a les escoles des del govern de la Generalitat, no pot ser secundat per l’esquerra, malgrat l’embolcall o miratge de l’eficàcia educadora. Callar és una responsabilitat que no es pot assumir ni compartir.

Francesc Matas Salla

http://redesiu.blogspot.com/

dimecres, 16 de juliol del 2008

Brigada a Palestina

http://redesiu.blogspot.com/

dijous, 3 de juliol del 2008

Dues demandes guanyadores, Bus i Escombriaires

Difícil

Defensar les propostes de la gent treballadora és difícil, com moure a la gent per aconseguir-les. Es lluita quan la necessitat ha esgotat les altres vies. I per una vegada que es guanyi moltes es perd. Guanyar és tocar el cel, si més no per un instant.

Aquesta dificultat colpeix dins la crisi de l’esquerra, doncs fomenta excessiva prudència en nom d’una correlació de forces considerada desfavorable, apel·lant a que la consciència mitja i l’organització es feble, o del temor a donar arguments a les dretes, i sobretot a perdre.

Ningú vol perdre una acció o lluita, ni al carrer ni als consistoris i parlaments. Ans això és suficient raó per frenar la demanda de millores? Es poden aconseguir avenços sense acció i lluita? Es pot guanyar sense lluitar?

En uns mesos hem viscut l’experiència de dues demandes guanyadores, amb les corresponents mobilitzacions i lluites. Una les de la gent treballadora dels bus a BCN. Una altra, recent, les de la neteja de Torroella de Montgrí.

Les dues han tingut uns trets comuns. Com el de demanar millores per la plantilla. “Dos dies” pel “bus”, i equiparació al conveni provincial pels escombriaires. Una patronal i uns Ajuntaments que es negaven a fer unes concessions justes. La necessitat de la mobilització i la fermesa de les plantilles, amb moral i convicció per mantenir la lluita. Una avinentesa fraterna de la població davant les provocacions dels poders de propietat i públics. Qui pensa que aquests sectors haguessin aconseguit quelcom del que demanaven sense la lluita?

També podem destriar uns trets diferencials. Al “bus” es van quedar sols de suports dels partits polítics (malauradament ni la direcció d’EUiA va trobar el moment per rebre’ls), i l’ajuntament BCN va poder maniobrar amb la divisió sindical. Per sort diferents sectors d’EUiA varem donar suport i participar, fins i tot “amics d’EUiA” dins la plantilla i el comitè.

Amb els escombriaires la cosa ha anat molt millor i com cal. La bandera, el suport i la direcció de les propostes i de la mobilització, va ser ben assumida des de la Federació d’activitats diverses de CCOO, així com la vaga indefinida. L’ajuntament veí de Palafrugell es va posar del costat dels vaguistes, el medis de comunicació, amb la TV davant, van oferir una gran cobertura; i EUiA va recolzar des de l’assemblea de base de Salt fins a la coordinació general, amb el diputat Jordi Miralles i la Mercè Cívit, que van anar a saludar a la plantilla a Barcelona mentre reforçaven als negociadors.

Aquesta és una de les bones maneres de preparar l’assemblea d’EUiA de novembre; així hem de fer més ferma i útil a aquesta eina-moviment de l’esquerra transformadora.

EUiA s’ha d’enfortir i créixer arreu, a cada barri, a cada poble, a cada sector i empresa, per a convertir-se amb una eina imprescindible per aconseguir les necessitats i les demandes de la gent treballadora.

Francesc Matas Salla

http://euia.cat/butlleti/articles/francesc_03_07_08.pdf

http://redesiu.blogspot.com/

dimarts, 1 de juliol del 2008

La crisis económica aviva el cambio político en EEUU

Fred Vitale*

Publicado en sinpermiso.

http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=1948

Barack Obama es el candidato del Partido Demócrata. Como afroamericano ha alcanzado un hito histórico. Aunque no gane las elecciones, su nombramiento representa otro paso hacia la igualdad política para los afroamericanos. Su selección como candidato revela mucho sobre la actual situación política en Estados Unidos. En el próximo período, los pobres y las clases trabajadoras quizás puedan hacer retroceder a los capitalistas, por primera vez en décadas.

(…)

Un programa anti-liberal hoy significa: acabar la guerra en Irak, traer las tropas a casa ahora, gastar el dinero aquí; seguro médico universal, pagado por el gobierno; un salario mínimo de por lo menos $15/hora; abrogación de la NAFTA y de otros acuerdos “de libre” comercio; una inmediata moratoria de las ejecuciones de hipotecas caseras y los cortes de agua y electricidad.

Las campañas de Cynthia McKinney y de Ralph Nader tienen programas anti-liberales muy similares. Para medir el éxito de un programa anti-liberal habrá que tener en cuenta la capacidad de ambas campañas para recaudar dinero, de conseguir la cobertura de los medios de comunicación, reclutar nueva gente y finalmente que votos obtienen.

* Fred Vitale es el presidente del Partido Verde del estado de Michigan y coordinador en Michigan de la campaña de Cynthia McKinney para Presidente.

Traducción para www.sinpermiso.info: Gustavo Búster

Derogar las directivas europeas que vayan contra derechos o libertades

Coordinadora intercultural d’inmigrants de L´Hospitalet de Llobregat.

La TV local de L’Hospitalet, nos invitó para una entrevista en directo a una representación de la Coordinadora el lunes 30 de junio a las 14:30, horario de comienzo de noticias.

A la entrevista hemos asistido, por una parte, Ricardo Cortés, presidente de la Asociación Cruceña de Bolivianos de L’Hospitalet y, por otra parte, Manuel Cuevas impulsor de dicha Coordinadora en representación de la AVV Pubilla Casas (Vocalía de Inmigración) y de la ciudadanía de la localidad.

La entrevista consistió en “¿qué opinión tiene la Coordinadora con respecto a la Directiva Europea sobre la inmigración?”. Las respuestas fueron contundentes; denunciarlo como un ataque en toda regla a los derechos de los inmigrantes, por lo que supone criminalizarlos en todos los aspectos que esta palabra conlleva. Así mismo, estamos en contra de los CIE (Centro de Internamientos de Extranjeros), que ataca de pleno a la libertad de las personas y a su libre circulación. En definitiva, que esta directiva es la directiva de la vergüenza y que con ella no acaban los ataques a los derechos de los trabajadores, también está la de hacernos trabajar de 60 a 65 horas a la semana entre otras normativas en cartera, como así mismo las que el propio Corbacho, como ministro de trabajo, se saca de la manga para seguir atacando las conquistas laborales; eliminar las prejubilaciones o tener que hacer un plan de ahorro para cubrir la pensión de jubilación.

Lo planteamos bien claro, nuestra respuesta fue que todas las directivas o normativas que ataquen a los derechos laborales o libertades conseguidas de luchas, serán rechazadas hasta que se deroguen con “¡ni un paso atrás!”.

Lo mismo que conseguimos sacar a España de la guerra de Irak, también podemos conseguir que se anulen todas las directivas; y si para esto, es necesario llegar a acuerdos con otras coordinadoras y organizaciones europeas, pues trabajaremos juntos hasta conseguirlo. Nuestro lema es “¡No nos dejaremos pisotear!, ¡Ni un paso atrás!”.

Manuel Cuevas