Dues demandes guanyadores, Bus i Escombriaires

Difícil

Defensar les propostes de la gent treballadora és difícil, com moure a la gent per aconseguir-les. Es lluita quan la necessitat ha esgotat les altres vies. I per una vegada que es guanyi moltes es perd. Guanyar és tocar el cel, si més no per un instant.

Aquesta dificultat colpeix dins la crisi de l’esquerra, doncs fomenta excessiva prudència en nom d’una correlació de forces considerada desfavorable, apel·lant a que la consciència mitja i l’organització es feble, o del temor a donar arguments a les dretes, i sobretot a perdre.

Ningú vol perdre una acció o lluita, ni al carrer ni als consistoris i parlaments. Ans això és suficient raó per frenar la demanda de millores? Es poden aconseguir avenços sense acció i lluita? Es pot guanyar sense lluitar?

En uns mesos hem viscut l’experiència de dues demandes guanyadores, amb les corresponents mobilitzacions i lluites. Una les de la gent treballadora dels bus a BCN. Una altra, recent, les de la neteja de Torroella de Montgrí.

Les dues han tingut uns trets comuns. Com el de demanar millores per la plantilla. “Dos dies” pel “bus”, i equiparació al conveni provincial pels escombriaires. Una patronal i uns Ajuntaments que es negaven a fer unes concessions justes. La necessitat de la mobilització i la fermesa de les plantilles, amb moral i convicció per mantenir la lluita. Una avinentesa fraterna de la població davant les provocacions dels poders de propietat i públics. Qui pensa que aquests sectors haguessin aconseguit quelcom del que demanaven sense la lluita?

També podem destriar uns trets diferencials. Al “bus” es van quedar sols de suports dels partits polítics (malauradament ni la direcció d’EUiA va trobar el moment per rebre’ls), i l’ajuntament BCN va poder maniobrar amb la divisió sindical. Per sort diferents sectors d’EUiA varem donar suport i participar, fins i tot “amics d’EUiA” dins la plantilla i el comitè.

Amb els escombriaires la cosa ha anat molt millor i com cal. La bandera, el suport i la direcció de les propostes i de la mobilització, va ser ben assumida des de la Federació d’activitats diverses de CCOO, així com la vaga indefinida. L’ajuntament veí de Palafrugell es va posar del costat dels vaguistes, el medis de comunicació, amb la TV davant, van oferir una gran cobertura; i EUiA va recolzar des de l’assemblea de base de Salt fins a la coordinació general, amb el diputat Jordi Miralles i la Mercè Cívit, que van anar a saludar a la plantilla a Barcelona mentre reforçaven als negociadors.

Aquesta és una de les bones maneres de preparar l’assemblea d’EUiA de novembre; així hem de fer més ferma i útil a aquesta eina-moviment de l’esquerra transformadora.

EUiA s’ha d’enfortir i créixer arreu, a cada barri, a cada poble, a cada sector i empresa, per a convertir-se amb una eina imprescindible per aconseguir les necessitats i les demandes de la gent treballadora.

Francesc Matas Salla

http://euia.cat/butlleti/articles/francesc_03_07_08.pdf

http://redesiu.blogspot.com/