Escombriaires en vaga: la Batalla de Torroella de Montgrí
Com totes les lluites, aquesta va començar amb un excés de confiança i optimisme per part d'una plantilla que des del primer moment es va mantenir compacta. Aviat però, descobrirem que els nostres contrincants, tant l'empresa com l'Ajuntament no estaven disposats a jugar net, a les pressions individualitzades dels representants de l'empresa s’uniren les dels directrius del consistori municipal: obligar les brigades municipals a realitzar tasques de neteja sota amenaça d'obertura d'expedient. Davant d'aquesta vulneració del dret de vaga, la resposta del comitè de vaga és contundent: cessament immediat del serveis mínims.
En aquell moment s'inicia una cadena d'accions-reaccions que tensen a cada pas la situació: enviament de cartes sancionadores als treballador, manifestacions a la platja en horari punta, distribució de contenidors de runes i d’escombraries a punts estratègics, concentracions als carrers mes comercials del poble... en horari punta.
I amb tot això, on son les tones de brossa que les brigades recullen cada nit? Entretant, l'alcalde acusa als vaguistes de posar en perill la salut pública, no té inconvenient en amuntegar la brossa en un abocador descontrolat i il·legal a escassos metres de les vivendes d'una urbanització a l'entrada del poble, i a sobre ho justifica al·legant que el terreny és propietat municipal!!
La indignació a la plantilla creix per moments, però lluny de protagonitzar actes viscerals es reuneixen per planificar noves accions. El 24 de juny decideixen fer una marxa a peu des de Torroella fins a Girona, per traslladar les seves reivindicacions a
El Departament de Treball de
Prop d'una setmana de mobilitzacions, de fer piquets a la nit i manifestacions sota un sol de justícia durant el dia, una marxa de 40 kilòmetres, 3 dies fora de casa, total per estar com el primer dia. La desmoralització és total?... total entre els representants de l'empresa i l'Ajuntament, que veuen que en 6 dies de vaga no ha defallit ni un sol treballador; en veure que una plantilla que amb prou feines es poden comunicar entre ells per problemes d'idioma, fan tanta pinya com el primer dia; per veure com l'opinió pública comença a clamar contra la injustícia descoberta. L'Ajuntament de Palafrugell aprova una moció a favor dels vaguistes i per un conveni provincial, igualment l'empresa del sector, GBI, es mostra favorable a negociar un conveni d'aquestes característiques. Es preparen més mocions als ajuntaments i els treballadors del sector clamen per una vaga general a totes les comarques.
S'han esgotat els subterfugis i les eines de xantatge: només queda signar. Finalment el diumenge 29 de juny, l'empresa cedeix. En 5 anys els escombriaires de Torroella veuran equiparat el seu salari a la mitjana de les principals contrates de FCC a comarques gironines, i en 2 anys tots els treballadors eventuals de la plantilla, passaran a ser fixes discontinus. En 8 dies de vaga, els escombriaires de Torroella ha demostrat que més enllà de les diferències de procedència, de raça o fins i tot de religió, la defensa del lloc de treball uneix, ha d'unir tots els treballadors. Unitat i perseverança han estat les dues fórmules que ha desembocat en aquesta victòria, i com totes les victòries de la classe obrera, per petites que semblin, son un pas endavant cap a una pressa de consciencia col·lectiva que ens serveixi per millorar de forma irreversible les condicions de la classe treballadora.
Aquesta victòria servirà per facilitar les negociacions dels convenis als escombriaires de municipis on ni tan sols en tenen, i la unitat de tots dels treballadors del sector acabarà
Slash
1 Comments:
At 15:53, Anònim said…
La seva entrada al bloc ofereix la mateixa presentar com un altre dels autors de l'article, però jo igual que el seu molt millor.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home