Atur

La crisi ens porta atur. Entorn de 750.000 persones segons Pedro Solbes. Amb una taxa més propera a l’11 %, que vol dir 2,5 milions de persones. A la construcció pot arribar a afectar greument, i en primer lloc al 25 % que prové de la immigració.

La crisi ens porta ajust pressupostari i retall en els llocs de treball. Per començar el govern un 70 % menys a l’oferta pública. Com cobriran els llocs de treball a la Renfe i segregades? Què hi haurà a l’empresa privada?

L’atur i les crisis no són pas una plaga bíblica. Són quelcom de modern, conseqüència del sistema social capitalista. Són una xacra inevitable en aquest sistema de mercat. Ho sap prou el banquer Emilio Botín del Santander. Per això ja ha explicat als seus accionistes que les crisis són com certes febres que pugen molt al començar i després baixen, i el cos segueix funcionant.

El banquer Botín es mostra calm, doncs també sap que els guariments per les crisis són diferents per a cada classe social, i en cada estat. A Nord Amèrica, el sistema financer bancari, que ha trontollat per les hipoteques sub-prime, ha rebut una injecció financera de gran magnitud per part de l’estat, apuntalat per la poderosa Reserva federal. També a la Unió Europea. Alguns bancs cauran, el negoci és el negoci, però el conjunt segueix.

A l’estat espanyol el govern del PSOE, es fa de bo amb els poderosos perquè puguin seguir amb el botín del cicle anterior. Zapatero anuncia mesures liberitzadores i de privatització. ZP passa factura a la gent treballadora i al petit empresari, al treball precari, a les dones i joves, a la immigració. Posa obstacles al reagrupament familiar, fins i tot el que ja està compromès i en curs. Mentre anuncia que les reaccionàries directives europees no afectaran a la gent d’aquí. El tarannà es troca amb engany, demagògia i mentida.

El governador del Banc d’Espanya considera que l’ajust pot ser “llarg i costós”. La seva recepta és “d’austeritat pressupostaria, diàleg social, liberalització de l’economia i del mercat laboral”.

Són mesures polítiques de dretes, neoliberals, que hauran d’aplicar les esquerres, des del govern espanyol, els autonòmics, i fins i tot els ajuntaments.

I les esquerres? Què farem les esquerres? Si més no les transformadores hem de donar el do de pit. Mesures de xoc favorables a la gent treballadora per lluitar i minvar els danys de la crisi. Mesures de treball social i d’obres públiques. Fer pagar als responsables, als Botín. Es pot? Podem?

A l’estat ara tenim un diputat d’IU, i un diputat en coalició però d’ICV. Tant si val. Alçarem la bandera de la gent treballadora o ens sotmetrem als poderosos? Mobilitzarem des de les regidories municipals, junt a les empreses i els sindicats? A Catalunya al menys som part d’una coalició, on mana ICV amb un grup parlamentari propi, i dues conselleries al govern de la Generalitat. Podem aprofitar-les per mesures d’esquerres contra l’atur?

Ara és un bon moment per mostrar a la nostra base social, a tota la gent que li costa fer-se amiga o afiliar-se a EUiA, la utilitat d’aquesta organització, de la coalició, de les conselleries, i del govern d’entesa. Mesures d’esquerres de debò!

Francesc Matas Salla

http://euia.cat/butlleti/articles/francesc_26_06_08.pdf

http://redesiu.blogspot.com/