Incorporar a nous segments socials a la lluita política a través de l’eina que esdevé EUiA

D'esquerra a dreta: Isabel Martínez (Torrelles de Llobregat), Imma González (Salt), Francesc Matas Salla, Àngels Tomàs, Martín Pretel (Rubí).

Jornada municipalista LQ/EUiA 17 març 2007


Intervenció d'apertura.


Companys i companyes,

Agraeixo la vostra participació en aquest dissabte de sol roent, tenim forces cares noves, amb moltes ganes d’aprofitar el temps, i aprendre de les experiències del treball a pobles ben diferents.

La mobilització a les eleccions municipals es essencialment centrada en els afers i necessitats locals dels municipis. Aquest element de proximitat afavoreix el treball més inserit en la gent. I alhora facilita la mobilització política a les forces d’esquerra, a aquelles organitzacions que disposem de menys mitjans polítics i financers que la dreta, doncs és la dreta la què resulta farcida amb els diners privats dels poderosos.

Tanmateix els municipis i les eleccions són en els grans trets immersos en l’evolució política general, com l’autonòmica i estatal.

Això és el que exposaré en unes pinzellades.

La primera. Sofrim a l’estat una continuada mobilització de masses per part de la dreta y del PP; és una mobilització destinada a aconseguir polítiques més dretanes, volen trencar el govern del PSOE, i pretenen acabar amb la majoria parlamentaria de les esquerres, mouen el carrer per a recuperar el govern pel PP.

Com respon les esquerres de les que també en formem part? L’esquerra resta atemorida amb por de trencar-se, temen ser menys que el PP al carrer; l’esquerra està massa limitada a les institucions i al govern, en comptes de fer-les servir per trencar i batre la columna vertebral del suport social al PP. L’esquerra té pendent aprofundir en polítiques socials d’esquerres que afavoreixin, i es notin a fi de mes, a les butxaques, a l’habitatge, a l’educació, i serveis públics, per part d’un gruix de gent treballadora i del jovent.

Això ens porta a la segona pinzellada. La política econòmica, laboral i pressupostària del govern PSOE, segueix fil per randa les directrius neo lliberals de la Unió Europea; el tint social liberal no és capaç d’encetar unes polítiques més properes a les necessitats de la gent que trenquin amb el model de les grans multinacionals.

Cert que enguany les direccions sindicals tampoc s’atreveixen ni es veuen amb força per plantar cara a la patronal, i fins i tot esdevenen part d’una cadena de conciliació amb concessions continues al capital. Com veiem a casa amb la SEAT, o el cas de Delphi a Cadis.

Una tercera pinzellada la tenim amb que l’estat autonòmic, sorgit de la transició de la dictadura de Franco a la Monarquia parlamentària, no s’aguanta, s’ha esgotat. La necessària democratització de l’estat espanyol, en un sentit d’institucions federals i de sobirania ciutadana plena republicana, està completament encallada. És aleshores quan el PP mobilitza impulsant demagògicament i fustigant el sentiment nacional espanyolista, com si aquest estat anomenat Espanya, fora l'únic possible i immutable.

Les possibilitats obertes amb la renovació i posta al dia dels Estatuts d’Autonomia, com el de Catalunya, s’han ofegat per les imposicions del govern i estat central. Les expectatives no s’han cobert i s’ha ajornat una bona ocasió de federalització. Un dels grans reptes polítics de les esquerres és aportar eines polítiques, democràtiques, per a resoldre l’encaix entre els pobles que convivim, de grat o no, dins l’estat espanyol.

És palesa la desavinença total entre Euskal Herria i l’estat espanyol. El repte esmentat començarà a complir-se quan el procés o canvi federal contempli, de ple dret democràtic, el dret a decidir de cada poble; val a dir, la inclusió democràtica a la Constitució del dret a l’autodeterminació. Sense aquest dret de decidir la llibertat de Catalunya, com la d’Euskal Herria, com també la llibertat d’Espanya, és una mancança democràtica fonamental, per la que caldrà seguir lluitant amb la mobilització al carrer i les mesures parlamentaries avinents. La classe treballadora arreu de l’estat espanyol cal que defensi la llibertat de cada poble, amb una visió plurinacional, per a poder concentrar-se en combatre i disposar d’aliats per la lluita contra l’estat burgès, contra la dominació de la burgesia espanyola, catalana i vasca.

La quarta pinzellada és pels cent dies acomplerts per govern d’Entesa pel progrés de la Generalitat de Catalunya. Només assenyalar que és positiu que s’hagin cursat les lleis compromeses al Parlament, però ens cal estar molt amatents per a millorar-les i evitar que les escapcin. Malauradament, en els àmbits econòmics i laborals, en els serveis públics, les polítiques segueixen fent el joc als dictats europeus de la dreta; E govern de l’Entesa pel progrés segueix les polítiques del Tripartit de Maragall, que hem titllat de continuistes de les aplicades per convergència, per tant avinent a la burgesia i poderosos catalans. A aquest govern dit d’esquerres no li podem pas atorgar un aprovat en aquestes matèries troncals.

Per acabar. Hem de tenir ben en compte que l’objectiu d’EUiA a les eleccions municipals es fer progressar la Coalició ICV-EUiA-EPM a cada població, al temps d’estendre-la a nous indrets, i volem fer-ho amb la millora i consolidació del treball de base social, veïnal, amb la gent treballadora.

Aquesta millora té un nom, donar un nou pas endavant per part de l’Assemblea local d’EUiA, obrint-la a la gent electora com amics i amigues d’EUiA. I aquesta millora també disposa d’uns cognoms, obtenir regidores i regidors d’EUiA, per assegurar la representació institucional local d’EUiA, i reforçar la coalició per l’esquerra i des de l’esquerra.

Companys, companyes, bon treball al tallers d’aquesta Jornada, per a poder oferir perspectives i propostes polítiques d’esquerres a EUiA, i incorporar a nous segments socials a la lluita política a través de l’eina que esdevé EUiA com a moviment Sempre a l’esquerra.

Francesc Matas Salla

Portaveu de la Llista Quarta d’EUiA, ara anomenada Bastida d’EUiA.