La doble clau

L’excepció de Cerdanyola, al no concretar-se un pacte de les esquerres entre el PSC amb la Coalició, ha esdevingut en una doble clau a mans de CiU i del PP, per a determinar si l’alcaldia i el govern segueix a mans de la coalició o passa a les del PSC.

La nostra coalició amb ICV-EUiA-EPM, aconseguí 9 regidories (7 ICV i 2 EUiA). El PSC 10. CiU 3 i PP 3.

Respecte al 2003 l’evolució és d’increment amb 1 regidor per part d’ICV i 1 per part d’EUiA, per tant la coalició millora amb dos regidories, 2 regidors més el PSC, CiU perd 1 regidor (de 4 a 3), ERC en perd 2 i es queda fora del consistori, com el PAS que en perd 1, el PP es manté amb 3. De fet la ruptura d’un sector dels verds ha pogut ser determinant en que la coalició es quedés a les portes del desè regidor i a darrera del PSC.

Per aconseguir l’alcaldia es necessiten els vots de 13 regidories. Al PSC ni manquen 3, i a la Coalició ni falten 4.

Qualsevulla del 3 vots de CiU o del PP són per tant decisius. Ningú es pot creure que aquest poder no s’empri quan s’escaigui a favor dels interessos de la dreta local.

L’alcalde sortint era de la coalició, és l’alcalde ara. La coalició ICV-EUiA-EPM ha mantingut l’alcaldia fent un pacte de govern amb CiU, i alhora negociant, o si més no acceptant els vots del PP.

El rerefons és que el PSC no ha acceptat fer un pacte d’esquerres on la coalició seguís al front de l’alcaldia, o com a mínim sense partir-se-la entre els quatre anys. Puc comprendre, i fins i tot trobar prou raonable, l’aspiració i demanda de la nostra coalició de seguir amb l’alcaldia, donat que poques són les que es tenen. Però considero una experiència negativa que l’alcaldia s’hagi de pactar, i veurem el què s’haurà de pagar, amb CiU, i també el PP.

Els vots de CiU i del PP poden tenir un efecte pervers ben enverinat, començant per la gent més jove. Encara que una part ja hagués passat per l’experiència de govern ICV-EUiA-CiU-ERC, ara se li afegeix des de fora el que pot ser l’abraçada del l’ós pepera. Qui parla de l’abstenció? De mobilitzar la ciutadania i la participació de l’esquerra treballadora?

L’aritmètica dels vots contradiu l’àlgebra (on hi ha sumes que resten) del programa, i de les esquerres i les dretes, on queda el barrar el pas a la dreta (CiU, PP) d’EUiA?

Soc a favor de que les persones regidores d’EUiA mantinguin la coalició local, doncs la resultant dividida encara podria empitjorar les coses i beneficiar a la dreta. Com es poden mantenir a la coalició i barrar el pas a la dreta alhora?

Aquí hi ha experiència a fer. Una possibilitat és no trencar la coalició, no assumir tasques executives municipals, no avalar amb el vot les tasques de CiU, i negociar i consensuar dins la coalició el vot en consciència. Mentre, posar cada posició política, i cada situació de vot, en funció d’ampliar la base d’EUiA, de jovent, i de la gent del poble que vulgui treballar per enfortir l’esquerra municipal, i ajudar a no ser hostatges dels vots de CiU i del PP.

FMS

El Cavall de Troia de les excepcions

Deixo ben palès que prefereixo una persona regidora de la nostra coalició (ICV-EUiA-EPM) que una del PSC o d’ERC, encara més si es tractés de CiU.

Per EUiA el què cal és barrar el pas a la dreta (CiU, PP), per això mateix es fa prou difícil de digerir quan s’obre pas a aquesta dreta a participar al govern o a determinar-lo amb suports tàcits o explícits, signats o no.

Val tant la pena mantenir-se al govern quant les nostres persones regidores l’han de compartir amb CiU?, o fins i tot quan es necessita el vist-i-plau (espiritual i material del PP?

Com influiran aquests suports angelicals de les dretes en el proper pla urbanístic municipal? A l’externalització de serveis i llur privatització? A la precarització en els contractes al personal municipal o a qui treballi pel municipi? A l’habitatge social de lloguer per joves? A la política de convivència social amb la gent nou vinguda, a que disposin de mecanismes de participació començant pel vot?

Si més no qui cerca i fa l’entesa entre esquerres i dretes municipals m’ha d’acceptar que hi ha incoherència amb els acords establerts per EUiA, per no dir clara transgressió.

Hi ha dos arguments que circulen. Què el municipi en concret és una excepció a la norma general (nacional per EUiA i estatal per IU). O què la gestió és millor en tot cas a mans d’una regidoria de la coalició doncs aleshores no la te la dreta.

Podria passar de puntetes sobre una excepció, en un poblet concret i petit. Però per a mi n’hi ha masses d’excepcions. I se m’acut pel magí que es cola com cavall de Troia una malsana norma dins les excepcions, la de que resulta a voltes legítim acceptar els suports i els vots de la dreta. Com si la gestió fora quelcom neutre, tècnic, independent de l’orientació política general i més en concret de la relació entre les esquerres, entre les esquerres i les dretes, i entre el govern que sigui i els capitans i propietaris urbans o del camp.

Em quedo amb l’esquerra que barra el pas a la dreta en concret, i defuig dels cants de sirena.

FMS

Coherència municipalista

De les esquerres un be preuat és la coherència. Val a dir coherència a les polítiques i els valors a aplicar.

Si més no la coherència comença amb els pactes post municipals. És el que pot atorgar credibilitat entre la ciutadania treballadora més modesta i la gent jove.

A EUiA varem adoptar, per àmplia majoria al Consell Nacional del 6 de juny, uns criteris cabdals per enfocar els pactes post municipals. Pactes on es decideix l’orientació de fons del Consistori amb la investidura de l’alcalde, el programa, la configuració del govern municipal, l’anomena’t cartipàs. També és prou important el fer o no l’oposició, segons el caràcter i base social de cadascuna força.

Senyalo dos dels criteris:

Què fer? Governs d’esquerres amb polítiques d’esquerres.

EUiA aposta de forma clara per la constitució de governs municipals d’esquerres basats en programes socials i ecològics, mobilitzadors de la participació ciutadania i que afrontin amb valentia la solució dels problemes i necessitats de la gent dels nostres pobles i ciutats. Això significa buscar acords amb les forces polítiques d’esquerres en base a continguts progressistes i transformadors. També barrar el pas a la dreta (CiU, PP) i a les plataformes xenòfobes.

Cal dir que a la majoria de municipis EUiA i la Coalició ICV-EUiA-EPM s’ha actuat amb coherència amb els supòsits esmentats. Malgrat certs municipis que a despit de tot es participarà en el govern amb CiU. I llevat de que els continguts progressistes hegemonitzats pel PSC desmereixen molt, i pot fer enrogir a qui pretengui que són polítiques d’esquerres.

A Rubí l’alcaldessa socialista, amb el suport d’ERC, no vol ni sentir-ne parlar de la reivindicació popular de guarir el Parc de la Natura, malgrat les dotze mil signatures aconseguides per la plataforma ciutadana que el defensa de l’especulació urbanística. A Barcelona, l’alcalde del PSC, en govern en minoria amb la Coalició nostra, haurà de pactar els grans temes amb CiU, la dreta barcelonina.

FMS

Genera’t, construeix-te sense transfòbia

28 de juny Girona 2007

dia internacional per l’alliberament lèsbic, gai, transsexual i bisexual. Genera’t, construeix-te sense transfòbia

21 de juny: Curts a la fresca: mostra de curts sobre la violència contra les dones, a les 21h a les escales de fora de La Màquia (c/ Vern, 15-17). Organitza: Centre Social La Màquia

22 de juny: Xerrada “Història de l'homofòbia” a les 20h al local d’EUiA (ronda Pedret, 10-12). Organitza: EUiA

27 de juny: Cine-fòrum sobre transsexualitat amb el film “Hedwig and the Angry Inch” a les 20:30h al Casal Independentista El Forn (c/ del Carme, 207)

29 de juny: MANIFESTACIÓ a les 20h al pont de pedra de Girona

FESTA PER L’ALLIBERAMENT amb ANTIHEROIS, dj CIRERA i SOMNI DE PINTURA (dansa contemporània) a les 23h al Centre Cultural La Mercè de Girona. Entrada + xapa: 5 euros

Organtiza: Comissió Unitària 28 de Juny de Girona (GLG, FAGC i JAG).

Col•labora: MAULETS, CUP Girona, Casal Independentista El Forn, SEPC, Centre Social La Màquia, EUiA, La Llibreria i Tatoo Moon.

Poble i Progrés a l'oposició

Avui s’ha constituït l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat. El govern municipal el formen les mateixes forces que ara fa 4 anys: ERC, PSC i Poble (una escissió per la dreta de CiU). La suma dels vots d’aquestes tres formacions ha baixat respecte a les anteriors eleccions. Han deixat expressament fora a Poble i Progrés que, en canvi, ha pujat en nombre de vots i un regidor més.

Aquesta és la declaració que hem difós des de Poble i Progrés.

Isabel Martínez Soriano (regidora, segona a la llista de Poble i Progrés).

Una oportunitat perduda

Això ha estat l’inici del nou govern municipal. Com sabeu, la proposta de Poble i Progrés, que vam fer pública abans de les eleccions i de saber-se el seu resultat, era la de vestir un govern amb tots els grups amb representació municipal. A més els resultats avalaven la proposta: ERC 4, Poble i Progrés 4, PSC 1, CiU 1, Poble 1.

Una proposta difícil? Segurement sí, però l’única que garantia superar els darrers anys d’enfrontaments i discussions. Complicada d’organitzar? A l’ajuntament hi ha feina per a tothom que tingui voluntat de fer-ne. Es tractava d’establir un pacte de mínims, posar-nos d’acord per a un funcionament participatiu i democràtic, garantir la informació i la discussió entre tots els grups i els ciutadans i les seves associacions, intentar la presa de decisions per consens i, en cas de no ser possible, votar.

Aquesta proposta és la que vam portar a ERC, PSC, CiU i Poble. PSC i CiU van mostrar-se receptius i vam avançar en succesives reunions sobre maneres possibles de funcionament de l’ajuntament. Fins i tot el PSC ens va fer una petició concreta sobre la nostra oferta, però finalment van optar que no continuar la discussió, tot i que es millorava, i molt, el que els ha acabat donant ERC. Pel que fa a ERC i Poble, encara estem esperant la seva resposta.

Posar en marxa una proposta com la que nosaltres fèiem requereix una mentalitat oberta, un exercici d’humilitat per part de tots i la voluntat de treballar per consens.

Per això diem que aquest dissabte 16 de Juny s’ha perdut una bona oportunitat amb el resultat que s’ha donat: la de constituir un govern d’àmplia representació, amb possibilitats interessants de treballar per una nova manera i cultura de govern. Sortir-nos airosos d’aquesta experiència hagués afegit valors interessants per al futur de Torrelles.

Tenim per endavant quatre anys que, estem convençuts, posaran en evidència que aquesta proposta era l’encertada. En aquest temps hauríem de posar-nos d’acord amb el Pla Parcial de Can Balasch, amb la Revisió del Pla General, amb la posada en marxa de nous serveis i equipaments i moltes altres coses que aniran sortint...

Finalment, vist l’important augment de l’abstenció, us animem a tots i totes a participar en la vida municipal: des de les associacions, des de les tertúlies, des del carrer...

Teniu els quatre regidors i regidores de Poble i Progrés a la vostra disposició.

Torrelles de Llobregat, 16 Juny 2007

Missatge de Malalai Joya a les catalanes i els catalans que la recolzen

Estimades amigues i simpatitzants de Catalunya,

Abans de res, permeteu-me agrair-vos la vostra presència i la vostra solidaritat amb les vostres germanes i germans de l’Afganistan. També us expresso el meu màxim respecte per donar-me suport manifestant la vostra condemna als senyors de la guerra per fer-me fora del parlament.

Donant-me suport, ajudeu el moviment democràtic afganès i us poseu al costat de poble de l’Afganistan, oprès, desafortunat i el qual jo represento i per al benestar del qual estic disposada a sacrificar la meva vida.

Amigues i amics, han passat més de cinc anys d’ençà l’atac nordamericà contra l’Afganistan, però la meva dolguda nació encara està encadenada pels grillons dels senyors de la guerra i és com un cos inconscient i agònic.

El govern dels Estats Units i els seus aliats van enderrocar el règim brutal i ultra-reaccionaris dels taliban, però en comptes de confiar en el poble afganès, ens van treure del foc per llençar-nos a les brases. Van seleccionar els seus amics d’entre els criminals més infames de l’Aliança del Nord, que agrupa els enemics jurats de la democràcia i els drets humans i són tan obscurantistes, perversos i cruels com els taliban.

Avui, els caps de l’Aliança del Nord ocupen els llocs clau al govern i el nostre poble és l’hostatge d’aquests assassins. Molts d’ells són són al poder, tot i essent responsables de la mort de desenes de milers d’innocents durant els últims 20 anys. La premsa occidental parla de democràcia a l’Afganistan, però… com podem parlar de democràcia quan els nostres òrgans legislatiu, judicial i executiu estan infectats pels virus del fonamentalisme i la màfia de la droga?

Les condicions del nostre poble empitjoren cada dia. La gent afganesa n’està tipa de l’actual situació i cada dia a dia s’oposen més i més al govern, a les tropes estrangeres i als senyors de la guerra. I els taliban en treuen profit per augmentar la seva influència i els actes de terror.

Durant els darrers anys he provat de defensar del meu poble encarant-me als poderosos senyors de la guerra que reben suport d’Occident. Em veuen com el seu enemic principal i esperen amb candeletes el moment d’eliminar-me físicament.

Fa un mes, a unaentrevista vaig comparar el parlament afganès amb un estable i vaig descriure a molts dels seus diputats com a pitjors que animals i per això m’han fet fora i han obert diligències en contra meva. Però també estic rebent molts ànims del meu poble, que està amb mi. Molta gent afirma que he de disculpar-me per comparar les pobres i útils bèsties amb els assassins, els narcotraficants, els violadors i els destructors de l’Afganistan. I qui em critica té raó: me’n penedeixo d’haver insultat els estimats animals dels ramaders, en comparar-los amb aquests homes tan malvats que han contaminat el parlament afganès, tot fent servir el seu poder, les seves pistoles, els seus diners i la seva dependència dels poders estrangers en unes eleccions antidemocràtiques.

Mai no vaig esperar que res de positiu per al poble afganès sortiria d’aquest brut parlament, hi he estat només per denunciar els responsables polítics i els senyors de la guerra desde laseva pròpia trinxera, hi he estat per elevar el plor del meu poble i desemmascarar els complots i les traïcions dels enemics del meu poble.

Des del primer dia que he parlat d’ells al parlament, m’han llençat ampolles, m’han escridassat, m’han tret la paraula, m’han dit “puta” i m’han amenaçat amb matar-me i violar-me, tot això dins l’hemicicle. Han intentat matar-me en diverses ocasions i per aquest motiu he de moure’m amb protecció armada, fet que em desespera.

Amigues, amics. Per als Estats Units i per als altres aliats occidentals –INCLOENT-HI L’ESTAT ESPANYOL- no importen ni el patiment ni les terribles condicions del nostre poble. Mentre hi perdurin els seus interessos regionals, econòmics i estratègics, els Estats Units continuaran posant el nostre poble en perill. Van envair l’Afganistan en el nom de la democràcia i els drets humans, però avui som tan lluny d’aquests valors com fa cinc anys. A més, desde el 2001 el peatge que hem pagat en víctimes innocents per culpa de l’anomenada “guerra contra el terrorisme” és cinc cops superior als morts a la tragèdia de l’11 de Setembre als Estats Units.

És un fet provat que cap nació no pot donar l’alliberament a d’altres. L’alliberament no és com els diners, que es pot donar, sinó que s’ha d’assolir a un país pel seu propi poble. Els esdeveniments actuals a l’Afganistan i a l’Irak així ho confirmen. La gent d’altres països només pot donar-nos la seva mà i el seu suport.

La vostra mostra de solidaritat i suport em dóna més energia i determinació per lluitar contra els enemics de lademocràcia i la humanitat al meu devastat Afganistan. Em podeu ajudar donant-me ajut moral i material.

Els fonamentalistes compten els dies per aniquilar-me, però mai no podran silenciar la meva veu i ocultar la veritat. Crec i segueixo la nobla dita de l’escriptor i amant de la llibertat iranià Samad Behranguí:

La mort bé podria arribar ara mateix, però no seré jo qui la vagi a cercar. És clar que si me l’hagués de trobar- i això és inevitable- no importaria. Allò que de debò importa és si la meva vida o la meva mort ha tingut algun efecte en la vida de la resta de les persones…

Ajuntem les nostres mans i lluitem per a un món millor on viure-hi, contra la injustícia i els bel·licistes.

Malalai Joya

A Afganistan, Kabul, 15 de Juny de 2007

“Sí al procés” reafirma el seu compromís amb la pau i el diàleg

Davant la decisió d’ETA de trencar l’alto el foc, declarat al març del 2006, la campanya “Si al procés” vol reafirmar el seu compromís per impulsar una solució democràtica, pacífica i dialogada al País Basc.

Per això exigim a ETA el retorn a l’alto el foc permanent, i exigim al govern espanyol no abandonar l’objectiu del diàleg i impulsar mesures que permetin emprendre el procés de pau (acostament de presos, derogació de llei de partits, respecte als drets humans individuals i col·lectius). La pau només serà possible si es generen les condicions necessàries per a una negociació. Som conscients que amb el final de la treva només han guanyat els adversaris de la resolució definitiva del conflicte basc.

Ara més que mai creiem necessari la implicació de la societat civil per evitar que les esperances dipositades en la recerca de la pau s’esvaeixin i desaprofitem l’oportunitat creada. La nostra campanya reforça la seva voluntat de seguir treballant per la implicació de la ciutadania. Per això ens reafirmem en:

• La necessitat de construir un escenari d’absència de qualsevol tipus de violències.
• No hi ha alternativa al diàleg. El respecte a totes les veus i opcions polítiques és una condició indispensable per la consecució de la pau
• El reconeixement de tots els drets, d’aplicació individual i col·lectiva, com a base d’un avenç democràtic que resolgui el conflicte.

Barcelona, 22 de juny 2007

Els Mossos no poden limitar el dret de manifestació

La gent jove també te el dret democràtic de manifestació

Els Mossos no poden limitar el dret de manifestació

El diumenge 17 de juny diversos grups antirepressius van convocar una manifestació al centre de Barcelona per a protestar pel que consideren mesures i actituds antidemocràtiques dels Mossos d’esquadra.

Uns centenars de persones, joves la majoria, es concentraren pacíficament a la Plaça Universitat, i van encetar el recorregut de la manifestació legal que prèviament havien sol·licitat. Just caminats uns metres fou quan els Mossos d’esquadra els encerclaren impedint que la manifestació circulés lliurement fins l’indret on havia de finalitzat. Durant més de dues hores els van mantenir encerclats (potser s’hauria de dir segrestats) impedint abandonar-la i sense permetre que altres persones s’hi podessin incorporar. Al final, els Mossos aixecaren l’assetjament i abandonaren el segrest d’unes centenes de persones que sempre disposaren del suport del nombrós públic que es va anant concentrant per l’entorn.

Els Mossos actuen pel seu compte contra la gent jove manifestant?

Fa uns setmanes succeí quelcom semblant davant d’una manifestació del moviment okupa. Tal volta s’haurà de concloure que no es tracta pas de fets aïllats, sinó d’una política establerta per la Conselleria d’interior de la Generalitat enfront de l’exercici democràtic del dret de manifestació.

Perquè es tracta efectivament d’una limitació del dret de manifestació. Les normes legals indiquen que hi ha que notificar el recorregut de la manifestació i els convocants deuen assegurar que transcorri en ordre.

Els Mossos estan impedint el pas als manifestants; estan impedint que persones surtin o s’incorporin i estan decidint quan i a on s’acaba l’exercici d’un dret democràtic reconegut i reglat. I això només te un nom: estan limitant el dret de manifestació.

No és acceptable emprar l’argument de que la limitació es realitza per a defendre la seguretat d’altres persones. És un argument típic de la dreta que amb l’excusa de la seguretat acostumen a imposar normes restrictives als drets i llibertats.

Una política d’esquerres i democràtica, com hauria de ser la que impulsa el govern d’esquerres de la Generalitat, i més encara la Conselleria d’interior dirigida per Joan Saura, ha de garantir en primer lloc el ple exercici de tots els drets, en aquest cas el de manifestació. Ha d’esdevenir especialment escrupolós a l’hora d’aplicar les normes, hauria de cercar el diàleg i no l’enfrontament ni la repressió als moviments socials i alternatius, en fi, hauria de saber que la seguretat no és sinònim de repressió sinó de que la majoria de la població tingui cobertes les seves necessitats vitals i disposi dels canals suficient per expressar-se.

El POR no només no comparteix, sinó que és completament contrari a les pràctiques coercitives repressives, i agressives, que vagin contra la gent jove.

Considerem necessari que EUiA i la Coalició ICV-EUiA, de la que formen part les persones membres del POR, sigui coherent amb la democràcia radical que propugna, per tant defensi:

* Què s’acabi aquesta política d’intervenció dels Mossos d’esquadra a les manifestacions.

* Què es respecti el dret democràtic de manifestació per a la joventut.

Partit Obrer Revolucionari (POR)

Quarta Internacional

20 de juny de 2007

Era un 16 de junio. En Barcelona lucía un sol espléndido y el azul del cielo era realmente maravilloso

Intervención de Wilebaldo Solano, en el acto de Homenaje a Nin-Berneri, en el Palau de la Virreina de Barcelona, en el setenta aniversario del secuestro de Andreu Nin.

Nunca olvidaré aquel 16 de junio de 1937. Para muchos fue, sin duda, un día más en la Barcelona herida por la guerra y las consecuencias de las jornadas de mayo. Pero para Andreu Nin y sus camaradas de lucha fue una jornada dramática, que ha entrado como tal en la historia de España y del socialismo internacional.

Desde las jornadas de mayo, el POUM había adoptado medidas especiales para protegerse de una posible represión. El comité ejecutivo ya no se reunía en el local central del partido. Lo hacía en otros lugares y, con frecuencia, en una discreta sala del palacio de la Virreina.

La reunión del 16 de junio comenzó hacia las 10 de la mañana bajo la presidencia de Andreu Nin. Estaban presentes Pedro Bonet, Juan Andrade, Jordi Arquer, Julián Gorkin, Gironella, Narcis Molins i Fábrega y el autor de estas líneas. Josep Rovira, jefe de la 29ª División, se encontraba en el frente de Aragón. Después de un profundo análisis de la situación política y de la evolución de la lucha militar iniciado por Nin, se manifestaron fuertes inquietudes ante el viraje político que había supuesto la reciente caída de Largo Caballero.

Los tres problemas más apremiantes podían resumirse así: la defensa de nuestra prensa, los últimos preparativos del congreso del POUM, que tenía que inagurarse el 19 de junio, tres días después, en el Teatro Poliorama, y la preparación de una importante conferencia internacional de partidos comunistas y socialistas independientes.

Nuestro diario, La Batalla, estaba suspendido; y su director, Julián Gorkin, tenía que comparecer ante un tribunal popular el día 18. La decisión fue que Gorkin se presentara ante el tribunal para defender al partido contra las calumnias estalinistas y convertirse en un verdadero acusador. En Barcelona las cosas no podían desarrollarse como en Moscú.

A este propósito, vale la pena recordar que, desde hacía tres semanas, Juventud Comunista, semanario de nuestra organización juvenil, se publicaba con una paginación más importante que de ordinario y con artículos de los principales dirigentes del partido. para el número que tenía que salir justamente el día 16, Nin me había entregado el día antes un artículo suyo, que fue ¡su último artículo!

La reunión del comité ejecutivo del POUM -que iba a ser también la última presidida por Nin- se terminó hacia la una de la tarde. Nin, Bonet y otros compañeros se dirigieron a la sede del partido, frente al Poliorama, donde solían aparecer de vez en cuando para afirmar su presencia efectiva en aquellos días inseguros, pues habían comenzado las desapariciones. Nadie quería dar la impresión de esconderse. Como se sabe, Nin fue advertido de que iban a detenerle. Pero tuvo una reacción de orgullo y dijo: "No se atreveran". Él, naturalmente, pensaba en las autoridades legales. No imaginaba la posibilidad de que los agentes de la policía de Stalin pudieran dar un golpe pasando por encima del gobierno de la República y del Consell de la Generalitat, con la colaboración de algunos dirigentes del PCE y del PSUC.

Yo me enteré de la detención de Nin pocos minutos después, en el local de la Juventud Comunista Ibérica, situado en lo alto del Paseo de Gracia, donde, con otros compañeros, estaba preparando la salida del número especial de Juventud Comunista.

Inmediatamente, sobre la base de las pruebas de imprenta que ya poseíamos, rehicimos la primera página de Juventud Comunista, denunciando a siete columnas la detención de Nin. Luego, salimos para la imprenta de Baños Nuevos, donde tratamos de introducir las modificaciones de maqueta que se imponían y sacar enseguida el periódico. Vimos las formas al pie de la rotativa y, cuando nos aprestábamos a organizar la difusión en masa del semanario por las calles de Barcelona, se presentó la policía. Algunos de nosotros escapamos a la detención, gracias a la ayuda de los obreros de la imprenta, que nos previnieron a tiempo.

Salimos de la imprenta de Baños Nuevos hacia las seis de la tarde, ebrios de furor, pero decididos a organizar por todos los medios la defensa de Nin y de los demás compañeros detenidos. El comité ejecutivo de la Juventud Comunista Ibérica se reunió rápidamente para movilizar a la organización. Aseguramos enseguida el enlace con el comité de Barcelona y con los compañeros del comité ejecutivo del POUM que no habían sido detenidos, Molins i Fábrega y Gironella en particular.

Era un 16 de junio. En Barcelona lucía un sol espléndido y el azul del cielo era realmente maravilloso. Lejos, en los parapetos de los frentes de Aragón, de Levante y de Andalucía, y en las propias trincheras de la Moncloa, militantes del POUM y de la JCI luchaban y morían mientras sus dirigentes eran calumniados, detenidos y, pronto, hasta asesinados. Al día siguiente, en las calles de Barcelona, las gentes leían asombradas en los muros: "¿Dónde está Nin?". La prensa, sometida a la censura, no dijo nada hasta el día 22.

Wilebaldo Solano

El setanta aniversari del segrest d’Andreu Nin

L’any Nin

Dissabte 16 de juny 2007. Palau de la Virreina (BCN). Uns centenars de persones ens reunim en l’acte homenatge organitzat per la Fundació Andreu Nin, de reivindicació de memòria històrica en el setanta aniversari del segrest d’Andreu Nin, dirigent del POUM, assassinat després per agents de la GPU dins de la policia republicana.

Andreu Nin (El Vendrell, 1892 – Alcalà de Henares, 1937) va ser moltes coses al llarg de la seva vida, però fonamentalment va ser un revolucionari internacionalista. Potser el revolucionari internacionalista català més important de la seva època.

La recuperació de la memòria històrica es va obrint camí poc a poc, i dins d’aquesta hi ha gent, que reivindica, que reivindiquem la recuperació de la memòria històrica DINS de la recuperació de la memòria històrica. Hi ha col·lectius que estan fent un esforç, com la Fundació Andreu Nin perquè així sigui i per treure’n lliçons, explicar i entendre una part de la història que encara hi ha gent tapa i es nega a admetre.

L’homenatge va ser molt emotiu, amb la participació d’alguns vells militats del POUM, entre ells Wilebaldo Solano. Va llegir el manifest l’actiu Carme Sansa. Va mancar però una cosa: mitjans de comunicació. Cap es va acostar.... i això que quan interessa busquen catalans a sota les pedres. Voldria des d’aquí fer extensiu l’homenatge que pel que sigui, els mitjans dissabte no van recollir. Més informació a www.fundanin.org

Àngels Tomás

Salvem la Platja Llarga

EUiA de Comarques Tarragonines s’adhereix a la plataforma Salvem la Platja Llarga

Ahir dia 13 de juliol la nostre organització EUiA es va adherir a la
Plataforma Salvem la Platja Llarga després de reunir-nos amb en una de las
activistes d’aquesta plataforma. A la reunió varem assistir Teresa Fortuny
responsable comarcal de les comarques tarragonines la qual va firmar l’adhesió i David Flor
coordinador local de EUiA de Montblanc que va ser el facilitador del contacte.

Cal destacar que es van contraure compromisos de participació i que
s’intentaran fer actes conjunts per salvar la platja llarga en contra del
brutal projecte urbanístic que destruiria part de aquesta platja i el seu
medi natural.

També en reunió, en dies anteriors, EUiA Montblanc va agafar el compromís
d’actuar sobre el tema fent algun tipus d’acció ciutadana com paradetes al
carrer amb recollida de signatures. Alhora que estem fent gestions per fer una xerrada participativa conjunta per explicar el problema a la ciutadania.

Per més informació sobre aquesta lluita podeu visitar la pagina web

http://www.moviments.net/platjallarga/index.htm

Salutacions des d’EUiA Montblanc (Conca de Barberà)

David Flor

Llibertat Arnaldo Otegi

Llibertat Arnaldo Otegi

Derogació de la Llei de partits polítics

Expressem el nostre rebuig per la detenció i empresonament d’Arnaldo Otegi, portaveu i negociador de Batasuna.

La Judicatura des del Tribunal Suprem i el govern estatal posen llenya al foc, amb nous obstacles que dificulten i allunyen les possibilitats i les condicions mínimes per un procés de pau.

El diàleg i la negociació al País Basc sense exclusions és el que cal, en comptes de repressió, il·legalitzacions, d’emprar els presos com hostatges, i de bombes.

La repressió i limitació de la llibertat d’expressió i associació a opcions polítiques diferenciades, encara que siguin independentistes i revolucionàries, fins i tot malgrat com Batasuna actuen en la pràctica de forma pacífica i acaten la vigent democràcia monàrquica, és una política pròpia d’actuacions i legislacions d’excepció, de règims dictatorials.

El govern de Zapatero adopta la política exigida pel PP de Rajoy, en comptes de mobilitzar a la ciutadania per les llibertats democràtiques, el diàleg i el procés de pau a Euskadi.

11 de juny de 2007

POR – Quarta Internacional

Vª Convenció del Bloco de Esquerda de Portugal

Els dies 2 i 3 de juny s’ha realitzat a Lisboa el Vè Congrès del Bloco de Esquerda en el que ha participat Esquerra Unida i Alternativa a partir de la invitació que aquella organització va fer als partits integrants del PEE.

La salutació tramesa per EUiA al congrés va ser molt agraida, donc senyalava els espais de treball comú que tenim ambdues organitzacions -dins del Partit de l’Esquerra Europea i en el si de la Conferència de l’esquerra anticapitalista europea-, on ens trobem i coincidim en la lluita per una Europa social i d’esquerres front les polítiques neoliberals i privatitzadores (l’Estratègia de Lisboa), i també coincidim amb la proposta del Partit de l’Esquerra Europea com un espai molt obert i plural on puguin trobar-se les diverses organitzacions polítiques de l’esquerra transformadora a nivell europeu.

El conjunt de les organitzacions estranjeres oficialment participants van ser d’Alemanya Die Linke, d’Italia Refundazione, de França LCR i del Col·lectiu per la República social (socialistes d’esquerres), de Grècia Synaspysmos, RESPECT d’Anglaterra, PCAustrìac, Joventuts Socialistes de Polònia, PSHolandès i de l’estat espanyol la delegació més nombrosa amb 5 persones (EUiA, IU, PCE, POR i Espacio Alternativo). També va haver representació del Frente Polisario i del Poble Palestí, les més aplaudides de la sala. Les delegacions estranjeres van ser presentades en la cloenda del congrès i van donar la paraula a Helmut Schutz com dirigent de Die Linke. Val a dir que havia (i hi ha una tendència dins del Bloco que ha lluitat per la sortida de l‘organització del PEE i que en aquest congrès han escenificat contra Refundazione i la seva política en el congrès italià).

El Congrès composat per 628 delegats i delegades corresponents a 1 per cada 7 afiliats, va tenir davant seu quatre propostes de treball A, B, C i D que corresponien en grans trets a 2 línies més diferenciades doncs les propostes B i D es recolzaven amb la A però fen-ne matitzacions. La proposta C la més diferent i la que es presentà més crítica és la que va fer bandera contra la “aliança neoliberal amb les polítiques del PRC“.

Les diferents posicions van contar amb el suport següent: A 454, B 24, C 78 i D17 vots. I amb quatre llistes per a l’elecció de la direcció de les que va tenir el mayor suport (la A) -que va ser l’encapçalada pel diputat estatal Francisco Louça amb 62 dels 80 noms per a la direcció nacional, 4, 12 i 2 respectivament per a les altres opcions. L’opció C que defensava posicions més democràtiques en el funcionament estatutari, va recollir un vot de càstig a la majoria.

Algunes curiositats. Va haver una mica de discussió i votació confrontada en començar el congrés amb el reglament, sobre el temps per les paraules. Un cop votat, la discussió a quatre minuts va transcòrrer tranquil·la i sient tothom molt correcte. Es van obrir les urnes per votar la direcció nacional el dia d’inici a la tarda quan encara s’estaven fent les intervencions. Un altra cosa curiosa és que les votacions es feien sense comptar els vots‚ al haver-hi suficient diferència visual‘ segons ens van explicar. Per tant les minories no saben quants vots apleguen, però ningú protesta.

El Bloco que te 8 parlamentaris i un eurodiputat, és una organització-moviment en progrès, implantada arreu i als municipis. Amb força pluralitat, és defineix sobre tot bloquista‘. Amb gent que ve de corrents polítiques força diverses, és una organització amb tendències, perè no de tendències, d’esquerres radical i anticapitalista, impulsora del moviment antiglobalització. No pot dir-se que cada una de les corrents correpongui exactament a una de les posicions del congrés. Un exemple, el cap de llista de l’opció A va ser Francisco Louça que és parlamentari i un dirigent del corrent germà a la LCR francesa, i en la mateixa opció està enquadrat el europarlamentari Miguel Portas sortit d’un trencament amb el PCP –penso-.

Va participar també la companya Montserrat Vilà com Coordinadora de la Plataforma contra les Violències de Gènere i es va entrevistar amb la diputada estatal Helena Maria Moura (Helena Pinto) que es qui ha presentat en el parlament una proposta de llei contra la violència de gènere. Van intercanviar experiències i continuaran en contacte. També va intercanviar experiències amb representants de la Marxa Mundial de Dones.

També va participar el company d’EUiA Francesc Matas que en tan que membre de la permanent d'IU va ajudar a ‚neutralitzar‘ les opinions difoses per la representant del PCE en relació als resultats electorals a l’estat espanyol i opinions sobre IU que anava realitzant als membres del ExBoard del PEE.

A la Convenció varem poder confraternitzar amb la gent del Frente Polisario, la LCR de França, Synaspismos de Grècia, Der Linke d’Alemanya, també amb la gent del Bloco. Ens van convidar a un sopar a l’Associació 24 de abril; allà Miguel Portas ens va explicar que la direcció havia decidit intervenir sense contestar a les polèmiques de les diferents ponències, doncs la discussió ja s’havia fet prèvia, i es tractava de donar una projecció política pública, en comptes de lluites internes.

Àngels Tomás.

Homenatge a Andreu Nin i a Camillo Berneri

Homenatge a Andreu Nin i a Camillo Berneri per el 16 de Juny a les 12 hores, al Palau de la Virreina de Barcelona.

Aquest acte de la Fundació Andreu Nin te una gran carga simbòlica i actual, doncs el POUM representa l’arrelament a la nostra terra d’una altra concepció de l’esquerra, la revolucionària.

Tothom que no tingui compromesa una constitució de consistori municipal esteu convidats i convidades a participar-hi.

L'actriu Carme Sansa llegirà el Manifest; Carme és alhora membre del Patronat de la Fundació.

Hi haurà unes paraules del dirigent de la Juventud Comunista Ibèrica, i del POUM, Wilebaldo Solano.

Al Consell Nacional d'EUiA es va informar, i es difondrà pel butlletí electrònic d'EUiA.

Francesc MS

Solidaritat amb la Malalai Joya, diputada afganesa.

L’Àrea de Solidaritat i Pau d’EUiA recolza i impulsa aquesta concentració en solidaritat de la diputada afganesa Malalai Joya.

Francesc Matas Salla

Coordinador

---

Concentració-performance en solidaritat amb la Malalai Joya, diputada afganesa

Plaça Sant Jaume, Barcelona, dijous, 21 de juny, 19h

Convoca: Plataforma Aturem la Guerra

Malalai Joya, diputada afganesa, ha estat cessada des del propi Parlament, per les seves crítiques als senyors de la guerra que conformen el govern de Karzai. Els diputats l’han expulsada després de veure una entrevista televisada en la qual ella comparava el Parlament amb un “zoo”.

Aquest cas demostra que, a més de 6 anys de la guerra que anava a portar la democràcia i l’alliberament de les dones a Afganistan, aquestes promeses estan molt lluny de complir-se.

Per a més informació sobre el cas:

http://www.aturemlaguerra.org/arxius/malalai_cat.pdf

Hi haurà una assemblea per organitzar els detalls de l’acte el dijous 14 de juny, a les 19,30h. a Sodepau (Passatge del Crèdit 7, Barcelona)

ETA declara trencada la treva

Declaració del Partit Obrer Revolucionari

Mirar al futur i no al passat

ETA ha declarat trencada la treva permanent i obert el que anomena “tots els fronts” de lluita.

Des de la bomba del passat 30 de desembre a la Terminal 4 de l'aeroport de Barajas, els fets que s'han succeït feien témer el pitjor: no només no prosperava el procés de pau sinó que cada dia s'han anat posant més i més obstacles en una boja carrera perquè saltés per l'aire.

S'ha trencat l'esperança de molta gent de resoldre el conflicte mitjançant el diàleg.

Per la declaració complerta:

http://www.netpor.org/cat/index.html

'Iraq: Historias de mujeres'

Des d'ANIM, és a dir, una colla d'amics: el Josep Ma., la Espe, l'Artur, la Blanca, el Carlos, la Rocio, el Quelo, el Jaume, la Mercedes, el Ramon i el José Luís; hem organitzat la Projecció del documental 'Iraq: Historias de mujeres' el dijous 7 de juny a 2/4 de vuit del vespre, a la Sala d'Audiovisuals de la Biblioteca Pública de Lleida -Rbla. d'Aragó,10-.

Pensem que pot resultar interessant per tothom. Tenim l'esperança remota de remoure alguna consciència o d'encendre el llumet d'una reflexió. Però sobre tot, pretenem una trobada diferent, fins i tot fraternal. Distreure la persistent obsessió, que tenim en general, d'estar permenoritzadament pendents del propi melic, posem per cas.

Si no tens un pla alternatiu, ens veiem dijous. Fins llavors. Salut

Ànim

P.D. Ah, si us plau, fes-nos un favor. Reenvia aquest mail als contactes de la teva agenda de correu. Gràcies. Ciao

Tramès per Josep Mª Encuentra.

Per uns Ajuntaments i Autonomies de majories de les esquerres amb polítiques d’esquerra

Declaració del Partit Obrer Revolucionari

Per uns Ajuntaments i Autonomies de majories de les esquerres amb polítiques d’esquerra

Cap acord de govern amb la dreta

Important toc d’alerta amb l’abstenció, blancs, i descens del vot als partits d’esquerres

Canvi de rumb en la política d’habitatge, Immigració i Seguretat

Derogació de la Llei de partits polítics

Dret democràtic a decidir per a cada poble

Segueix a:

http://www.netpor.org/cat/index.html