Missatge de Malalai Joya a les catalanes i els catalans que la recolzen

Estimades amigues i simpatitzants de Catalunya,

Abans de res, permeteu-me agrair-vos la vostra presència i la vostra solidaritat amb les vostres germanes i germans de l’Afganistan. També us expresso el meu màxim respecte per donar-me suport manifestant la vostra condemna als senyors de la guerra per fer-me fora del parlament.

Donant-me suport, ajudeu el moviment democràtic afganès i us poseu al costat de poble de l’Afganistan, oprès, desafortunat i el qual jo represento i per al benestar del qual estic disposada a sacrificar la meva vida.

Amigues i amics, han passat més de cinc anys d’ençà l’atac nordamericà contra l’Afganistan, però la meva dolguda nació encara està encadenada pels grillons dels senyors de la guerra i és com un cos inconscient i agònic.

El govern dels Estats Units i els seus aliats van enderrocar el règim brutal i ultra-reaccionaris dels taliban, però en comptes de confiar en el poble afganès, ens van treure del foc per llençar-nos a les brases. Van seleccionar els seus amics d’entre els criminals més infames de l’Aliança del Nord, que agrupa els enemics jurats de la democràcia i els drets humans i són tan obscurantistes, perversos i cruels com els taliban.

Avui, els caps de l’Aliança del Nord ocupen els llocs clau al govern i el nostre poble és l’hostatge d’aquests assassins. Molts d’ells són són al poder, tot i essent responsables de la mort de desenes de milers d’innocents durant els últims 20 anys. La premsa occidental parla de democràcia a l’Afganistan, però… com podem parlar de democràcia quan els nostres òrgans legislatiu, judicial i executiu estan infectats pels virus del fonamentalisme i la màfia de la droga?

Les condicions del nostre poble empitjoren cada dia. La gent afganesa n’està tipa de l’actual situació i cada dia a dia s’oposen més i més al govern, a les tropes estrangeres i als senyors de la guerra. I els taliban en treuen profit per augmentar la seva influència i els actes de terror.

Durant els darrers anys he provat de defensar del meu poble encarant-me als poderosos senyors de la guerra que reben suport d’Occident. Em veuen com el seu enemic principal i esperen amb candeletes el moment d’eliminar-me físicament.

Fa un mes, a unaentrevista vaig comparar el parlament afganès amb un estable i vaig descriure a molts dels seus diputats com a pitjors que animals i per això m’han fet fora i han obert diligències en contra meva. Però també estic rebent molts ànims del meu poble, que està amb mi. Molta gent afirma que he de disculpar-me per comparar les pobres i útils bèsties amb els assassins, els narcotraficants, els violadors i els destructors de l’Afganistan. I qui em critica té raó: me’n penedeixo d’haver insultat els estimats animals dels ramaders, en comparar-los amb aquests homes tan malvats que han contaminat el parlament afganès, tot fent servir el seu poder, les seves pistoles, els seus diners i la seva dependència dels poders estrangers en unes eleccions antidemocràtiques.

Mai no vaig esperar que res de positiu per al poble afganès sortiria d’aquest brut parlament, hi he estat només per denunciar els responsables polítics i els senyors de la guerra desde laseva pròpia trinxera, hi he estat per elevar el plor del meu poble i desemmascarar els complots i les traïcions dels enemics del meu poble.

Des del primer dia que he parlat d’ells al parlament, m’han llençat ampolles, m’han escridassat, m’han tret la paraula, m’han dit “puta” i m’han amenaçat amb matar-me i violar-me, tot això dins l’hemicicle. Han intentat matar-me en diverses ocasions i per aquest motiu he de moure’m amb protecció armada, fet que em desespera.

Amigues, amics. Per als Estats Units i per als altres aliats occidentals –INCLOENT-HI L’ESTAT ESPANYOL- no importen ni el patiment ni les terribles condicions del nostre poble. Mentre hi perdurin els seus interessos regionals, econòmics i estratègics, els Estats Units continuaran posant el nostre poble en perill. Van envair l’Afganistan en el nom de la democràcia i els drets humans, però avui som tan lluny d’aquests valors com fa cinc anys. A més, desde el 2001 el peatge que hem pagat en víctimes innocents per culpa de l’anomenada “guerra contra el terrorisme” és cinc cops superior als morts a la tragèdia de l’11 de Setembre als Estats Units.

És un fet provat que cap nació no pot donar l’alliberament a d’altres. L’alliberament no és com els diners, que es pot donar, sinó que s’ha d’assolir a un país pel seu propi poble. Els esdeveniments actuals a l’Afganistan i a l’Irak així ho confirmen. La gent d’altres països només pot donar-nos la seva mà i el seu suport.

La vostra mostra de solidaritat i suport em dóna més energia i determinació per lluitar contra els enemics de lademocràcia i la humanitat al meu devastat Afganistan. Em podeu ajudar donant-me ajut moral i material.

Els fonamentalistes compten els dies per aniquilar-me, però mai no podran silenciar la meva veu i ocultar la veritat. Crec i segueixo la nobla dita de l’escriptor i amant de la llibertat iranià Samad Behranguí:

La mort bé podria arribar ara mateix, però no seré jo qui la vagi a cercar. És clar que si me l’hagués de trobar- i això és inevitable- no importaria. Allò que de debò importa és si la meva vida o la meva mort ha tingut algun efecte en la vida de la resta de les persones…

Ajuntem les nostres mans i lluitem per a un món millor on viure-hi, contra la injustícia i els bel·licistes.

Malalai Joya

A Afganistan, Kabul, 15 de Juny de 2007