Citacions a les autoinculpades pel dret d’avortament

Continuen citant a declarar!

Dret a l’avortament lliure i gratuït.

La campanya política de suport a les dones que estaven sent cridades a declarar per haver avortat i l’assetjament a les clíniques de reproducció sexual expressada amb el lliurament d’autoinculpacions en diferents jutjats (més de 5000 a Catalunya i unes 15000 en el conjunt de l’estat) continua, doncs la titular d’un jutjat de Tarragona va decidir encausar tothom que es va autoinculpar.

El 26 d’abril en la mobilització de suport a les dones de Tarragona es va fer el lliurament d’una segona remesa d’instàncies de dones i homes de diversos indrets de Catalunya. Són aquestes persones les que estan sent citades i entre elles es troba la nostra companya d’EUiA, Conxa Tomás, que per ser veïna de Gràcia, ha d’anar al jutjat de Barcelona (Lluís Companys) el dia 17 de juny a les 11,15h.

La Campanya pel Dret d’Avortament lliure i gratuït, de la que es integrant Esquerra Unida i Alternativa ens ha comentat que totes les citacions han sortit del mateix jutjat, el núm. 6 de Tarragona.

Cal continuar lluitant i mobilitzant-nos fins aconseguir la despenalització total de l'avortament i que puguin fer-se en la xarxa pública de salut, sense entrebancs.

Mobilitzadora

Una EUiA més moviment i + esquerra és un dels reptes de l’assemblea del novembre. Volem una EUiA moviment i mobilitzadora.

En les dues coses anem peixos. La crisi és de tota l’esquerra, expressada en la transformadora, però no és només dels altres (IU, ICV, fins i tot ERC), estem immersos en ella.

Si més no una ullada a les assemblees ens ofereix una afiliació resistent, poques cares noves, i una extrema dificultat perquè el jovent hi pugui forjar el seu lloc d’avantguarda. Tothom hem de bregar de valent, adés en l’orientació política, adés en la dedicació de la nostra organització i direcció. Aprofitem la pau interna per anar cap endavant, i no per quedant-se amb lloances efímeres. La direcció hem de donar un tomb a fons vers al que hi ha a peu de carrer.

Hem de senyalar les avantatges que disposem i els punts febles. Amb deu anys som una organització novella; formada per afiliació experimentada, amb manca de jovent.

Combinem un sistema assembleari de base amb estructures directives representatives, amb criteri de consens entre base i direcció. Apliquem mètodes de direcció de vella escola. Confonem la tasca de formar equips amb criteri polític, amb gent fidel i il·lusionada. S’esdevé un tarannà d’ordenar i manar, que emana de dalt a baix, excloent del ferment de la crítica natural.

Establim criteris democràtics i de transparència. Tanmateix les tàctiques polítiques s’ofereixen pre-acordades, amb una gran dificultat vers la riquesa orgànica des de l’inici de germinar una proposta.

Arreu del cinturó industrial hi trobem gent d’EUiA. La nostra gent està gairebé a tota mobilització, petita o gran, als sindicats, a les associacions de veïns, a les universitats, a entitats de lleure, esportives, democràtiques, cíviques, de la cultura. Però les noves realitats movimentistes semblen menystingudes, per la seva reserva contra l’organització i els partits polítics sobretot parlamentaris.

Ens proclamem i volem ser gent constructora de polítiques alternatives, i defensora de les coses que preocupen a la gent treballadora. No fem soroll davant les polítiques governamentals a les que hem de presentar alternativa. Potser la gent tampoc entén que sigui útil una esquerra amansida, doncs per això ja tenen al PSC?

Bona part de la gent activista percep a EUiA més amb el govern que pressionant al govern i bregant perquè les polítiques corresponguin a les demandes.

Ens cal giravoltar aquesta percepció. El fet de disposar de gent arreu ens ho permet. Convé que l’assemblea nacional assumeixi que el conjunt de l’organització, començant per llur direcció, posi al centre de l’atenció, dedicació i actuació política, en les coses que es mouen i preocupen. De manera que es noti també arreu, apaivagant temors i prevencions, es faci sentir al Parlament i, quan s’escau, amb la pressió adient al govern.

Francesc Matas Salla

http://redesiu.blogspot.com/

30 anys d´Estenedor teatre

El company David Lain celebra l´aniversari de l´Estenedor teatre. Resteu totes i tots convidats.

Lluís Biosca. EUiA Cultura.

Modificar el Decret sobre la sequera

Manifestació Amposta 18-05-2008 (Joan Panisello)

Saludable i com una alenada d’aire fresc és aquesta presa de posició d´EUiA de les Terres de l´Ebre sobre el mini-trasvassament.

A la posició “crítica i responsable” esmentada en el comunicat publicat, cal prendre nota de la proposta “de modificar el Decret i no començar les obres de la canonada fins a Barcelona, perquè considerem que els nivells dels embassaments garanteixen les reserves necessàries per a l’aigua de boca fins els mes de maig de 2009”.

Tot i que de cert encara manca seguretat sobre quins són els nivells dels embassaments adients i mínims, doncs ara el govern està embolicat en fer la canonada, que tot s’ha de dir és una sucosa obra per les empreses constructores.

Em permeto afegir que la posició crítica ha d’abastar als governs català i espanyol, com a principals responsables, i no parar-se en la gestió i comunicació del conseller Baltasar.

Sabem prou bé que qualsevulla persona en el lloc del conseller, poc més hagués pogut fer. I, si hi hagués un dirigent que s’atrevís a plantar cara a les empreses, o a explicar lleument amb un xic de transparència (ni tan sols fil per randa) les decisions contradictòries emeses dia a dia, i a voltes per hores, tant al govern català, com entre la Generalitat i el govern espanyol, aquesta persona hagués seguit el camí de l’anterior conseller de Medi ambient, Agustí Milà. Defenestrat pel president i pels seus companys de partit (ICV). Com ha passat fa ben poc amb el director general de Medi Natural, Joan Pallisé ¹, en aquest cas per cessament directa fet pel conseller Baltasar, i on EUiA ens hem tingut d’engolir el destret.

Francesc Matas Salla

¹ Nota: i fa una mica més enllà amb en Ramon Luque.

EUiA de les Terres de l´Ebre sobre el mini-trasvassament

24 de maig de 2008

Comunicat d´EUiA de les Terres de l´Ebre sobre el mini-trasvassament

La direcció d´EUiA de les Terres de l´Ebre va mantenir, el dijous 22 de maig, una reunió amb membres de la direcció nacional de la formació política per tractar la seva posició sobre les polítiques aplicades pel govern català per a fer front a la sequera. El següent comunicat públic resumeix les conclusions de la trobada:

1.- EUiA de les Terres de l´Ebre en tot aquest procés públic i institucional sobre la sequera, les polítiques de l´aigua i la prolongació del mini-trasvassament cap a Barcelona, hem mantingut una posició crítica i responsable, que hem anat compartint amb la direcció d´EUiA.

2.- Una posició crítica amb la gestió i la comunicació del Conseller Baltasar. I una posició responsable, tot i ser anti-trasvassistes, per a poder donar resposta temporal i reversible a una situació d´excepcionalitat, deguda a una sequera extrema i per les polítiques no fetes en etapes del govern de CiU.

3.- EUiA de les Terres de l´Ebre, després d´una segona reunió amb la direcció nacional de la nostra formació, hem demanat, i així ho fem públic, que EUiA faci les gestions oportunes amb el Govern de Catalunya, al Parlament, amb el Govern espanyol i a les Corts espanyoles, per tal de modificar el Decret i no començar les obres de la canonada fins a Barcelona, perquè considerem que els nivells dels embassaments garanteixen les reserves necessàries per a l´aigua de boca fins els mes de maig de 2009, data en que té que entrar en funcionament la dessaladora del Prat de Llobregat.

4.- EUiA de les Terres de l´Ebre aposta decididament per la nova cultura de l´aigua i per la defensa del territori.

Lo riu es vida a Amposta

lo riu es vida [mailto:loriuesvida@gmail.com]
Enviado el: domingo, 25 de mayo de 2008 14:00
Para: loriuesvida@gmail.org
Asunto: enhorabona! pde

Benvolguts, benvolgudes,

Des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre volem agrair la participació i implicació de la vostra entitat, associació o plataforma en la lluita per la defensa de l'Ebre.

A continuació us enviem el text d'enhorabona i reconeixement que hem publicat al setmanari "La veu de l'Ebre" amb la relació de les diferents entitats, associacions i plataformes que vau donar suport i que us vau adheir a la manifestació.

Des de l'organització de la Manifestació d'aquest passat diumenge 18 de maig a Amposta, volem donar l'enhorabona a tots els ebrencs i ebrenques que hi han participat, als col·lectius de Catalunya, Aragó, País València i de la resta de l'estat espanyol que han assistit o ens han donat el seu suport , al col·lectiu d'artistes de les Terres de l'Ebre que han contribuït a fer d'aquest reivindicació una festa, al món científic per la seua presència donant suport al posicionament contra el transvasament a Barcelona de la PDE i en general a totes i cada una de les persones que han participat desinteressadament en aquest acte contribuint amb el seu granet de sorra a que la veu de les Terres de l'Ebre en contra del transvasament, siga tinguda en compte pels governs autonòmic i estatal.

Una abraçada

ester baiges miró

pde

Las víctimas tienen nombre

Maria Rosa vecina del barrio de Can Rull tenía 39 años y era madre de dos niñas de 8 y 10 años.

Hoy en Sabadell enterraremos otra mujer víctima de la violencia de género, dicen que nunca denunció, nunca dio muestras de sufrir violencia, sus hijas no tenían indicios que hicieran pensar que vivían una mala situación familiar y su entorno próximo dice que él era una persona encantadora.

Una persona encantadora que un día después de firmar un divorcio de mutuo acuerdo llama a la puerta y dispara tres tiros o bocajarro a la que hasta ese momento fue su compañera.

Hay muy pocas diferencias en este caso con respecto a otros muchos, dentro de los informativos del día ha pasado como ``otra mujer muerta víctima…´´

Cada vez nos estremece menos el numero de muertas en nuestro país año tras año asesinadas por sus verdugos ni las grandes cifras de mujeres apaleadas quemadas humilladas golpeadas, la crueldad cotidiana ha inmunizado a la sociedad y lo hemos asumido como un mal colateral, que no podemos ni tan siquiera valorar si va en aumento o en detrimento puesto que ni tan siquiera tenemos datos de tiempos atrás que nos permitan esas comparativas.

Hasta hace algunos años, la ley no entraba al hogar. El maltrato hacia las mujeres no sólo era tolerado, sino incluso era parte de la vida común, tratado como un problema aislado o permanecía completamente invisible, como un secreto mantenido dentro de las paredes del seno familiar; está aún muy cerca cuando el código civil español hablaba de la obediencia que la mujer debía al marido.

Las mujeres son víctimas de violencia en el ámbito familiar en todos los países, con independencia del grupo étnico, social, económico, religioso o cultural al que pertenezcan. Lamentablemente no podemos pensar que el tema de la violencia ante las nuevas generaciones lo estamos erradicando. Informes como el de la Fundación mujeres, dicen que el 23% de los chicos adolescentes entre 14 y 17 años conciben a la mujer como inferior y débil; y el 35% se muestran de acuerdo o muy de acuerdo con actitudes que justifican, niegan o minimizan la violencia de género.

Para enfrentarnos a este problema es necesario no sólo atender a las consecuencias del mismo, sino atacar las causas que producen esta gravísima epidemia social y que sin duda tienen que ver con que la libertad y la igualdad no son reales ni efectivas para muchas mujeres ni en la sociedad ni en la intimidad. La violencia de genero se produce en el seno de las relaciones de pareja, como manifestación de la discriminación, la situación de desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres una cuestión que, lejos de pertenecer al ámbito domestico y privado, constituye un problema social grave, que se incrementa día a día y que exige de la sociedad y de los poderes públicos la adopción de medidas integrales: por supuesto, medidas de acción positiva y todas aquellas que tienen que ver con la protección efectiva, que van desde la seguridad personal a la tutela judicial o los servicios que ayuden a una recuperación de la autonomía personal de la victima; pero también son urgentes aquellas políticas que favorecen un cambio social, cultural y estructural que intenta llegar a la raíz del problema.

Marisol Martínez,

en el Butlletí electrònic d’EUiA.

http://euia.cat/butlleti/butlleti_072_22_05_08.html

Útil i atractiva

El repte de la cinquena assemblea nacional d’EUiA per sostenir el + esquerra, rau en fer a la nostra organització-moviment útil i atractiva.

La profunda crisi en que davalla l’esquerra europea, ens senyala que el fracàs electoral d’IU-EUiA-EBB-ICV, te quelcom més que l’aspecte electoral. Hi ha una palesa dificultat per tocar de peus a terra i entroncar amb els moviments, xarxes, entitats, demandes, necessitats realment existents, entre la “nostra gent”, val a dir entre el jovent treballador i el combatiu.

Ens cal copsar què hi ha causes objectives pel retrocés de l’esquerra en general, i de la transformadora en particular. Algunes ja s’han esmentat com la llei electoral, o que la burgesia prem fort contra les classes treballadores, o la conflictivitat interna.

Hem d’obrir el ventall i estudiar atentament cada causa, en si mateixa, amb el seu pes específic, i amb la relació amb el conjunt. Hem d’aconseguir establir a partir de quin centre de gravetat tirem endavant.

Un dels fets objectius és que el gruix de les polítiques del govern tripartit de la Generalitat i de l’estat, amb les diferencies pertinents, no han estat favorables a la gent treballadora. Són polítiques hegemonitzades pel PSOE i el PSC, de tall prou neoliberal, amb alguns afegitons social liberals. Cert, en algun cas amb gestió honesta, però que no permet que la gent copsi canvis significatius que es puguin considerar coherents amb governs de les esquerres. I quan hi ha un bri d’esquerres, els empresaris o el govern espanyol s’encarreguen tot seguit de corregir-ho (Pacte de l’habitatge, Quart Cinturó, MAT, Finançament, Infraestructures, Frenar les deslocalitzacions, etc).

Aquestes polítiques afecten i perjudiquen a l’esquerra transformadora. La Coalició minva electoralment. No està a la nostra ma parlamentària, ara per ara, fer avançar cap a l’esquerra el centre de gravetat del govern.

Tenim prou lliure la ma esquerra per la mobilització? Una conclusió adient per anar cap a l’esquerra, és que cal canviar aquestes polítiques de govern per unes favorables a les demandes populars, treballadores, del jovent, per la igualtat de les dones, i pels drets de la immigració.

En aquest sentit hem de donar exemple. Als Ajuntaments, al Parlament, al govern. A cada empresa i barri. Si més no, hem d’aconseguir no aparèixer com a co-responsables del que imposa el PSC, ni amb les incoherències dels nostres aliats d’ICV. Així començarem a ser útils.

EUiA ha de ser solidària i compromesa amb les necessitats de la gent treballadora, per això s’ha de dessolidaritzar clar i arreu amb les polítiques governamentals i municipals que no vagin a favor de millores treballadores i ciutadanes.

Què fer i com fer-ho? Això és el que ha d’establir l’assemblea.

Francesc Matas Salla

http://redesiu.blogspot.com/

Prou d'especular en la sequera: los transvasaments no són la solució!

Collbató i Montserrat sota la màfia del ciment

El dia 16 de maig de 2008, ha estat un dia trist per la Vila de Collbató i per extensió a tots els catalans i catalanes. Amb els vots a favor dels regidors del PSOE i de CiU s'ha aprovat la requalificació de 21 hectàrees de sòl agrícola a sòl industrial, per poder-los vendre a la promotora Quat (patrocinadora del RCD Espanyol). El que implica aquesta aprovació és la industrialització del llindar de la muntanya de Montserrat al municipi de Collbató.

Des de a Plataforma Salvem Montserrat (www.salvemmontserrat.org) i dos membres de l'Assemblea de Joves - l'Esquerda (www.jovescollbato.org) han irromput amb pancartes al ple extraordinari amb els lemes 'Josefina estàs venent el poble' i ' Més que una solució, és un problema'.

Tot i la oposició popular, aquesta aprovació fa que des del poble ja no puguem moure més fils per poder trencar amb aquest projecte que no respon a les necessitats de la gent, sinó a les necessitats de cobrir l'endeutament generat per antics alcaldes d'aquests mateixos partits que ara aproven la Zona Industrial.

Aquí al Montserratí, (administrativament baix llobregat nord), la màfia del ciment està ben lligada al PSOE, igual que a la resta del Baix Llobregat. Els veïns i veïnes de Collbató hem combatut la mentida tant i com hem pogut, però els interessos de financiació del partit dels socialistes, sumat als interessos dels cacics locals i empresaris sense ètica; multiplicat a les institucions supramunicipals com el Patronat de la Muntanya (gestionat directament de presidència de la Generalitat, PSOE) i estaments provincials lligats al PSOE també: ha resultat un trist atzar pel poble.

Ara ja només ens queda la pressió com a catalans i catalanes. És cosa de tots i totes preservar els parcs naturals dels Països Catalans, lluny dels interessos dels polítics de torn. És cosa de tots i totes aturar la construcció d'aquesta desorbitada Zona Industrial al cor espiritual del Principat. Les arrels no naixen del ciment i si Catalunya li cimenten la Muntanya Sagrada com podrem seguir creixent com a poble?

Si voleu comunicar el vostre pesament a l'Ajuntament de Collbató, aquest és el seu correu: collbato@collbato.cat Si us estimeu Catalunya, si us estimeu Montserrat, no deixem que cimentin les arrels!! Totes les accions de suport són poques!!! No ens aturaran!

Enviat per Francesc Raset.

Mitos y realidad de Al Andalus en la Península ibérica – musulmana

Xerrada amb debat.

Et convidem a la xerrada amb posterior debat

"Mitos y realidad de Al Andalus en la Península ibérica – musulmana”

Per Miguel Forcada i Nogués, Professor Titular d’Estudis Àrabs i Islàmics de la UB.

Dia: Diumenge 25 de maig, a les 18 hores.

Lloc: Sala d’actes de CCOO (Via Laietana 16, Barcelona).

Organitza: Associació de Treballadors Pakistanesos

Per a qualsevol informació addicional, podeu contactar amb

Javed Ilyas - 654121302

Serveis per Montblanc

Manifestació fins l'ajuntament de Montblanc per a reivindicar serveis que, en ser un barri nou, no tenen (telèfon, transport, escola bressol,...). Ja van haver de mobilitzar-se fa un mes fins que van aconseguir que arribes fins al barri la recollida d'escombraries i la neteja.

Manifest Nuet

Comencen a brollar propostes per examinar la profunda crisis d’IU, que ja es va assumint que no és sols electoral, sinó que ens cal si més no “un nou procés constituent”.

Disposem del Manifest Anguita, “IU: un proyecto político en vías de extinción”, amb el que s’ha arrenglerat la direcció del PCE, el PC Andalusia, la UJC, el PCM, Enrique de Santiago, Manolo Monereo, i algun altre sector, també de Catalunya.

La pluralitat del panorama s’ha enriquit amb el Manifest Nuet, “Creemos en el futuro de Izquierda Unida”, amb el que he col·laborat en algunes tesis i del que soc promotor amb Adolfo Barrena (Aragó), Manolo Cámara (direcció federal), Francesc Matas (com a corrent federal Redes), Ángel Pérez (Madrid), Joan Josep Nuet (direcció federal).

La direcció federal va formar una comissió unitària per preparar l’assemblea federal d’IU (primer era pel juny, ara és pel 15 i 16 de novembre). Aquesta comissió ha establert un guió, per un document polític federal i un procediment financer i d’organització per l’assemblea. Però el consens esclatà al Consejo Político Federal d’IU de fa tres setmanes. Tanmateix tothom, malgrat faci aigües a dojo, vol portar la nau a bon port, i a unes drassanes per restaurar-la, renovar-la als nous temps, i donar-li un caire i vida adient.

Faig palès que he col·laborat i signat el Manifest Nuet per tres raons.

Una perquè en Joan Josep va oferir que participéssim amb contribucions.

Segona. Perquè vull una sortida positiva pel projecte polític i social de l’esquerra transformadora i alternativa a l’estat espanyol i a Catalunya. Un moviment compromès en les mobilitzacions existents, permeable amb jovent, dones i immigració, que sigui bandera de les necessitats de la gent treballadora, capaç de trametre les reivindicacions en acció parlamentaria, legislativa, i si s’escau, i hi ha suficient força, per determinar les polítiques de govern i patronals; un moviment democràtic, on hi capiguem les tendències alternatives i les revolucionàries. Soc conscient que discrepo amb en Nuet i els altres promotors, sobre la bondat de participar i comprometre’s amb els actuals governs social liberals, doncs les seves polítiques, pel què es percep, ens estan perjudicant a l’esquerra transformadora, i pel moment beneficien al PSOE i PSC, amb el vist-i-plau dels poders reals econòmics i institucionals.

La raó tercera, en Nuet i els promotors del Manifest, que són més dels signants, han incorporat com a patrimoni comú, vàries de les aportacions fetes més significatives.

Val a dir. La implicació “des de baix” de l’activitat social; la mobilització per la solidaritat i la Pau; pels fòrums socials, un federalisme democràtic amb dret a l’autodeterminació; una perspectiva de sobirania plena republicana; igualtat de la dona i drets immigració; treball digne enfront de precarietat; la pluralitat i democràcia, respecte i consens amb les assemblees de base.

Resta assumir una Crida a una Convocatòria o Convenció general oberta a tendències polítiques, sindicals, moviments socials, i entitats democràtiques per posar en peu un moviment d’esquerra combativa, unitària i alternativa.

Tanmateix, ara per ara, el Manifest Nuet és el que aporta una visió de futur, i propostes i tesis polítiques per una IU (o el què en sorgeixi) centrada en la situació social, laboral i econòmica; i en la democratització estatal, val a dir la sobirania ciutadana plena, i la llibertat de decidir dels pobles.

Francesc Matas Salla

http://redesiu.blogspot.com/

"Los transvasaments no són la solució"

donem suport a
la Plataforma en Defensa de l'Ebre i ens adherim a la manifestació d'Amposta del
dia 18 de maig.

"LOS
TRANSVASAMENTS NO SÓN LA SOLUCIÓ"

"TERRES DE
L'EBRE, LA CATALUNYA ENGANYADA"

Francesc Matas Salla

Andreu Nin

El marxisme d’arrel catalana tingué un punt àlgid ixent amb la Federació Comunista Catalano-Balear de Joaquin Maurin, i L’oposició Comunista i Esquerra Comunista d’Andreu Nin. Ambdues organitzacions amb referència a la III Internacional Comunista, es fusionaren per fundar el P.O.U.M., Partit d’Unificació Marxista, de gener al 29 de setembre de 1935.

Andreu Nin, mestre nascut a El Vendrell, secretari del comitè nacional de la CNT, delegat al Congrés de la III Internacional a la que es va adherir la CNT durant una temporada, arran de la revolució d’Octubre de 1917. des del 1921 al 1930 Nin va fer tasques a la URSS sobretot a la direcció de la Internacional Sindical Roja. En la lluita dels dirigents dictatorials soviètics (Stalin) contra la vella guàrdia bolxevic i l’oposició encapçalada per Lleó Trotsky, Nin va optar per la revolució seguint a Trotsky, enfront de les teories sobre el “socialisme a un sol país”, i de la supeditació de les insurreccions y revolucions als interessos diplomàtics de la URSS i la seva entesa amb els democràcies capitalistes a¡occidentals.

Quan una III Internacional normalitzada va estendre “el font únic per la base”, atacant la socialdemocràcia, i fent pinça amb els escamots nazis a Alemanya, o rebutjant la irrupció de la II República espanyola, en nom de la implantació dels soviets, Andreu Nin ja estava a Catalunya defensat la Aliança Obrera, la UHP de la Comuna asturiana, elaborant les consignes democràtiques per la revolució espanyola, i per una República amb els drets dels pobles i a l’autodeterminació. Quan la Comintern (Internacional Comunista, III) va girar arreu cap l’aliança amb les burgesies democràtiques contra el feixisme, vers el Front Popular, Andreu Nin i després amb el POUM, defensaven profunditzar la revolució amb la seva component social obrera, i no restar al llindar de l’estat republicà burgès; també Nin es va oposar als Processos de Moscou. Això va ser ja un crim irreparable que va segellar el seu destí. El que fou un breu Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, va caure en desgràcia. Es pot consultar “Treball” i “Mundo Obrero” entre altres publicacions de libels, per veure les acusacions i campanyes titllant al P.O.U.M. i als seus dirigents de contrarevolucionaris i agents del feixisme i de Franco.

Després dels Fets de Maig de 1937, amb la revolta obrera catalana a Barcelona, Andreu Nin va desaparèixer i fou torturat i assassinat per ordre d’Stalin. “La Batalla” fou clausurada, i el P.O.U.M. declarat il·legal.

S’acaba de publicar “La revolución espanyola (1930-1937)”, escrits del revolucionari marxista Andreu Nin, amb una reedició a càrrec del historiador Pelai Pagès (Ed. Viejo Topo). Document que va be per posar al seu lloc una Memòria històrica malmesa pels vencedors de la Guerra Civil i enterradors de la revolució espanyola i de la II República; però també una Memòria tergiversada pels historiadors de tarannà i fonts estalinianes.

I al Palau de la Virreina, a les 18 h, es desenvoluparan demà divendres i dissabte, 9 i 10 de maig, unes Jornades sobre la Revolució espanyola i la figura d’Andreu Nin. Amb una Ruta POUM comentada i sentida, el dissabte al migdia, a les 12 h, a l’emblemàtic edifici de la Telefònica, a la Plaça de Catalunya, cruïlla amb el Portal de l’Àngel.

Francesc Matas Salla

http://redesiu.blogspot.com/