Manifest Nuet

Comencen a brollar propostes per examinar la profunda crisis d’IU, que ja es va assumint que no és sols electoral, sinó que ens cal si més no “un nou procés constituent”.

Disposem del Manifest Anguita, “IU: un proyecto político en vías de extinción”, amb el que s’ha arrenglerat la direcció del PCE, el PC Andalusia, la UJC, el PCM, Enrique de Santiago, Manolo Monereo, i algun altre sector, també de Catalunya.

La pluralitat del panorama s’ha enriquit amb el Manifest Nuet, “Creemos en el futuro de Izquierda Unida”, amb el que he col·laborat en algunes tesis i del que soc promotor amb Adolfo Barrena (Aragó), Manolo Cámara (direcció federal), Francesc Matas (com a corrent federal Redes), Ángel Pérez (Madrid), Joan Josep Nuet (direcció federal).

La direcció federal va formar una comissió unitària per preparar l’assemblea federal d’IU (primer era pel juny, ara és pel 15 i 16 de novembre). Aquesta comissió ha establert un guió, per un document polític federal i un procediment financer i d’organització per l’assemblea. Però el consens esclatà al Consejo Político Federal d’IU de fa tres setmanes. Tanmateix tothom, malgrat faci aigües a dojo, vol portar la nau a bon port, i a unes drassanes per restaurar-la, renovar-la als nous temps, i donar-li un caire i vida adient.

Faig palès que he col·laborat i signat el Manifest Nuet per tres raons.

Una perquè en Joan Josep va oferir que participéssim amb contribucions.

Segona. Perquè vull una sortida positiva pel projecte polític i social de l’esquerra transformadora i alternativa a l’estat espanyol i a Catalunya. Un moviment compromès en les mobilitzacions existents, permeable amb jovent, dones i immigració, que sigui bandera de les necessitats de la gent treballadora, capaç de trametre les reivindicacions en acció parlamentaria, legislativa, i si s’escau, i hi ha suficient força, per determinar les polítiques de govern i patronals; un moviment democràtic, on hi capiguem les tendències alternatives i les revolucionàries. Soc conscient que discrepo amb en Nuet i els altres promotors, sobre la bondat de participar i comprometre’s amb els actuals governs social liberals, doncs les seves polítiques, pel què es percep, ens estan perjudicant a l’esquerra transformadora, i pel moment beneficien al PSOE i PSC, amb el vist-i-plau dels poders reals econòmics i institucionals.

La raó tercera, en Nuet i els promotors del Manifest, que són més dels signants, han incorporat com a patrimoni comú, vàries de les aportacions fetes més significatives.

Val a dir. La implicació “des de baix” de l’activitat social; la mobilització per la solidaritat i la Pau; pels fòrums socials, un federalisme democràtic amb dret a l’autodeterminació; una perspectiva de sobirania plena republicana; igualtat de la dona i drets immigració; treball digne enfront de precarietat; la pluralitat i democràcia, respecte i consens amb les assemblees de base.

Resta assumir una Crida a una Convocatòria o Convenció general oberta a tendències polítiques, sindicals, moviments socials, i entitats democràtiques per posar en peu un moviment d’esquerra combativa, unitària i alternativa.

Tanmateix, ara per ara, el Manifest Nuet és el que aporta una visió de futur, i propostes i tesis polítiques per una IU (o el què en sorgeixi) centrada en la situació social, laboral i econòmica; i en la democratització estatal, val a dir la sobirania ciutadana plena, i la llibertat de decidir dels pobles.

Francesc Matas Salla

http://redesiu.blogspot.com/