Mobilitzadora

Una EUiA més moviment i + esquerra és un dels reptes de l’assemblea del novembre. Volem una EUiA moviment i mobilitzadora.

En les dues coses anem peixos. La crisi és de tota l’esquerra, expressada en la transformadora, però no és només dels altres (IU, ICV, fins i tot ERC), estem immersos en ella.

Si més no una ullada a les assemblees ens ofereix una afiliació resistent, poques cares noves, i una extrema dificultat perquè el jovent hi pugui forjar el seu lloc d’avantguarda. Tothom hem de bregar de valent, adés en l’orientació política, adés en la dedicació de la nostra organització i direcció. Aprofitem la pau interna per anar cap endavant, i no per quedant-se amb lloances efímeres. La direcció hem de donar un tomb a fons vers al que hi ha a peu de carrer.

Hem de senyalar les avantatges que disposem i els punts febles. Amb deu anys som una organització novella; formada per afiliació experimentada, amb manca de jovent.

Combinem un sistema assembleari de base amb estructures directives representatives, amb criteri de consens entre base i direcció. Apliquem mètodes de direcció de vella escola. Confonem la tasca de formar equips amb criteri polític, amb gent fidel i il·lusionada. S’esdevé un tarannà d’ordenar i manar, que emana de dalt a baix, excloent del ferment de la crítica natural.

Establim criteris democràtics i de transparència. Tanmateix les tàctiques polítiques s’ofereixen pre-acordades, amb una gran dificultat vers la riquesa orgànica des de l’inici de germinar una proposta.

Arreu del cinturó industrial hi trobem gent d’EUiA. La nostra gent està gairebé a tota mobilització, petita o gran, als sindicats, a les associacions de veïns, a les universitats, a entitats de lleure, esportives, democràtiques, cíviques, de la cultura. Però les noves realitats movimentistes semblen menystingudes, per la seva reserva contra l’organització i els partits polítics sobretot parlamentaris.

Ens proclamem i volem ser gent constructora de polítiques alternatives, i defensora de les coses que preocupen a la gent treballadora. No fem soroll davant les polítiques governamentals a les que hem de presentar alternativa. Potser la gent tampoc entén que sigui útil una esquerra amansida, doncs per això ja tenen al PSC?

Bona part de la gent activista percep a EUiA més amb el govern que pressionant al govern i bregant perquè les polítiques corresponguin a les demandes.

Ens cal giravoltar aquesta percepció. El fet de disposar de gent arreu ens ho permet. Convé que l’assemblea nacional assumeixi que el conjunt de l’organització, començant per llur direcció, posi al centre de l’atenció, dedicació i actuació política, en les coses que es mouen i preocupen. De manera que es noti també arreu, apaivagant temors i prevencions, es faci sentir al Parlament i, quan s’escau, amb la pressió adient al govern.

Francesc Matas Salla

http://redesiu.blogspot.com/