Pressupostos Generalitat

El conseller d’Economia Antoni Castells presenta uns Pressupostos de crisis i recessió. El Consell executiu del govern de l’Entesa tripartita els ha aprovat per presentar-los al Parlament.

Segons les fonts oficials governamentals el panorama macroeconòmic es decebedor.
Crisi econòmica que afecta a l’economia real (conseller dixit). Ajut financer als capitals esvaïts. Descens greu dels ingressos del sector immobiliari i dels impostos de transmissió patrimonial. Absència del finançament estatutari, per incompliment del govern estatal amb l’Estatut. Impossibilitat legal d’incrementar el dèficit pressupostari a més de l’1 % del PIB.

Destrucció de llocs de treball. Augment de la taxa d’atur de 8,9 % a 11,6 %. Decreixement de l’economia de l’0,1 %, amb una recessió prevista per dos anys.

Les xifres estadístiques són a voltes incomprensibles per a la gent. El que convé a la nostra base social es què significarà i com afectarà tot això a la vida quotidiana, al treball, habitatge, cistell de la compra, educació.

Ens cal establir quina seria la política pressupostaria d’esquerres, o on es notés que hi ha quelcom d’esquerres pel mig.

És palès que la crisi no la provoca el govern, sinó el sistema econòmic i social en el que estem immersos, la gent treballadora i el propi govern. Però el govern sí que pot fer un enfoc o altra davant la crisi. És a dir afavorir als posseïdors de grans propietats, empreses, diners, i comerç, alertar a la ciutadania de que s’ha d’ajustar el cinturó i sofrir els temps magres, o mobilitzar a la població per evitar fins on sigui possible que les pitjors conseqüències de la crisi recaiguin sobre les espatlles de les classes més febles econòmicament, en canvi cercar els diners i recursos allà on n’hi ha.

I si no ho fa el govern, si no te la capacitat per fer complir l’Acord d’Entesa, ho haurien d’assumir els partits que donen suport a aquest govern, amb les persones diputades i regidores que representen la sobirania ciutadana.

Els Pressupostos se’ns presenten amb l’explicació de que s’incrementen les polítiques socials en salut, protecció social i habitatge, educació, i en polítiques de R+D+i. El president Montilla assegura que se dedicarà més pressupost a les persones més vulnerables i a la competitivitat de les empreses. Com es pot creure quan se sap que hi haurà molt més atur i menys llocs de treball?

Uns Pressupostos d’esquerres no poden acceptar l’incompliment del finançament estatutari ni les reduccions d’ingressos i de despeses què vagin contra la gent treballadora. Potser seran Pressupostos de l’Entesa però no d’esquerres.

Francesc Matas Salla

http://redesiu.blogspot.com/

Quizás la razón de ser

“Es absurdo pedirme que me porte bien -respondió el fantasma, mirando estupefacto a la joven que tenía la audacia de hablarle-, realmente absurdo… sacudir mis cadenas… no creo que esto sea portarse mal. Es mi única razón de ser.”

El fantasma de Canterville de Oscar Wilde.

El lunes 27 en el Consejo Político Federal de IU fuimos actores de otro absurdo.

Se trataba de una tentativa de evitar que la asamblea federal se abra con una charanga de tongo censatario (tal vez para rememorar y tomar el relevo del tongo por parte de extremeños con que finalizó la última asamblea). Se tenían que tomar unas decisiones de aprobación de actas para desvanecer el castigo de la demanda judicial sobre los censos, procedente de tierras asturianas. Además, ante la dimisión del coordinador general, la comisión unitaria proponía otorgar poderes a cada una de las tres partes en las que se debate IU.

Sigue en http://redesiu.blogspot.com/2008/10/quizs-la-razn-de-ser.html

L’acord d’Entesa fa aigües

Al llindar de mitja legislatura l’Acord de l’Entesa governamental fa aigües per arreu.

Fa dos anys un grup de membres d’EUiA no varem trobar encertat el programa sobre el què es basà aquesta Entesa de progrés. Doncs les propostes del PSC de Montilla esvaïen els pocs plantejaments agosarats de l’anterior pacte de govern catalanista i d’esquerres de Pasqual Maragall. Entre ells certs canvis en polítiques essencials en el finançament, mediambientals, habitatge, territorial, industrial, serveis i infraestructures, i el dimoni d’un projecte d’Estatut amb dret de decidir en una concepció d’Estat federal asimètric. Tampoc varem estar d’acord en la composició governamental i la seva supeditació a la batuta montillista. En canvi, dins i fora d’EUiA, varem defensar la constitució d’aquest govern per impedir el retorn de CiU directa o amb la fórmula de socivergència.

Tanmateix a banda dels desacords o acords al moment de constituir l’Entesa del progrés, enguany aquest govern Montilla, asimètric tripartit, s’està bevent l’enteniment. Engolit, no tan per la incoherent nova política de l’aigua, ni pel procés privatitzador continuat a salut i infraestructures (co-pagament pels pensionistes), ni per més o menys soroll, ni pels favors a elèctriques (MAT) i constructores (quart cinturó), o a les escoles concertades, sinó per punxar en el desenvolupament estatuari del finançament.

La nineta dels ulls de l’habitatge es va fer fonedissa quan, entre el Parlament i el govern, es va intercalar el Pacte Nacional per l’Habitatge amb els propietaris de sol i immobiliaris, amb concessions greus als interessos privats en detriment de l’ús protegit i de les economies més modestes. Els representants de la sobirania de la ciutadania cedeixen sense gaire soroll davant els prohoms patronals dels poders econòmics implicats.

En el pacte d’Entesa s’esmenta que es promourà conscienciació ciutadana i s’actuarà entre la societat en cas de que no progressi el finançament. Vist que el govern estatal del PSOE no ha complert ni compleix la seva pròpia llei, és palès què no es promou poc més que declaracions, comissions i negociacions. El que es signà és per tant paper mullat.

Per la segona meitat de la legislatura anem en deriva, la nau al pairo. O s’atreveix aquesta esquerra temorenca a cercar el suport ciutadà i de la mobilització social, o ja es veu, la ma va vers la socivergència.

Confrontar la crisi econòmica obliga a una política diferent. El PSC i Montilla s’escoren cap a la dreta, vers CiU. Cal que EUiA bregui fort per anar cap a l’esquerra. Val a dir, el pacte governamental de fa dos anys no serveix, adés per inadequat adés per insuficient, pels temps que corren.

Francesc MS

Vuelve Marx

La brutal crisis que estamos viviendo no sólo está haciendo temblar toda la estructura económica de la sociedad sino también las ideas imperantes. De pronto lo que parecía evidente se ha convertido en humo, lo que se presentaba como una verdad revelada se ha demostrado falsa. Para analizar el capitalismo y sus crisis nadie mejor que Marx.
Ver en http://redesiu.blogspot.com/

La novena asamblea de IU

Va a haber la Asamblea Federal de IU, y se va a iniciar un proceso constituyente de refundación como movimiento de izquierdas. El tremendo efecto de la crisis económica provoca un beneficioso reflejo de presentar alternativas sociales y políticas para las clases trabajadoras.
Sigue en http://redesiu.blogspot.com/

Reptes de l'Assemblea d'EUiA

De LA AURORA.

La cinquena Assemblea Nacional d’EUiA, amb deu anys a sobre, i més de cinc anys d’experiència de les anomenades esquerres al govern de la Generalitat autonòmica, és un moment adient per reflexionar sobre el que representa, per millor establir el què volem. Què es juga a l’assemblea? Quins reptes tenim per resoldre?

Podem resumir-ho en tres reptes. 1) La resposta a la crisi financera amb polítiques i mesures d’esquerres; 2) Construir un moviment d’esquerres útil; 3) Contribuir a la refundació d’Izquierda Unida.

La resposta

La crisis financera i econòmica ens planteja la necessitat de formular unes propostes polítiques alternatives que afavoreixin a les classes treballadores, val a dir a la majoria de la població, en comptes d’alleugerir als poderosos capitalistes, als seus bancs, negocis i especulació.

Què els hi diem, i sobretot què fem per la gent treballadora de Nissan, Seat, i tantes altres empreses. Similar podria esmentar sobre el territori, sobre els Municipis, sobre el medi ambient, sobre el finançament estatutari, o sobre la llibertat democràtica de Catalunya i el dret de decidir (en relació al dret a l’autodeterminació negat per la Constitució i el govern de l’estat espanyol).

Què fem nosaltres com EUiA

Com EUiA moviment hem de fomentar les activitats col•lectives socials, sindicals, ciutadanes, educatives, i fins i tot de lleure. Fent per manera de promoure consciència de les necessitats, formular les propostes convenients convertint-les en reivindicacions clares, i per disposar de força per defensar aquestes demandes, però també per pressionar i aconseguir-les amb la mobilització popular.

Tot moviment des de les barriades treballadores, a les empreses, entre el jovent a les escoles i universitats, per part de les dones per la igualtat de drets arreu, i per l’eradicació de la violència de gènere, o pel dret al propi cos, en les segments treballadors immigrants, ha de contaminar a fons tota l’acció i preocupació d’una organització política com EUiA.

Hem de foragitar les prevencions i temors de les esquerres oficials i institucionals sobre noves realitats, formes de lluita i d’organització. Hem de comprendre que la gent jove sigui tant feréstec i distanciada dels partits polítics de l’esquerra, doncs els veu adés com una simple prolongació del sistema social i polític, adés com un instrument gestor dels poders vigents per domesticar i impedir que la gent es pugui mobilitzar i aconseguir les seves demandes. I no els hi manca pas bona part de raó.

Què fa el govern autonòmic?

El govern de la Generalitat autonòmica de l’Entesa de progrés no està pas donat la talla que la gent s’espera d’una aliança governamental entre les forces de les esquerres. L’Entesa governamental entorn del president Montilla, està sotmesa en el gruix de les polítiques econòmiques, que a la fi són les decisions fonamentals, a les polítiques del govern estatal espanyol del PSOE de Rodríguez Zapatero i Solbes. És a dir, els trets generals decisius del govern montillista segueixen els dictats i normes neoliberals de la Unió Europea. En aquest sentit aquest govern està molt llastrat per la continuïtat en les principals politiques de CiU, de la dreta nacional catalana.

Les polítiques veritables d’esquerres, que afavoreixin a sectors amplis de les classes treballadores i del conjunt de la població, s’esvaeixen entre la Ciutadella (on rau la seu del Parlament de Catalunya), la Plaça de Sant Jaume (el govern de la Generalitat), i sí, també la Moncloa (govern de l’estat espanyol a Madrid).

La gent no percep els beneficis de les polítiques d’esquerres, no per desconeixement i manca de comunicació com es pretén, sinó perquè són com un miratge. El que hi ha en la crua realitat de cada dia són polítiques curoses i favorables als interessos dominants dels grans poders i propietaris econòmics, de l’estructura de l’estat, ideològics, i polítics.

Ben cert que es fan coses positives, i gestió honrada, però tanmateix és en polítiques secundàries, que romanen ofegades i a voltes neutralitzades per les polítiques més decisives.

Malgrat posen la por al cos de la gent i terroritzen als ajuntaments sobre què la crisi impedeix disposar de recursos financers, els governs estan aflorant milions d’euros per eixugar els destrets dels afers capitalistes, financers, immobiliaris, comercials, industrials. Diners que es manlleven directament de les butxaques de tota la població, i no se’ls cerca de les grans fortunes i propietats. La fiscalitat espanyola encara està per sota de l’europea.

Però les esquerres de l’Entesa en comptes de declaracions, de plànyer-se i pidolar, el que els hi cal és conscienciar a la població i mobilitzar a la ciutadania.

Aquest és la funció cabdal de la llavor d’EUiA, conscienciar, organitzar i mobilitzar per aconseguir mesures d’esquerres. En conjunt per l’Assemblea Nacional es tracta d'una EUiA on la pota mobilitzadora és la que primer ha de marcar el pas, el ritme, i la direcció a la pota institucional.

Un moviment d’esquerres útil

Per trepitjar ferm com a força política d’esquerres ens cal construir quelcom útil per a la gent jove i treballadora. Per aconseguir-ho hem de fer camí amb voluntat de ser un organisme plural i d’acció unitària, amb una pràctica d’equips i funcionament democràtic. Això vol dir mobilitzar a la societat civil, al teixit social, a les empreses, al jovent, amb propostes i actuacions coherents amb els postulats d’esquerres.

Es tracta de forjar un moviment polític i social de l’esquerra, útil per a la gent treballadora i el jovent, amb perfil propi referent a les demés forces polítiques i respecte el govern, mobilitzador de la societat i ciutadania més modesta, eina per a forjar polítiques alternatives a les del capital i els poders econòmics, per tant polítiques que frenin i s’enfrontin als designis neoliberals, polítiques que trenquin amb les línies mestres privatitzadores heretades de CiU, o sotmeses al govern de l’estat. Val a dir unes polítiques adients a les necessitats i reivindicacions treballadores.

Enguany un moviment d’esquerres d’aquest tipus, si més no, ha de pretendre pressionar, i imposar-se al govern autonòmic del PSC de Montilla, i al govern estatal del PSOE de Zapatero, per forçar que les seves polítiques virin cap a la població treballadora i no vers els interessos i aliances dels poderosos. Un organisme d'esquerres no pot romandre domesticat per les institucions, ni pel miratge de la gestió governamental sotmesa a pactes nacionals, als poders dels diners, de les armes, de l'església, de la judicatura. Hem de situar al govern on cal, doncs es poden aprovar moltes lleis, però sense recursos suficients, o amb continuismes de caire socivergents, ens passa aleshores que la gent defuig de les inconseqüències.

Un tomb com coalició

La Coalició ha de fer un tomb complert. No pot seguir com fins ara, desigual entre les components. Incoherent entre propostes polítiques i pràctica de gestió governamental. Endemés per no fer el què es diu com soroll, s’ofereix una imatge de garants governamentals.
La coalició també ha d'esdevenir útil, per tant mobilitzadora de les preocupacions, necessitats i demandes dels segments treballadors.

Hem de foragitar la imatge de corretja de transmissió governamental. Una cosa és impedir el retorn de la dreta al govern, i combatre les tendències a la socivergència, una altra molt diferent és quedar hostatge de les pressions i interessos de la dreta. Una gestió dretana per part de governants que es postulen de les esquerres, és una via troiana que pot alleugerir el reton de CiU.

La refundació d’Izquierda Unida

La crisi d'IU no ens és pas aliena, és també la nostra, ben punyent, és de tota l'esquerra transformadora. I en algun moment haurem de resoldre el que representa la divisió entre EUiA i ICV, per a permetre incorporar al conjunt de l’esquerra transformadora catalana al projecte fraternal estatal federal en la nova IU.

Ens aquest sentit convé una EUiA plural, unitària i forta, que aporti la seva experiència a un acord del conjunt d'IU.

Ens cal moure’ns i moure. L’Assemblea Nacional ens ha de permetre enfortint-se en les propostes, en la pluralitat i en la unitat per aconseguir-ho.

Francesc Matas Salla

Estabilitat

Mentre el govern PSOE de Zapatero decideix abocar milions d’euros per sanejar els negocis financers i altres dels més rics i poderosos, ni se’ls hi passa pel magí canviar la fiscalitat perquè les grans fortunes i propietats siguin les que facin la despesa adient.

El banquer Botín pot estar tranquil amb aquests socialistes. Com que te una caixa ben farcida pot comprar a preu de saldo. Per tant cerca enfortir-se a costa de qui s’enfonsi, amb la certesa de que els diners de rescat d’altres bancs, no es trauran de llur butxaca, sinó dels calerons de la immensa majoria de la població que gaudeix d’una vida ajustada.

Fer pagar a qui te els grans recursos de diners? Nacionalitzar bancs i empreses amb beneficis? Quina bajanada! El lliure mercat, i l’intervencionisme, s’estan sotragant, però hi ha quelcom en que no s’equivoquen pas. Els gestors governamentals de les dretes i els gestors governamentals de les esquerres sociliberals tenen el nord clar, ajuden als grans capitals amb la suor, treball i els diners de la població treballadora. I com a molt es planyen del segment que se’l lliurarà a l’atur i la pobresa.

Per això Zapatero imposa al PSOE contribuir a l’estabilitat -volen dir del sistema econòmic i social, malmès per la crisi que provoca el lliure mercat en el que funciona l’esmenta’t sistema-. I se’ls hi ha encès una nova idea fenomenal. Ni més ni menys que no oposar-se, o fins i tot recolzar els pressupostos dels governs autonòmics i municipals de les dretes, algunes tan galdoses com la del PP de la Comunitat de Madrid d’Esperanza Aguirre, o la del País Valencià. El PSC de Catalunya de Montilla també ha assumit aquest destret.

Aquesta decisió que pretén inocular entre les classes treballadores que la crisi és de tothom i entre tots i totes s’ha de resoldre, sobretot pagar, esborra la capacitat de mobilització i de combativitat necessària per fer front a la crisi. Ens cal conscienciació i mobilització, perquè la crisi no la pagui la gent treballadora sinó els seus responsables directes, els patrons i els caps de les grans financeres i empreses. Aquesta és una tasca cabdal per l’assemblea d'EUiA, en la que convé arremangar-s’hi a fons.

Francesc Matas Salla
http://redesiu.blogspot.com/

Presó sense proves

Breu crònica i opinió personal respecte a l'acte de data 17 d'octubre de 2008 dins la Universitat de Geografia i Historia.

En primer lloc destacar la nombrosa participació, que sense estar plena l'Aula Magna (de unes 200 i escaig places), la diversitat de les persones participants omplien el forats.

Que totes les intervencions tant des de la taula com de la resta d'assistents coincidien en que s'han comes diverses injustícies en els darrers anys, (cas Dixan, actuals detinguts el febrer de 2008 i es pressuposa que els darrers de Santa Coloma i altres ciutats), que el fet es greu perquè fa estar en la presó persones innocents algunes per mes de quatre anys, sense cap prova concloent ni cap prova en la majoria de casos, que deixa famílies senceres desprotegides, (sortosament recolzades per las seves comunitats i entitats que els donen suport) i que es el col•lectiu d'immigrants en el seu conjunt el que esta sota sospita, el que esta incriminat i criminalitzat el que rep mostres de despresí i desqualificació en el seu dia a dia.

En la seva intervenció,la defensa dels detinguts a primers d'any (Salellas), reitera que no hi ha cap element condemnatori ni que en un veritable estat de Dret es permeti tindre a presó persones innocents.

Que els que hi creuen reafirmen que l'islam i les seves creences afavoreixen la pau entre les persones, que els nou vinguts ho han fet per cercar feina i una vida millor, el que fa encara mes injusta la criminalització.

Es varen sentir paraules en contra del Govern que representa Zapatero, responsabilitzant-lo del que esta succeint.

Es va defensar, com en tants altres moments, la lluita i la denuncia en i des de els carrers, degut principalment al poc ressò dels mitjans de comunicació i a la manipulació d'aquests mitjans, destacant el gran ressò i desplegament de mitjans en el moment de les detencions i la nul•la o poca informació en el moment d'ésser posats en llibertat sense càrrecs (alguns d'ells després de passar quatre anys a presó) i també en alguns casos a la sortida se'ls deté per ser expulsats als seus països d'origen (es la meva opinió, que això nomes pot generar odi), produint als que intenten regularitzar la seva situació problemes afegits al haver perdut la possibilitat de fer els tràmits en el moment que pertocava.

També es va destacar l'esforç d'algunes entitats per tal de fer entendre que la majoria de les persones nou vingudes no son ni creients ni practicants i que vivim en una societat laica i el que això significa.

També com s'obliga a canviar el declarat en origen, el que provoca condemnes per a tercers i justifica les actuacions de les detencions i judicis.

Opinió personal

Es evident que els fets del 11S van ser pensats, finançats, dirigits i executats amb fons, recursos, mitjans i persones de i dins els Estats Units, això si amb estratègia militar.

Es evident i la justícia en les seva recerca de proves i les hemeroteques o recullen, que el 11M va ser preparat, finançat, executat des de aquí (estat espanyol) i per persones que residien aquí, cal dir que els explosius que es varen fer servir no van ser adquirits en una gran superfície sinó en un dels pocs llocs que es pot obtenir, en els treballs minaires, (si haguessin sortit d'arsenals militars com presumptament va passar amb el cas Escala, avui s'hagués investigat, cosa que es va tapar en aquells temps), el que també es obvi es que la competència per vigilar i custodiar els explosiu es exclusiva de la Guàrdia Civil a tot l'Estat Espanyol i que es va deixar en un calaix els indicis i les proves que haguessin pogut evitar la massacre (recordar que mes del 60% dels morts i ferits el 11-M eren immigrants), que finalment no hi ha hagut condemna per cap "cerbell" o nucli ideològic perquè no s'ha trobat o senzillament no ha existit, es obvi que l'estratègia emprada es militar.

Perquè aquestes opinions en aquesta oportunitat que no pretén ser oportunista, dons perquè per detindre la gent del Raval a calgut ( segons consta en els mitjans), la "encertada" vigilància i actuació de la Guàrdia Civil dirigits per el jutge de torn i la d'un fantasmagòric infiltrat del que encara no es coneix l'origen, axó si protegit, que va "inocular" el seu verí en forma de presumpte i molt reduït material per a fabricar explosius, ¡¡ anem millorant ¡¡ en el cas Dixan era simple sabó, verí aquest que ha condemnat d'entrada diverses famílies a patir el dia a dia de tenir parents detinguts com a presumptes terroristes i a tot el col•lectiu d'immigrants sota sospita. En conclusió el que es busca es que continuem callats/des, submisos i a poder ser amb els immigrants, mes i mes explotats.

El perill de tot axó es que ens anem relaxant i qui ha d'estar vigilant i garantir la seguretat de la ciutadania en el seu conjunt te molta feina a fer a "casa seva" i que la seva simple passivitat implica unes desastroses conseqüències per a tothom.

El perill es que on no arriben les bombes pot arribar el "lumpen" estratègicament dirigit "manu militaris"

Cosa que no hem de permetre.

Eduard

La ma dreta

Del Butlletí EUiA 17/10/08 Núm 103 | Any III

Sense embuts el PSC, per boca de Zaragoza, ha demanat a CiU que entri al govern de l’estat, amb Zapatero i el PSOE, i doni suport als Pressupostos Generals. La temptació a la socivergència està servida.

Es tracta d’uns Pressupostos que venen gestats i acompanyats de riuades de milers d’euros per sostenir els negocis i especulacions ruïnoses de qui te el capital per fer-les, a costa de les inversions productives, d’investigació, d’infraestructures, dels serveis socials i públics, a l’educació, dels recursos a lleis com la de contra la violència masclista, la dependència, la memòria històrica.

A l’Assemblea que tenim davant potser cal fer-ne un esment, doncs qui ofereix la ma a la dreta nacional catalana, a CiU, sigui en Duran de Unió o en Mas de Convergència, és qui disposa de la majoria i el predomini polític del govern tripartit de l’Entesa.

Serà tal volta la socivergència l’expressió de la unitat nacional catalana, d’esquerres i dretes, en defensa del desenvolupament estatutari en matèria tant cabdal com les fonts i recursos del finançament? Com se menja què el finançament estatutari quedi en recolzar, talment com a Cavall de Troia, el pressupost i el govern estatal que nega l’esmenta’t finançament?

Està oferint el PSC un pont de plata a CiU perquè pugui aixoplugar-se en una gran Entesa nacional governamental?

L’Acord de l’Entesa governamental fa aigües per tot arreu, a banda dels desacords o acords al moment de constituir-la. Enguany aquest govern Montilla, asimètric tripartit, s’està bevent l’enteniment engolit, no tan per la incoherent nova política de l’aigua, ni pel procés privatitzador continuat a salut i infraestructures, ni per més o menys soroll, ni pels favors a elèctriques (MAT) i constructores (quart cinturó), o a les escoles concertades, sinó per punxar en el desenvolupament estatuari del finançament. O s’atreveix aquesta esquerra temorenca a cercar el suport ciutadà i de la mobilització social, o ja es veu, la ma vers la socivergència.

Francesc Matas Salla

Butlletí web EUiA [butlleti-web@euia.cat]

http://redesiu.blogspot.com/

Memòria de la Ruta Orwell al front d’Osca

Organitzat per la Fundació Andreu Nin. Veure a http://redesiu.blogspot.com/

El fons Wilebaldo Solano, la memòria escrita i viva del POUM

Wilebaldo Solano Alonso, una vida dedicada al POUM

http://cultura.gencat.net/anc/butlleti/n20/variable/tema2.htm

Fòrum contra les violències de gènere

Fer

En una setmana dos esdeveniments ens permeten copsar la situació. Alhora ens plantegen el sentit del projecte que estem decidits a construir.

Es tracta d’un moviment polític i social de l’esquerra, útil per a la gent treballadora i el jovent, amb perfil propi referent a les demés forces polítiques i respecte el govern, mobilitzador de la societat i ciutadania més modesta, eina per a forjar polítiques alternatives a les del capital i els poders econòmics, per tant polítiques que frenin i s’enfrontin als designis neoliberals, polítiques que trenquin amb les línies mestres privatitzadores heretades de CiU, o sotmeses al govern de l’estat. Val a dir unes polítiques adients a les necessitats i reivindicacions treballadores.

El dissabte la Festa i el Sopar d’EUiA va ser tot un èxit. Amb noves fórmules com les curses que ajuden a obrir el projecte de moviment a nova gent. Amb moltíssima gent sopant.

La presentació sobre els manifestos d’IU va anar bé, tant per la brevetat dels ponents, com perquè la presentadora, la Mercè, com a diputada i dona es va esmerçar a trencar el domini masculí. Tanmateix just al sortir uns joves em van fer preguntes. Un, com és que no hi havia debat doncs li hagués agradat poder participar. Un altre, que li donava la impressió que els tres ponents deien moltes coses similars i aleshores perquè no es posaven d’acord. I encara un tercer, que va trobar poc consistents les propostes i que s’havien referit poc als documents i a la resolució de la crisis d’IU. Tots van insistir-me sobre si hauria finalment acord, cosa que desitjaven, o no.

La presentació del treball del sindicalisme i PEE honora l’esforç que EUiA hi dedica.

Potser en general la gent esperava més contundència sobre les mesures anti-crisis i el què EUiA proposa fer i faria per mobilitzar a les empreses, aules, i barris. Potser també s’esperava davant de l’assemblea uns trets de més perfil propi davant un govern i una coalició, que es queden en declaracions sobre la crisi i el finançament, però no es nota que es plantegin una campanya de conscienciació i mobilització de la ciutadania. L’esment a la vaga general és positiu, com ho pot ser-ho el enfocar les nacionalitzacions a favor dels llocs de treball i de qui hi treballa, en comptes d’apuntalar els negocis, poder i sistema de les classes dominants burgeses.

La manifestació de 7 d’octubre era molt important, però va punxar. Ara ens cal treballem tothom des d’aquest primer pas. Mobilitzar te la gran dificultat de que la gent s’ha de moure i lluitar. És la nostra funció, però no és palès ni senzill.

Ens cal moure’ns i moure. L’Assemblea Nacional ens ha de permetre enfortint-se en les propostes, en la pluralitat i en la unitat per aconseguir-ho.

Francesc Matas Salla

http://bastidadeuia.blogspot.com/
http://redesiu.blogspot.com/

Festa EUiA

Funambulismo.

Sobre la Comisión unitaria del 6 de octubre.

En “La quimera del oro” Charlot se come la suela del zapato relamiéndose con pasión, mientras, en otra escena se lanza, desesperado, de un lado para otro de la casa para evitar que ésta se hunda en el precipicio, en un ejercicio de funambulismo extraordinario que hace saltar lágrimas de risa.
Esta imagen quizás sirva para aproximarse a la sesión de la comisión unitaria de IU de ayer lunes 6 de octubre.

Siogue en http://redesiu.blogspot.com/

Gaspar s’acomiada de coordinador en olor a multitud al Sopar d’EUiA

http://redesiu.blogspot.com/

Reptes de l'assemblea d'EUiA

A les portes de l’Assemblea Nacional és potser un moment adient per compartir el que representa i el què volem. Què es juga amb aquesta assemblea? Quins reptes tenim per resoldre?

Podem resumir-ho en tres reptes. 1) La resposta a la crisi financera. 2) El construir un moviment d’esquerres útil. 3) El contribuir a la refundació d’Izquierda Unida.

La crisis ens planteja la necessitat de formular unes propostes polítiques alternatives que afavoreixin a les classes treballadores, a la majoria de la població, en comptes d’alleugerir als poderosos capitalistes, als seus bancs, negocis i especulació. Les esmenes des de les assemblees convé que contribueixin a precisar i millorar les propostes i orientacions incloses als documents de l’assemblea nacional. Fent per manera que el treball col•lectiu aconsegueixi un document que sigui una potent eina per l’acció.

Per trepitjar ferm com a força política d’esquerres ens cal construir quelcom útil per a la gent jove i treballadora. Per aconseguir-ho hem de fer camí amb voluntat de ser un organisme plural i d’acció unitària, amb equips i funcionament democràtic. Això vol dir mobilitzar a la societat civil, al teixit social, a les empreses, al jovent, amb propostes i actuacions coherents amb els postulats d’esquerres. Enguany un moviment d’esquerres d’aquest tipus, si més no, ha de pretendre pressionar, i imposar-se al govern autonòmic del PSC de Montilla, i al govern estatal del PSOE de Zapatero, per forçar que les seves polítiques virin cap a la població treballadora i no vers els interessos i aliances dels poderosos. Un organisme d'esquerres no pot romandre domesticat per les institucions, ni pel miratge de la gestió governamental sotmesa a pactes nacionals, als poders dels diners, de les armes, de l'esglesia, de la judicatura. Hem de situar al govern on cal, doncs es poden aprovar moltes lleis, però sense recursos suficients, o amb continuismes de caire socivergents, ens passa aleshores que la gent defuig de les inconseqüències.

La Coalició ha d'esdevenir també útil, per tant mobilitzadora de les preocupacions, necessitats i demandes dels segments treballadors. Hem de foragitar la imatge de corretja de transmissió governamental.

La crisi d'IU és també la nostra, ben punyent, és de tota l'esquerra transformadora. Ens convé una EUiA forta que aporti la seva experiència a un acord del conjunt d'IU.

En conjunt es tracta d'una EUiA on la pota mobilitzadora és la que ha de marcar el pas, el ritme, i la direcció a la pota institucional.

Francesc Matas Salla