Reptes de l'Assemblea d'EUiA

De LA AURORA.

La cinquena Assemblea Nacional d’EUiA, amb deu anys a sobre, i més de cinc anys d’experiència de les anomenades esquerres al govern de la Generalitat autonòmica, és un moment adient per reflexionar sobre el que representa, per millor establir el què volem. Què es juga a l’assemblea? Quins reptes tenim per resoldre?

Podem resumir-ho en tres reptes. 1) La resposta a la crisi financera amb polítiques i mesures d’esquerres; 2) Construir un moviment d’esquerres útil; 3) Contribuir a la refundació d’Izquierda Unida.

La resposta

La crisis financera i econòmica ens planteja la necessitat de formular unes propostes polítiques alternatives que afavoreixin a les classes treballadores, val a dir a la majoria de la població, en comptes d’alleugerir als poderosos capitalistes, als seus bancs, negocis i especulació.

Què els hi diem, i sobretot què fem per la gent treballadora de Nissan, Seat, i tantes altres empreses. Similar podria esmentar sobre el territori, sobre els Municipis, sobre el medi ambient, sobre el finançament estatutari, o sobre la llibertat democràtica de Catalunya i el dret de decidir (en relació al dret a l’autodeterminació negat per la Constitució i el govern de l’estat espanyol).

Què fem nosaltres com EUiA

Com EUiA moviment hem de fomentar les activitats col•lectives socials, sindicals, ciutadanes, educatives, i fins i tot de lleure. Fent per manera de promoure consciència de les necessitats, formular les propostes convenients convertint-les en reivindicacions clares, i per disposar de força per defensar aquestes demandes, però també per pressionar i aconseguir-les amb la mobilització popular.

Tot moviment des de les barriades treballadores, a les empreses, entre el jovent a les escoles i universitats, per part de les dones per la igualtat de drets arreu, i per l’eradicació de la violència de gènere, o pel dret al propi cos, en les segments treballadors immigrants, ha de contaminar a fons tota l’acció i preocupació d’una organització política com EUiA.

Hem de foragitar les prevencions i temors de les esquerres oficials i institucionals sobre noves realitats, formes de lluita i d’organització. Hem de comprendre que la gent jove sigui tant feréstec i distanciada dels partits polítics de l’esquerra, doncs els veu adés com una simple prolongació del sistema social i polític, adés com un instrument gestor dels poders vigents per domesticar i impedir que la gent es pugui mobilitzar i aconseguir les seves demandes. I no els hi manca pas bona part de raó.

Què fa el govern autonòmic?

El govern de la Generalitat autonòmica de l’Entesa de progrés no està pas donat la talla que la gent s’espera d’una aliança governamental entre les forces de les esquerres. L’Entesa governamental entorn del president Montilla, està sotmesa en el gruix de les polítiques econòmiques, que a la fi són les decisions fonamentals, a les polítiques del govern estatal espanyol del PSOE de Rodríguez Zapatero i Solbes. És a dir, els trets generals decisius del govern montillista segueixen els dictats i normes neoliberals de la Unió Europea. En aquest sentit aquest govern està molt llastrat per la continuïtat en les principals politiques de CiU, de la dreta nacional catalana.

Les polítiques veritables d’esquerres, que afavoreixin a sectors amplis de les classes treballadores i del conjunt de la població, s’esvaeixen entre la Ciutadella (on rau la seu del Parlament de Catalunya), la Plaça de Sant Jaume (el govern de la Generalitat), i sí, també la Moncloa (govern de l’estat espanyol a Madrid).

La gent no percep els beneficis de les polítiques d’esquerres, no per desconeixement i manca de comunicació com es pretén, sinó perquè són com un miratge. El que hi ha en la crua realitat de cada dia són polítiques curoses i favorables als interessos dominants dels grans poders i propietaris econòmics, de l’estructura de l’estat, ideològics, i polítics.

Ben cert que es fan coses positives, i gestió honrada, però tanmateix és en polítiques secundàries, que romanen ofegades i a voltes neutralitzades per les polítiques més decisives.

Malgrat posen la por al cos de la gent i terroritzen als ajuntaments sobre què la crisi impedeix disposar de recursos financers, els governs estan aflorant milions d’euros per eixugar els destrets dels afers capitalistes, financers, immobiliaris, comercials, industrials. Diners que es manlleven directament de les butxaques de tota la població, i no se’ls cerca de les grans fortunes i propietats. La fiscalitat espanyola encara està per sota de l’europea.

Però les esquerres de l’Entesa en comptes de declaracions, de plànyer-se i pidolar, el que els hi cal és conscienciar a la població i mobilitzar a la ciutadania.

Aquest és la funció cabdal de la llavor d’EUiA, conscienciar, organitzar i mobilitzar per aconseguir mesures d’esquerres. En conjunt per l’Assemblea Nacional es tracta d'una EUiA on la pota mobilitzadora és la que primer ha de marcar el pas, el ritme, i la direcció a la pota institucional.

Un moviment d’esquerres útil

Per trepitjar ferm com a força política d’esquerres ens cal construir quelcom útil per a la gent jove i treballadora. Per aconseguir-ho hem de fer camí amb voluntat de ser un organisme plural i d’acció unitària, amb una pràctica d’equips i funcionament democràtic. Això vol dir mobilitzar a la societat civil, al teixit social, a les empreses, al jovent, amb propostes i actuacions coherents amb els postulats d’esquerres.

Es tracta de forjar un moviment polític i social de l’esquerra, útil per a la gent treballadora i el jovent, amb perfil propi referent a les demés forces polítiques i respecte el govern, mobilitzador de la societat i ciutadania més modesta, eina per a forjar polítiques alternatives a les del capital i els poders econòmics, per tant polítiques que frenin i s’enfrontin als designis neoliberals, polítiques que trenquin amb les línies mestres privatitzadores heretades de CiU, o sotmeses al govern de l’estat. Val a dir unes polítiques adients a les necessitats i reivindicacions treballadores.

Enguany un moviment d’esquerres d’aquest tipus, si més no, ha de pretendre pressionar, i imposar-se al govern autonòmic del PSC de Montilla, i al govern estatal del PSOE de Zapatero, per forçar que les seves polítiques virin cap a la població treballadora i no vers els interessos i aliances dels poderosos. Un organisme d'esquerres no pot romandre domesticat per les institucions, ni pel miratge de la gestió governamental sotmesa a pactes nacionals, als poders dels diners, de les armes, de l'església, de la judicatura. Hem de situar al govern on cal, doncs es poden aprovar moltes lleis, però sense recursos suficients, o amb continuismes de caire socivergents, ens passa aleshores que la gent defuig de les inconseqüències.

Un tomb com coalició

La Coalició ha de fer un tomb complert. No pot seguir com fins ara, desigual entre les components. Incoherent entre propostes polítiques i pràctica de gestió governamental. Endemés per no fer el què es diu com soroll, s’ofereix una imatge de garants governamentals.
La coalició també ha d'esdevenir útil, per tant mobilitzadora de les preocupacions, necessitats i demandes dels segments treballadors.

Hem de foragitar la imatge de corretja de transmissió governamental. Una cosa és impedir el retorn de la dreta al govern, i combatre les tendències a la socivergència, una altra molt diferent és quedar hostatge de les pressions i interessos de la dreta. Una gestió dretana per part de governants que es postulen de les esquerres, és una via troiana que pot alleugerir el reton de CiU.

La refundació d’Izquierda Unida

La crisi d'IU no ens és pas aliena, és també la nostra, ben punyent, és de tota l'esquerra transformadora. I en algun moment haurem de resoldre el que representa la divisió entre EUiA i ICV, per a permetre incorporar al conjunt de l’esquerra transformadora catalana al projecte fraternal estatal federal en la nova IU.

Ens aquest sentit convé una EUiA plural, unitària i forta, que aporti la seva experiència a un acord del conjunt d'IU.

Ens cal moure’ns i moure. L’Assemblea Nacional ens ha de permetre enfortint-se en les propostes, en la pluralitat i en la unitat per aconseguir-ho.

Francesc Matas Salla