Estabilitat

Mentre el govern PSOE de Zapatero decideix abocar milions d’euros per sanejar els negocis financers i altres dels més rics i poderosos, ni se’ls hi passa pel magí canviar la fiscalitat perquè les grans fortunes i propietats siguin les que facin la despesa adient.

El banquer Botín pot estar tranquil amb aquests socialistes. Com que te una caixa ben farcida pot comprar a preu de saldo. Per tant cerca enfortir-se a costa de qui s’enfonsi, amb la certesa de que els diners de rescat d’altres bancs, no es trauran de llur butxaca, sinó dels calerons de la immensa majoria de la població que gaudeix d’una vida ajustada.

Fer pagar a qui te els grans recursos de diners? Nacionalitzar bancs i empreses amb beneficis? Quina bajanada! El lliure mercat, i l’intervencionisme, s’estan sotragant, però hi ha quelcom en que no s’equivoquen pas. Els gestors governamentals de les dretes i els gestors governamentals de les esquerres sociliberals tenen el nord clar, ajuden als grans capitals amb la suor, treball i els diners de la població treballadora. I com a molt es planyen del segment que se’l lliurarà a l’atur i la pobresa.

Per això Zapatero imposa al PSOE contribuir a l’estabilitat -volen dir del sistema econòmic i social, malmès per la crisi que provoca el lliure mercat en el que funciona l’esmenta’t sistema-. I se’ls hi ha encès una nova idea fenomenal. Ni més ni menys que no oposar-se, o fins i tot recolzar els pressupostos dels governs autonòmics i municipals de les dretes, algunes tan galdoses com la del PP de la Comunitat de Madrid d’Esperanza Aguirre, o la del País Valencià. El PSC de Catalunya de Montilla també ha assumit aquest destret.

Aquesta decisió que pretén inocular entre les classes treballadores que la crisi és de tothom i entre tots i totes s’ha de resoldre, sobretot pagar, esborra la capacitat de mobilització i de combativitat necessària per fer front a la crisi. Ens cal conscienciació i mobilització, perquè la crisi no la pagui la gent treballadora sinó els seus responsables directes, els patrons i els caps de les grans financeres i empreses. Aquesta és una tasca cabdal per l’assemblea d'EUiA, en la que convé arremangar-s’hi a fons.

Francesc Matas Salla
http://redesiu.blogspot.com/