Reptes de l'assemblea d'EUiA

A les portes de l’Assemblea Nacional és potser un moment adient per compartir el que representa i el què volem. Què es juga amb aquesta assemblea? Quins reptes tenim per resoldre?

Podem resumir-ho en tres reptes. 1) La resposta a la crisi financera. 2) El construir un moviment d’esquerres útil. 3) El contribuir a la refundació d’Izquierda Unida.

La crisis ens planteja la necessitat de formular unes propostes polítiques alternatives que afavoreixin a les classes treballadores, a la majoria de la població, en comptes d’alleugerir als poderosos capitalistes, als seus bancs, negocis i especulació. Les esmenes des de les assemblees convé que contribueixin a precisar i millorar les propostes i orientacions incloses als documents de l’assemblea nacional. Fent per manera que el treball col•lectiu aconsegueixi un document que sigui una potent eina per l’acció.

Per trepitjar ferm com a força política d’esquerres ens cal construir quelcom útil per a la gent jove i treballadora. Per aconseguir-ho hem de fer camí amb voluntat de ser un organisme plural i d’acció unitària, amb equips i funcionament democràtic. Això vol dir mobilitzar a la societat civil, al teixit social, a les empreses, al jovent, amb propostes i actuacions coherents amb els postulats d’esquerres. Enguany un moviment d’esquerres d’aquest tipus, si més no, ha de pretendre pressionar, i imposar-se al govern autonòmic del PSC de Montilla, i al govern estatal del PSOE de Zapatero, per forçar que les seves polítiques virin cap a la població treballadora i no vers els interessos i aliances dels poderosos. Un organisme d'esquerres no pot romandre domesticat per les institucions, ni pel miratge de la gestió governamental sotmesa a pactes nacionals, als poders dels diners, de les armes, de l'esglesia, de la judicatura. Hem de situar al govern on cal, doncs es poden aprovar moltes lleis, però sense recursos suficients, o amb continuismes de caire socivergents, ens passa aleshores que la gent defuig de les inconseqüències.

La Coalició ha d'esdevenir també útil, per tant mobilitzadora de les preocupacions, necessitats i demandes dels segments treballadors. Hem de foragitar la imatge de corretja de transmissió governamental.

La crisi d'IU és també la nostra, ben punyent, és de tota l'esquerra transformadora. Ens convé una EUiA forta que aporti la seva experiència a un acord del conjunt d'IU.

En conjunt es tracta d'una EUiA on la pota mobilitzadora és la que ha de marcar el pas, el ritme, i la direcció a la pota institucional.

Francesc Matas Salla