Finançament
Cal un finançament democràtic, equitatiu, suficient, solidari.
El finançament autonòmic és un greu factor de crisi a l’estat espanyol. Una situació que s’agreuja pel menor marge pressupostari en l’actual crisi econòmica. La transferència de competències esdevé en un destret. El PP impugna l’Estatut. El govern estatal PSOE, anul•la la llei estatal de l’Estatut de Catalunya, a l’incomplir les dates pels acords del finançament, i quan amenaça en sotmetre’l unilateralment a l’estat. Zapatero no compleix les seves promeses pel finançament i inversions a Catalunya. El govern tripartit protesta amb el cap cot, es paralitza i divideix, sense capacitat de defensar-se, ni s’atreveix a mobilitzar a la població.
El 9 d’agost és una nova data per les imposicions de l’estat, fins i tot incomplint la seva pròpia legalitat. Qui enfronta territoris i autonomies, qui fomenta la insolidaritat, i el saltar-ne la legalitat vigent és el propi govern estatal.
Tanmateix la manca de finançament suficient és un perjudici greu per la població treballadora a Catalunya, pels serveis socials, i les condicions laborals.
Per això el pacte entre la Presidència d’ICV i la Vice presidenta del govern estatal és un acord negatiu per la legalitat vigent, pel que pressuposa d’unilateralitat estatal i menysteniment de les necessitats financeres a Catalunya, perquè manté el desequilibri i manca d’equitat vers l’autonomia catalana, fins i tot insolidari respecta a l’aportació pressupostaria, mentre divideix les forces polítiques del tripartit a favor de la unilateralitat estatal.
Amb acords fraudulents, anti estatutaris, no es resol pas el problema de fons. Més aviat es desprestigien unes forces i govern que se postulen d’esquerres.
No ni ha prou amb declaracions. El govern de la Generalitat ha de defensar i fer complir el desenvolupament de l’Estatut, per tant el finançament. Els partits que donen suport el govern tripartit d’entesa han de mobilitzar al seu electorat, al conjunt de la població agreujada.
El que ens cal són fets. Mobilització àmplia, unitària i popular. La Diada de l’11 de setembre és una bona ocasió. És amb la mobilització que podem defensar les necessitats treballadores, les populars econòmiques i democràtiques catalanes, i la solidaritat ferma amb les classes treballadores arreu de l’estat. Una esquerra temorenca i sotmesa esdevé poc útil a la gent treballadora i al país.
Una sortida per desencallar el conflicte immediat se l’ha de cercar de la ma d’una estructuració i una política financera en termes federalistes, no doblegant-se pas a la unilateralitat estatal. Amb un progrés en la igualtat entres les Autonomies, i entre elles i l’estat. Cal una combinació de multilateralitat i de la bilateralitat per avançar. Combinació que necessita ser capaç de fomentar, si més no entre esquerres, un consens democràtic amb uns autogoverns que puguin decidir i assolir acords sobirans.
Francesc Matas Salla
El finançament autonòmic és un greu factor de crisi a l’estat espanyol. Una situació que s’agreuja pel menor marge pressupostari en l’actual crisi econòmica. La transferència de competències esdevé en un destret. El PP impugna l’Estatut. El govern estatal PSOE, anul•la la llei estatal de l’Estatut de Catalunya, a l’incomplir les dates pels acords del finançament, i quan amenaça en sotmetre’l unilateralment a l’estat. Zapatero no compleix les seves promeses pel finançament i inversions a Catalunya. El govern tripartit protesta amb el cap cot, es paralitza i divideix, sense capacitat de defensar-se, ni s’atreveix a mobilitzar a la població.
El 9 d’agost és una nova data per les imposicions de l’estat, fins i tot incomplint la seva pròpia legalitat. Qui enfronta territoris i autonomies, qui fomenta la insolidaritat, i el saltar-ne la legalitat vigent és el propi govern estatal.
Tanmateix la manca de finançament suficient és un perjudici greu per la població treballadora a Catalunya, pels serveis socials, i les condicions laborals.
Per això el pacte entre la Presidència d’ICV i la Vice presidenta del govern estatal és un acord negatiu per la legalitat vigent, pel que pressuposa d’unilateralitat estatal i menysteniment de les necessitats financeres a Catalunya, perquè manté el desequilibri i manca d’equitat vers l’autonomia catalana, fins i tot insolidari respecta a l’aportació pressupostaria, mentre divideix les forces polítiques del tripartit a favor de la unilateralitat estatal.
Amb acords fraudulents, anti estatutaris, no es resol pas el problema de fons. Més aviat es desprestigien unes forces i govern que se postulen d’esquerres.
No ni ha prou amb declaracions. El govern de la Generalitat ha de defensar i fer complir el desenvolupament de l’Estatut, per tant el finançament. Els partits que donen suport el govern tripartit d’entesa han de mobilitzar al seu electorat, al conjunt de la població agreujada.
El que ens cal són fets. Mobilització àmplia, unitària i popular. La Diada de l’11 de setembre és una bona ocasió. És amb la mobilització que podem defensar les necessitats treballadores, les populars econòmiques i democràtiques catalanes, i la solidaritat ferma amb les classes treballadores arreu de l’estat. Una esquerra temorenca i sotmesa esdevé poc útil a la gent treballadora i al país.
Una sortida per desencallar el conflicte immediat se l’ha de cercar de la ma d’una estructuració i una política financera en termes federalistes, no doblegant-se pas a la unilateralitat estatal. Amb un progrés en la igualtat entres les Autonomies, i entre elles i l’estat. Cal una combinació de multilateralitat i de la bilateralitat per avançar. Combinació que necessita ser capaç de fomentar, si més no entre esquerres, un consens democràtic amb uns autogoverns que puguin decidir i assolir acords sobirans.
Francesc Matas Salla
posted by francesc matas salla @ 10:28
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home