L’acord d’Entesa fa aigües

Al llindar de mitja legislatura l’Acord de l’Entesa governamental fa aigües per arreu.

Fa dos anys un grup de membres d’EUiA no varem trobar encertat el programa sobre el què es basà aquesta Entesa de progrés. Doncs les propostes del PSC de Montilla esvaïen els pocs plantejaments agosarats de l’anterior pacte de govern catalanista i d’esquerres de Pasqual Maragall. Entre ells certs canvis en polítiques essencials en el finançament, mediambientals, habitatge, territorial, industrial, serveis i infraestructures, i el dimoni d’un projecte d’Estatut amb dret de decidir en una concepció d’Estat federal asimètric. Tampoc varem estar d’acord en la composició governamental i la seva supeditació a la batuta montillista. En canvi, dins i fora d’EUiA, varem defensar la constitució d’aquest govern per impedir el retorn de CiU directa o amb la fórmula de socivergència.

Tanmateix a banda dels desacords o acords al moment de constituir l’Entesa del progrés, enguany aquest govern Montilla, asimètric tripartit, s’està bevent l’enteniment. Engolit, no tan per la incoherent nova política de l’aigua, ni pel procés privatitzador continuat a salut i infraestructures (co-pagament pels pensionistes), ni per més o menys soroll, ni pels favors a elèctriques (MAT) i constructores (quart cinturó), o a les escoles concertades, sinó per punxar en el desenvolupament estatuari del finançament.

La nineta dels ulls de l’habitatge es va fer fonedissa quan, entre el Parlament i el govern, es va intercalar el Pacte Nacional per l’Habitatge amb els propietaris de sol i immobiliaris, amb concessions greus als interessos privats en detriment de l’ús protegit i de les economies més modestes. Els representants de la sobirania de la ciutadania cedeixen sense gaire soroll davant els prohoms patronals dels poders econòmics implicats.

En el pacte d’Entesa s’esmenta que es promourà conscienciació ciutadana i s’actuarà entre la societat en cas de que no progressi el finançament. Vist que el govern estatal del PSOE no ha complert ni compleix la seva pròpia llei, és palès què no es promou poc més que declaracions, comissions i negociacions. El que es signà és per tant paper mullat.

Per la segona meitat de la legislatura anem en deriva, la nau al pairo. O s’atreveix aquesta esquerra temorenca a cercar el suport ciutadà i de la mobilització social, o ja es veu, la ma va vers la socivergència.

Confrontar la crisi econòmica obliga a una política diferent. El PSC i Montilla s’escoren cap a la dreta, vers CiU. Cal que EUiA bregui fort per anar cap a l’esquerra. Val a dir, el pacte governamental de fa dos anys no serveix, adés per inadequat adés per insuficient, pels temps que corren.

Francesc MS