Pressupostos Generalitat
El conseller d’Economia Antoni Castells presenta uns Pressupostos de crisis i recessió. El Consell executiu del govern de l’Entesa tripartita els ha aprovat per presentar-los al Parlament.
Segons les fonts oficials governamentals el panorama macroeconòmic es decebedor.
Crisi econòmica que afecta a l’economia real (conseller dixit). Ajut financer als capitals esvaïts. Descens greu dels ingressos del sector immobiliari i dels impostos de transmissió patrimonial. Absència del finançament estatutari, per incompliment del govern estatal amb l’Estatut. Impossibilitat legal d’incrementar el dèficit pressupostari a més de l’1 % del PIB.
Destrucció de llocs de treball. Augment de la taxa d’atur de 8,9 % a 11,6 %. Decreixement de l’economia de l’0,1 %, amb una recessió prevista per dos anys.
Les xifres estadístiques són a voltes incomprensibles per a la gent. El que convé a la nostra base social es què significarà i com afectarà tot això a la vida quotidiana, al treball, habitatge, cistell de la compra, educació.
Ens cal establir quina seria la política pressupostaria d’esquerres, o on es notés que hi ha quelcom d’esquerres pel mig.
És palès que la crisi no la provoca el govern, sinó el sistema econòmic i social en el que estem immersos, la gent treballadora i el propi govern. Però el govern sí que pot fer un enfoc o altra davant la crisi. És a dir afavorir als posseïdors de grans propietats, empreses, diners, i comerç, alertar a la ciutadania de que s’ha d’ajustar el cinturó i sofrir els temps magres, o mobilitzar a la població per evitar fins on sigui possible que les pitjors conseqüències de la crisi recaiguin sobre les espatlles de les classes més febles econòmicament, en canvi cercar els diners i recursos allà on n’hi ha.
I si no ho fa el govern, si no te la capacitat per fer complir l’Acord d’Entesa, ho haurien d’assumir els partits que donen suport a aquest govern, amb les persones diputades i regidores que representen la sobirania ciutadana.
Els Pressupostos se’ns presenten amb l’explicació de que s’incrementen les polítiques socials en salut, protecció social i habitatge, educació, i en polítiques de R+D+i. El president Montilla assegura que se dedicarà més pressupost a les persones més vulnerables i a la competitivitat de les empreses. Com es pot creure quan se sap que hi haurà molt més atur i menys llocs de treball?
Uns Pressupostos d’esquerres no poden acceptar l’incompliment del finançament estatutari ni les reduccions d’ingressos i de despeses què vagin contra la gent treballadora. Potser seran Pressupostos de l’Entesa però no d’esquerres.
Francesc Matas Salla
http://redesiu.blogspot.com/
Segons les fonts oficials governamentals el panorama macroeconòmic es decebedor.
Crisi econòmica que afecta a l’economia real (conseller dixit). Ajut financer als capitals esvaïts. Descens greu dels ingressos del sector immobiliari i dels impostos de transmissió patrimonial. Absència del finançament estatutari, per incompliment del govern estatal amb l’Estatut. Impossibilitat legal d’incrementar el dèficit pressupostari a més de l’1 % del PIB.
Destrucció de llocs de treball. Augment de la taxa d’atur de 8,9 % a 11,6 %. Decreixement de l’economia de l’0,1 %, amb una recessió prevista per dos anys.
Les xifres estadístiques són a voltes incomprensibles per a la gent. El que convé a la nostra base social es què significarà i com afectarà tot això a la vida quotidiana, al treball, habitatge, cistell de la compra, educació.
Ens cal establir quina seria la política pressupostaria d’esquerres, o on es notés que hi ha quelcom d’esquerres pel mig.
És palès que la crisi no la provoca el govern, sinó el sistema econòmic i social en el que estem immersos, la gent treballadora i el propi govern. Però el govern sí que pot fer un enfoc o altra davant la crisi. És a dir afavorir als posseïdors de grans propietats, empreses, diners, i comerç, alertar a la ciutadania de que s’ha d’ajustar el cinturó i sofrir els temps magres, o mobilitzar a la població per evitar fins on sigui possible que les pitjors conseqüències de la crisi recaiguin sobre les espatlles de les classes més febles econòmicament, en canvi cercar els diners i recursos allà on n’hi ha.
I si no ho fa el govern, si no te la capacitat per fer complir l’Acord d’Entesa, ho haurien d’assumir els partits que donen suport a aquest govern, amb les persones diputades i regidores que representen la sobirania ciutadana.
Els Pressupostos se’ns presenten amb l’explicació de que s’incrementen les polítiques socials en salut, protecció social i habitatge, educació, i en polítiques de R+D+i. El president Montilla assegura que se dedicarà més pressupost a les persones més vulnerables i a la competitivitat de les empreses. Com es pot creure quan se sap que hi haurà molt més atur i menys llocs de treball?
Uns Pressupostos d’esquerres no poden acceptar l’incompliment del finançament estatutari ni les reduccions d’ingressos i de despeses què vagin contra la gent treballadora. Potser seran Pressupostos de l’Entesa però no d’esquerres.
Francesc Matas Salla
http://redesiu.blogspot.com/
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home