Denuncia a l'ambaixada espanyola a Islam Abad

CCOO i l’Associació de Treballadors Pakistanesos denuncien la situació en l’ambaixada d’Espanya a Islam Abad

L’Associació de Treballadors Pakistanesos i la Secretaria d’Immigració del sindicat CCOO denunciem la situació de paràlisi que pateix l’ambaixada d’Espanya a Islam Abad. La situació és molt greu, per exemple, un tràmit de visat per reagrupament familiar concedit a l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona en 2 mesos, tarda entre 2 a 3 anys; les legalitzacions de documents en l’ambaixada espanyola tarda entre 5 a 8 mesos, moltes vegades el document legalitzat ja no serveix per la caducitat (certificats penals caduquen a tres mesos); també un retràs en lliurar un visats per a permisos de residència i treball de 2 anys; aquesta situació s’agreuja amb la falta de transparència en la concessió de cites, en la forma que es fen els tràmits i en les denegacions sistemàtiques..

La manca de recursos en les ambaixades, i la falta de transparència provoquen la violació d’un dret fonamental reconegut per les convencions internacionals que és el dret a viure en família, i són també causes del fracàs de les vies de contractació en països d’origen, cap empresari espera 2 anys per que arribi el treballador demanat.

Aquesta situació que denunciem ja va ser denunciada anteriorment pel Defensor del Poble Espanyol, demanant la intervenció del Ministeri d’Exteriors i Cooperació per aclarir i corregir aquesta situació.

L’Associació de Treballadors Pakistanesos fa 2 mesos que ha presentat també una denuncia al Síndic de Greuges de Catalunya que va transmetre aquesta queixa al Defensor del Poble i al Govern Espanyol..

Avui CCOO i l’Associació de Treballadors Pakistanesos tornem a demanar del Govern Espanyol i del MEA una intervenció ràpida per corregir la situació amb més recursos humans i amb mesures que asseguren la transparència en el funcionament de les ambaixades tant a Islam Abad com en altres capitals on hi ha una gran demanda de visats per reagrupament familiar, i de treball.

Barcelona 20 de juliol 2007

Puja el sou municipal a Torrelles

El mateix ha passat a Torrelles de Llobregat. El primer acord del nou govern (ERC/PSC/Poble-escissió dretana de CiU) ha sigut pujar-se el sou. Val a dir que just abans de l'inici de la campanya s'havia aprovat el pressupost municipal i els sous només havien augmentat l'IPC.

Els regidors/es de Poble i Progrès vam votar en contra.

Isabel Martínez

+ informació a www.pobleiprogres.org/

Un regidor d’EUiA vota en consciència a Cerdanyola

Carles Escolà, regidor jove d’EUiA, vota en consciència enfront de la proposta d’augment de sous del consistori. El vot en consciència és per no trencar la coalició ICV-EUiA. Carles ha manifestat el seu desacord amb un equip de govern o cartapaci municipal format amb CiU, i els vots del PP. Carles no ha assumit, per coherència amb la seva posició política, cap responsabilitat de govern. Tanmateix la seva postura és alhora coherent amb la política aprovada pel Consell Nacional d’EUiA, de barrar el pas a la dreta (CiU, PP). FMS

Adjunto info de la web: http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia12182.html

9 regidors tindran dedicació exclusiva i 2 parcial, mentre Cárdenas (PSC) en renuncia.

Un dels temes destacats del debat plenari va ser sobre la dedicació i retribucions dels regidors. El govern va plantejar la necessitat d'incrementar la dedicació i retribucions dels membres del govern i els portaveus de l'oposició, mentre el PSC considera que hi ha un augment desproporcionat i Cárdenas renunciava a tenir dedicació exclusiva. El portaveu d'ICV/EUiA, Jordi Miró, i del PP, Antonio González, si que en tindran.

Pel que fa a les retribucions, es va aprovar, amb l’oposició del PSC i l’abstenció del regidor d’EUiA Carles Escolà –que no forma part del govern- fixar-les en 59.541 euros bruts anuals en el cas de l’alcalde, de 48.982 euros pel que fa a la resta de dedicacions exclusives i de 25.063 euros en el cas de la parcial.

El portaveu d’ICV/EUiA, Jordi Miró, va remarcar la voluntat d’entesa amb l’oposició concretada en l’oferta de presidir una de les comissions especials permanents i que els portaveus tinguessin dedicació exclusiva per afavorir la participació. Miró va afirmar que la Federació de Municipis de Catgalunya recomana, per a poblacions similars a Cerdanyola, que l’alcalde cobrir entre 74 i 79.000 euros bruts anuals quan a Cerdanyola s’aprovava una retribució de 59.000, cosa que “significa que estan molt per sota” de l’aconsellat.

Finalment, les dietes pels regidors sense dedicació exclusiva o parcial són de 400 euros per assistència al Ple, 540 a la Junta de Portaveus i 270 euros per les comissions informatives o d’estudi. Els grups municipals reben 450 euros bruts mensuals i 105 per cadascun dels seus membres.

A Barcelona per Cándido i Morala

Llibertat plena per a Candido i Morala

Junt a Prou repressió sindical, son les consignes que van encapçalar ahir la manifestació que va haver a Barcelona en solidaritat amb el sindicalistes asturians represaliats, Juan Manuel Martínez Morala i Cándido González Carnero.

Uns centenars de manifestants varem recórrer el centre de Barcelona, des de la Plaça Universitat a Pla de Palau, davant la delegació del govern de Madrid. Aquesta acció se suma a la nombrosa quantitat d’iniciatives que s’han estat desenvolupant en el conjunt de l’estat per tal d’exigir la llibertat de Cándido i Morala, que ha estat actes informatius diversos, vagues generals a comarques asturianes, recollida de signatures sol·licitant el seu indult en paper i també on line, preses de posició de partits polítics aquí i a nivell europeu.

D’altra banda, penso que ahir a Barcelona va restar-li participació el fet que els sindicalistes els han atorgat el tercer grau penitenciari en espera de rebre el indult i això va fer que molta gent, davant la notícia apareguda fa uns dies de que estaven lliures doncs deuria considerar que ja estava la cosa aconseguida.

No hi ha dubte que tota la mobilització haguda ha fet possible la seva posta en llibertat, però de tota manera cal senyalar que hi ha uns 200 sindicalistes arreu de l’estat que estan en una situació similar a la d’ells i que si –com ha passat en aquest cas- se’ls apliques la llei antiterrorista per a jutjar mogudes per reivindicacions sindicals, podrien també acabar empresonats.

Per això també va ser important ahir deixar clar el rebuig a la repressió sindical.

Àngels Tomás

Europa de mínims NO! Europa social, SI!

Reunió de l’executiva del Partit de l’Esquerra Europea a Porto.

Els dies 7-8 de juliol s’ha reunit l’executiva del PEE a Porto. El fet de fer-la en sòl portuguès és perquè Portugal està ostentant ara la presidència de la Unió Europea.

Es tracta de la darrera reunió abans del congrés que està previst pel mes de novembre, per tant entre els temes abordats està la presentació de l’esborrany de tesis congressuals a les que ara tots els partits membres hauran de fer les seves aportacions i/o esmenes.

Des d’Esquerra Unida i Alternativa ja podem avançar que presentarem una aportació perquè s’inclogui, novament, el dret d’autodeterminació dels pobles.

L’agenda de treball va ser molt farcida i diversa com un balanç de les eleccions franceses, un informe – proposta de treball sobre Orient Mitjà i Palestina, la valoració de les jornades sobre precarietat i salut i la Carta de Barcelona sorgida de les mateixes, un informe sobre la mobilització a Rostock i la participació del PEE i l’aprovació d’una declaració que sota el títol Europa de mínims NO! Europa social, SI! , assenyala l’amenaça que suposa per a la Europa social la proposta per part dels governs del estats de la UE del mini tractat europeu, davant el bloqueig de la constitució europea. Aquesta declaració, que podeu llegir clickant l’enllaç adjunt, anirà acompanyada d’una campanya explicativa en els diferents països on és present el Partit de l’Esquerra Europea.

http://www.european-left.org/Members/mherberg/pressrelease.2007-07-08.1940842679

A la sessió de dissabte varem poder contar amb la participació dels diputats del Bloco d’Esquerda Francisco Lousa i Luis Fazenda.

Angels Tomas.

Una causa ciutadana

Treballant pel poble

Esquerra Unida i Alternativa de Montblanc no s’atura i segueix treballant políticament on sempre, al carrer.

Aquest cop ha estat una causa ciutadana la que ha fet possible una paradeta en mig de la plaça de l’ajuntament. Va ser un compromís adquirit abans de les eleccions municipals, amb una ciutadana que necessitava urgentment una medul·la d’os. I varem decidir que com ningú podia acollir aquesta col·laboració en propaganda electoral, fer-ho després de les eleccions. Per això hem fet avui una paradeta reivindicant aquest tema.

Hem difós també la campanya d’EUiA de sempre a l’esquerra. Hem repartit unes 300 butlletes i enganxines. Amb la satisfacció de fer un nou amic d’EUiA.

Una salutació. David Flor, coordinador local d’EUiA Montblanc

Una visita a Srebrenica i la quarta conferència balcànica de sindicats

Quarta conferència balcànica de sindicats

Els dies 28 i 29 de juny es va celebrar a la bonica ciutat de Sarajevo la Quarta Conferència dels sindicats del metall dels Balcans, organitzada per la Secretaria de Cooperació Internacional i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Reus. Aquesta és ja una cita anual de referència per als sindicats de l’àrea dels Balcans, en especial de l’antiga Iugoslàvia. Hi varen participar sindicalistes dels quatre països que formen part del projecte d’enfortiment del sindicalisme de classe de la regió, Bòsnia, Kosova, Sèrbia, Macedònia, i a més els de Montenegro, Croàcia i Eslovènia.

Aquesta cita va tenir, a més, la participació d’una delegació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, encapçalada pel seu director, el Sr. Andreu Felip, la qual cosa va els va permetre jutjar amb llurs propis ulls la tasca de reconstrucció del sindicalisme que està duent a terme el projecte.

Des d’un punt de vista general, sobre el conjunt de la regió es manté una situació molt difícil, amb un atur desmesurat que va del 38 % de Bòsnia fins al 50% i escaig de Kosova. I, en particular, aquesta situació afecta sobretot la branca del metall, donat que era la més important abans i la que en aquests moments necessita més inversió per posar-se en marxa.

Els sindicats fan de pont de la regió

Un dels aspectes que més poc ajuda a restablir la situació és la poca relació comercial i industrial que existeix entre els diferents països, ja que els governs respectius no col·laboren gaire entre ells o, fins i tot, mantenen enfrontaments que poden reproduir situacions encara molt tenses, precisament en uns països que provenien d’una federació de repúbliques on moltes empreses hi tenien establertes diferents parts a cadascuna d’elles. Contribueix a aquesta situació la política de la Unió Europea, la qual afavoreix una integració individual de cadascun dels països, tot treballant pel mercat mundial però d’esquena entre ells.

Si fos només pels governs i la majoria d’organitzacions polítiques, incloent-hi les polítiques europees, el futur dels Balcans no tindria bones perspectives. Fins i tot hi ha ONG que treballen a la regió i que consideren “impossible” que individus de països enfrontats puguin arribar a treballar junts en un futur. Per aquesta raó és encara més important la cooperació dels sindicats del conjunt dels països i, en particular, d’aquells que varen enfrontar-se en cruels guerres fa només un decenni. Tanmateix, els sindicats reunits en aquesta conferència havien estat mantenint una relació de solidaritat entre ells durant la difícil etapa de la guerra, en la qual varen poder treballar en comú, i és aquesta relació fraternal, com a pont entre unes organitzacions i altres, la que permet mantenir els vincles entre els pobles i fins i tot pensar en un possible futur de cooperació regional.

La conferència va abordar tres aspectes claus del futur laboral i industrial: el paper dels sindicats en el diàleg social; la lluita per la prevenció d’accidents laboral, i la salut laboral en general; i la lluita per la igualtat de drets i condicions laborals de la dona treballadora. Es fa evident, doncs, que el paper dels sindicats en els Balcans és clau per evitar el dumping social.

Una visita a Srebrenica

L’11 de juliol del 1995 es va produir a Europa una matança col·lectiva sense precedents des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Va ocórrer a Srebrenica, enclavament “protegit” per les tropes de l’ONU, on van morir unes 10.000 persones, sobretot homes de 15 a 60 anys. Vàrem voler tornar la visita que ens va fer a Barcelona la presidenta de l’Associació de Dones de Srebrenica, la Hajra Catic, tot visitant el monument i el cementiri de Potocari, on estan enterrades més de 8.300 restes humanes.

Aquesta visita va coincidir amb el descobriment d’una fosa comuna, on vàrem ser testimonis de la duresa del treball que duen a terme un grapat de gent per esbrinar quines parts de les restes dels ossos corresponen a cada persona, ja que els txètnics (feixistes) serbis es van dedicar també a traslladar fins a tres vegades restes d’unes fosses a altres, tot barrejant-hi els ossos, per tal de fer encara més difícil llur posterior identificació així com els enterraments conforme a la tradició musulmana. Aquesta emotiva visita ens va permetre entendre una mica més la barbàrie de la “guerra ètnica” d’aquells anys i el dolor que encara causa avui en dia allà on hi ha milers de familiars que esperen encara poder trobar i enterrar els cossos de la seva gent estimada. Cada 11 de juliol s’hi enterren uns centenars més.

La visita la vam fer acompanyats del president del sindicat del metall, l’Ismet Bajramovic, i va permetre també començar a estudiar l’ajut als companys del metall i d’altres rams, com ara alimentació, amb vistes a donar feina a una trentena de dones i a repoblar el poble de Srebrenica, on la majoria d’homes son morts. Després de molts “homenatges” europeus i de la declaració de genocidi pel Tribunal de La Haia, resulta que encara la majoria de refugiats no poden tornar a Srebrenica per manca de treball i de condicions polítiques que garanteixin el futur de la població musulmana.

En definitiva, aquest viatge i aquesta conferència a Bòsnia han estat una immersió en una realitat de postguerra, de dura transició, que es perllongarà encara per un temps més. Però estem satisfets de veure que els sindicalistes de la regió consideren el projecte de CCOO com una ajuda concreta que representa tot un suport per a ells.

Alfons Bech

LA AURORA 1000 i la gent regidora

Mireia Espert de conductora dels parlaments a l’inicià el Sopar POR 2007.

Va ser la festa de commemoració de LA AURORA 1000, i de les persones regidores d'EUiA (Bastida), IU (Redes), EBB (Batzen).

Amb força alegria estiuenca, ens varem aplegar cent quinze persones d'EUiA, afiliades i amigues, gent lectora i subscriptora de L'AURORA, persones simpatitzants del POR. El més petit just d'una setmana (Roc Lang Rius), i la més gran la Conxa de les dones del 36, amb noranta dos anys i bona gana. Una tercera part de gent jove, que són els que van passar més calor. En Wilebaldo Solano i la seva companya Teresa Carbonell, van trametre la seva salutació des de París, on al dia següent, 7 de juliol, Wilebaldo celebrava el seu noranta-u aniversari.

El restaurant Brindem Brindola de la Roser Palol feia una U, amb el cos central i dues ales, que apaivaga la cridòria, però alhora no ens vèiem el conjunt. L'èxit de la convocatòria va superar fins i tot a la cuina. I encara hi havien més tiquets venuts com a suport econòmic.

Primer, una representació de la gent electa regidora van fer unes breus paraules. Isabel Martínez de Torrelles de Llobregat, ho va fer per escrit, doncs al mateix dia i hora hi havia la celebració del desè aniversari de l'Associació del Pla de les bruixes, de la que n'és presidenta. Vicente da Silva d'Amorebieta, Biskaia (missatge per escrit doncs estava fent de cuiner a la seva terra). Va parlar David Franco de Astigarraga de Guipuzcoa. Iñaki Saldaña també regidor basc de Lazkao, estava entre nosaltres. Ivan Hernáez de Rubí del Vallès (va quedar retingut per una emergència a la casa d'acollida de dones maltractades on treballa), Carles Escolà de Cerdanyola del Vallès.

Va seguir un parlament del director de L'AURORA, Miguel Salas.

Un cop alimentats intel·lectualment varem poder passar al menjar, i a la conversa amical, que tot convé i s’agraeix en aquest món.

Llibertat Cándido i Morala

El passat dijous 28 de juny la convocatòria d’un acte de solidaritat amb els sindicalistes asturians dirigents de la Corriente Sindical de Izquierdas (CSI), va omplir de gom a gom la Sala de Projeccions de Cotxeres de Sants de Barcelona.

Cándido González Carnero y a Juan Manuel Martínez Morala van ser acusats de fer unes destrosses a la ciutat de Gijon en el decurs d’una mobilització dels treballadors de la naval en defensa dels seus llocs de treball. Va haver una denúncia de l’ajuntament de la ciutat i aquesta s’ha consumat amb una sentència condemnatòria de 3 anys de presó per als dos sindicalistes (que son el secretari general i l’ex-secretari general de la CSI) i .... euros de multa.

Se’ls acusa d’uns fets del quals ells s’han declarat innocents, amb el que sembla estar davant d’un muntatge policial destinat a criminalitzar les lluites de la classe treballadora en defensa del seus llocs de treball. Des de fa quinze dies estan a la presó. Les mostres de solidaritat de diferents sectors de la població han estat moltes des de fa mesos, començant pel Principat de Astúries amb diverses vagues generals, posicionaments dels sindicats que estan al comitè d’empresa. CCOO d’Astúries ha senyalat que els fets pels que s’ha condemnat aquests treballadors son els que es realitzen habitualment els treballadors quan lluiten per les seves condicions i llocs de treball.

S’ha endegat també una campanya de recollida de signatures en demanda d’indult per a Cándido i Morala, que es pot exercir on line entrant en aquesta adreça https://www.firmasonline.com/1Firmas/camp1.asp?C=586

En el decurs de l’acte de va haver, explicació, passi de documental i posterior debat, es van dir moltes coses. Algunes posicions força sectàries respecte i d’altres molt encertades que varen senyalar que no es pot posar entrebancs a la solidaritat amb aquests lluitadors i que les activitats que es desenvolupin haurien de buscar ser el màxim d’unitàries. Finalment en acte es va decidir constituir un comitè de solidaritat i la convocatòria d’una manifestació pel dijous 12 de juliol a les 19 hores, a la Plaça Universitat.

Àngels Tomás