Una visita a Srebrenica i la quarta conferència balcànica de sindicats

Quarta conferència balcànica de sindicats

Els dies 28 i 29 de juny es va celebrar a la bonica ciutat de Sarajevo la Quarta Conferència dels sindicats del metall dels Balcans, organitzada per la Secretaria de Cooperació Internacional i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Reus. Aquesta és ja una cita anual de referència per als sindicats de l’àrea dels Balcans, en especial de l’antiga Iugoslàvia. Hi varen participar sindicalistes dels quatre països que formen part del projecte d’enfortiment del sindicalisme de classe de la regió, Bòsnia, Kosova, Sèrbia, Macedònia, i a més els de Montenegro, Croàcia i Eslovènia.

Aquesta cita va tenir, a més, la participació d’una delegació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, encapçalada pel seu director, el Sr. Andreu Felip, la qual cosa va els va permetre jutjar amb llurs propis ulls la tasca de reconstrucció del sindicalisme que està duent a terme el projecte.

Des d’un punt de vista general, sobre el conjunt de la regió es manté una situació molt difícil, amb un atur desmesurat que va del 38 % de Bòsnia fins al 50% i escaig de Kosova. I, en particular, aquesta situació afecta sobretot la branca del metall, donat que era la més important abans i la que en aquests moments necessita més inversió per posar-se en marxa.

Els sindicats fan de pont de la regió

Un dels aspectes que més poc ajuda a restablir la situació és la poca relació comercial i industrial que existeix entre els diferents països, ja que els governs respectius no col·laboren gaire entre ells o, fins i tot, mantenen enfrontaments que poden reproduir situacions encara molt tenses, precisament en uns països que provenien d’una federació de repúbliques on moltes empreses hi tenien establertes diferents parts a cadascuna d’elles. Contribueix a aquesta situació la política de la Unió Europea, la qual afavoreix una integració individual de cadascun dels països, tot treballant pel mercat mundial però d’esquena entre ells.

Si fos només pels governs i la majoria d’organitzacions polítiques, incloent-hi les polítiques europees, el futur dels Balcans no tindria bones perspectives. Fins i tot hi ha ONG que treballen a la regió i que consideren “impossible” que individus de països enfrontats puguin arribar a treballar junts en un futur. Per aquesta raó és encara més important la cooperació dels sindicats del conjunt dels països i, en particular, d’aquells que varen enfrontar-se en cruels guerres fa només un decenni. Tanmateix, els sindicats reunits en aquesta conferència havien estat mantenint una relació de solidaritat entre ells durant la difícil etapa de la guerra, en la qual varen poder treballar en comú, i és aquesta relació fraternal, com a pont entre unes organitzacions i altres, la que permet mantenir els vincles entre els pobles i fins i tot pensar en un possible futur de cooperació regional.

La conferència va abordar tres aspectes claus del futur laboral i industrial: el paper dels sindicats en el diàleg social; la lluita per la prevenció d’accidents laboral, i la salut laboral en general; i la lluita per la igualtat de drets i condicions laborals de la dona treballadora. Es fa evident, doncs, que el paper dels sindicats en els Balcans és clau per evitar el dumping social.

Una visita a Srebrenica

L’11 de juliol del 1995 es va produir a Europa una matança col·lectiva sense precedents des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Va ocórrer a Srebrenica, enclavament “protegit” per les tropes de l’ONU, on van morir unes 10.000 persones, sobretot homes de 15 a 60 anys. Vàrem voler tornar la visita que ens va fer a Barcelona la presidenta de l’Associació de Dones de Srebrenica, la Hajra Catic, tot visitant el monument i el cementiri de Potocari, on estan enterrades més de 8.300 restes humanes.

Aquesta visita va coincidir amb el descobriment d’una fosa comuna, on vàrem ser testimonis de la duresa del treball que duen a terme un grapat de gent per esbrinar quines parts de les restes dels ossos corresponen a cada persona, ja que els txètnics (feixistes) serbis es van dedicar també a traslladar fins a tres vegades restes d’unes fosses a altres, tot barrejant-hi els ossos, per tal de fer encara més difícil llur posterior identificació així com els enterraments conforme a la tradició musulmana. Aquesta emotiva visita ens va permetre entendre una mica més la barbàrie de la “guerra ètnica” d’aquells anys i el dolor que encara causa avui en dia allà on hi ha milers de familiars que esperen encara poder trobar i enterrar els cossos de la seva gent estimada. Cada 11 de juliol s’hi enterren uns centenars més.

La visita la vam fer acompanyats del president del sindicat del metall, l’Ismet Bajramovic, i va permetre també començar a estudiar l’ajut als companys del metall i d’altres rams, com ara alimentació, amb vistes a donar feina a una trentena de dones i a repoblar el poble de Srebrenica, on la majoria d’homes son morts. Després de molts “homenatges” europeus i de la declaració de genocidi pel Tribunal de La Haia, resulta que encara la majoria de refugiats no poden tornar a Srebrenica per manca de treball i de condicions polítiques que garanteixin el futur de la població musulmana.

En definitiva, aquest viatge i aquesta conferència a Bòsnia han estat una immersió en una realitat de postguerra, de dura transició, que es perllongarà encara per un temps més. Però estem satisfets de veure que els sindicalistes de la regió consideren el projecte de CCOO com una ajuda concreta que representa tot un suport per a ells.

Alfons Bech