Concentració contra el 'protocol de seguretat' als immigrants expulsats

Dissabte 27 d'octubre. Concentració a la Plaça Sant Jaume contra l’anomenat 'protocol de seguretat' que el govern espanyol vol imposar als immigrants expulsats. Unes 250 persones s'han aplegat a ran de la crida feta i del manifest subscrit per un centenar d'entitats, col·lectius i organitzacions, entre les que es troben EUiA i el POR, i que aquest matí hem estat presents donant suport a la mobilització, i continuarem denunciant les pràctiques vulneradores dels drets humans que s'utilitzen contra les persones immigrants.

L'Associació de Treballadors Pakistanesos amb l'equatoriana agredida

L'Associació de Treballadors Pakistanesos va participar en la concentració que va tenir lloc a Barcelona dijous passat contra l’agressió patida per una jove equatoriana fa uns dies als Ferrocarrils de la Generalitat.

Javed Ilyas, que encapçalava la delegació de la ATP, va poder conversar amb el cònsol de l’Equador al que va oferir-li col·laboració. Javed va dir “apoyaremos en cualquier momento que hagais algo, concentraciones, y ayudaremos en lo que necesiteis para luchas contra el racismo”.

Homenatge a les Brigades Internacionals a la Rambla del Carmel

Diumenge 28 d´octubre a les 12 h. hi ha l´homenatge a les Brigades Internacionals al monument ubicat a la Rambla del Carmel. Sortida nord del túnel de la Rovira. Salut.

Lola Delgado

Un vot d’esquerres coherent

És palès que cadascú considera el seu vot a les primàries d’IU, com la millor opció d’esquerres per IU. Sigui el vot per l’encapçalament de la candidatura electoral a les generals destinat a Gaspar Llamazares o a la Marga Sánz.

El cas és que en pocs dies podem posar el nostre vot a la bústia de correus. Personalment ahir el vaig posar amb la papereta de Gaspar Llamazares.

Aquestes primàries hi són per primera vegada a IU. Amb bon tarannà i sense desqualificacions grolleres entre els pretendents. És un valor nou per IU. Mostren fórmules alternatives de regeneració. Això és un mèrit d’IU, de la direcció federal d’IU i, alhora, de l’afiliació que vol escenaris de democràcia radical, si més no, al si de la seva assemblea i al conjunt de l’organització.

Enguany cercles molt reduïts de la direcció ja no poden imposar el seu candidat, ni defenestrar al caigut en desgràcia. Han de fer cas a l’afiliació!

Aquesta situació ha sigut possible per la concepció plural, democràtica, federal i respectuosa amb les federacions, i integrador de les diferents sensibilitats i corrents.

El meu vot per Gaspar Llamazares com a cap electoral, és una opció de futur per aprofundir aquesta millora d’aires plurals i democràtics, per fer camí endavant i no tornar enrera.

Vull que IU formi un Grup parlamentari que segueixi les orientacions de la direcció política orgànica. Una direcció que incorpora els diferents corrents i tendències, i les seves propostes.

Per IU, la candidatura de Llamazares és una bandera per a mantenir i incrementar el milió i mig de votants. Aquesta bandera és la del NO a la guerra. La del NO al Tractat Unió Europea. La de combatre sense treva al PP i als poders dominants, mentre es força al PSOE i al govern ZP a fer concessions a la gent treballadora i a mesures democràtiques. La que ha votat contra la Llei de Partits. La que ha defensat a Ezker Batua Berdeak, i la legitimitat de la proposta de consulta del lehendakari Ibarretxe. La que dins IU manté realment el dret a l’autodeterminació, i sosté que defensar els drets i llibertats de la població bascos i catalana, no és el que fa perdre vots arreu de l’Estat, sinó les concessions als poderosos, o regals com el del govern de Navarra a UPN-PP, o no enfocar un procés de diàleg i negociació per resoldre el greu conflicte basc. La que està tornant a establir relacions fraternes amb els sindicats. En fi, la que sense trencar el grup parlamentari ha conduït enguany a votar en contra dels Pressupostos Generals de l’Estat, al titllar-los de continuistes i neoliberals.

Encara un altre element potser intern, però per a mi prou important. Aquesta direcció amb Llamazares, és la que ha permès la incorporació i reconeixement a IU del partit al que pertanyo, el POR. Aquesta direcció és la que ha legalitzat el corrent de Redes (germana de Bastida). I també, la que esdevé amb una visió de la Memòria Històrica més propera al conjunt de tradicions, antagòniques i confrontades a l’època de la revolució i la guerra civil del 1936 a 1939. Llamazares va incorporar a proposta meva, al POUM (Partit Obrer de Unificació Marxista) com un valor i tradició a reivindicar per IU, així com va participar de forma compromesa a l’acte d’homenatge a Wilebaldo Solano a les Corts espanyoles

Sia ben vinguda la confrontació amb aquestes polítiques, però ens cal ensenyar totes les cartes. Per sort l’afiliació votarà i decidirà.

Francesc Matas Salla

EUiA davant l'escandol de Rodalies

QUÈ ESTÀ PASSANT AMB ELS TRENS DE RODALIES i REGIONALS?

· Avaries, retards i incidents des de fa mesos.

· 160.000 persones sense el seu mitjà de transport habitual des del cap de setmana.

· Tota l’àrea metropolitana patint-ne les conseqüències.

· 12 treballadors morts a Catalunya des que van començar les obres de l’AVE. Condicions de treball cada vegada pitjors pels treballadors/es del sector ferroviari.

· El conjunt de ciutadans pagant les conseqüències, els estudiants afectats i els veïns i veïnes suportant molèsties de dia i de nit.

· Les infraestructures a Catalunya de mal en pitjor: al juliol les elèctriques ens van deixar a les fosques, i ara el Ministeri de Foment i les empreses responsables de les obres ens deixen sense trens…

PER QUÈ HEM ARRIBAT A AQUESTA SITUACIÓ?

· Per un model ferroviari en crisi, que prioritza el transport per a una minoria, com l’AVE, en lloc de les rodalies i regionals que fan servir centenars de milers de persones a diari. Un model que ha deixat abandonat el servei de trens a Catalunya durant anys.

· Un model que aposta per una relacions laborals basades en estalviar costos: reducció de plantilles, externalitzar serveis i crear treballadors de primera i de segona.

· Un model de mobilitat metropolitana que posa en primer lloc el ciment i el vehicle privat, en lloc del transport públic i col·lectiu.

QUÈ PODEM FER?

· Tornar a posar en marxa les rodalies de RENFE i dels FFCC, paralitzant si cal les obres de l’AVE.

· Una auditoria externa de les obres i garantir la seguretat.

· Reforçar les rodalies i regionals.

· Contractar el personal ferroviari necessari per tal de garantir la qualitat del servei, i millorar les condicions laborals dels treballadors i les treballadores.

· Que les empreses responsables paguin per les molèsties, els accidents i la falta de seguretat.

· Que Sindicats, Associacions de Veïns, organitzacions de consumidors, associacions juvenils i d’estudiants donin respostes unitàries.

· La dimissió de la Ministra de Foment. ¿Què més ha de passar per a que dimiteixi?

EUiA

Solidaritat a la noia agredida i a la comunitat equatoriana

A Eduard

A Campanyes SOS Racisme

A SOS Racisme Catalunya

Companys, companyes, equatorians,

EUiA considerem inalienables els drets civils i cívics de totes les persones. Per tant és intolerable les agressions a les dones, i molt menys pot ser eximent el fet que siguin equatorianes, ni d’altres conrades, ni perpetrades sota estats etílics.

Des d’Esquerra Unida i Alternativa estem compromesos amb la igualtat social i democràtica de totes les persones treballadores, vinguin de més a prop o més lluny.

Aportem la nostra solidaritat a la noia agredida i a la comunitat equatoriana. Fem palès la nostra adhesió a la Concentració “Lluitem contra el racisme”.

Francesc Matas Salla, en nom d'Esquerra Unida i Alternativa

De: campanyes [mailto:campanyes@sosracisme.org]
Enviado el: martes, 23 de octubre de 2007 17:24
Asunto: DEMANEM LA VOSTRA ADHESIÓ

Companys i companyes,

Davant la brutal agessió racista cap a una menor equatoriana a un vagó dels Ferrocarrils Catalans el passat 7 d'octubre, us fem a mans un manifest impulsat per l'Associació d'Equatorians de Catalunya, la Federación de asociaciones de ecuatorianos i SOS Racisme-Catalunya amb la voluntat de que aquest sigui el màxim d'unitaria i amplia. Per tant, us demanem a tots: entitats i particulars la vostra adhesió.

També us convoquem a la concentració unitaria que tindrà lloc el proper dijous 25 d'octubre a les 19:30 hores sota el lema "Lluitem contra el racisme". A la concentració es llegirà el manifest.

Us adjuntem el manifest i l'octaveta. Demanem la màxima difusió.

SOS Racisme-Catalunya -Tel. 93 301 05 97

Rebuig al “Protocolo de seguridad”

EUiA signa la declaració contra les expulsions i el tractament de la gent immigrada.

Declaració.

Las asociaciones y entidades abajo firmantes expresamos nuestro más rotundo rechazo al llamado borrador de “protocolo de seguridad", que el gobierno español, quiere imponer a todos los inmigrantes expulsados.

Este borrador contempla “la práctica” sistemática, de realizar el embarque en los aviones de todas las personas a expulsar, conduciéndolas atadas con “lazos de seguridad” a plena vista del público, pasajeros y tripulación, y la utilización de “grilletes metálicos”, “capuchas” y “cascos”, “correas de sujeción” y “camisas de fuerza”

Dicho protocolo califica arbitrariamente de “peligroso” al ser humano sometido a expulsión, olvidando que corrientemente se trata de una persona que no ha cometido delito alguno sino simplemente la falta administrativa de carecer de papeles en regla. Coherentemente con esa calificación, el mencionado borrador considera necesario el “servicio” de agentes policiales expertos en “artes marciales”, la dotación de un cuerpo antidisturbios por vuelo, la utilización de la “violencia necesaria”,…

Con estas medidas, el “Protocolo” constituye un paradigma de menosprecio a los Derechos Humanos, atentando directamente contra la dignidad de las personas reconocida como tal en el artículo 1 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos y también en diferentes artículos de la Constitución Española.

Además, mediante un “Protocolo”, carente del valor de norma jurídica, se hurtan al Parlamento las facultades de legislación previstas en la Constitución Española, con lo cual la Dirección General de la Policía se autoproclama legislador ordinario y orgánico, evitando el control parlamentario, y generando un precedente en cuanto al trato al el resto de la población. Una sociedad que tolera estas prácticas se degrada y envilece en su conjunto.

Para los trabajadores inmigrantes esto nos recuerda, otras medidas similares y con el mismo argumento; con el gobierno del Partido Popular, en 1996 cuando se expulso a Mali a inmigrantes utilizando drogas para "tranquilizarlos" o la reciente muerte del inmigrante nigeriano Osamuyia Aikpitanhi, a consecuencia de la asfixia producida por la brutal actuación de varios agentes de policía, que lo ataron y amordazaron en el curso de un vuelo para su expulsión,.

La política de expulsiones es de por si profundamente inhumana y equivocada. Las personas que emigran lo hacen impulsadas por la búsqueda de una vida digna. La expulsión las devuelve violenta e injustamente al hambre, la miseria, las guerras o la opresión política de la que huyeron. Las expulsiones no pararán los flujos migratorios pero si provocarán sin duda más muertes, sufrimientos y vejaciones contra los seres humanos.

Por todo esto, los colectivos de inmigrantes, entidades y asociaciones abajo firmantes reiteramos nuestro más profundo repudio al mencionado borrador de protocolo, llamamos a todas las asociaciones, partidos políticos, sindicatos, a manifestar su rechazo y exigir su retirada.

200.000 a Lisboa

El Partit de l'Esquerra Europea (PEE) ha convocat la seva reunió a Lisboa fent-la coincidir amb la cimera que la UE tenia convocada per a signar el tractat que substitueix a la no aprovada Constitució europea.

Això va facilitar que poguéssim assistir a la manifestació sindical convocada contra els objectius de la cimera i el text del nou tractat.

Com a convidats del Bloco de Esquerda, organització portuguesa en el PEE, els integrants del comitè executiu participàrem en la manifestació amb els nostres amfitrions. Ja abans del inici de la manifestació, ens va comentar el seu dirigent i diputat, Francisco Louça i també l'eurodiputat Miguel Portas, que la convocatòria era molt popular i que segur que tindria molt seguiment.

I així va ser, un èxit total. El resultat: Dues-centes mil persones marxaren seguint la convocatòria general: PER UNA EUROPA SOCIAL, TREBALL AMB DRETS.

Havia treballadors i treballadores de les principals ciutats del país i entre ells uns quants i quantes d’altres països. representants del GUE i del PEE.

Per a mi va ser una gran satisfacció que EUiA estigués present en la més gran manifestació haguda a Portugal en els darrers 20 anys. Caldria remuntar-se a l’època de la revolució dels clavells, ens comentaven, per a trobar de tan nombroses.

Els sindicats portuguesos van respondre a la cimera europea i a les conseqüències de les polítiques europees neoliberals en el seu propi país.

La reunió del PEE: L’executiva va presentar una declaració d’anàlisi i de rebuix al Mini Tractat que va ser aprovada per unanimitat de la vintena d’organitzacions assistents, entre elles Refundazione, Die Linke, PCF, IU, EUiA, Synaspismos, Bloco,..., i després ratificada en la reunió de presidents.

Cara al pròxim congrés, que es realitzarà a Praga els dies 23-24-25 de novembre a més de les tesis, l’objectiu és treballar principalment sobre tres eixos amb els quals encarar l'any 2008: Mini Tractat, internacional i món del treball. A partir d’aquí diversos grups de treball presentaran resolucions temàtiques en el congrés (precarietat, treball sindicalistes, ensenyament, agricultura, sobre Kosovo, Orient mitjà,....) per a orientar el treball a nivell general. També es va acordar començar a treballar mitjançant campanyes en les quals la lluita contra les polítiques neoliberals a nivell europeu i les propostes alternatives del PEE puguin ser visualitzades i desenvolupades per totes les organitzacions integrants i/o observadores i en tots el països.

Es va valorar molt positivament a més de la manifestació de Lisboa, la mobilització dels ferroviaris francesos, com una primera resposta a les polítiques socials de Sarkosy, així com la imponent manifestació de Roma contra el decret sobre treball del govern italià, que va treure al carrer el dissabte un milió de persones. A veure si tot això ens ajuda aquí!

Altres temes tractats durant el cap de setmana van ser informar de la reunió de treball haguda entre la Carta de Principis per un altra Europa i el GUE en el parlament europeu o les noves incorporacions al PEE: La organització anglesa RESPECT com observadora i l’organització belga Une Autre Europe, de ple dret després d’uns mesos de ser observadora.

Àngels Tomás.

Afganistán como un espacio vacío. El perfecto estado neocolonial del siglo XXI

Presentació del llibre "Afganistán como un espacio vacío. El perfecto estado neocolonial del siglo XXI" A càrrec de l'autor, Marc W. Herold, professor d'Economia a la Universitat de New Hampshire, Estats Units.

Presentarà l'acte: Alejandro Pozo, investigador de pau i conflictes del Centre d'Estudis per a la Pau J.M. Delàs, Justícia i Pau.

A la Cripta de la Central del Raval (Elisabets, 6 Barcelona)

Divendres, 26 d'octubre de 2007, a 19,00 h.

Convoca: Plataforma Aturem la Guerra

IU enceta primàries

Les primàries d’IU són una sana alenada de participació arreu de l’Estat. IU és l’única força política que gaudeix i s’atreveix a un procés d’aquest tipus, on les bases afiliades poden dir, si més no, quin candidat prefereixen.

Izquierda Unida està en una situació delicada aguda. El resultat electoral no aconsegueix aixecar-se del 5 %, amb la incertesa d’aconseguir grup parlamentari, o fins i tot desapareixer cap l’ extraparlamentarisme. Els social-xecs tenen a veure amb això, com la dificultat de mobilitzar de forma general i massiva. Tanmateix, a les municipals IU va permetre aixoplugar una munió de coalicions diverses. En canvi sabem, per la campanya contra el Tractat de la UE, que existeix un espai polític clar a l’esquerra del PSOE, de gairebé tres vegades les xifres electorals d’IU. Alhora que una proposta alternativa i mobilitzadora és la que pot arribar a representar a bona part del jovent combatiu, i de segments socials de la punyent abstenció.

El suport a la candidatura de Gaspar Llamazares com a cap electoral federal dins aquestes primàries, palesa la proposta política de mobilització i de la corresponent acció parlamentària.

En el temps potser ens cal recordar el decidit NO la guerra contra el govern del PP d’Aznar. Més proper tenim la tàctica emprada de colpir sense treva a la dreta, al PP, mentre es prem a ZP, al govern, i al PSOE, perquè girin cap a l’esquerra i no apliqui les polítiques neolliberals de les dretes.

Enguany tenim que la direcció federal amb Llamazares és qui impulsa l’esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat per 2008; uns mínims per la Llei de la Memòria Històrica; a més de la defensa d’EBB, i del dret democràtic de la Consulta basca del govern d’Ibarretxe.

IU necessita una vertebració adient, diferent de com va néixer i ha viscut fins ara. Li cal un pacte de consens democràtic i orgànic, entre les Federacions i organitzacions germanes (EUiA, EBB), la direcció Federal, i la pluralitat de Corrents (sensibilitats, tendències i tradicions), enfront de les tendències rupturistes.

Francesc Matas Salla

Ni una llàgrima

Ni una llàgrima, ni mil. Llibertat pels detinguts de la Mesa de Batasuna.

Ni una llàgrima, el que cal és que IU defensi la llibertat de les persones detingudes i empresonades per formar part de la Mesa Nacional de Batasuna.

Ens convé fer memòria recent, no només la històrica, per veure que el principal mediador i negociador per part de l’esquerra abertzale il·legalitzada, Otegi, està engarjolat d’ençà fa unes setmanes. I convé saber que, amb el manifest d’Anoeta, aquesta organització va fer palès la seva proposta política, en tant que opció democràtica, pacífica, i per tant no violenta, per afrontar el diàleg pel procés de pau i la normalització democràtica.

La detenció s’ha produït amb l’aplicació d’una llei, la Ley de Partidos Políticos, que IU i el mateix Gaspar Llamazares, van titllar d’antidemocràtica, i va votar en contra a les Corts espanyoles.

El coordinador general d’IU va fugir d’estudi al final del Consejo Político Federal d’IU del dissabte passat, quan finalitzà: “IU rechaza la ilegalización de formaciones políticas porque vulnera derechos civiles y porque nos aleja de la paz. Pero ni una lágrima, ni un lamento por Batasuna, que ha sido incapaz de desmarcarse de la violencia y que ahora está argumentando sobre cómo retoma la violencia la banda terrorista”.

Està o no el company coordinador per la llibertat d’aquests ciutadans? Tenen el dret d’expressió, associació, manifestació per defensar les seves opcions polítiques? Això a banda de les emocions i el llagrimall.

Soc un dels signants per la candidatura de Gaspar Llamazares per encapçalar IU a les eleccions generals. I no me’n desdic. Doncs Llamazares està contra aquesta llei, representa el suport a Ezker Batua, i a la Consulta basca. Però demano coherència política. Per tant mantinc la proposta que vaig fer a la tribuna de l’òrgan federal de direcció d’IU. Cal pronunciar-se i defensar la llibertat d’aquests dirigents de Batasuna.

Francesc Matas Salla

AIXÍ NO

Comunicat del POR davant de les detencions de la Mesa Nacional de Batasuna ordenades per Garzón

AIXÍ NO

Cal crear les condicions d'un nou escenari per al diàleg democràtic

Llibertat per als dirigents i membres de la Mesa nacional de Batasuna

De nou la judicatura intenta avortar tota possibilitat de reobrir un procés de diàleg que porti a la pau a Euskadi en detenir 23 membres de la Mesa nacional i dirigents de Batasuna. En aquesta ocasió es tracta del jutge Garzón, la qual cosa esquitxa el propi govern Zapatero.

Per aquest camí no hi haurà ni diàleg ni possibilitat de reprendre un procés de pau per a Euskadi. "Matant l'emissari" s'aconseguirà que ETA abandoni la lluita armada? Prefereix Zapatero esgarrapar uns dubtosos vots al PP abans que obrir una via de solució política i pacífica per al futur d'Euskadi i d'Espanya?

El PP aprofita l'existència d'un clima pel dret a decidir entre catalans i bascos per endinsar-se en un espanyolisme centralista i franquista contra els drets democràtics nacionals, acusant el PSOE de "debilitat". Però el PSOE de Zapatero cedeix davant d'aquest discurs: va cedir a Navarra regalant el govern a l'UPN-PP i cedeix ara regalant-los en safata de plata el cap dels dirigents abertzales. El video de les seves Joventuts Socialistes és folklore, no respon.

La repressió a tota la direcció de Batasuna, a la vella i a la nova, que va començar amb la prohibició de Batasuna i la detenció d'Arnaldo Otegui, és el seguidisme cap a les polítiques de guerra i de confrontació civil que encoratja el PP. Aquest camí porta de nou a l'espiral de violència, de repressió, de clima policial i, de l'altra part, contestació i justificació dels atemptats. És aquest tipus de "campanya" i escenari que prefereixen PP i PSOE per guanyar vots el març? 

El POR defensa a fons que cal incorporar i respectar el dret dels pobles basc i català a decidir lliurement. I rebutja enèrgicament la via de la repressió policial a l'esquerra abertzale ja que és la PITJOR VIA POSSIBLE per a una solució democràtica a l'estat espanyol. No volem reviure la nefasta experiència dels GAL que van enverinar durant anys la situació política i van preparar la victòria electoral del PP.

Llibertat per a Arnaldo Otegui i tota la Mesa Nacional de Batasuna.

Prou de repressió policial i judicial al nacionalisme basc i català.

Dret dels pobles a decidir el seu futur.

Partit Obrer Revolucionari (POR)- Quarta Internacional
5 d'octubre de 2007

Pakistán: Democracia, sí. Dictadura militar, no

Us remeto la nota que ens han tramés els companys pakistanesos informant de l’activitat que realitzaran durant aquest cap de setmana, consistent en recollir signatures en demanda de democràcia al Pakistan i en contra de la dictadura militar. Ens demanen solidaritat i signar en favor d’aquesta causa. A la

Rambla del Raval de Barcelona el dissabte 6, de 14 a 19h i el diumenge 7, de 14 a 20h.

Esteu convidades i convidats a participar.

Salut. Àngels

PAKISTÁN

DEMOCRACIA, SI

DICTADURA MILITAR, NO

En 1947 se independiza Pakistán dejando de ser colonia británica. Su fundador, M Ali Jenha, muere al año siguiente (1948). Le sucede en el cargo Lyaqet Ali. Este primer ministro que trabajó para mejorar las condiciones de vida del pueblo. También quería liberar al país de la influencia yanki por lo que trabajó para tener buenas relaciones con la URSS, pero Estados Unidos encajó mal esa relación.

En un acto público un individuo asesinó al primer ministro. El agresor fue abatido allí mismo por un alto cargo policial desapareciendo así las pistas sobre quien estaba, en realidad, detrás del asesinato. Hubo muchos rumores –creídos por gran parte de la población- que señalaban como inductores del asesinato a militares paquistaníes a cuenta de Estados Unidos.

Desde entonces hasta 1971 los gobernantes fueron títeres de los militares, hasta que llegó al poder Ali Bhuto que gobernó durante siete años. Éste quiso deshacerse de la influencia norteamericana y acabó también asesinado tras la condena dictada contra él por un tribunal paquistaní. Los rumores hablaron entonces de conspiración de los militares con apoyo del gobierno USA.

Desde la muerte de Ali Bhuto hasta 1998 estuvieron gobernando nuevamente títeres de los militares y desde 1998 el país está gobernado por una junta militar con Musharaf a la cabeza.

Hay que saber que antes que la dictadura militar se hiciese directamente con el gobierno pakistaní, un primer ministro no quiso trabajar con los militares porque quería democratizar Pakistán y acabó en un exilio forzoso por 10 años.

Hace un mes el Tribunal Superior Pakistaní informó a este ex-primer ministro de la decisión tomada por ese tribunal de que podía volver al país. Cosa que hizo. Volvió y en el mismo aeropuerto se encontró con los militares que le detuvieron, le insultaron y lo han vuelto a expulsar.

Desde ese momento diversos colectivos pakistaníes, entre ellos el de abogados, se han manifestado demandado democracia en Pakistán.

La comunidad pakistaní en Catalunya nos sumamos a esta demanda de democracia realizada desde diversos sectores de la sociedad paquistaní y te pedimos que tú también le des soporte, firmando esta petición de exigencia de democracia, diciendo NO a la dictadura militar.

Barcelona, 6 de octubre de 2007


Prendrem signatures de gent a Rambla Raval.
6 d'octubre des de les 2 en punt a les 7 en punt de la tarda.
7 d'octubre des de les 2 en punt a les 8 en punt de la tarda.