bastidadeuia sempre a l'esquerra!

Bastida (abans Llista Quarta) és d'Esquerra Unida i Alternativa de Catalunya. bastidadeuia és germana de redesIU. Lluitem per fer gran EUiA, impulsant polítiques d'esquerra i per influir en les institucions des de la mobilització. Amb la coalició ICV-EUiA-EPM volem un govern de les esquerres, més a l'esquerra, proper a les persones treballadores, dones i jovent, i immigració, a la llibertat de Catalunya i al seu dret de decidir. Cal polítiques d'esquerres! Sempre a l'esquerra!

divendres, 28 de setembre del 2007

Ens cal el diputat

EUiA necessita com l’aire del cel disposar d’una persona diputada estatal.

Enguany, adés la mobilització, limitada i disgregada, adés un projecte polític que ens pretenem moviment social i polític, necessita expressar-se amb un o una parlamentària per fer valer les reivindicacions i necessitats de la ciutadania treballadora.

La gent diputada al Parlament ens és vital, gairebé imprescindible, per aconseguir que l’experiment encetat reïxi: la pota mobilitzadora social pressioni i determini vers l’esquerra a la pota parlamentària i institucional. Si més no, la representació parlamentària és un ingredient bàsic per a construir una alternativa política més a l’esquerra.

La representació parlamentària del sempre a l’esquerra i la del govern d’esquerres, de debò, hem de portar a la manera treballadora les reivindicacions, els problemes de la gent i com es resolen, segons els interessos populars, val a dir amb mobilització i organització massiva, per imposar-se als poderosos de sempre.

Un govern de les esquerres cal se supediti als programes i propostes de qui li dóna suport, per tant a l’electorat i la seva representació sobirana.

El govern de l’Estat, amb el PSOE, gira vers la dreta. ZP s’allunya de l’esquerra parlamentària i teixeix aliances amb la dreta; amb les dretes burgeses nacionalistes, com la catalana de CiU. Això obre el pas a la dreta al govern; i a l’amenaça de que el PP podés recuperar el govern. Mentre el mateix govern i el PSOE, amb les concessions dels social-xecs va cooptant i dividint a segments socials de l’esquerra.

Per mi i per bastida el nostre candidat és l’actua’l senador Joan Josep Nuet. Hem establert un acord polític. Coincidim en un projecte d’IU moviment plural, democràtic, curós amb les federacions i la federalitat, amb una defensa d’Estat federal amb dret a l’autodeterminació, una visió social del sistema polític, i una sobirania plena republicana. Apuntem alhora les diferents percepcions sobre les polítiques dels governs estatal i autonòmic, amb la necessitat d’encetar una reflexió sobre el fenomen de la greu abstenció, amb l’escletxa profunda que s’amplia entre la ciutadania, en especial el jovent i la immigració que no te el dret a votar, i el sistema institucional vigent, fins arribar al descrèdit de les esquerres.

Per aconseguir que EUiA tingui representació parlamentària amb Joan Josep Nuet, ens cal dues coses bàsiques.

Una, mobilitzar la nostra base social, practicant a fons la immersió a tota mobilització i organisme social adient, enfortint i estenent la Coalició d’EUiA amb ICV, sobretot per la seva vessant treballadora, jove i més a l’esquerra.

Dos, desfer el llaç que ens envolta el coll i ens treu l’alè, del kubotan, del pacte de l’habitatge, i del pidolar confiant amb les promeses de generositat inversora del govern de l’Estat per arranjar el desastre de les infraestructures.

Francesc Matas Salla

dijous, 27 de setembre del 2007

Salvemos el Parque "de la Pau i la Natura"


SALVEMOS EL PARQUE “DE LA PAU I LA NATURA” DE RUBÍ

ACAMPADA POPULAR

viernes 28 A LAS 18:00h

(Hasta el sábado 29 a las 14,00h)

en el mismo parque: Avda. EDISON, y C/ MARCONI

Si quitan las zonas verdes

¿qué ciudad tendremos?


Plataforma en defensa del parc de la Pau i la Natura

Quemar un vulgar papel

Desde EUiA de Montblanc y ante los últimos acontecimientos acontecidos en la ciudad catalana de Girona y que la audiencia nacional ha hecho una persecución y criminalización de un ciudadano por el mero hecho de quemar un vulgar papel con la imagen de la familia Real.

Creemos que el estado español actual como quienes representan al pueblo deberían tomar buen ejemplo y entrar en un estado de reflexión política y ciudadana de que clase de modelo de Estado tenemos los simples ciudadanos que pagamos nuestros impuestos.

Ya es hora que los partidos de izquierdas tomen de una vez la determinación de abrir un debate publico y abierto a la ciudadanía en forma de referéndum y en el cual el pueblo decida que tipo de Estado queremos.

Si un estado Monárquico el cual en su DIA fue impuesto por el dictador Franco y bajo juramento de seguir su maligna obra y cual el pueblo no tenga el pueblo ninguna potestad para cambiarlo.

O al contrario un estado plurinacional en el que el ciudadano de base a través de las urnas vote cada cuatro años quien debe representar al Estado.

Parece increíble y no queremos ni entendemos que la corona española sea la representación de un Estado democrático y no se pueda cambiar o este protegida por leyes injustas y ambiguas las cuales deberían de haber sido cambiadas ya hace tiempo.

No nos parece justo que en una Constitución en la que dice que todos somos iguales ante la ley y la justicia se criminalice por expresar una opinión popular.

Acaso no es el mismo delito quemar la foto de alguien anónimo que la de un monarca el hecho es el mismo ¿no?.

No nos parece justo que miles de trabajadores por ejemplo trabajen con sueldos precarios y con graves problemas de vivienda y que, con los impuestos de todos, la monarquía tenga yates y duerman en palacios.

¿No es un poco paradójico?

Reflexionemos y obliguemos a quienes nos representan a abrir ese debate público.

Sin más,

Salud y república Federal

David Flor Sánchez

Coordinador local EUiA Montblanc

Mobilitzacions de protesta contra la visita dels reis d'Espanya a Girona

Visca la República

Davant les mobilitzacions de protesta contra la visita dels reis d'Espanya a Girona el 13 de setembre i l'actuació des de la fiscalia de l'estat, EUiA de Salt vol expressar:

1. Recordar que la institució monàrquica es una herència directa del franquisme i una rèmora arcaica i obsoleta en qualsevol sistema que vulgui passar per minimament democràtic i on tots els ciutadans siguin iguals davant la llei. Que una persona pugui ser cap d'estat per herència de sang i no per voluntat popular, és un atac a la dignitat de tots els ciutadans que en aquest sistema quedem degradats a súbdits.

2. La permanència de lleis que coarten la llibertat d'expressió, mostren la baixa qualitat democràtica de la institució monàrquica, necessitada de lleis especials que censurin qualsevol opinió o acció critica amb la seva existència.

3. Estan o no d'acord amb la forma de protesta que es va donar a la ciutat de Girona contra la presència dels reis d'Espanya, des d'EUiA volem deixar molt clara la nostra total solidaritat i suport amb els i les que varen fer us de les llibertats de critica i expressió i condemnem l'actuació de la fiscalia de l'estat.

4. El que EUiA considera un atentat contra les llibertats democràtiques és la existència de la monarquia i la seva Audiència Nacional imposades per la dictadura franquista. I que no s'ha de col·laborar amb institucions antidemocràtiques.


Visca la Republica

Fora la Monarquia

paudesalt | 25 Setembre, 2007

dijous, 20 de setembre del 2007

Entre el kubotan i l’habitatge

No hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure. Si més no, sembla que es faci amb certes polítiques de seguretat, el pacte per l’habitatge, o mediambientals.

La base social treballadora i jove, a voltes sí que nota el què fa i el què no fa aquest govern. I la percepció esdevé impopular.

El govern empeny als consellers de la nostra coalició a quedar marcats com a non grats davant la ciutadania. L’habitatge s’enfonsa amb un pacte amb la patronal especuladora que perverteix la sobirania parlamentària. El medi ambient s’encalla per la MAT i el Quart cinturó. La seguretat ciutadana s’ensorra amb el kubotan i la coerció de la llibertat de manifestació practicades pels Mossos, condemnada fins i tot judicialment.

El què fan i desfan, o el que deixen de fer els consellers potser te a veure amb allò de la responsabilitat governamental. O el no fer soroll? El cert és que la dreta (CiU) està a l’aguait i els patrons s’embotxaquen sucoses concessions.

Què hi diu la Coalició des del Parlament? Com desemmascara i denúncia els paranys i imposicions dels poderosos? Com podem des d’EUiA practicar el Sempre a l’esquerra en el dia a dia?

Després del desgavell de les infraestructures, la nostra coalició ICV-EUiA, esdevé afectada de ceguera. Les propostes que ens van acostar ciutadania jove nou-votant, el d’esquerres de debò i govern d’esquerres, amb les banderes del medi ambient i habitatge, van en caiguda lliure.

Les eleccions van donar un fort toc d’alerta al govern de les esquerres. Però el greu increment de l’abstenció difícil es guarirà amb els social-xecs ZP.

EUiA podem aportar a aquesta fractura ciutadana la immersió en els conflictes i necessitats ben reals i punyents de la gent treballadora (joves en precarietat, dones, immigració) cada dia i al final del mes.

La nostra pota mobilitzadora ha d’empènyer i ajudar a caminar vers l’esquerra a la pota parlamentària coalitzada.

Francesc Matas Salla

No als retalls en la Llei del Dret a l’habitatge

El 6 d’octubre a la manifestació

El proper 6 de Octubre està convocada una nova manifestació a favor del dret a l’habitatge. Des d’EUiA ho tenim clar: la mobilització és la millor manera d’aconseguir que l’habitatge sigui un dret de ciutadania i no el fruit del negoci dels lobbys especulatius de promotors, constructors i banquers. El conjunt de manifestacions ha permès visualitzar la manca d’habitatge assequible com un dels principals problemes socials que produeix el capitalisme més neoliberal.

Aquesta manifestació té un nou escenari: canvi de ministra, augment constant de l’ euríbor -que està posant la soga al coll a moltes famílies treballadores- i les iniciatives parlamentàries de Lleis del Dret a l’Habitatge a Catalunya, el País Basc i Andalucia.

De moment, la Ministra Chacón s’ha estrenat intentant fer veure que l’efecte de les pujades de l’euribor a les hipoteques -980 € de mitjana- no és tant greu (?) i ha anunciat un globus-sonda com son les desgravacions fiscals pel joves que lloguin un pis i poca cosa més... Chaves s’ha convertit en el referent de l’anunciat gir social del PSOE (que té a Solbes dels nervis) acompanyat de la portada d’El País: “Andalucía garantiza por ley un piso a quien gane menos de 3.000 euros al mes”.

Naturalment ens alegrem (i molt) del projecte andalús que es suma al que està a punt d’ aprovar-se a Catalunya de la mà d’ICV-EUiA i al que està elaborant Ezker Batua a Euskadi. Cal puntualitzar, però, que l’anunci de la Llei andalusa està fet d’aquesta barreja de promeses i propaganda que tant li agrada a Zapatero. Com reconeix El Pais: “La futura Ley no podrá ser aprobada en esta legislatura que termina en marzo”. És a dir, de moment propaganda amb accent social. Els socialistes andalusos no expliquen a la seva proposta com garantiran l’habitatge a totes les persones que guanyin menys de 3.000 euros al mes (el 90% dels andalusos).

La Llei catalana sí que posava l’accent en les mesures que cal aplicar, marcava un “perfil d’esquerra transformadora” amb un seguit d’articles innovadors que assenyalaven formes jurídicament viables de COM ACONSEGUIR-HO.

Com era d’esperar, la dreta conservadora i el poder econòmic -on tant bé hi està una part del PSC- juntament amb una majoria de mitjans, han intentat desprestigiar i aigualir la Llei del Dret a l’Habitatge des del primer minut i ho han aconseguit... amb l’acord del Pacte Nacional de l’Habitatge. S’han fet concessions difícils d’entendre i s’ha negociat la Llei amb l’APCE al marge del Parlament!!!

El cap de la patronal, Enric Reyna, va sortir del despatx del Conseller de Medi Ambient i Habitatge sabent que els promotors haurien de fer molt menys habitatge social del que la Llei els obligava. Des del primer dia van voler esborrar l’article que els obligava a que 20% dels habitatges que fessin a les ciutats haguessin de ser habitatges protegits en les promocions de 2.000 m2, ara ja només serà obligatori en les de més 5.000 m2, que és el mateix que anul·lar-lo en la pràctica.

Hi ha moltes concessions i rebaixes del text original, però n’hi ha una que sobta: permetre que els promotors privats es puguin reservar, en els habitatges socials que facin, fins a un 30% dels habitatges per adjudicar-los a dit, sense sorteig; quan tothom sap que aquesta ha estat la principal font de diner negre, abusos, “xanxullisme” i permet que els ciutadans no tinguin igualtat de drets en la pràctica. Adjudicar habitatge social a dit, sense sorteig, directament pel promotor és, per algú d’esquerres, immoral

Era un error lligar el Pacte a la Llei. L’esquerra transformadora progressa amb la mobilització, difícilment li va bé als despatxos. Però el pitjor error ha estat polític: l’escena del sofà i les encaixades amb la patronal. Els somriures, la visió triomfalista queden un xic ridículs per la nostra gent i l’afirmació de que ara ja es pot signar el Pacte, sense comptar amb els sindicats, associacions i entitats situats en la banda progressista, ni informar-los de les modificacions, tot proclamant que ja només quedava l’acord amb CiU i PP, als qual ja se’ls anunciaven noves concessions. Tot plegat ens porta cap a un escenari difícil d’entendre per els que lluitem per la transformació social.

Estem a temps de rectificar i cercar l’acord amb els sindicats, les cooperatives, la CONFAVC.que, hores d’ara, es neguen a signar el Pacte si es manté l’acord amb la patronal.

Sergi Gómez Planella

17 de setembre de 2007