Entre el kubotan i l’habitatge

No hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure. Si més no, sembla que es faci amb certes polítiques de seguretat, el pacte per l’habitatge, o mediambientals.

La base social treballadora i jove, a voltes sí que nota el què fa i el què no fa aquest govern. I la percepció esdevé impopular.

El govern empeny als consellers de la nostra coalició a quedar marcats com a non grats davant la ciutadania. L’habitatge s’enfonsa amb un pacte amb la patronal especuladora que perverteix la sobirania parlamentària. El medi ambient s’encalla per la MAT i el Quart cinturó. La seguretat ciutadana s’ensorra amb el kubotan i la coerció de la llibertat de manifestació practicades pels Mossos, condemnada fins i tot judicialment.

El què fan i desfan, o el que deixen de fer els consellers potser te a veure amb allò de la responsabilitat governamental. O el no fer soroll? El cert és que la dreta (CiU) està a l’aguait i els patrons s’embotxaquen sucoses concessions.

Què hi diu la Coalició des del Parlament? Com desemmascara i denúncia els paranys i imposicions dels poderosos? Com podem des d’EUiA practicar el Sempre a l’esquerra en el dia a dia?

Després del desgavell de les infraestructures, la nostra coalició ICV-EUiA, esdevé afectada de ceguera. Les propostes que ens van acostar ciutadania jove nou-votant, el d’esquerres de debò i govern d’esquerres, amb les banderes del medi ambient i habitatge, van en caiguda lliure.

Les eleccions van donar un fort toc d’alerta al govern de les esquerres. Però el greu increment de l’abstenció difícil es guarirà amb els social-xecs ZP.

EUiA podem aportar a aquesta fractura ciutadana la immersió en els conflictes i necessitats ben reals i punyents de la gent treballadora (joves en precarietat, dones, immigració) cada dia i al final del mes.

La nostra pota mobilitzadora ha d’empènyer i ajudar a caminar vers l’esquerra a la pota parlamentària coalitzada.

Francesc Matas Salla