No als retalls en la Llei del Dret a l’habitatge

El 6 d’octubre a la manifestació

El proper 6 de Octubre està convocada una nova manifestació a favor del dret a l’habitatge. Des d’EUiA ho tenim clar: la mobilització és la millor manera d’aconseguir que l’habitatge sigui un dret de ciutadania i no el fruit del negoci dels lobbys especulatius de promotors, constructors i banquers. El conjunt de manifestacions ha permès visualitzar la manca d’habitatge assequible com un dels principals problemes socials que produeix el capitalisme més neoliberal.

Aquesta manifestació té un nou escenari: canvi de ministra, augment constant de l’ euríbor -que està posant la soga al coll a moltes famílies treballadores- i les iniciatives parlamentàries de Lleis del Dret a l’Habitatge a Catalunya, el País Basc i Andalucia.

De moment, la Ministra Chacón s’ha estrenat intentant fer veure que l’efecte de les pujades de l’euribor a les hipoteques -980 € de mitjana- no és tant greu (?) i ha anunciat un globus-sonda com son les desgravacions fiscals pel joves que lloguin un pis i poca cosa més... Chaves s’ha convertit en el referent de l’anunciat gir social del PSOE (que té a Solbes dels nervis) acompanyat de la portada d’El País: “Andalucía garantiza por ley un piso a quien gane menos de 3.000 euros al mes”.

Naturalment ens alegrem (i molt) del projecte andalús que es suma al que està a punt d’ aprovar-se a Catalunya de la mà d’ICV-EUiA i al que està elaborant Ezker Batua a Euskadi. Cal puntualitzar, però, que l’anunci de la Llei andalusa està fet d’aquesta barreja de promeses i propaganda que tant li agrada a Zapatero. Com reconeix El Pais: “La futura Ley no podrá ser aprobada en esta legislatura que termina en marzo”. És a dir, de moment propaganda amb accent social. Els socialistes andalusos no expliquen a la seva proposta com garantiran l’habitatge a totes les persones que guanyin menys de 3.000 euros al mes (el 90% dels andalusos).

La Llei catalana sí que posava l’accent en les mesures que cal aplicar, marcava un “perfil d’esquerra transformadora” amb un seguit d’articles innovadors que assenyalaven formes jurídicament viables de COM ACONSEGUIR-HO.

Com era d’esperar, la dreta conservadora i el poder econòmic -on tant bé hi està una part del PSC- juntament amb una majoria de mitjans, han intentat desprestigiar i aigualir la Llei del Dret a l’Habitatge des del primer minut i ho han aconseguit... amb l’acord del Pacte Nacional de l’Habitatge. S’han fet concessions difícils d’entendre i s’ha negociat la Llei amb l’APCE al marge del Parlament!!!

El cap de la patronal, Enric Reyna, va sortir del despatx del Conseller de Medi Ambient i Habitatge sabent que els promotors haurien de fer molt menys habitatge social del que la Llei els obligava. Des del primer dia van voler esborrar l’article que els obligava a que 20% dels habitatges que fessin a les ciutats haguessin de ser habitatges protegits en les promocions de 2.000 m2, ara ja només serà obligatori en les de més 5.000 m2, que és el mateix que anul·lar-lo en la pràctica.

Hi ha moltes concessions i rebaixes del text original, però n’hi ha una que sobta: permetre que els promotors privats es puguin reservar, en els habitatges socials que facin, fins a un 30% dels habitatges per adjudicar-los a dit, sense sorteig; quan tothom sap que aquesta ha estat la principal font de diner negre, abusos, “xanxullisme” i permet que els ciutadans no tinguin igualtat de drets en la pràctica. Adjudicar habitatge social a dit, sense sorteig, directament pel promotor és, per algú d’esquerres, immoral

Era un error lligar el Pacte a la Llei. L’esquerra transformadora progressa amb la mobilització, difícilment li va bé als despatxos. Però el pitjor error ha estat polític: l’escena del sofà i les encaixades amb la patronal. Els somriures, la visió triomfalista queden un xic ridículs per la nostra gent i l’afirmació de que ara ja es pot signar el Pacte, sense comptar amb els sindicats, associacions i entitats situats en la banda progressista, ni informar-los de les modificacions, tot proclamant que ja només quedava l’acord amb CiU i PP, als qual ja se’ls anunciaven noves concessions. Tot plegat ens porta cap a un escenari difícil d’entendre per els que lluitem per la transformació social.

Estem a temps de rectificar i cercar l’acord amb els sindicats, les cooperatives, la CONFAVC.que, hores d’ara, es neguen a signar el Pacte si es manté l’acord amb la patronal.

Sergi Gómez Planella

17 de setembre de 2007