bastidadeuia sempre a l'esquerra!

Bastida (abans Llista Quarta) és d'Esquerra Unida i Alternativa de Catalunya. bastidadeuia és germana de redesIU. Lluitem per fer gran EUiA, impulsant polítiques d'esquerra i per influir en les institucions des de la mobilització. Amb la coalició ICV-EUiA-EPM volem un govern de les esquerres, més a l'esquerra, proper a les persones treballadores, dones i jovent, i immigració, a la llibertat de Catalunya i al seu dret de decidir. Cal polítiques d'esquerres! Sempre a l'esquerra!

dimecres, 18 d’abril del 2007

A la Plaça de l’exili a Llagostera


El passat dia 14 d'abril es conmemorà el 76 aniversari de la proclamació de la República espanyola, després de la victòria dels partits republicans i socialistes. Unes hores abans Francesc Macià, i encara que només durà uns dies, havia proclamat la República catalana, a l'espera que la resta de pobles d'Espanya es constituïsin en Repúbliques per formar una Confederació Ibèrica.

A Llagostera (Gironès) es va voler recordar aquest fet, juntament amb la insurrecció del general Franco el juliol del 36 amb tots els assassinats que comportà, l'exili massiu i la repressió que patiren els lluitadors antifranquistes al llarg de 40 anys de dictadura militar. Però de manera molt especial i emotiva es va voler homenatjar les 10 persones llagosterenques que varen ser afusellades per les tropes rebels, l'alcalde, Eugeni Gurnés, inclòs (de la CNT), tant durant la guerra civil com en els primers anys de la postguerra.

Ens vam reunir una cinquentena de persones a la Plaça de l'exili, on hi ha un monument als repressaliats, on es va hissar la bandera republicana i es va fer una ofrena floral. De mestre de cerimònies va fer l'alcalde de Llagostera, en Lluís Postigo, i estàvem representats diferents grups polítics del municipi, EUiA, ICV i ERC, a més de familiars dels repressaliats.

Seguidament vam anar a fer una segona ofrena floral, aquest cop al cementiri de la localitat, on recentment s'ha inaugurat un monòlit en record d'aquelles víctimes i on hi ha escrits els noms de tots ells.

La concentració es va acabar amb 3 visques, com no podia ser d'altra manera, i així acabaré jo també aquesta breu crònica:

Visca Llagostera!

Visca Catalunya!

Visca la República!

David