Per l’Ignasi Fina

A la família, a Encarna,

Als companys i companyes,

Us trameto el condol del POR, i el meu personal, per l’Ignasi Fina.

El recordarem entre la nostra gent. Recordarem a la persona, al dirigent i a l’activista d’esquerres i comunista, que ens ensenyava amb senzillesa, fugint de personalismes i protagonismes, a fer la tasca possible del dia a dia, mentre mantenia encesa la flama d’uns principis revolucionaris socialistes.

Valorem la seva contribució al Grup municipal de Barcelona, procurant per un model de salut i sanitat pública, per a contractar degudament al personal mèdic, per ajudar a la gent que va ocupar les casernes de Sant Andreu, per preocupar-se i ajudar a la comunitat pakistanesa; que amb el seu coratge fes possible el vot en contra d’ICV-EUiA a la normativa repressiva ciutadana al consistori.

L’Ignasi sempre ens comprava L’AURORA, i en feia comentaris elogiosos. Ens animava a seguir la lluita socialista marxista, a tenir paciència, a valorar les aliances, i a relativitzar el moment present. Sempre que podia participava a la seva Assemblea d’EUiA, a l’Eixample. El dia abans de la seva hospitalització, el 17, va acompanyar-nos de bon matí al Casinet d’Hostafrancs, a la Jornada de Bastida d’EUiA, després també va participar al seguici a la manifestació per la pau i contra l’ocupació de l’Iraq.

Més o menys un cop al mes desdejunava amb ell per les vuit, primer a ca la Mariona, i altres bars de la Ronda; quan va ser regidor pels volts de Sant Jaume, aleshores l’Ignasi primer entrava al treball i quedaven cap a les nou. Parlàvem de política, és clar, la municipal i estatal, també alhora del fill i la física, de la filla i la biologia, i era un pou de vives anècdotes dels personatges de la ciutat. Aquesta setmana tocava. Ignasi, recordaré el teu humor fi i rialler tranquil; estic, estarem amb tu, seguirem amb la torxa.

Amb vosaltres, una forta salutació,

Francesc Matas Salla

Partit Obrer Revolucionari (POR)

Comitè executiu, secretari polític

Barcelona, a 2 d’abril de 2007.