Prou violència contra les dones!

Dimarts dia 26 quatre dones varen ser assassinades pels seus companys sentimentals o ex – marits. Això posa blanc sobre negre el problema de la violència masclista en el estat espanyol. És un degoteig de mortes. Han calgut aquestes quatre morts en un mateix dia perquè es convertís en una alerta social. Però en el que va d’any 17 dones han estat ja assassinades. Hi ha 84.000 que conten amb mesures de protecció. Les dades mostren que la majoria de les dones mortes a mans de la violència masclista no havien denunciat el seu agressor.

Per un dia els líders polítics en campanya electoral s’han vist obligats ha parlar d’aquesta xacra. Si aquestes dones haguessin mort, a causa d’un atemptat terrorista, s’hagués aturat la campanya electoral. Això demostra que continua sent un tema que queda dins de l’esfera privada. Si és un problema social, QUE HO ÉS, la resposta ha de ser col·lectiva, de la societat, i encara no és així.

El problema no s’acabarà de la nit al dia, però hi ha mesures imprescindibles i urgents que cal prendre. Des de l’aprovació en 2004 de la Llei integral contra la violència de gènere, els col·lectius de dones que lluiten contra la violència masclista han vingut insistint que és un pas positiu perquè la fa visible, i reconeix aquesta violència com un problema social, però perquè la Llei sigui efectiva ha d’anar acompanyada dels recursos necessaris per al seu desplegament. Comencen ha establir-se recursos valuosos però encara massa insuficients per les dones maltractades.

Cal eradicar la violència masclista! I per això cal prendre mesures a tots els nivells, sense esperar a que les situacions siguin de gravetat extrema o irreparable. Es parla que la violència de gènere és un problema social, doncs com a tal cal abordar-lo, com un problema de la societat. això vol dir:

- Campanyes públiques de sensibilització i denúncia de la violència masclista, més enllà del dia 25 de novembre.

- Disposar de serveis (Punts d’informació a les dones, centres d’atenció, assessorament jurídic, cases d’acollida, centres d’atenció als infants de dones maltractades,..) suficients. Els que hi ha ara és com una burla.

- Cal fer l’acompanyament i seguiment de les dones que denuncien maltractaments.

- Cal una xarxa específica per atendre les víctimes de violència masclista.

- Es necessiten professionals (psicòlegs, metges/ses) formats i especialitzats, capaços de reconèixer el maltractament abans d’arribar a les situacions d’extrema gravetat, o saber donar suport i solucions en els casos greus.

- Cal educació sexual des de les escoles, reglada i no reglada.

- Cal imprimir els valors de la coeducació, visualitzant la dona com un ésser independent amb dret a decidir sobre el seu propi cos i de la seva ment, front la idea que és propietat de l’home.

- Cal laïcitat a les escoles enfront el control de la jerarquia eclesiàstica catòlica que vol continuar imposant el seu domini sobre les dones.

I repetim: Per tot això és necessiten mitjans. Calen diners, molts diners! Per això és una barbaritat el fet que estiguin proposant, en aquesta campanya electoral, abaixar els impostos (PP i PSOE) i és una obscenitat que es vagi lluint, com fa el Sr. Solbes, que a l’Estat espanyol tenim superàvit pressupostari mentre no es destinen, per exemple, diners suficients per als serveis i els programes establers en la llei contra la violència de gènere.

Prou violència contra les dones!

Recursos de tota mena per a fer prevenció!

ecursos suficients per al desplegament de la Llei contra la violència de gènere!

Aprovació ja! de la Llei dels drets de les dones per l’eradicació de la violència masclista a Catalunya!

Partit Obrer Revolucionari (POR) – Quarta Internacional

29 de febrer de 2008.