El sentiment d’anar units i lluitar per un ensenyament públic

A l’escola d’educació especial on treballo, un bon dia va començar a comentar-se en veu baixa la proposta d’una nova llei d’educació per a Catalunya, es clar, per continuar amb el ritme experimental (15 anys/4 lleis: LOGSE, LOPEG, LOCE, LOGSE i ara, la LEC). Es deia pels passadissos que es volia privatitzar l’educació pública, així que aquella notícia va córrer ràpidament.

Uns dies més tard, es va realitzar a la zona una reunió informativa de sindicats. De forma poc comú, unitàriament rebutjaven la proposta de Llei de l’Educació de Catalunya i cridaven a la mobilització a través de diferents actes, un dels quals era la vaga de 24 hores i la manifestació del 14 de febrer.

Durant aquella mateixa setmana es va poder sentir alguna cosa sobre la proposta de Llei en el mitjà de comunicació més extens. Després de la desinformació a mans de la televisió fins aquell moment, per fi es podria veure un debat del conseller d’educació: preguntes dels periodistes i respostes d’Ernest Maragall en 59 segons. Els primers no entenien res, el segon parlava. Els primers es preguntaven quin era el motiu pel qual tots els sindicats units deien no a la proposta de llei, el segon parlava. Els primers es qüestionaven perquè els mestres estàvem en desacord amb la LEC, el segon parlava. Els primers van caure en la conclusió que els mestres, com els alumnes, també tenien problemes de comprensió.

És obvi que les interpretacions poden ser divergents, per la qual cosa cito textualment del document de bases per la Llei d’Educació de Catalunya perquè cadascú comprengui el que vulgui i pugui tenir un criteri propi:

“La llei obrirà la possibilitat de formes de gestió indirecta de centres creats per l’Administració de la Generalitat (...) que preveuen el manteniment de la titularitat del centre per part de l’Administració, mentre que entitats diverses s’encarreguen de la gestió del patrimoni i l‘organització de recursos”. (Pàg. 16)

“En aquest mateix marc, també es podria obrir la possibilitat de gestió de centres de titularitat pública a entitats cooperatives i sense ànim de lucre o a equips professionals que, amb un projecte de centre definit, vulguin i puguin posar-lo a la pràctica assumint la responsabilitat de gestió d’un patrimoni públic”. (Pàg.16)

“L’autonomia s’ha d’entendre a tots els aspectes de l’organització i gestió dels centres, tant públics com concertats. És a dir, ha de preveure la capacitat de decidir de cada centre educatiu sobre els aspectes pedagògics, organitzatius, de gestió, econòmics i de recursos humans”. (Pàg. 17)

“Les direccions del centre disposaran d’un marge d’acció rellevant per consolidar un equip professional suficient que asseguri la gestió del centre, tant a nivell pedagògic com admnistratiu i de recursos”. (Pàg. 18)

El dia 14 de febrer no només els sindicats majoritaris (USTEC-STEs, CGT, CCOO, FETE-UGT, ASPEC-SPS) van anar a la manifestació, sinó més de 50.000 mestres i estudiants varem estar allà per defensar l’ensenyament públic i dir NO a la Llei Educativa de Catalunya, NO a la tendència privatitzadora, NO a l’educació segons les lleis del mercat, NO a la desregularització de les condicions laborals, NO a una direcció en termes empresarials.

El sentiment d’anar units i lluitar per un ensenyament públic va estar present en les més de dues hores de la manifestació que va vessar la Plaça Sant Jaume “Ens prepararem per les següents accions” vaig sentir i dir en diferents ocasions.

Joana