Per polítiques d’esquerra i coherents forgem moviment i mobilització
Aportació a la 5a Assemblea Nacional d’EUiA.
Les persones signants aportem uns elements de reflexió política complementària als documents que hem adoptat al Consell Nacional per millorar i enfortir EUiA.
La crisi financera i econòmica ens planteja la necessitat de formular unes propostes i unes polítiques alternatives per a les classes treballadores, és a dir per a la majoria de la població, en comptes d’alleugerir els poderosos capitalistes, els seus bancs, negocis i especulació. És el sistema d’aquests poderosos i les seves empreses els quals generen la crisi. Ells, els més rics, són qui l’han de pagar.
Ens cal establir què fem per afavorir la gent de Nissan, Frigo, Pirelli, Seat, Grup Ficosa, i tantes altres empreses. Què fem pel territori, pels municipis, pel medi ambient, pel finançament estatutari, o per la llibertat democràtica de Catalunya i el dret de decidir (el dret a l’autodeterminació negat per la Constitució i pel govern de l’estat espanyol). Això és fer polítiques d’esquerres. Polítiques que millorin les condicions de treball i vida a sectors amplis de les classes treballadores i del conjunt de la població.
Pretenem la gosadia que el jovent, les dones, i la gent immigrada, sectors foragitats i malmesos pel sistema social i polític, i pels polítics anomenats d’esquerres però al servei de la gestió dels poderosos, disposin d’EUiA com una eina útil per a les seves necessitats.
EUiA ha de fer un pas endavant. No ens podem quedar en comparses de l’Entesa ni en escolans d’Iniciativa. Hem de girar per crear les condicions de mobilització i consciència perquè la defensa d’un govern d’esquerres amb polítiques d’esquerres, enfront de la socivergència, o d’un govern de la dreta (CiU), passi a ser un objectiu polític actual. Hem de forjar coherència per practicar polítiques d’esquerres. Passar als fets. Volem fets d’esquerres en comptes de plànyer-se, pidolar i anar a remolc del poder.
Hem viscut un govern catalanista i d’esquerres. Enguany un govern d’Entesa de progrés. Tanmateix el que segueix mancant són les polítiques coherents d’esquerres en els aspectes fonamentals econòmics, en el teixit industrial, educatiu, d’investigació, a les infraestructures, habitatge, medi ambient (aigua, elèctriques), serveis, salut, finançament, drets com el de decidir. L’Entesa governamental està sota l'hegemonia i mediatitzada pel president Montilla i el PSC. Ambdós resten sotmesos, en el gruix de les polítiques econòmiques que a la fi són les decisions fonamentals, a les polítiques del govern estatal del PSOE de Rodríguez Zapatero i Solbes. És a dir, els trets generals decisius del govern tripartit segueixen els dictats i normes neoliberals de la Unió Europea. A més el govern està molt llastat per la continuïtat en les principals polítiques de CiU, de la dreta nacional catalana. Aquest llast convergent i hegemonia socioliberal són un greu obstacle per desenvolupar polítiques d’esquerres. L’aplicació de les polítiques reals no estan pas donant la talla que la gent s’espera d’una aliança governamental entre les forces de les esquerres.
El nostre lloc, la funció cabdal de la llavor d’EUiA, ha de ser la pràctica de conscienciar, organitzar i mobilitzar per aconseguir mesures d’esquerres. En conjunt, per a l’Assemblea Nacional es tracta d'una EUiA on la pota mobilitzadora és la que primer ha de marcar el pas, el ritme, i la direcció a la pota institucional.
Un organisme d'esquerres no pot romandre domesticat per les institucions, ni pel miratge d’una gestió governamental sotmesa a pactes nacionals, als poders dels diners, de les armes, de l'església, de la judicatura. Un organisme d’esquerres ha de prioritzar els pactes entre les esquerres, i no fer-los amb les dretes, és a dir tampoc amb CiU.
Com EUiA moviment hem de fomentar les activitats col•lectives socials, sindicals, ciutadanes, educatives, i fins i tot de lleure. Fent per manera de promoure consciència de les necessitats, formular les propostes convenients convertint-les en reivindicacions clares, i per disposar de força per defensar aquestes demandes, però també per pressionar i aconseguir-les amb la mobilització popular.
Tot moviment des de les barriades treballadores, a les empreses, entre el jovent a les escoles i universitats, per part de les dones per la igualtat de drets arreu, i per l’eradicació de la violència de gènere, o pel dret al propi cos, en els segments treballadors immigrants, ha de contaminar a fons tota l’acció i preocupació d’una organització política com EUiA.
Treballem per esdevenir un moviment d’esquerres útil. Per trepitjar ferm com a força política d’esquerres ens cal construir quelcom útil per a la gent jove i treballadora. Per aconseguir-ho hem de fer camí amb voluntat de ser un organisme plural i d’acció unitària, amb una pràctica d’equips i funcionament democràtic. Això vol dir mobilitzar la societat civil, el teixit social, les empreses, el jovent, amb propostes i actuacions coherents amb els postulats d’esquerres.
Es tracta de forjar un moviment polític i social de l’esquerra, amb perfil propi de proposta i acció arreu, des de les empreses als ajuntaments i parlament, diferenciat de la resta de forces polítiques i respecte el govern, mobilitzador de la societat i ciutadania més modesta, eina per forjar polítiques alternatives a les del capital i els poders, per tant polítiques que frenin i s’enfrontin als designis neoliberals, polítiques que trenquin amb les línies mestres privatitzadores heretades de CiU, o sotmeses al govern de l’estat. És a dir unes polítiques adients a les necessitats i reivindicacions treballadores.
La Coalició ha de fer un tomb complert. No pot seguir funcionant com fins ara. Ha de fomentar la igualtat entre coalitzats, superar la desigualtat existent. Ha de passar a ser coherent entre propostes polítiques i pràctica de gestió governamental, en lloc de les incoherències entre les propostes i la gestió. S’ha de canviar la imatge que s’ofereix de garants governamentals, ja que això afavoreix l’hegemonia del PSC, a banda de fer o no fer el que es diu com soroll. La coalició també ha d'esdevenir útil, per tant mobilitzadora de les preocupacions, necessitats i demandes dels segments treballadors. Hem d’aconseguir convertir-la en una ferma portaveu i advocada dels segments damnats, i foragitar la imatge de corretja de transmissió governamental. Una cosa és impedir el retorn de la dreta al govern i combatre les tendències a la socivergència, i una altra de molt diferent és ser hostatge de les pressions i interessos de la dreta. Una gestió dretana per part de governants que es postulen de les esquerres, és una via troiana que pot alleugerir el retorn de CiU.
I alhora, per contribuir a la refundació d’Izquierda Unida ens convé una EUiA plural, unitària i forta, que aporti la seva experiència a un acord del conjunt d'IU. La regeneració de l’esquerra ens és vital a Catalunya i a tot l’estat. Una regeneració social i política profunda, innovadora, combativa i unitària, que ens permeti trepitjar ferm, per poder fer passos en millores treballadores, i fer camí endavant vers una societat socialista.
Ens cal moure’ns i moure. L’Assemblea Nacional ens ha de permetre enfortint-nos en les propostes, en la pluralitat i en la unitat per aconseguir-ho.
8 de novembre de 2008
Albert Martí i Sató (Terrassa), Alfons Bech i Peiró (Transport), Amanda Martínez Hita (Rubí), Àngels Tomás i Gonzalo (SAF, PEE), Anna Suñé i Bautista (Gràcia), Carme Sansa i Albert (Cultura y Artistes), David Companyon i Costa (Barcelona), David Flor (Montblanc), David Parron i Ojeda (Llagostera), Eugeni Fernández Naverac (Granollers), Francesc Martínez López (Gironès), Francesc Matas i Salla (Eixample), Isabel Martínez Soriano (Torrelles de Llobregat), Ivan Hernáez Gutiérrez (Rubí), Javed Ilyas (Immigració), Jordi López Santin (Mitjans de Comunicació), Jordi Matas i Vilà (Anim•acció, Alternativa Jove), Josep Mª Encuentra (Lleida), Josep Mª Gil Martínez (SAF), Juanjo Bravo San José (Universitat), Llorenç Galí (Castellar del Vallès), Lluís Biosca Aizpurua (Cultura y Artistes), Lynn Strother (Horta-Guinardó), Manuel Cuevas Ligero (L’Hospitalet de Llobregat), Manuel Navarro Castillo (Cerdanyola), Maria Vilà i Miras (Anim•acció), Martín Pretel Garrido (Rubí), Miguel Salas Yebra (SAF), Mireia Espert i Ansò (Anim•acció, Alternativa Jove), Montserrat Vilà i Planas (Eixample), Pau Gálvez (Girona), Reinald Roca i Serra (Mitjans de Comunicació), Silvino Folgueral (Metall), Teresa Cairò Crusellas (Salt), Teresa de la Oliva (Sabadell), Toni Campos (Transport i Comunicació) Xavier Vives (Salt).
Les persones signants aportem uns elements de reflexió política complementària als documents que hem adoptat al Consell Nacional per millorar i enfortir EUiA.
La crisi financera i econòmica ens planteja la necessitat de formular unes propostes i unes polítiques alternatives per a les classes treballadores, és a dir per a la majoria de la població, en comptes d’alleugerir els poderosos capitalistes, els seus bancs, negocis i especulació. És el sistema d’aquests poderosos i les seves empreses els quals generen la crisi. Ells, els més rics, són qui l’han de pagar.
Ens cal establir què fem per afavorir la gent de Nissan, Frigo, Pirelli, Seat, Grup Ficosa, i tantes altres empreses. Què fem pel territori, pels municipis, pel medi ambient, pel finançament estatutari, o per la llibertat democràtica de Catalunya i el dret de decidir (el dret a l’autodeterminació negat per la Constitució i pel govern de l’estat espanyol). Això és fer polítiques d’esquerres. Polítiques que millorin les condicions de treball i vida a sectors amplis de les classes treballadores i del conjunt de la població.
Pretenem la gosadia que el jovent, les dones, i la gent immigrada, sectors foragitats i malmesos pel sistema social i polític, i pels polítics anomenats d’esquerres però al servei de la gestió dels poderosos, disposin d’EUiA com una eina útil per a les seves necessitats.
EUiA ha de fer un pas endavant. No ens podem quedar en comparses de l’Entesa ni en escolans d’Iniciativa. Hem de girar per crear les condicions de mobilització i consciència perquè la defensa d’un govern d’esquerres amb polítiques d’esquerres, enfront de la socivergència, o d’un govern de la dreta (CiU), passi a ser un objectiu polític actual. Hem de forjar coherència per practicar polítiques d’esquerres. Passar als fets. Volem fets d’esquerres en comptes de plànyer-se, pidolar i anar a remolc del poder.
Hem viscut un govern catalanista i d’esquerres. Enguany un govern d’Entesa de progrés. Tanmateix el que segueix mancant són les polítiques coherents d’esquerres en els aspectes fonamentals econòmics, en el teixit industrial, educatiu, d’investigació, a les infraestructures, habitatge, medi ambient (aigua, elèctriques), serveis, salut, finançament, drets com el de decidir. L’Entesa governamental està sota l'hegemonia i mediatitzada pel president Montilla i el PSC. Ambdós resten sotmesos, en el gruix de les polítiques econòmiques que a la fi són les decisions fonamentals, a les polítiques del govern estatal del PSOE de Rodríguez Zapatero i Solbes. És a dir, els trets generals decisius del govern tripartit segueixen els dictats i normes neoliberals de la Unió Europea. A més el govern està molt llastat per la continuïtat en les principals polítiques de CiU, de la dreta nacional catalana. Aquest llast convergent i hegemonia socioliberal són un greu obstacle per desenvolupar polítiques d’esquerres. L’aplicació de les polítiques reals no estan pas donant la talla que la gent s’espera d’una aliança governamental entre les forces de les esquerres.
El nostre lloc, la funció cabdal de la llavor d’EUiA, ha de ser la pràctica de conscienciar, organitzar i mobilitzar per aconseguir mesures d’esquerres. En conjunt, per a l’Assemblea Nacional es tracta d'una EUiA on la pota mobilitzadora és la que primer ha de marcar el pas, el ritme, i la direcció a la pota institucional.
Un organisme d'esquerres no pot romandre domesticat per les institucions, ni pel miratge d’una gestió governamental sotmesa a pactes nacionals, als poders dels diners, de les armes, de l'església, de la judicatura. Un organisme d’esquerres ha de prioritzar els pactes entre les esquerres, i no fer-los amb les dretes, és a dir tampoc amb CiU.
Com EUiA moviment hem de fomentar les activitats col•lectives socials, sindicals, ciutadanes, educatives, i fins i tot de lleure. Fent per manera de promoure consciència de les necessitats, formular les propostes convenients convertint-les en reivindicacions clares, i per disposar de força per defensar aquestes demandes, però també per pressionar i aconseguir-les amb la mobilització popular.
Tot moviment des de les barriades treballadores, a les empreses, entre el jovent a les escoles i universitats, per part de les dones per la igualtat de drets arreu, i per l’eradicació de la violència de gènere, o pel dret al propi cos, en els segments treballadors immigrants, ha de contaminar a fons tota l’acció i preocupació d’una organització política com EUiA.
Treballem per esdevenir un moviment d’esquerres útil. Per trepitjar ferm com a força política d’esquerres ens cal construir quelcom útil per a la gent jove i treballadora. Per aconseguir-ho hem de fer camí amb voluntat de ser un organisme plural i d’acció unitària, amb una pràctica d’equips i funcionament democràtic. Això vol dir mobilitzar la societat civil, el teixit social, les empreses, el jovent, amb propostes i actuacions coherents amb els postulats d’esquerres.
Es tracta de forjar un moviment polític i social de l’esquerra, amb perfil propi de proposta i acció arreu, des de les empreses als ajuntaments i parlament, diferenciat de la resta de forces polítiques i respecte el govern, mobilitzador de la societat i ciutadania més modesta, eina per forjar polítiques alternatives a les del capital i els poders, per tant polítiques que frenin i s’enfrontin als designis neoliberals, polítiques que trenquin amb les línies mestres privatitzadores heretades de CiU, o sotmeses al govern de l’estat. És a dir unes polítiques adients a les necessitats i reivindicacions treballadores.
La Coalició ha de fer un tomb complert. No pot seguir funcionant com fins ara. Ha de fomentar la igualtat entre coalitzats, superar la desigualtat existent. Ha de passar a ser coherent entre propostes polítiques i pràctica de gestió governamental, en lloc de les incoherències entre les propostes i la gestió. S’ha de canviar la imatge que s’ofereix de garants governamentals, ja que això afavoreix l’hegemonia del PSC, a banda de fer o no fer el que es diu com soroll. La coalició també ha d'esdevenir útil, per tant mobilitzadora de les preocupacions, necessitats i demandes dels segments treballadors. Hem d’aconseguir convertir-la en una ferma portaveu i advocada dels segments damnats, i foragitar la imatge de corretja de transmissió governamental. Una cosa és impedir el retorn de la dreta al govern i combatre les tendències a la socivergència, i una altra de molt diferent és ser hostatge de les pressions i interessos de la dreta. Una gestió dretana per part de governants que es postulen de les esquerres, és una via troiana que pot alleugerir el retorn de CiU.
I alhora, per contribuir a la refundació d’Izquierda Unida ens convé una EUiA plural, unitària i forta, que aporti la seva experiència a un acord del conjunt d'IU. La regeneració de l’esquerra ens és vital a Catalunya i a tot l’estat. Una regeneració social i política profunda, innovadora, combativa i unitària, que ens permeti trepitjar ferm, per poder fer passos en millores treballadores, i fer camí endavant vers una societat socialista.
Ens cal moure’ns i moure. L’Assemblea Nacional ens ha de permetre enfortint-nos en les propostes, en la pluralitat i en la unitat per aconseguir-ho.
8 de novembre de 2008
Albert Martí i Sató (Terrassa), Alfons Bech i Peiró (Transport), Amanda Martínez Hita (Rubí), Àngels Tomás i Gonzalo (SAF, PEE), Anna Suñé i Bautista (Gràcia), Carme Sansa i Albert (Cultura y Artistes), David Companyon i Costa (Barcelona), David Flor (Montblanc), David Parron i Ojeda (Llagostera), Eugeni Fernández Naverac (Granollers), Francesc Martínez López (Gironès), Francesc Matas i Salla (Eixample), Isabel Martínez Soriano (Torrelles de Llobregat), Ivan Hernáez Gutiérrez (Rubí), Javed Ilyas (Immigració), Jordi López Santin (Mitjans de Comunicació), Jordi Matas i Vilà (Anim•acció, Alternativa Jove), Josep Mª Encuentra (Lleida), Josep Mª Gil Martínez (SAF), Juanjo Bravo San José (Universitat), Llorenç Galí (Castellar del Vallès), Lluís Biosca Aizpurua (Cultura y Artistes), Lynn Strother (Horta-Guinardó), Manuel Cuevas Ligero (L’Hospitalet de Llobregat), Manuel Navarro Castillo (Cerdanyola), Maria Vilà i Miras (Anim•acció), Martín Pretel Garrido (Rubí), Miguel Salas Yebra (SAF), Mireia Espert i Ansò (Anim•acció, Alternativa Jove), Montserrat Vilà i Planas (Eixample), Pau Gálvez (Girona), Reinald Roca i Serra (Mitjans de Comunicació), Silvino Folgueral (Metall), Teresa Cairò Crusellas (Salt), Teresa de la Oliva (Sabadell), Toni Campos (Transport i Comunicació) Xavier Vives (Salt).
posted by francesc matas salla @ 20:56
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home