Aquesta llista d'EUiA crida a que la crisis la paguin els més rics

Intervenció en nom de Bastida en defensa de la llista unitària EUiA
A la 5a Assemblea Nacional d’EUiA

Companys, companyes. Amics i amigues! Gent amiga EUiA!

Hem aconseguit una llista única, una llista unitària, una llista plural. És un bon signe dels temps. Una bona manera de celebrar els 10 anys d’EUiA!

I és una millor manera de posar els motors en marxa per mobilitzar contra les conseqüències de la crisis econòmica.

És ben clar que aquesta llista crida a que la crisis la paguin els més rics, la paguin els propietaris de les multinacionals, de les terres, del comerç, de les assegurances i dels Bancs. Sobretot els Bancs que són els propietaris dels propietaris.

Cap euros per ells!

Amb aquesta llista encetem una nova etapa de pluralitat, d’unitat en la construcció del moviment polític i social de l’esquerra transformadora catalana, però també, companys i companyes, de l’esquerra transformadora espanyola, per tant en el procés de refundació d’Izquierda Unida.

Aquesta llista unitària i plural l’hem guanyat amb l’esforç de tots i totes vosaltres. El vostre treball i les vostres assemblees és el que ens ha permès construir-la. Gràcies per tant a tots i totes vosaltres.

Aquesta unitat plural de la llista incorpora a tota la gent d’EUiA que en diem independents, incorpora a Nou Impuls i el PCC, al PSUC viu i a Rojos i Rojes, a Bastida i al POR. I en volem molta més de gent, volem que en comptes d’anar-se’n comenci el procés d’incorporacions.

Gràcies, per tant, a tots els corrents i a les tendències ideològiques.

La gent de Bastida i amiga, a la que m’honora representar, formem part de l’esquerra revolucionària i socialista d’aquest país, de la seva classe treballadora i també del jovent, de les dones damnades i de la immigració.

Som una tendència irreductible en la nostra convicció de fer passes a una societat socialista. Som una gent, irreductibles com Asterix i el poblet gal contra l’imperi romà. Com Asterix i Obelix no tenim por a què el cel caigui sobre nosaltres.

Però, si més no, a diferència del simpàtic gal no aspirem només a resistir, a ser anti, a què no ens caigui el cel sobre nosaltres. Nosaltres volem aprendre de la gent que es va llançar a l’assalt del cel, com a la Comuna de París. Ja fa una colla d’anys. Nosaltres volem aprendre de la revolució de l’Octubre soviètic. Com també aprenem de la gent revolucionària a la revolució espanyola. En el nostre cas amb especial atenció a l’experiència dels revolucionaris i revolucionàries del POUM, del Partit d’Unificació Marxista, il•legalitzat per la pròpia República espanyola.

Enguany disposem dels processos revolucionaris a Veneçuela, de la lluita cubana, de la heroica resistència palestina, de l’afganesa, -per cert un incís, doncs em notifiquen que acabat de morir dos soldats allà-

Companys, companyes,

Som aquí, amb tots i totes vosaltres, per a construir E.U.i.A. Ara toca esquerra i transformadora, un moviment d’acord de plataforma possibilista, a vegades molt sovint massa possibilista per a nosaltres. Un moviment de propostes tant sobre el què hem de fer, sobre el què podem fer, o sobre el com podem fer-ho.

És ben clar que aquesta assemblea ens dóna força per actuar. Per trepitjar ferm.
A Esquerra Unida i Alternativa ens diem... Què fem, nosaltres?

Què fem d’esquerres!

Què fem de moviment. Què fem de mobilització! Què fem per construir. Què fem per aplicar polítiques d’esquerres arreu?

Volem fer E.U.i.A.

Volem fer polítiques d’esquerres des de Nissan, des de Ficotriad i Ficotranspar, des de Seat, des de cada empresa, barri, centre d’estudis, des de cada petit moviment local.

Volem portar les demandes treballadores, les necessitats i reivindicacions populars als Ajuntaments, al Parlament.

A més, aquestes demandes han d’entrar com aire fresc, imparable, al govern, és a dir a les polítiques del govern a través de la coalició.

Companys i companyes!

El corrent que represento, no varem estar, ni estem enguany d’acord amb el Programa de l’Entesa. Ni tampoc amb la composició governamental. En canvi varem defensar la seva investidura contra l’acord de sociovergència, o d’un govern de la dreta, de CiU. No volem pas en cap cas un govern de la dreta.

Però no volem que això sigui un xantatge, ni un parany... que ens faci abaixar la guàrdia, o minvar les mobilitzacions.

A banda d’aquest desacords, ens posem d’acord com EUiA per aconseguir el Finançament, i en aquest sentit el desplegament Estatutari.

Per això ens cal mobilització!

Companys, companyes,

Encara dir-vos quelcom que em sembla com un cavall de Troia.

L’experiència d’aquests darrers anys em planteja que, gestionar o compartir polítiques de les dretes, sense una potent mobilització contra elles, ens limita el creixement, el desenvolupament d’EUiA entre la gent jove i bona part de la treballadora.

També ens limita que la nostra Coalició tingui a veure amb al repressió dels Mossos d’Esquadra, repressió contra les manifestacions de joves. I ens limita les incoherències i ziga zagues en Medi ambient i Habitatge!

Si us plau. Alcem la veu, de la forma adient. Sense soroll potser, però de forma clara i nítida!

Company Saura: així no anem be!

Company Baltasar: així anem a trompicons!

Companys consellers, director general, diputats i diputades... un govern que accepta els EREs que accepta, un govern així, no és un govern d’esquerres, no fa polítiques d’esquerres coherents ni de debò.

Si us plau, companys. Marquem distàncies amb els munyidors de la sociovergència. Si us plau, no ens fem un miratge del cavall de Troia governamental.

Vull acabar amb el compromís ferm de contribuir a resoldre la greu crisi que patim l’esquerra. Una crisi que s’allarga, que ens ha portat Izquierda Unida a la UVI.

La propera setmana aportarem l’experiència d’aquesta llista unitària i plural a Madrid. Per defensar una llista unitària, una llista plural, un document, una direcció conjunta o compartida, però sense exclusions de la pluralitat que a voltes acostuma a quedar malmesa.

Companys, companyes, anem a fer més forta i més útil EUiA i IU!!!

Gràcies per escoltar-me.

Francesc Matas Salla