Montserrat Vilà, Iolanda Villar, Mercè Civit. Aquest dissabte 7 de juny s’ha realitzat la jornada de treball formativa e informativa que sota el títol 'Avancem en Drets de les Dones' ha organitzat la Fundació l’Alternativa com un espai d’estudi i coneixement de la recentment aprovada llei catalana del dret de les dones a eradicar la violència masclista, en el Parlament de Catalunya. Regidors i regidores, activistes del moviment feminista, sindicalistes, joves han escoltat les diverses ponents (Marisa Fernández, Mercè Civit i Montserrat Vilà) que ens han donat una visió global: des d’un punt de vista jurídic, municipal i del moviment social.
Marisa Fernández (Dones Juristes) ens ha desgranat el contingut i la filosofia de llei, senyalant algunes de les diferències d’aquesta amb la llei espanyola. Ha afirmat que la llei és molt important però després be el reglament que és alhora importantíssim. Explicà que la llei catalana aposta molt per la formació, formació que ella considera fonamental a tots els nivells pel que fa al personal professional dels diferents àmbits que intervenen en aquest terreny per a poder detectar que és violència i que no ho és, i això vol dir que tots les/les professionals els cal conèixer la llei (cosa que no és obligatori). Ha senyalat també que aquesta llei descriu i protegeix la dona de diversitat de violències (no sols ha de ser física) però ha trobat a faltar manca de valentia per part dels legisladors en deixar fora de la llista de possibilitats la violència institucional. Ha defensat el caràcter públic de les prestacions i serveis d’atenció a les dones front la tendència a la privatització de serveis –també els que s’ofereixen des de les administracions-. En acabar ha remarcat la idea amb la que ha començat la seva exposició: La llei no és un punt final, sinó un punt de trobada.
Mercè Civit (diputada de la coalició ICV-EUiA al Parlament de Catalunya) ha defensat el paper dels ajuntaments en el desenvolupament d’aquesta llei donat que són l’administració més propera a la ciutadania, i això fa que sigui la que millor pot detectar les situacions de violència i intervenir-hi per assegurar els drets de les dones. Tasques com la informació adreçada a les dones, també dins de l’àmbit de la prevenció, coordinant circuits d’atenció a nivell local. Ara per a tot això cal dotar dels recursos necessaris la llei i també les administracions municipals.
Montserrat Vilà (Coordinadora de la Plataforma unitària contra les violències de gènere) ha senyalat que la llei reconeix que l’assistència a protecció de les víctimes no pot estar condicionada a la interposició d’una denúncia per part de la víctima. Cal reforçar la detecció precoç. S’ha preguntat per què encara aquestes xifres tan esfereïdores? Estructura social i cultura ancestral, cultura patriarcal,... Cal promoure el rebuig social contra la violència vers les dones. A poc que es rasqui s’evidencia que hi ha una gran tolerància social, judicial, institucional, policíaca, mediàtica,.. davant les agressions a les dones. Des de la xarxa social volem fer un seguiment en el sentit d’exigència cívica i d’imposició social de l’aplicació de la llei. Sovint les lleis costen d’aplicar degut a la manca de recursos per desenvolupar-les o de la manca d’interès dels poders reals. Aquests son alguns dels reptes que tenim les entitats que conformem la Plataforma: sensibilitzar fer seguiment, mobilitzar... i estendre la xarxa social a tots els indrets de Catalunya.
Àngels T.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home