Alternativa

Serà útil que a l’assemblea nacional precisem què expressem amb el concepte alternativa al nom, i a les polítiques a impulsar i a fer.

Ens convé força establir quina política farem i quines polítiques no volem, fins i tot amb quines polítiques estem en contra i mobilitzarem per canviar-les, amb soroll o sense, des de l’empresa i carrer al Parlament.

Al Gran Diccionari de la Llengua Catalana, les definicions acadèmiques d’alternatiu-iva, són mes aviat decebedores¹. En canvi una ullada al Petit vocabulari polític de marxisme², no són flors i violes, doncs diu que “és dels qualificatius... més imprecisos” per la confusió amb alternança; però inclou una expressió que ens escau: “S’empra per diferenciar l’alternativa de la mera alternança. (...) Per contra, alternativa seria la política que canvia alguna cosa més que les persones que ocupen el poder, la que canvia el règim mateix del poder, els interessos que representa. (...) L’èxit de la paraula és un èxit de l’ambigüitat política”.

Podem establir una orientació i proposta política alternativa a les polítiques econòmiques i de serveis públics? A les mediambientals? Educatives? Per la democratització i sobirania de la ciutadania (canvi proporcional a la Llei electoral). Sobre el dret de decidir de Catalunya? El vot per la immigració? Per tractar a tothom com a ciutadania i suturar la fractura entre la gent treballadora?

EUiA i la Coalició hem de fer un tomb a fons per no perdre peu. Ens cal superar l’estadi de la proposta i la gestió secundària, per passar a fer i construir polítiques adients a la gent treballadora, a la fàbrica, a la universitat i escola, al barri, al poble, i transmetre-la amb coherència i sense concessions d’importància al parlament i als consistoris.

Francesc Matas Salla

¹ GDLC: http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0006715

² Arturo Van den Eynde. Edicions de 1984. Butxaca, 20. Abril 1998.

http://bastidadeuia.blogspot.com/

http://redesiu.blogspot.com/